-
Period: 1 CE to 476
historia de l'imperi roma
La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 476 dC i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables. L'Imperi Romà va ser una etapa de la civilització romana en l'antiguitat clàssica caracteritzada per una forma de govern autocràtic. El naixement de l'imperi ve precedit per l'expansió de la seva capital, Roma, que va estendre el seu control entorn del Mar Mediterrani. -
3
La cultura maia
Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans. Contrari a la creença popular, els maies no han desaparegut, sinó que milers de descendents viuen encara a aquestes àrees i parlen diferents dialectes de la llengua maia. La civilització maia es va desenvolupar en els territoris actuals de Guatemala, Belize, Hondures, El Salvador... -
Period: 14 to 37
Tiberi
Tiberi era fill de Lívia Drusilla i de Tiberi Claudi Neró. El 18 de setembre de l'any 14, després de la mort d'Octavi, va quedar només en la regència que havia obtingut amb l'acumulació de títols dels anys anteriors. No va adoptar el títol de Imperator, i va demostrar la seva desafecció al poder des d'inicis del seu regnat. Una de les seves primeres decisions va ser reformar les institucions, per a això va augmentar el poder del Senat . -
Period: 14 to 69
La dinastia Júlio-Clàudia
Els successors d'August no van demostrar ser especialment dotats, evidenciant les debilitats d'un sistema dinàstic hereditari. Tiberi, Calígula i Neró van ser especialment despòtics, deixant-se portar fins i tot pels excessos de bogeria que van posar a prova la fortalesa del sistema consolidat sota la sàvia administració d'Octavi. -
Period: 21 to 43
Otó
El nou emperador va ser rebut amb alleujament. Malgrat la seva ambició i cobdícia, a Otó no se li coneixia que fos tirànic ni cruel, pel que s'esperava que fos un emperador just. Però hi havia el problema de Viteli, que portava dies marxant cap a Itàlia des de la Germània. Viteli posseïa el comandament de les legions d'elit de l'imperi, compostes per veterans de les Guerres germàniques, com la I Germànica i la XXI Rapax. Aquests eren els seus millors arguments per aconseguir el poder. -
Period: 27 to 68
les primeres dinasties
Els primers emperadors des d'August fins a la mort de Neró (27 aC - 68) formaren la dinastia Julio-Clàudia, que després del període del 68 al 69 l'any dels quatre emperadors, va donar pas a la dinastia Flàvia amb tres emperadors del 69 al 96 i a la dinastia Antonina, els cinc bons emperadors, del 96 al 180. El 180 es va iniciar la dinastia Severa que va durar fins a la mort d'Alexandre Sever el 235. -
Period: 31 to 14
august
L'any 27 aC es va establir una ficció de normalitat política a Roma, atorgant a August, per part del Senat, el títol de Imperator Caesar Augustus (emperador Cèsar August). El títol d'emperador, que significa «vencedor a la batalla» el convertia en comandant de tots els exèrcits. Va assegurar el seu poder mantenint un fràgil equilibri entre l'aparença republicana i la realitat d'una monarquia dinàstica amb aspecte constitucional (Principat), pel que fa[Cal aclariment. -
Period: 37 to 41
Calígula
Els primers sis mesos van ser bastant prometedors. Calígula va repartir una sèrie de recompenses monetàries als pretorians, a les tropes urbanes i a les frontereres. Va absoldre a tots els condemnats i exiliats del règim de Tiberi, encoratjant-los a tornar a Roma. Però, després de sis mesos de regnat, cau greument malalt, canviant radicalment la seva forma de governar, encara que no es coneix quina malaltia va patir. -
Period: 41 to 54
Claudi
Claudi era l'oncle de Calígula, i fill d'Antònia Minor i Neró Claudi Drus. Els dies posteriors a la mort de Calígula, va ser proclamat emperador per la Guàrdia Pretoriana, frustrant els plans de Casius Querea d'assassinar a la família imperial. Hi havia estat allunyat de la política pel fet que patia de coixesa, tartamudesa, nombroses malalties respiratòries, i un caràcter tímid. Només va ser quan Calígula el va nomenar cònsol i senador que va assumir una mica de protagonisme. -
Period: 59 to 68
Neró
Nero va assumir el tron després de la mort del seu padrastre, Claudi, gràcies a les conjures de la seva mare, Agripina la Menor, esposa del difunt emperador, en reemplaçament de l'hereu reial, Britànic, que, per ser fill de Claudi, tenia millor dret que Neró, que era fill d'Aenobarb. Després d'assumir el tron, el 13 d'octubre, va ser realment la seva mare qui va prendre el poder, mentre que Neró prenia les decisions nominalment. -
Period: 61 to 69
Galba
Servi Sulpici Galba era el governador de la Hispània Tarraconense des del 61. Després de la revolta de Gai Juli Vindex, va decidir unir-se a la seva causa després d'assabentar-se de la mort de Neró. Així, va reclutar tropes a Hispània i va marxar a Roma, amb el suport general, ja que se'l considerava un fiable candidat al tron. Després de vèncer als seus rivals, el Prefecte del Pretori, Ninfidi Sabí, Fontè Capit i Clodi Macer, va prendre el poder el 9 de juny. -
