Portad

Edat Moderna reis d'Espanya.

By PlMedi
  • 1788 BCE

    Carles IV

    Carles IV
    Carles IV va pujar al tron al final del XVIII i el seu regnat es va allargar fins al segle XIX. Va ser un rei impropular, que va deixar el govern en mans del seu ministre Manuel Godoy.
  • 1759 BCE

    Carles III

    Carles III
    Va ser el germà de Ferran VI.
  • 1746 BCE

    Ferran VI

    Ferran VI
    Ferran VI, el seu succesor, va continuar amb les reformes i va impulsar la construcció de moltes obres públiques fent canals i carreteres.
  • 1724 BCE

    Lluís I

    Lluís I
    Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724. La breu durada del seu regnat, de set mesos, va provocar que fos intranscendent tant en política interior com exterior. És un dels més breus de la història d'Espanya, fet que l'ha convertit també en un dels reis més desconeguts.
  • 1703 BCE

    Carles III

    Carles III
    Carles III es va envoltar de ministres eficients per intentar dur a terme un programa encaminat a modernitzar Espanya i treurela de la decadència. Entre altres coses, va tractar de millorar l'agricultura, la indústria i el comerç. Per exemple, va crear fàbriques sota la seva protecció, les manufactures reials, i va autoritzar Barcelona a comerciar amb Amèrica. També va reformar l'educació i va crear biblioteques i museus. Es va recuperar l'illa de Menorca de mans dels britànics.
  • 1700 BCE

    Felip V

    Felip V
    El 1700, Felip V es va convertir en rei d'Espanya. Va estalbir una forma de govern absolustia, és a dir, ell concentrava tots els poders de l'estat.
    Felip V va dur a terme diferents reformes: ·Va promulgar els Drets de Nova Planta (1707-1716), que suprimien les lleis i les institucions pròpies dels territoris que conformaven la corona d'Aragó, Catalunya, València i les illes Balears. En canvi, va respectar els furs i les institucions de Navarra el País Basc.
  • 1665 BCE

    Carles II

    Carles II
    Carles II va heretar el tron el 1665, amb només quatre anys. Per això la seva mare va haver de governar en nom seu fins que va conseguir la majoria d'edat. Concedeix l'independència de Portugal, i governa amb gran intervenció d'estrangers. No va tenir descendència, pel que va deixar la seva herència a Felip d'Anjou (dels Borbó de la família reial francesa).
  • 1621 BCE

    Felip IV

    Felip IV
    Quan Felip IV va arribar al tron el 1621, també va cedir el govern a un privat, el comte duc d'Olivares, que va embarcar la casa dels Àustria en contínues guerres que van empobrir-la i fer-li perdre territoris. Va haver de fer front a revoltes a Catalunya i Portugal en 1640 i va obtenir la derrota a la Guerra de Flandes (Pau de Munster) i va signar la pau amb França pel seu enfrontament a la Guerra dels Trenta Anys (Pau dels Pirineus). A partir d'aquí, Espanya va perdre l'hegemonia mundial.
  • 1598 BCE

    Felip III

    Felip III
    Felip III va succeir el seu pare, Felip II, quan va morir el 1598. El seu privat més destacat va ser el duc de Lerma. Aconsegueix un període de tranquil·litat exterior amb la Pau amb Anglaterra i la Treva dels Dotze Anys en les guerres de Flandes, però, donarà suport als parents de Viena (els Habsburg) en la Guerra dels Trenta Anys.
  • 1556 BCE

    Felip II

    Felip II
    El 1556 Carles I va cedir el seu tron al seu fill Felip II. Durant el seu regnat va mantenir totes les possesions heretades del seu pare i va incorporar terres d'Amèrica, l'Àfrica i l'Àsia. El 1581 tambè es va convertir en rei de Portugal. Signa la pau contra els francesos (Pau de Cateau-Cambresis), però manté la lluita contra protestants (a Flandes) i contra Anglaterra, i serà el gran flagell dels turcs otomans a la Mediterrània.
  • 1516 BCE

    Carles I

    Carles I
    Carles I d'Espanya i V d'Alemanya va ser el primer rei de la dinastia dels Àustria. Hereta dels Reis Catòlics (Espanya i els territoris d'ultramar) i de Maximilià d'Àustria (Sacre Imperi Romà-Germànic i territoris europeus) un vast imperi que el condiciona en la seva política: conservar un imperi catòlic. Per a això lluita a tort i a dret contra protestants (els prínceps alemanys) i francesos (pels territoris italians).