-
Period: 625 BCE to 544 BCE
Tales de Milet
Tot és aigua, és el principi de totes les coses. -
Period: 611 BCE to 546 BCE
Anaximandre
L'indefinit -
Period: 570 BCE to 526 BCE
Anaxímedes
L'origen de totes les coses és l'aire o el vapor. -
Period: 560 BCE to 478 BCE
Xenòfanes
"L'home a creat als deus a imatge seva" -
Period: 544 BCE to 360 BCE
Antístenes
Antístenes era un deixeble de Sòcrates, i en prengué el precepte ètic fonamental que fa de la virtut, no del plaer, l'objectiu de l'existència. Tot allò que el savi fa, diu Antístenes, es regeix per la virtut, i el plaer no només no és necessari, sinó clarament perjudicial. -
Period: 540 BCE to 480 BCE
Parmènides
Pensava que tot existeix desde sempre.Que res no pot venir del no-res i que qualsevol cosa que existeix no pot convertir-se en no-res. Creia que el canvi no existeix. -
Period: 540 BCE to 480 BCE
Heràclit
Pensava que el canvi constant era era la principal característica, i res es permanent. Va intentarmostrar que el món és un joc de contaris. -
Period: 500 BCE to 428 BCE
Anaxàgores
Creia que la natura esta feta d'un nombre de partícules diminutes i invisibles a l'ull. Tot e pot dividir-se en parts encara mes petites. -
Period: 490 BCE to 430 BCE
Empèocaldes
Va arribar a la conclusió que Permenides i Heraclit no es podien posar d'acord perque els dos filòsofs admès la presencia d'un sol element.
Creia que la natira tenia quatre elements "la terra, l'aire, el foc i l'aigua". -
Period: 487 BCE to 407 BCE
Eurípides
Va ser un dels més grans autors de la tragèdia grega. Al segle V aC, a Atenes, les seves obres clàssiques, com Medea, van consolidar la seva reputació gràcies als diàlegs intel·ligents, les lletres corals bones i un realisme aspre present tant en el text com en la posada en escena. -
Period: 485 BCE to 410 BCE
Protàgores
És considerat el més important dels sofistes de l'Antiga Grècia i el primer filòsof a promoure el subjectivisme en sostenir que la interpretació de qualsevol experiència, o de qualsevol cosa, està condicionada per l'individu.Protàgores defensava el relativisme i el convencionalisme de les normes, els costums i les creences de l'home. -
Period: 484 BCE to 424 BCE
Heròdot
Creia que les malalties depenien dels déus, i que la salut es podia es podia recobrar si es feien els sacrificis apropiats. -
Period: 470 BCE to 399 BCE
Sócrates
Va ser el primer filòsof que va identificar l'ésser humà o el 'jo' amb la seva ànima.
Creia que tot vici és el resultat de la ignorància i que cap persona no desitja el mal; alhora, la virtut és coneixement i aquells que coneixen el bé actuaran de manera justa.
A partir de la descripció de Plató, Sòcrates pren renom especialment per la seva contribució al camp de l'ètica, i és també aquest Sòcrates platònic qui dóna nom als conceptes de la ironia socràtica i del mètode socràtic. -
Period: 460 BCE to 370 BCE
Demòcrit
Va assumir que tot està fet de petites peces invisibles, que son eternes i inmmutables.
Les va anomenar "àtoms".
Ell deia que no es poden dividir en parts mes petites. Si es poguessin dividir en parts més petites, la natura hauria començat a dissoldre's com una sopa.
També estaba dacord amb Permènides, que res no ve de res.
Demòcrit argumentava que els àtoms tenien només unes poques propietats: mida, forma i massa. -
Period: 460 BCE to 400 BCE
Ticídides
Creia que les malalties depenien dels déus, i que la salut es podia es podia recobrar si es feien els sacrificis apropiats. -
Period: 460 BCE to 370 BCE
Hipòcrates
Va tenir la idea que els pensaments, idees i sensacions provenien del cervell i no del cor com molts dels seus contemporanis creien. -
Period: 427 BCE to 347 BCE
Plató
Va ser distipul de Sócrates.
En la teoria de les formes, Plató deia que la realitat només pot ser entesa per la comprensió racional de formes o idees universals abstractes. Cada idea és única i immutable; al contrari, les coses materials són múltiples i canviants, i només són unes "ombres" d'aquestes formes ideals.
