-
Period: 742 to 814
Carlemany
Conquereix els territoris del sud dels Pirineus i
crea la Marca Hispànica -
Period: 778 to 840
Lluís el Piadós
Conquereix Barcelona (801) -
Period: 878 to 897
Guifré el Pelós
Comte d’Urgell, de Cerdanya de Girona i de
Barcelona.
Va donar els comtats en herència als seus fills. -
Period: 947 to 992
Borrell II
L’any 985 Almansor saqueja Barcelona. Borrell
II demana ajuda als francs i li neguen.
Declara els comtats catalans independents del
regna franc. -
985
Almensor saqueja Barcelona
A pesar dels esforços dels condes, els territoris catalans sufren els atacs del caudillo musulma Almanzor. En el 985, asalta i saqueija barcelona tras la derrota a borrell II en la batalla de Rovirans. -
Period: 985 to 1002
Almansor
Cap militar musulmà. L’any 985 saqueja
Barcelona -
987
Borrell II s’independitza del regne franc
La independència de Borrell II es va produir en un context de feblesa del poder central carolingi i l'increment de les incursions sarraines al nord de la Península Ibèrica. Al voltant de l'any 987, després de no rebre ajuda davant les incursions sarraines, Borrell II va deixar de prestar homenatge als reis carolingis, marcant així un punt d'inflexió cap a l'autonomia dels comtats catalans respecte al poder franco. -
Period: 1035 to 1076
Ramon Berenguer I
Va aconseguir l’hegemonia del comtat de
Barcelona. -
Period: 1076 to 1097
Ramon berengue II
Ramon Berenguer II va ser Comte de Barcelona, Girona, i Osona des de 1076 fins a la seva mort el 1082. Va compartir el comtat de Barcelona amb el seu germà bessó Berenguer Ramon II, seguint una pràctica comuna de l'època de dividir el poder entre membres de la família. Aquesta co-regència no va ser fàcil i es va caracteritzar per tensions i conflictes entre els dos germans. -
Period: 1097 to 1113
Ramon Berenguer III
Va consolidar la supremacia del comtat de
Barcelona sobre la resta i va conquerir
Tarragona.
Es va casar amb Dolça de Provença,
aconseguint així els territoris d’Occitània. -
1105
Conquesta de Balaguer
Amb la conquesta el 1105, els Comtes d'Urgell ocupen la Suda per fer-ne temporalment la seva residència, i es posaren com a objectiu la presa de Larida, que es va posar a l'abast amb la presa de Corbins en 1116, que fou recuperada pels musulmans en 1126, i fins al 1130 no s'acaba la presa del territori que envolta Balaguer. -
1112
Matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença
3 de febrer de 1112 se celebra a Arle el matrimoni entre el comte Ramon Berenguer III de Barcelona i la comtessa Dolça de Provença. L’enllaç uneix dos llinatges nobles que tenen com a enemic comú a Bernat Ató de Beziers, aliat de Tolosa. -
1117
Conquesta de Tarragona
Fins a l'any 1116 quan les tropes catalanes del comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, van prendre la ciutat de Tarragona les musulmanes. Tot i això, van quedar a la zona petits reductes de resistència musulmana.
1117 de l'Encarnació, és a dir, l'any 1118, el comte Ramon Berenguer III donava la ciutat i el camp de Tarragona al bisbe Oleguer de Barcelona, el que seria després ascendit a l'altar amb el nom de Sant Oleguer. -
Period: 1131 to 1162
Ramon Berenguer IV
Es va casar amb Peronella d’Aragó, creant així
la Corona d’Aragó.
Conquesta Tortosa i Lleida. -
1137
Matrimoni Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó
El matrimoni entre Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona, i Peronella d’Aragó, va ser un esdeveniment d'importància cabdal en la història de la Península Ibèrica, ja que va significar la unió dinàstica de les Corones d’Aragó i de Barcelona. Aquesta unió va ser crucial per a la formació de la Corona d’Aragó, una de les principals potències medievals a la Mediterrània. -
1149
Conquesta de Lleida.
Conquesta de Lleida durant la campanya contra la taifa de Lleida que el 1149 acabà amb la conquesta de Ramon Berenguer IV per al casal de Barcelona. -
Period: 1162 to 1196
Alfons el Cast
Fill de Ramon Berenguer IV i Peronella
d’Aragó.
Primer rei de la Corona d’Aragó. -
Period: 1196 to 1213
Pere I el Catòlic
Va morir a la Batalla de Muret (1213) lluitant
contra els francesos pel territori d’Occitània. -
1213
Batalla de Muret.
La batalla de Muret fue la batalla decisiva de la llamada cruzada albigense. Se libró el 12 de septiembre de 1213 en una llanura de la localidad fortificada occitana de Muret, unos doce kilómetros al sur de Toulouse. La contienda enfrentó a Pedro II de Aragón, sus vasallos y aliados, entre los que se encontraban Raimundo VI de Tolosa, Bernardo IV de Cominges y Raimundo Roger de Foix, contra las tropas cruzadas y las de Felipe II de Francia mandadas por Simón IV de Montfort. -
Period: 1213 to 1276
Jaume I el Conqueridor
Conquesta de Mallorca, Eivissa i València.
