Eix cronològic

Timeline created by Sergi Llorens Rihuete
In History
  • Motí del te o Boston tea party

    Un grup de colons disfressats d'indígens varen atacar uns vaixells atacats de te que hi havia al port de Boston. Varen llençar tota la càrrega a la mar i varen promoure manifestacions a la ciutat.
  • Guerra d'Independència

    Les autoritats britàniques limitaren les llibertats, el que provocà la indignació de les colònies i va ser així com s'establiren les bases de la guerra. La guerra va acabar l'any 1783.
  • Declaració d'Independència

    Representants de les Tretze Colònies es varen reunir a Filadèlfia i varen aprovar la Declaració d'Independència.
  • Revolució americana

    Revolució americana: les anomenades tretze colònies va ser la primera revolució que va posar en pràctica el liberarisme, també va ser l'origen d' un nou país ,Estats Units.
  • Causes de la revolució .Problema polític

    Les colònies tenien un pacte colonial amb Gran Bretanya que els concedia bastanta autonomia.
  • Causas de la revolució . Problema econòmic

    A partir de 1764 les autoritats britàniques, sense consultar als colons, varen imposar nous tributs : la imposició de paper segellat i impostos sobre la importació de vidre ,plom ,pintures ,paper i te.
  • Pau de Versalles

    Després de la derrota de Gran Bretanya a Yotktown ( 1781), va haver de reconèixer la Declaració d'Independència. Havien nascut els Estats Units d'Amèrica, on George Washington va ser proclamat el primer president.
  • Primera constitució

    El nou estat americà va redactar la primera constitució escrita de la història. Establia una forma de govern republicana amb amplis poders pel president i una estructura federal, perquè els territoris del nou país tenien una àmplia capacitat d'autogovern.
  • Crisis de l' Antic Règim

    El desig de canvi que comporta el pensament il.lustrat va acabar provocant la crisis de l'antic règim,és a dir ,la descomposició d' aquest sistema politic ,social i econòmic que caracteritza gran part de les monarquies.
  • Liberalisme polític

    La influència que exercirà la Revolució Americana a Europa, va fer créixer els sentiments d'hostilitat contra la monarquia absoluta.
  • Revolució Francesa

    Les noves idees il.lustrades i el creixement econòmic del s.XVIII varen anunciar transformacions polítiques. Aquest procés es coneix amb el nom de revolucions burgueses.
  • Causes polítiques de la Revolució Francesa

    La Il.lustració era un moviment que criticava l'absolutisme i va inspirar noves idees alternatives a aquesta monarquia opresora.
  • Causes socials i econòmiques de la Revolució Francesa

    Noblesa i clergat: havien perdut poder a causa que la monarquia absoluta ja no els necessitava per governar.
    Burgesia: No tenien influència ni poder polític. Només els privilegiats tenien càrrecs i gaudir de reconeixement social. Els seus negocis estan controlats per la monarquia.
    Pagesos: pagaven molts impostos, i això provocava que no tinguessin ni per subsistir.
  • Causes immediates de la Revolució Francesa

    Crisi alimentària: males collites avren provocar augment de preu dels aliments.
    Crisi financera: endeudament de la monarquia. La solució passava per una reforma que obligàs als privilegiats a pagar impostos, aquest es varen negar.
  • Inici de la Revolució Francesa

    El rei XVI convocà als Estats Generals , on hi havia representats els tres estaments: la noblesa, el clero i el tercer estat. Cada estament tenia un únic vot.
  • Jurament del Jeu de Paume

    Es varen comprometre a elaborar una constitució per tots els francesos.
  • Fortalesa de la Bastilla

    El poble de París va donar suport al carrer als representants del tercer estat i, davant la por a que les tropes reials dissolguessin l'assamblea o detinguessin els seus diputats, el 14 de Juliol de 1789 varen assaltar la fortalesa de la Bastilla, d'on varen agafar armes i es varen disposar a defensar per la força el procés revolucionari.
  • Declaració de drets

    La constitució es completava amb una declaració de drets que garantia la llibertat de religió, de premsa, d'expressió i de reunió, i el dret a ser jutjat per un jurat.
  • Constitució

    A la tardor del 1789 varen acceptar la nova situació i, un cop pacificat el país, l'Assemblea Nacional va elaborar una constitució que establia: separació de poders; Sobirania Nacional; igualtat legar dels ciutadans i sufragi censatari.
  • Assemblea legislativa

    Un cop aprovada la constitució, l'assemblea anterior es va convertir en una Assemblea legislativa, en la qual en varen aprovar noves lleis com: lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans; prohibició de la tortura; obligar a la noblesa a pagar impostos; abolir els gremis; creació d'un nou exèrcit; exportació de béns de l' Església.
  • Oposició de la noblesa

    Volien recuperar els seus privilegis, molts es varen exiliar i conspiraven contra la revolució des de l'exterior.
  • Oposició de Lluís XVI

    Conspirava per enderrocar l'assemblea, va ser detingut quan intentava fugir per unir-se a l'exèrcit austríac que l'havia ajudat a restablir l'absolutisme ( fuga de Varennes).
  • Guerra contra països absolutistes europeus

