-
Oda a la pàtria
Bonaventura Carles Aribau, amb la seva obra "Oda a la pàtria", va presentar una expressió literària significativa el 1833, centrada en la defensa de la llengua i la reivindicació del sentiment patriòtic. A través d'aquest poema, Aribau va promoure un ressorgiment de l'orgull i l'afirmació cultural envers la llengua catalana i la identitat nacional. Aquesta obra va representar un punt d'inflexió en el panorama literari i social de l'època, enfortint la consciència nacional i el valor cultural. -
Jocs Florals
De manera oficial, l'Ajuntament de Barcelona va procedir a la restauració i recuperació oficial del reconeixement a la llengua catalana, establint la denominació "Mestre en Gai Saber". Aquest acte va representar un retorn del reconeixement i la valoració a aquesta llengua, rescatant-la dels marges de la societat i reafirmant-ne la seva importància cultural i històrica a nivell municipal. -
Period: to
La Renaixença
Un grup de periodistes, escriptors i poetes, incloent Àngel Guimerà, va fundar una revista que es va convertir en diari el 1881. Considerat apolític i conservador, reflectia el fervor per la identitat catalana i el seu passat medieval en la seva literatura, com Tirant lo Blanc. Això va donar lloc a centres culturals, com l’Ateneu Barcelonès, que promovien aquesta ideologia a Catalunya. -
Pi i Margall
Pilar de la doctrina republicana federalista i que va assolir el càrrec de president durant la primera república espanyola. "Federal Ibèrica". -
Diari Català
Valenti Almirall va encapçalar igualment el primer diari en llengua catalana. -
Valentí Almirall
Una figura clau del catalanisme federal durant els inicis de la Restauració, emprèn les idees de Pi i Margall. -
Primer Congrés Catalanista
El Primer Congrés Catalanista va ser una reunió que va tenir lloc el 1880 a Barcelona, i va marcar un punt d'inflexió en el moviment catalanista. Aquest congrés va ser el punt de partida per a la creació d'entitats culturals i polítiques que reivindicaven la identitat catalana i les seves particularitats. -
Period: to
Centre Català
El primer partit amb un programa reivindicatiu, que incloïa temes com la llengua, els drets civils, la divisió comarcal i el proteccionisme econòmic, va intentar establir nuclis propagandístics del catalanisme a tot el Principat. Tanmateix, les seves idees progressistes i la seva oposició a l'Exposició Universal de Barcelona el 1888 van contribuir al seu aïllament, i el Centre Català va desaparèixer en poc temps després. -
Segon Congrés Catalanista
El Segon Congrés Catalanista, celebrat el 1888, va ser un esdeveniment clau per al catalanisme. S'hi van debatre temes com la defensa de la llengua i la cultura catalanes, així com l'oposició a certs esdeveniments, com l'Exposició Universal de Barcelona. Aquest congrés va marcar un punt de trobada important per a les ideologies i reivindicacions catalanistes. -
Memorial de Greuges
El Memorial de Greuges, lliurat a Alfons XII i liderat per Joaquim Rubió i D'Ors, va expressar la preocupació pel risc de substitució del català pel Codi Civil espanyol. A més, reivindicava el dret a promoure una vida regional i suportava el proteccionisme. -
Lo Catalanisme
En la seva obra, Valentí Almirall presenta les idees ideològiques que reconeixen la realitat històrico-cultural de Catalunya. Destaca el català com a motor del desenvolupament català i la regeneració espanyola, establint així els fonaments d'un catalanisme progressista. -
Period: to
Lliga de Catalunya
Després de la dissolució del Centre Català, va sorgir un segon partit, més conservador, que va captar millor l'atenció de la burgesia. Aquest partit es va alinear amb la Unió Catalanista el 1891. -
Missatge a la Reina Regent
Sol·licitaren a la reina regent l'autonomia per a Catalunya. Igualment, van promoure una campanya per defensar els drets catalans, la qual va conduir a canvis en la redacció del Codi Civil. Aquest esdeveniment es va considerar la "primera victòria del catalanisme". -
Exposició Universal de Barcelona
L'Exposició Universal de Barcelona de 1888 va ser un esdeveniment que va mostrar el progrés industrial i cultural de la ciutat. Celebrada al Parc de la Ciutadella, va destacar per les seves novetats tecnològiques, com l'ús de l'electricitat i la creació del funicular de Montjuïc. A més, va servir per mostrar al món la nova Barcelona moderna, posant-la en el mapa global com una ciutat dinàmica i innovadora. -
El vigatanisme
El moviment encapçalat pel bisbat de Vic, sota l'impuls inicial del canonge Jaume Collell i amb el bisbe Josep Torres i Bages com a figura destacada, va promoure una perspectiva conservadora del catalanisme. Aquesta orientació es fonamentava en valors com la família, la propietat i la religió, tal com es manifestava en l'obra ''La tradició Catalana''. -
Period: to
Unió Catalanista
