Fantascopio

Cronologia de la música al cinema.

  • Period: to

    CRONOLOGIA DE LA MÚSICA AL CINEMA

  • Aparició del cinema (Germans Lumière)

    Aparició del cinema (Germans Lumière)
    ... Naixement del cinema el 28 de desembre de 1895, quan els germans Louis i Auguste Lumière.La primera projecció dels Lumière es va oferir en el conegut Salon Indien del Grand Cafè , situat al número 14 del Boulevard des Capucines parisenc. Els despistats que es van deixar atreure pel cartell de l'espectacle van ser més notoris que aquells que havien rebut una invitació personal dels Lumière.
    https://www.youtube.com/wat
  • Georges Méliès – Viatge a la lluna

    Georges Méliès – Viatge a la lluna
    videoPàgina explicativa
    La pel·lícula va ser escrita i dirigida per Georges Méliès, assistit pel seu germà Gaston. El film té una durada de 14 minuts si es projecta a 16 fotogrames per segon, que era la velocitat estàndard quan la pel·lícula va ser realitzada. Va ser sorprenentment popular en el moment de la seva realització i és un dels films més cèlebres del centenar de pel·lícules de fantasia.
  • Charles Chaplin – La quimera de l’or

    Charles Chaplin – La quimera de l’or
    descripcióvideoLa quimera de l' or (The Gold Rush ) és una pel·lícula nord-americana de cinema mut escrita, dirigida, produïda i protagonitzada per Charles Chaplin. Va ser estrenada el 26 de juny de 1925. En 1942 va ser reestrenada en versió sonora , amb un nou acompanyament musical i narració en off del propi Chaplin, i va rebre dues nominacions als Premis Oscar : millor so i millor banda sonora.
  • Buster Keaton – El maquinista de la General

    Buster Keaton – El maquinista de la General
    VIDEOdescripció
    El maquinista de La General ( The General ) és una pel·lícula de 1926 protagonitzada per Buster Keaton , qui també la va produir i va codirigir . Figura en el lloc 18 de la llista actualitzada en 2007 en ocasió del 10 aniversari de la llista original dels 100 millors pel·lícules de tots els temps, AFI 's 100 anys, 100 pel·lícules, publicada per l'American Film Institute (AFI).
  • El cantor de Jazz (1ª pel·lícula sonora)

    El cantor de Jazz (1ª pel·lícula sonora)
    videodescripció
    Primera pel·lícula parcialment rodada amb so i diàlegs sincronitzats, que va utilitzar el sistema sonor " Vitaphone " (enregistrament de so sobre un disc ) . A partir d'aquest moment , el cinema canvia de manera radical, excepte amb alguns directors de cinema nostàlgics d'un cinema mut que , segons ells, es bastava a si mateix. Des de llavors , les comèdies musicals es van multiplicar.
  • Vincente Minnelli - Melodies de Broadway

    Vincente Minnelli - Melodies de Broadway
    videodescripció
    Actor de tornada, Tony Hunter (Fred Astaire) és proposat per una parella de guionistes per participar en un nou espectacle lleuger i divertit. L'escenògraf, Jeffrey Cordova (Jack Buchanan), imbuït de la seva persona, dóna com a company a Tony la ballarina clàssica Gabrielle Gerard (Cyd Charisse). Però el desacord entre els dos és immediat, sobretot perquè Gabrielle és més gran que Tony. L'espectacle lleuger és transforma
  • Els Òscars de Hollywood

    Els Òscars de Hollywood
    videoPàgina informativa
    Els Premis Oscar-també anomenats «premis de l'Acadèmia» o en anglès Oscars o Academy Awards- són uns premis anuals concedits per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Estats Units (en anglès: AMPAS; Academy of Motion Picture Arts and Sciences) en reconeixement a l'excel·lència dels professionals en la indústria cinematogràfica, incloent directors, actors i escriptors, i és àmpliament considerat el màxim honor en el cinema
  • Fred Astaire i Ginger Rogers – Shall We dance

