Edat Moderna

  • Period: 1301 to

    Humanisme

    L’humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle xiv, i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI.
  • Period: 1301 to

    Humanisme

    L’humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle xiv, i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI.
  • Period: 1401 to 1501

    Renaixement

    El Renaixement és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi.
  • 1435

    Conquesta del Regne de Nàpols

    Conquesta del Regne de Nàpols
    La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó de mans dels Anjou.
  • 1439

    Conquesta d’Alger i Bugia

    Conquesta d’Alger i Bugia
    És una ciutat de situada al golf de Bejaïa, i és la capital de la província de Bejaïa, al nord d'Algèria. Està a 175 km d'Alger.
  • 1440

    Creació del David de bronze de Donatello di Niccolò

    Creació del David de bronze de Donatello di Niccolò
    El David de Donatello és una escultura exempta en bronze de 158 cm, realitzada cap a l'any 1440 (o cap al 1430 segons alguns experts) per encàrrec de Cosme el Vell, que la volia situar als jardins del seu palau a Florència. Actualment es troba al Museu del Bargello.
  • 1453

    L’Imperi Otomà conquesta Constantinoble

    L’Imperi Otomà conquesta Constantinoble
    La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica.
  • 1455

    Invenció de la Impremta

    Invenció de la Impremta
    La invenció de la impremta al món occidental s'atribueix a Johannes Gutenberg, el "Pare de la Impremta", que durant el segle XV creà la seva pròpia impremta i va inventar un procediment d’impressió de tipus mòbil, intercanviable i reutilitzable.
  • 1469

    Casament d’Isabel de Castella amb Ferran d’Aragó

    Casament d’Isabel de Castella amb Ferran d’Aragó
    Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
  • 1478

    Creació del Tribunal de la Inquisició

    Creació del Tribunal de la Inquisició
    La inquisició espanyola va ser establerta amb la butlla del papa Sixt IV, que autoritzava als Reis Catòlics a nomenar inquisidors en els seus regnes i un tribunal controlat per la monarquia hispànica (1478).
  • Period: 1479 to 1516

    Regnat dels Reis Catòlics

    Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
  • 1486

    Sentència arbitral de Guadalupe

    Sentència arbitral de Guadalupe
    La Sentència de Guadalupe o Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486.
  • 1490

    Creació de l'Home de vitruvi de Leonardo da Vinci

    Creació de l'Home de vitruvi de Leonardo da Vinci
    L'Home de Vitruvi és un famós dibuix acompanyat de notes anatòmiques de Leonardo da Vinci realitzat prop de l'any 1492 en un dels seus diaris. Representa una figura masculina despullada en dues posicions sobreimpreses de braços i cames i inscrita en un cercle i un quadrat.
  • 1492

    Conquesta del Regne de Granada

    Conquesta del Regne de Granada
    L'emirat, taifa, Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
  • 1492

    Expulsió dels jueus de la Corona hispànica

    Expulsió dels jueus de la Corona hispànica
    L'expulsió dels jueus d'Espanya va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.
  • 1492

    Descobriment d’Amèrica

    Descobriment d’Amèrica
    El terme descobriment d'Amèrica s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al segle xv, el terme descobriment era sinònim de cristianització.
  • Period: 1492 to

    Edat Moderna

    L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
  • Period: 1492 to

    Edat Moderna

    L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
  • 1493

    Segon viatge de Colom a Amèrica

    Segon viatge de Colom a Amèrica
    El segon viatge de Cristòfor Colom va ser una expedició transoceànica per començar la colonització espanyola d'Amèrica, descoberta per Colom en el seu primer viatge. En ella va començar la colonització espanyola de l'illa L'Espanyola, es va pacificar als indígenes taínos de l'illa i, a més, es va dur a terme el descobriment de diverses illes, entre elles l'illa Jamaica i de Puerto Rico.
  • 1497