La doctrina platònica de major influència en la Història del Pensament és la Teoria de les Idees, que té el seu origen en les formes geomètriques. -
Period: 400 BCE to 325 BCE
Diògenes
Presenta els famosos deu trops o maneres utilitzades per l'escola escèptica per negar la possibilitat del coneixement.
Diògenes deia que els déus havien donat a l'home una vida fàcil, però que s'encarregaven constantment de complicar-la i fer-la molt més difícil; que la saviesa era per als homes temprança, per als vells consol, per als pobres riquesa i per als rics ornat. -
Period: 384 BCE to 322 BCE
Aristòtil
Va ser disstipul de Plató.
Contrari al platonisme, Aristòtil va desenvolupar una filosofia on l'experiència és la font del coneixement. Segons la seva teoria hilemòrfica, cada entitat sensible és una substància composta de matèria, allò que constitueix les coses; i forma, allò que organitza la matèria, sent aquesta última la seva essència.
Aristòtil ha llegat un dels sistemes filosòfics més profunds i complets de la filosofia antiga. -
Period: 341 BCE to 270 BCE
Epicur
Buscava sobretot procurar la calma necessària per a una vida feliç i plaent en què els temors al destí, els déus o la mort quedessin definitivament eliminats.
A Epicur, els desitjos que no controlem ens impedeixen la felicitat. I aquest sentit distingeix plaers kinètics, que són els desitjos que estan sent satisfets (el plaer d'una alegria, d'un àpat), i plaers katastemàtics, que és quan el desig ja ha estat controlat i és estable (salut, saviesa de la conducta). -
Period: 336 BCE to 264 BCE
Zenó
La lògica de Zenó —contra la canònica d'Epicur i la seva escola— admet que tot el coneixement ve a partir dels sentits —no hi ha idees innates—, però quan l'home adquireix els coneixements arriba a percebre els conceptes comuns, és a dir, els conceptes morals universals. -
Period: 205 BCE to 270 BCE
Plotí
Plotí va elaborar una estructura teològica on veia l'univers com el resultat d'una sèrie d'emanacions o conseqüències d'una realitat última, que és eterna i immaterial. Aquesta realitat la denominaria “l'U”. D'aquesta mateixa sorgeix un altre principi diví, per sota de l'U: el Nous. -
Period: 354 to 430
Agustí d'Hipona
per a Agustí, la fe no és suficient per accedir a les profunditats de la revelació de les Escriptures. Als dinou anys, es va passar al racionalisme i va rebutjar la fe en nom de la raó. Tanmateix, a poc a poc va anar canviant de semblar fins arribar a la conclusió que raó i fe no estan necessàriament en oposició, sinó que la seva relació és de complementarietat. La fe constitueix una condició inicial i necessària per penetrar en el misteri del cristianisme,però no una condició final i suficient. -
Period: 1225 to 1274
Tomàs d'Aquino
És un dels pensadors més eminents i influents en la història de l'Església Catòlica. Destaca per la seva capacitat per integrar i harmonitzar les variades fonts de la tradició intel·lectual que va heretar, i per la claredat, la concisió i l'ordre del seu pensament i de les seves obres escrites. -
Period: 1452 to 1519
Leonardo da Vinci
Da Vinci fue uno de los pioneros en proponer la experimentación como base del método científico moderno, pero también fue precursor del humanismo renacentista que dio lugar a la libertad y los Derechos Humanos. -
Period: 1473 to 1543
Nicolaus Copèrnic
Va ser un astrònom prussià del Renaixement que va formular la teoria heliocèntrica del sistema solar, concebuda en primera instància per Aristarc de Samos. -
Period: 1564 to
Galileu Galilei
La seva contribució més famosa a la ciència va ser el seu descobriment sobre els mesuraments necessaris. Al camp de la física, va descobrir les lleis que regeixen la caiguda dels cossos i el moviment dels projectils. -
Period: 1571 to
Johannes Kepler
Creia a l'harmonia del món i veia Déu com un gran geòmetra: la seva creació responia a un pla prefixat de distàncies i proporcions perfectes. Res no podia haver estat fixat a l'atzar. Per això es preguntava per què hi havia sis planetes, què hi havia darrere del seu moviment i per què els separava una distància i no una altra. -
Period: to
Descartes
Es basa en el racionalisme, és a dir, en la creença que el coneixement veritable es basa en la raó i la lògica i no en l'experiència sensible o en l'observació empírica.
