Del mon antic a l'expancio de l'islam

  • 1 CE

    La cultura islàmica

    Els àrabs, tal com havien fet els antics romans, van aconseguir islamitzar pobles i cultures molt diferents, com els sirians o els berbers del Magrib. Igual que el llatí a l'Imperi romà, la llengua àrab, a més de la religió islàmica, va ser adoptada per pobles molt diversos.
  • 376

    Els visigots s’estableixen dins de l’Imperi romà

    Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest». Els visigots van ser un poble sorgit a conseqüència de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370. Serien els «gots de l'oest», en oposició als de l'est, els ostrogots. Una altra versió més recent, defensada per J. Rosales[1] i admesa per Fermín Miranda-García,[2] defensa que els gots eren d'origen bàltic.
  • 476

    Caiguda imperi roma occidental

    La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480
  • 622

    LA CIVILITZACIÓ ISLÀMICA

    L'espai que va ocupar la civilització islàmica constituí una gran cruïlla de camins entre tres continents. Les ciutats van ser els centres del poder polític, religiós i comercial. Bagdad, per exemple, va arribar a tenir més d'un milió d'habitants. L'economia islàmica es va caracteritzar pel gran impuls del comerç.
  • 711

    La ciutat islàmica

    Al-Ándalus (en árabe clásico: الأندلس) es el nombre que en la Edad Media dieron los musulmanes a la península ibérica.1​ Algunos autores restringen el término al territorio peninsular —e inicialmente de la Septimania— bajo poder musulmán entre los años 711 y 1492.2​ Para los autores árabes medievales, el término de al-Ándalus designa la totalidad de las zonas conquistadas por tropas árabe-musulmanas.
  • 718

    La política expansionista de l'Imperi islàmic fou frenada per l'Imperi bizantí l'any

    L'economia de l'Imperi Romà d'Orient va agafar ràpidament un gran impuls després de la fundació de Constantinoble l'any 330, la qual va esdevenir ràpidament la clau de volta del comerç a la Mediterrània al segle vi. L'Imperi Romà d'Orient estenia llavors les seves ramificacions des d'Euràsia a l'Àfrica del Nord. Aquest creixement, es veuria frenat per l'extensió de les conquestes àrabs a partir del segle vii, que van iniciar un període de declivi i estancament quan Constantinoble.
  • EL LLEGAT MUSULM`I L'ART ISLÀMIC

    La cultura islàmica va aportar a la península Ibèrica molts coneixements d'altres llocs del món.
  • L'art islàmic

    L'art islàmic es va crear i es va desenvolupar entre els segles vii i xv, esdevenint el tercer gran estil artístic medieval, a més dels dos grans estils de l'Occident europeu cristià, el romànic i el gòtic. Aquest nou art, gràcies a l'expansió de l'islam, s'estendrà ràpidament per la riba mediterrània oriental i el Pròxim Orient, arribant fins a Pèrsia i l'Índia, així com per tota la zona de la Mediterrània occidental, des del Nord d'Àfrica fins a la península Ibèrica.
  • LA MESQUITA

    Els islàmics tenen una arquitectura religiosa. Mahoma, però, no va parlar en cap moment de com havien de ser els temples. Les pregàries s'havien de fer de cara a la Meca, per això n'hi havia prou amb un simple mur que n'indiqués l'orientació. Els musulmans, un cop desaparegut el seu fundador, van construir edificis religiosos. El més important va ser la mesquita. [