    Conquesta de Melilla

    Conquesta de Melilla
    La Ocupación de Melilla aconteció en septiembre de 1497 cuando la flota enviada por el duque de Medina Sidonia Juan Alonso Pérez de Guzmán ocupó la ciudad norteafricana de Melilla, por mandato de los Reyes Católicos, como continuación de la Reconquista.
  • 1498

    Tercer viatge de Colom a Amèrica

    Tercer viatge de Colom a Amèrica
    El tercer viatge de Cristòfol Colom (sortida de Sanlúcar de Barrameda, 30 de maig de 1498 - arribada a Cadis, 25 de novembre de 1500) fou una expedició transoceànica comandada per Cristòfol Colom que tingué com a objectiu continuar l'exploració de les noves terres en nom dels Reis Catòlics, descobrint el nord de Veneçuela i convertint-se Colom en el primer descobridor europeu del continent americà.
  • 1502

    Quart viatge de Colom a Amèrica

    Quart viatge de Colom a Amèrica
    El Quart Viatge de Cristòfor Colom (Sortida de Sevilla, 3 abril de 1502 - Retorn a Sanlúcar de Barrameda, 7 novembre 1504) va ser una expedició transoceànica dirigida per Cristòfor Colom amb el propòsit de trobar un pas marítim en el que avui coneixem com Amèrica per trobar alguna cosa que definitivament fóra el continent asiàtic.
  • 1504

    Creació del David de Michelangelo Buonarroti

    Creació del David de Michelangelo Buonarroti
    El David de Miquel Àngel és una obra renaixentista que es troba a la Galleria dell'Accademia de Florència. Esculpida entre 1501 i principis del 1504 en marbre blanc de Carrara, és, junt amb el Moisès i la Pietat, una de les tres obres més conegudes de Miquel Àngel, i obra mestra de l'art universal. L'escultura representa a l'heroi bíblic, el Rei David, quan s'està preparant per a enfrontar-se a Goliat. Originalment era a la Piazzale Michelangelo.
  • 1511

    Raffaello Sanzio pinta l'Escola d'Atenes

    Raffaello Sanzio pinta l'Escola d'Atenes
    L'escola d'Atenes (en italià: Scuola di Atene) és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael. Va ser pintada entre el 1509 i el 1510 com a part de l'encàrrec a Rafael de decorar amb frescos tots els salons del Palau Apostòlic del Vaticà que ara es coneixen com les Stanze di Raffaello.
  • 1515

    Conquesta del Regne de Navarra

    Conquesta del Regne de Navarra
    La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el segle XII, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.
  • Period: 1516 to 1556

    Regnat de Carles I d’Espanya

    Carles I va rebre quatre herències per part dels seus avis: els materns Ferran II el Catòlic i Isabel I de Castella, i els paterns: Maximilià I, emperador romanogermànic i Maria de Borgonya. Tant a la Corona d'Aragó com a Castella, Carles I va haver d'acceptar un cogovern teòric amb la seva mare Joana la Boja, la qual, però, a causa de la seva suposada alienació mental, va viure allunyada del govern dels regnes, reclosa a Tordesillas.
  • 1517

    Inici de la reforma protestant

    Inici de la reforma protestant
    La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
  • 1519

    Primera volta al món

    Primera volta al món
    Fa exactament 500 anys, el 20 de setembre de 1519, una expedició de cinc vaixells i 239 homes van salpar del port de Sanlúcar de Barrameda amb una missió: arribar a les Índies Orientals navegant cap a l’oest.
  • 1520

    Revolta de les comunitats

    Revolta de les comunitats
    La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I.
  • 1521

    Caiguda de Tenochtitlan

    Caiguda de Tenochtitlan
    El Sitio de Tenochtitlan (1521), la capital del Imperio Azteca, fue llevado a cabo mediante la negociación entre los clanes locales y las divisiones anti-mexicas existentes y el conquistador español Hernán Cortés. Muchas batallas existieron entre los mexicas y los españoles, que ocurrieron principalmente en las ciudades de Cempoala, Texcoco y Tlaxcala.
  • 1521