Signa el Tractat de Corbeil (1258) pel qual
renuncia als territoris d’Occitània. -
1229
Conquesta de Mallorca
La conquista para los reinos cristianos de la isla de Mallorca fue lograda definitivamente por el rey Jaime I de Aragón entre 1229 y 1231. La ciudad de Madîna Mayûrqa (actual Palma de Mallorca) cayó en diciembre del primer año, pero la resistencia musulmana en las montañas duró dos años más. -
1238
Conquesta de València
El 9 de octubre de 1238 el monarca aragonés Jaime I, apodado el Conquistador, entraba triunfal en la ciudad de Valencia. Se trataba de su segunda gran conquista, tras la toma de Mallorca y las Baleares. -
1258
Tractat de Corbeil
El Tratado de Corbeil (1258) fue un acuerdo firmado en Corbeil (actualmente Corbeil-Essonnes en el departamento francés de Essonne, cerca de París); firmado el 11 de mayo de 1258, entre Luis IX de Francia y el Rey de Aragón Jaime I el Conquistador con el fin de llegar a una paz duradera, conformando unas fronteras estables, entre la corona de Aragón y el reino de Francia. -
Period: 1276 to 1285
Pere II el Gran
Conquesta de Sicília. -
1283
Conquesta de Sicília
Todo su reinado se centró en la expansión de la Corona de Aragón por el Mediterráneo y para ello aprovechó su matrimonio con Constanza para reivindicar la corona siciliana. Sicilia se encontraba desde 1266 bajo la soberanía de Carlos de Anjou quien con el apoyo del papa Clemente IV, que no deseaba a ningún Hohenstaufen en el sur de Italia, había sido investido rey tras derrotar en Benevento a Manfredo, quien falleció en la batalla. -
Period: 1285 to 1291
Alfons II el Franc
Conquesta de Menorca. -
Period: 1291 to 1327
Jaume II el Just
Conquesta d’Alacant, Elx i Oriola. També de
Sardenya, Atenes i Neopàtria. -
Period: 1327 to 1336
Alfons III el Benigne
Alfons III el Benigne 1299-1336 va ser rei de la Corona d'Aragó, que incloïa els regnes d'Aragó, València, i el Principat de Catalunya, així com el comtat de Barcelona. Va accedir al tron el 1327 i va regnar fins a la seva mort el 1336. Era fill de Jaume II "el Just" i Blanca d'Anjou, i va succeir al seu pare en el tron. -
1329
Conquesta de Sardenya
La Conquesta de Sardenya fou una campanya militar per part de la Corona d'Aragó encapçalada per Jaume el Just entre 1323 i 1329. L'illa de Sardenya sotmesa a la influència mercantil de pisans i genovesos, estava dividida en quatre senyories, de les quals tres estaven gairebé sota control dels pisans i la quarta, la dels Arborea. Les dificultats de les finances reials després de les guerres per Sicília (fins 1295), els conflictes -Corona de Castella per les terres de Múrcia i Alacant (1296-1304) -
Period: 1336 to 1387
Pere III el Cerimoniós
Pere III el Cerimoniós 1319-1387 va ser rei de la Corona d'Aragó, que incloïa els regnes d'Aragó, València, i el Principat de Catalunya, així com altres territoris com els comtats de Barcelona i el regne de Mallorca. El seu regnat, que va durar des de 1336 fins a la seva mort en 1387, va ser marcat per importants desafiaments interns i externs, així com per la seva obsessió per l'etiqueta i el cerimonial cortesà. -
Period: 1387 to 1396
Joan I el Caçador
Joan I conegut com el Caçador (1350-1396), va ser rei de la Corona d'Aragó, que incloïa els regnes d'Aragó,
València, el Principat de Catalunya, i altres territoris com el regne de Mallorca, els comtats de Barcelona, entre d'altres. Va regnar des de 1387 fins a la seva mort el 1396. Era fill de Pere III el Cerimoniós i va succeir al seu pare en el tron. -
Period: 1396 to 1410
Martí I l’Humà
Mor sense descendència. -
1412
Compromís de Casp
El Compromiso de Caspe fue un pacto establecido en 1412 por representantes de los reinos de Aragón, Valencia y del principado de Cataluña2 para elegir un nuevo rey ante la muerte en 1410 de Martín I de Aragón (el Humano) sin descendencia y sin nombrar un sucesor aceptado. Supuso la entronización por elección de Fernando de Antequera, regente del reino de Castilla y miembro perteneciente a la dinastía Trastámara, en la Corona de Aragón. -
Period: 1412 to 1416
Ferran I d’Antequera
Escollit rei pel Compromís de Casp (1412). -
Period: 1416 to 1458
Alfons IV el Magnànim
Conquesta de Nàpols. -
1442
Conquesta de Nàpols
Tal día como hoy del año 1442, hace 576 años, los ejércitos de Alfonso IV de Barcelona y V de Aragón, conocido con el sobrenombre del Magnánimo, conquistaban la ciudad de Nápoles, último reducto de la dinastía de origen francés Anjou en la mitad sur de la península italiana. -
Period: 1458 to 1479
Joan II el Sense Fe
Guanya la Guerra Civil Catalana. -
1462
Inici Guerra Civil Catalana
La guerra civil catalana 1462-1472 va ser el conflicte que es va produir al principat de Catalunya entre els partidaris del rei Joan II d'Aragó, comte de Barcelona, i els de les institucions catalanes rebels al rei encapçalades per la Diputació del General del Principat de Catalunya i el Consell del Principat. -
1472
Capitulacions de Pedralbes
Les Capitulacions de Pedralbes són un conjunt de tractats signats el 31 de maig de 1325 entre el rei Jaume II d'Aragó i els representants de la noblesa, el clergat, i els burgesos dels seus regnes, especialment de Catalunya. Aquest acord va ser establert al monestir de Pedralbes, situat a les afores de Barcelona.