79
Vespasià
Descendia d'una família de l'orde eqüestre que havia aconseguit el rang senatorial durant els regnats dels emperadors de la Dinastia Julio-Clàudia. Sent designat cònsol el 51, va guanyar renom com a comandant militar, destacant en la invasió romana de Britània (43). Va comandar les forces romanes que van fer front a la revolta dels jueus de l'any 66. -
81
Titó
Abans de ser proclamat emperador va aconseguir renom com comandant militar en servir a les ordres del seu pare a Judea, durant el conflicte conegut com la Primera Guerra Judeo-Romana (67 - 70). Aquesta campanya va patir una breu pausa després de la mort de l'emperador Neró (9 de juny de 68), quan el seu pare va ser proclamat emperador per les seves tropes (21 de desembre de 69). -
Period: 81 to 96
Domicià
La seva joventut i els inicis de la seva carrera van transcórrer a l'ombra del seu germà Titó, que va aconseguir un considerable renom militar durant les campanyes de Germània i de Judea dels anys 60. Aquesta situació es va mantenir durant el regnat del seu pare Vespasià, coronat emperador el 21 de desembre de 69, després d'un llarg any de guerres civils conegut com l'Any dels Quatre Emperadors. -
96
La dinastia Flàvia
Aquesta dinastia dels emperadors va sobresortir en l'aspecte de l'administració i la construcció. Van mantenir protegides les fronteres mitjançant campaments militars i van atorgar drets de ciutadania romana als habitants de les províncies de l'imperi. -
Period: 96 to 98
Nerva
Nerva, al seu ascens al tron tenia 65 anys; aquest prestigiós senador havia dedicat la seva vida al servei de l'Imperi durant els regnats de Neró, Vespasià, Titó i Domicià. Amb Neró com a emperador va ser membre del seguici imperial i va exercir un important paper en el descobriment d'una conspiració contra l'emperador orquestrada pel senador Caius Calpurni Pisó (65). Després d'això se li va recompensar amb dos consolats (71 i 90). -
117
Trajà
Va succeir l'emperador Nerva l'any 98. Com a administrador civil, Trajà és conegut sobretot pel seu ampli programa de construcció d'edificis públics, que van reformar la ciutat de Roma i va deixar nombrosos monuments perdurables com el fòrum de Trajà, el mercat de Trajà i la Columna Trajana. Però, va ser com a comandant militar per la qual cosa va celebrar els seus majors triomfs. El 101, va llançar una expedició punitiva contra el regne de Dàcia governat pel rei Decèbal, -
138
Adrià
Va néixer a Itàlica, o a Roma, en el si d'una família benestant oriünda del Pisè (Itàlia) i establerta a final del segle III aC a Itàlica (Hispània Bètica), prop de la moderna ciutat de Sevilla (Espanya). Era nebot segon per línia materna de Trajà, que encara que mai el va nomenar públicament el seu hereu, li va donar diverses mostres de preferència durant el seu regnat -
161
Antoní Pius
Antoní Pius, després d'exercir amb un sorprenent èxit els càrrecs de qüestor i pretor, va obtenir el consolat al 120. Va ser posteriorment nomenat per Adrià com un dels quatre procònsols que administraven Itàlia. La seva tasca durant la seva proconsolat a Àsia va augmentar en gran mesura la seva reputació gràcies a la seva bona conducta. Antoní Pius va ser afavorit durant la seva carrera per Adrià, que el va adoptar com el seu hereu el 25 de febrer de 18. -
180
Marc Aureli
El seu govern va estar marcat pels conflictes militars a Àsia davant d'un revitalitzat Imperi Part i a la Germània enfront de les tribus bàrbares assentades al llarg del Limes Germanicus, en la Gàl·lia i al llarg del Danubi. Durant el seu regnat va haver de fer front a una revolta a les províncies de l'est liderada per Avidi Casius a la qual va aixafar. La gran obra de Marc Aureli, Meditacions, escrita durant les campanyes de la dècada de 170. -
Period: 394 to 69
viteli
Viteli després de la notícia del suïcidi d'Otó, va ser reconegut com a emperador pel Senat. Amb l'acceptació garantida, Viteli va sortir de Roma. Malgrat tot el començament del seu regnat no va ser favorable. La ciutat va acollir amb inquietud l'accés al càrrec com Pontifex Maximus de Viteli en les mateixa data de l'aniversari de la batalla d'Àlia (a 394 aC), un dia de mals auspicis per a la supersticiosa societat romana. -
El naixement de la expriptura .
Peça d'escriptura cuneïforme
L'escriptura existeix des de fa uns 5.300 anys. Va aparèixer en diferents formes almenys en cinc o sis focus de civilitzacions amb llarg domini de l'agricultura: a Mesopotàmia cap a 3300 aC, a Egipte 3200 aC, a Xipre 2200 aC, a Creta 1900 aC, a la Xina 1400 aC i a l'Amèrica central cap a 900 aC. Aquests escrits van donar lloc a gairebé tots els sistemes gràfics actualment coneguts.[6] El primer alfabet va aparèixer al voltant del 2000 aC i el primer idioma -
civilizacion romana
L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir ininterrompudament fins al 1453, quan els turcs otomans van prendre Constantinoble.