    Volien evitar l'expansió de la revolució.
  • Enfrontaments interns

    Entre els sectors populars es mostraven descontents davant la restricció del sufragi. Entre els revolucionaris hi havia els girondins ( branca burgesa més moderada) i els jacobins ( branca burgesa més radical que exaltava els sectors populars i que aspiraven a proclamar un república).
  • Convenció girondina

    L'Assemblea Legislativa es va convertir en la Convenció, que va quedar en mans dels girondins. Aquests varen dur a terme un judici en contra del rei Lluis XVI i la seva esposa, Maria Antonieta, que varen ser acusats de traïció, condemnats i executats a la guillotina.
  • Convenció jacobina

    El líder dels jacobins era Robespierre, va aconseguir concentrar tot el poder de la Convenció i va detenir els principals dirigents polítics girondins.
  • Constitució

    Nova constitució basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal i dret a la igualtat.
  • Cop d'Estat

    Es va produir un cop d'Estat amb el que van ser derrotats i executats Robespierre i altres dirigents jacobins.
  • La República burgesa

    Després del cop d'Estat la burgesia conservadora va tornar a agafar el control de la Revolució.
  • Exèrcit francés

    L'estiu de 1794 els exèrcits francesos havien aconseguit imposar-se als de la coalició estrangera. La radicalització de la revolució, el Terror i el govern dictatorial dels jacobins varen provocar l'oposició de gran part de la població.
  • Constitució

    La burgesia conservadora va elaborar una nova constitució que atorgava el poder a un govern de cinc membres, el Directori, i restablir el sufragi censatari.
  • Napoleó Bonaparte

    Un jove general, Napoléo Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d'Estat, que va posar fi al Directori i va donar peu al Consolat (1799-1804), on va aconseguir que l'anomenessin primer Consol. S'inicia així l'etapa napoleònica.
  • El Consolat

    Napoleó va ser nomenat cònsol i la seva política de govern es va encaminar a consolidar allò que havia aconseguit la revolució burgesa: va evitar el retorn de l'absolutisme, va allunyar dels poder els sectors més radicals, va permetre el retorn de la noblesa exiliada, va firmar un concordat amb l'Església per establir la pau, reconeixent la religió catòlica a canvi de que no reclamessin les terres expropiades.
  • Reformes de Napoleó

    Va crear un Codi Civil, que unificava les lleis anteriors; va reformar la hisenda i va reformar el sistema d'ensenyament.
  • L'Imperi

    Napoleó se sentia tan fort que es va coronar emperador.
    Un dels motius del prestigi i del poder de Napoleó va ser la seva capacitat de derrotar els monarques absoluts europeus que havien aliat els seus exèrcits per lluitar contra la França revolucionària.
  • Imperi Napoleònic

    S'estenia per gran part d'Europa. A tots els països annexats o sota la influència francesa, Napoleó va col.locar al tron familiars o generals del seu exèrcit que varen imposar les idees revolucionàries: supressió del dret senyorials i dels seus privilegis; supressió de delmes; llibertat; igualtat legal; llibertat econòmica i dret a la propietat; llibertat religiosa.
  • Derrota de Napoleó

    Després de ser vençut a Rússia i a Espanya, va abandonar el poder.
  • Waterloo

    Malgrat va fer un intent de retorn, Napoleó va ser derrotat definitivament a Waterloo i va ser desterrat a l'illa de Santa Helena.
  • Congrés de Viena

    Les potències vencedores de Napoleó es varen reunir en el Congrés de Viena amb l'objectiu de posar fi a l'expansió de les idees liberals i retaurar l'absolutisme monàrquic a tot Europa.
  • Santa Aliança

    En el Congrés de Viena es va decidir la creació de la Santa Aliança, un tractat d'ajuda mutua entre els monarques europeus davant qualsevol amenaça de revolució liberal, pel qual permetia el dret d'intervenció militar
  • Liberalisme i nacionalisme

    A partir de l'any 1815 el liberalisme i el nacionalisme es van convertir en dues forçes d'oposició a la Restauració.
  • Liberalisme

    És un sistema polític que fonamenta la societat en l'individu. Principis:- l'individu lliure és un ciutadà i el conjunt dels ciutadans la nació, que té la sobirania (sobirania nacional), a través de representants elegits mitjançant sufragi (vot). Els representants formen una assemblea ( Parlament), que prenen decisions i elabora les lleis.
    - la separació de poders
    - una constitució
    - el dret de propietat
    - l'economia es basa en el mercat
  • Nacionalisme

    Defensa el dret de les nacions d'exercir la seva sobrirania i de crear el seu propi Estat.
    La voluntat d'alguns pobles d'agrupar a l'interior d'unes mateixes fronteres els membres d'una comunitat nacional creant un estat-nació, va donar lloc al naixement de moviments independentistes. Alhora va ser l'origen de la lluita d'italians i alemanys per aconseguir la unificació dels països respectius en un Estat únic.
  • Nova onada revolucionària

    Malgrat la resistència dels exèrcits de la Santa Aliança, a la segona meitat del s.XIX, finalment és van imposar sistemes polítics liberals a gran part d'Europa. També es vnacional.an consolidar molts processos d'independència
  • Mort de Napoleó

    Va morir a Santa Helena, on havia estat desterrat.