    Fred Astaire i Ginger Rogers – Shall We dance
    videodescripció
    Ritme boig (títol original en anglès: Shall We Dance) és una pel·lícula musical estatunidenca de Mark Sandrich de 1937, dirigida per Mark Sandrich i interpretada per Fred Astaire i Ginger Rogers.
  • Busby Berkeley – Broadway serenade

    Busby Berkeley – Broadway serenade
    videodescripció
    Broadway Serenade (también conocido como Serenade ) es una película de drama musical de 1939 distribuida por MGM , producida y dirigida por Robert Z. Leonard . El guión fue escrito por Charles Lederer , basado en un relato de Lew Lipton , John Taintor Foote y Hanns Kraly . La banda sonora es de Herbert Stothart y Edward Ward.
  • Leonard Bernstein – Un dia a Nova York

    Leonard Bernstein – Un dia a Nova York
    descripcióvideo
    Un dia a Nova York (títol original en anglès On the town) és un musical compost per Leonard Bernstein amb guió i lletres de Betty Comden i Adolph Green. L'estrena va ser a l'Adelphi Theather de Broadway el 28 de desembre de 1944.
    La MGM el va portar al cinema l'any 1949. Es considera un clàssic del cinema nord-americà. Enclavat al Nova York més musical, i protagonitzat per les grans estrelles dels musicals de l'època. Gene Kelly, F
  • Georges Gershwin – Un americà a París

    Georges Gershwin – Un americà a París
    descripcióvideoA París, una rica hereva s'apassiona per Jerry Mulligan, un jove pintor americà. Però aquest s'enamora de Lise que és promesa d’un altre home. Aquesta pel·lícula és universalment cèlebre per la seva escena final: Jerry pensa que mai no podrà ser amb Lise i té un somni fantàstic: apoteosi de la pel·lícula. Somia que balla amb Lise per tots els carrers de París.
  • Gene Kelly – Cantant sota la pluja

    Gene Kelly – Cantant sota la pluja
    descripcióvideo
    Cantant sota la pluja (títol original en anglès Singin' in the Rain) és un clàssic cinematogràfic del gènere de la comèdia musical estrenada als Estats Units el 27 de març de 1952.
  • Leonard Bernstein – West side story

    Leonard Bernstein – West side story
    descripcióvideo
    West Side story (títol original en anglès West Side Story')[1] és una pel·lícula musical de Jerome Robbins i Robert Wise, estrenada el 1961. El musical va ser innovador: pels balls, que formen part de l'acció dramàtica; per la música molt variada de Bernstein (ritmes llatins, jazz, cançons d'amor de gran bellesa melòdica...) i per la temàtica.
  • Elvis Presley – Viva Las Vegas

    Elvis Presley – Viva Las Vegas
    descripcióvideoLucky Jackson, inscrit al Gran Premi automobilístic de Las Vegas (Nevada), coneix un competidor, el comte Elmo Mancini. Tots dos es troben al taller on preparen els seus vehicles respectius, amb la seductora Rusty Martin per la qual s'apassionen però de qui ignoren, en aquell moment, la identitat. Pensant que treballa en un night-club, la cercaran tota la nit als establiments de la ciutat, abans de trobar-la l'endemà.
  • Andrew Lloyd Webber - Cats

    Andrew Lloyd Webber - Cats
    Pàgina informativavideo
    Cats és un musical compost per Andrew Lloyd Webber, basat en el llibre Old Possum's Book of Practical Cats i altres poemes de T.S. Eliot. L'espectacle ha estat representat al voltant de tot el món en nombroses produccions i ha estat traduït a més de 20 idiomes.
  • Alan Parker - Fama