El Tercer Partit format com a resposta a la campanya en contra del Codi Civil. No obstant això, no es considerava un partit polític com tal, sinó que defensava la identitat catalana per reafirmar la seva singularitat. Tenia com a objectiu principal ser una federació que agrupés tots els centres, associacions, ateneus i publicacions per propagar idees regionalistes i implementar un programa comú per a tots els grups catalanistes. -
Bases de Manresa
A la primera assemblea celebrada a l’ajuntament de Manresa, es va ratificar un programa polític conegut com a Bases per a la Constitució Regional de Catalunya. Que proposava un Estat federal que atorgués amplis poders a Catalunya, incloent les Corts, el govern i tribunals propis, amb el català com a llengua oficial. Pel que fa a la participació electoral, es defensava la idea de limitar el vot als caps de família i membres dels gremis. L' idea d’autonomia catalana es va plasmar en 17 articles. -
L’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana
L'objectiu és promoure el model d'escola catalana seguint les corrents pedagògiques actuals. -
Period: to
Unió Regionalista
El partit comptava amb el suport dels sectors industrials i plantejava reivindicacions regionalistes, com la demanda d'autonomia política i administrativa per a Catalunya. -
Period: to
La Veu de Catalunya
La Veu de Catalunya, propietat de la Lliga Regionalista, va ser un diari en català que va servir com a òrgan del partit i es va destacar com una de les principals publicacions catalanistes. Publicava dues edicions diàries totalment en català i va cessar la seva publicació després de l'inici de la Guerra Civil. -
Tancament de caixes
Villaverde va implementar un conjunt de modificacions tributàries destinades principalment a les associacions de propietaris, provocant una gran contestació. La oposició a aquestes reformes va culminar amb el bloqueig dels fons a Catalunya, ocasionant la detenció d'industrials i comerciants que es van negar a abonar aquest impost. -
Period: to
Lliga Regionalista
El Centre Nacional Català i la Unió Regionalista s'uniren per presentar una candidatura conjunta que interessava a ambdues parts, ja que la Unió disposava d'un ampli suport social entre industrials i comerciants i el Centre Català tenia un projecte polític clar. Aquesta unió es va conèixer com la "candidatura dels quatre presidents" i van guanyar les eleccions a Barcelona. -
Fets de CUT - CUT
Un grup d'oficials de l'exèrcit va assaltar la redacció del setmanari satíric del Cu-Cut per una sàtira que ridiculitzava l'exèrcit espanyol, atacant alhora al portaveu de la Lliga Regionalista, la Veu de Catalunya, amb crits de "Visca Espanya" i "Visca l'exèrcit espanyol". -
Centre Nacionalista Republicà
Intel·lectuals reconeguts i professionals liberals tenien una base electoral feble, ja que la classe mitjana continuava recolzant la Lliga, mentre altres simpatitzaven amb Lerroux. -
Period: to
Solidaritat Catalana
Convocada pel Comitè de la Solidaritat Catalana, aquesta reunió integrava totes les forces polítiques catalanes excepte els republicans de Lerroux. Amb un programa conjunt, conegut com el Programa del Tívoli, va ser dissolta a causa de la Setmana Tràgica. -
Unió Federal Nacionaista Republicana
La seva consolidació no es va concretar fins després de la Setmana Tràgica, on la severa repressió va generar una marcada tensió social. La pèrdua de força de la Lliga va resultar en benefici dels republicans, els quals van sorgir de la unió entre el Centre Nacionalista Republicà i altres forces republicanes i catalanistes. -
Pacte de St. Gervasi
Acord amb els opositors catalans de Lerroux, el que els va portar a una important derrota en les eleccions. Això els va dividir en formacions polítiques més petites. -
Period: to
La Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució que va agrupar les quatre diputacions catalanes amb l'objectiu d'impulsar múltiples àrees de millora per a la societat catalana. Les seves àrees d'acció abastaven la construcció d'infraestructures, l'establiment d'un pla agrícola, l'assistència social a través d'institucions com la Casa de Maternitat, així com la reestructuració de l'administració local. Tot i aconseguir èxits rellevants en deu anys, la Mancomunitat fou abolida per la dictadura. -
Partit Republicà Català
Layret i Lluís Companys funden el Partit Republicà Català, que s'acosta més a l'obrerisme revolucionari que al catalanisme. -
Crisi de 1917
El catalanisme conservador es sorprèn davant de la tensió general i redueix les seves demandes, participant en els governs centrals. -
Projecte d’Estatut de Catalunya
La Mancomunitat va continuar amb la redacció d'un estatut que va servir de fonament per redactar l'Estatut de Núria de 1931. -
Primera força catalanista independentista
-
Acció Catalana
Un nou partit que rebutjava la col·laboració amb Espanya. -
Unió Socialista de Catalunya
Tendènmcia dins del socialisme català. -
Esquerra Republicana de Catalunya
Es funda el primer gran partit del sector republicà catalanista -
Diccionari general de la llengua catalana