    Batalla de Villalar

    Batalla de Villalar
    La batalla de Villalar va ser l'episodi decisiu de la Revolta de les Comunitats de Castella en què es van enfrontar les forces imperials de l'Emperador Carles V i les de la Junta Comunera capitanejades per Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado, ocorreguda el 23 d'abril de 1521 a la localitat de Villalar (avui Villalar de los Comuneros, província de Valladolid, Espanya).
  • 1523

    Independència d’Holanda

    Independència d’Holanda
    La història dels Països Baixos hauria d'englobar només el territori neerlandès. Però la lluita constant entre diverses cases reials i estats europeus porten a una fragmentació del territori neerlandès. La història d'Holanda està, doncs, estretament lligada a la de Flandes, Valònia i Luxemburg.
  • 1525

    Batalla de Pavia

    Batalla de Pavia
    La batalla de Pavia fou una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victòria d'aquestes últimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia.
  • 1555

    Pau d’Augsburg

    La Pau d'Augsburg fou un important tractat de 1555 que posà fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic, a més de ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels Trenta Anys.
  • Period: 1556 to

    Regnat de Felip II

    Fill primer de l'emperador Carles I de Castella i la seva esposa, la infanta Isabel de Portugal. Era nét, per tant, de Joana la Boja i Felip el Bell, així com del rei Manuel I de Portugal.
  • 1561

    Madrid es converteix en la capital de l’Imperi.

    La història de Madrid (Espanya) està marcada per l'establiment en ella de, primer, la cort reial (juny de 1561) i, amb la unió dinàstica dels regnes hispànics, de la nova capital.
  • 1568

    Insurrecció de les Alpujarras

    Insurrecció de les Alpujarras
    La Rebel·lió de les Alpujarras va ser un conflicte esdevingut a Espanya entre 1568 i 1571 durant el regnat de Felip II. L'abundant població morisca del regne de Granada es va alçar en protesta contra la Pragmàtica Sanció de 1567, que limitava les llibertats religioses i culturals d'aquesta població.
  • 1571

    Fundació de la ciutat de Manila

    Fundació de la ciutat de Manila
    Fue incorporada el 24 de junio de 1571 por el conquistador español Miguel López de Legazpi. Manila se convirtió finalmente en el centro de las actividades españolas en el Lejano Oriente y destino de la ruta comercial del Galeón de Acapulco a Manila, el cual conectaba a la América Española con Asia.
  • 1571

    Batalla de Lepant

    Batalla de Lepant
    La batalla naval de Lepant ocorreguda el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia). S'hi van enfrontar els turcs otomans contra una coalició cristiana, anomenada Lliga Santa. Els cristians van resultar guanyadors, i només 30 galeres turques es van salvar, així aturaren l'expansionisme turc pel Mediterrani Occidental.
  • Derrota de l’Armada Invencible

    Derrota de l’Armada Invencible
    La Grande y Felicísima Armada, denominada sarcàsticament l'Armada Invencible pels anglesos, va ser el nom que va rebre la gran flota que va armar Felip II de Castella el 1588 per a la conquesta d'Anglaterra.
  • Execució de Juan de Lanuza

    Execució de Juan de Lanuza
    Joan de Lanuza el Jove (1564 ? - 1591) va ser el cinquè Justícia Major d'Aragó amb aquest nom. Malgrat la seva curta durada, és un dels Justícies més coneguts de la història d'Aragó per haver estat executat sense que hi hagués un procés previ.
  • Expulsió dels musulmans de la Corona hispànica

    Expulsió dels musulmans de la Corona hispànica
    Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
  • Judici a Galileu Galilei

    Judici a Galileu Galilei
    El 12 d'abril de 1633 el científic italià Galileu Galilei (1564-1642) va comparèixer, a l'edat de 69 anys, davant el Sant Ofici, la Inquisició romana, per donar compte d'un llibre que havia publicat un any enrere, el Diàleg sobre els dos màxims sistemes de el món, en què defensava el model heliocèntric proposat per Copèrnic.