    Alan Parker - Fama
    descripcióvideo
    Fama és una pel·lícula musical nord-americana de 1980 , dirigida per Alan Parker. Protagonitzada per Irene Cara, Gene Anthony Ray, Maureen Teefy , Paul McCrane , Lee Curreri , Barry Miller i un llarg repartiment. Les coreografies es van deure a Louis Falco . Guanyadora al Premi Oscar 1981 a la Millor música i la Millor Cançó ( Fame ) . Guanyadora del Premi BAFTA 1981 al Millor so ( Christopher Newman Les Wiggins , Michael J. Kohut ) . Guanyadora del premi Globus d'Or 1981 a la Millor cançó orig
  • Giorgio Moroder - Flashdance

    Giorgio Moroder - Flashdance
    video 2descripcióvideo Flashdance és una pel·lícula estatunidenca del 1983, dirigida per Adrian Lyne i protagonitzada per Jennifer Beals i Michael Nouri. Va ser premiada amb els premis Oscar, BAFTA, Globus d'Or i Grammy.
  • Andrew Lloyd Webber - El fantasma de l’òpera

    Andrew Lloyd Webber - El fantasma de l’òpera
    descripcióvideo
    The Phantom of the Opera és un musical d'Andrew Lloyd Webber, basat en la novel·la Le Fantôme de l'Opéra de Gaston Leroux. La música va ser composta per Lloyd Webber, i la majoria de les lletres van ser escrites per Charles Hart. Richard Stilgoe també col·laborà en les lletres. Alan Jay Lerner va ser un col·laborador primerenc, però va haver de marxar per malaltia després d'haver treballat en una cançó, Masquerade.L'argument central tracta sobre una bella soprano, Christine Daae, que esde
  • Elton John/Hans Zimmer - El rei lleó

    Elton John/Hans Zimmer - El rei lleó
    descripcióvideo
    The Lion King, també coneguda com a El rei lleó a Catalunya, és una pel·lícula musical animada estatunidenca, produïda per Walt Disney Feature Animation i dirigida per Roger Allers i Rob Minkoff. Les cançons van ser escrites pel compositor Elton John i el lletrista Tim Rice, els arranjaments instrumentals van anar a càrrec de Hans Zimmer. Basada en la tragèdia Hamlet, de William Shakespeare.
  • ABBA - Mamma mia

    ABBA - Mamma mia
    descripcióvideo
    Mamma Mia! és un musical escrit per Catherine Johnson, basat en cançons del grup suec ABBA. El títol del musical prové d'una de les cançons més populars del grup, Mamma Mia.
  • Craig Armstrong - Moulin Rouge

    Craig Armstrong - Moulin Rouge
    descripcióvideo
    La pel·lícula està ambientada en el París del 1900, on la Modernitat buscava enderrocar el pensament convencional en totes les àrees (particularment en les arts). El film té com tema principal l'amor. Tracta d'un jove escriptor bohemi que s'enamora d'una bella cortesana del Moulin Rouge. Una nit, gràcies a l'atzar i a una sèrie de mal entesos, el destí els creua. Ell l'enamora amb la seva poesia, ella el fetilla amb la llum que irradien els seus ulls...
  • Albert Guinovart - Mar i Cel

    Albert Guinovart - Mar i Cel
    videoPàgina info.
    Mar i cel és una obra de teatre musical amb text de Xavier Bru de Sala i música d'Albert Guinovart, basada en l'obra homònima d'Àngel Guimerà, que va ser portada al teatre per Dagoll Dagom l'any 1987, posteriorment l'any 2004 i per tercera vegada l'any 2014.
  • Rock català - Cop de rock

    Rock català - Cop de rock
    descripcióvideoCOP DE ROCK és un missatge d’amor, d’admiració, i d’agraïment a les bandes mítiques que van fer possible el miracle del ROCK CATALÀ a principis de la dècada dels 90 del segle XX i fins als nostres dies. També és un missatge d’estímul i record a un públic enfervorit que va omplir a vessar els recintes on tocaven, i que, amb el seu suport i amb l’expressió dels seus desigs i sentiments, van modelar i donar sentit a aquest moviment musical que va moure tota una generació.