Va fer famós el cèlebre principi cogito ergo sum, ('penso, després existeixo'), element essencial del racionalisme occidental, i va formular el conegut com a "mètode cartesià". -
Period: to
Baruch Spinoza
El filòsof neerlandès Baruch Spinoza considera que el coneixement adequat de les coses és per mitjà de les primeres causes. Tot i que el model del coneixement adequat és el genètic, això sembla que només possibilitaria el coneixement adequat de figures geomètriques. -
Period: to
John Locke
Locke sostenia que la ment humana era una tàbula rasa que adquiria coneixements per mitjà de l'observació i el raciocini. El coneixement ho definia Locke com “la percepció de la connexió i acord, o del desacord i repugnància entre qualssevol de les nostres idees” -
Period: to
Isaac Newton
Newton era arrianista i creia en un únic déu, Déu Pare. Pel que fa als trinitaris, creia que havien comès un frau a les Sagrades Escriptures i va acusar l'Església catòlica de ser la bèstia de l'Apocalipsi. -
Period: to
George Berkeley
Berkeley creia que l´immaterialisme permetia establir una prova nova i irrecusable de l´existència de Déu. El món no és transcendent, no és separat, no és independent; només existeix "en l'acte en què" (des del costat diví) la ment infinita "ho crea" o (des del costat humà) la ment finita ho percep. -
Period: to
David Hume
Segons Hume, les idees pertanyen al passat i les percepcions al present i una de les claus de la teoria empirista és el que passa en relació amb el futur, del que diu tenim una creença, no un coneixement. El pensador empirista es manifesta contra la causalitat necessària. -
Period: to
Immanuel Kant
Va buscar, per sobre de tot, ensenyar l'ésser humà a pensar per si mateix ia rebutjar els dogmes de tota mena, que destrueixen la raó i sotmeten el lliure pensament a idees fixes.No per això negava la importància del coneixement previ, al contrari, ho considerava imprescindible com a punt de partida -
Period: to
James Hutton
Per Hutton, el món va ser dissenyat de manera intel·ligent com una màquina, per complir un fi, el de sustentar la vida i ser l'hàbitat per a l'home, que en aquell temps era considerat el centre de la creació. Aleshores, "hi ha un fi a complir i el sistema terrestre és el mitjà perquè aquest es compleixi". -
Period: to
Charles Darwin
La idea és que els animals duna espècie competeixen entre si per menjar, refugi i per la capacitat de reproduir-se. Només els més aptes, és a dir, aquells que s'adapten millor al seu entorn, aconseguiran reproduir-se, per la qual cosa els trets es transmetran a la propera generació i es tornaran més comuns.
La seva obra "L'origen de les espècies", va revolucionar la biologia, en ser el primer científic que oferia evidències que explicaven l'evolució de l'ésser humà. -
Period: to
Georg Wilhelm Friedrich Hegel
Hegel sosté que la Constitució és l'esperit col·lectiu de la nació i que el govern és el cos d'aquest esperit. Cada nació té el seu propi esperit individual i el més gran dels crims és l'acte pel qual el tirà o el conqueridor apaguen l'esperit de la nació. -
Period: to
Søren Kierkegaard
Kierkegaard pensa que la vida consisteix a triar i és així com es va desenvolupant la nostra existència. Les nostres eleccions parlen de qui som, a través del que triem i del que descartem perquè 'el jo' té llibertat absoluta per triar i el silenci de Déu ens condemna a la incertesa. -
Period: to
Karl Marx
Marx diu que la feina és una activitat específica de l'individu on pot expressar la seva humanitat. Aquesta materialització de l'“ésser humà” mitjançant el treball cobra vida en un producte que és extern a l'individu, és creat per ell i alhora el mateix home pateix modificacions en la seva constitució. -
Period: to
Friedrich Nietzsche
Des del seu enfocament ètic la filosofia de Friedrich Nietzsche afirma que cada ésser humà té la possibilitat, si així ho decideix i treballa dur per això, de superar l'heteronomia i la immaduresa per caminar cap a una autonomia ètica. -
Period: to
Max Planck
Planck va esdevenir el fundador de la teoria quàntica que va establir el moment de discontinuïtat en els processos energètics i va estendre la idea de l'atomisme a tots els fenòmens de la natura. -
Period: to
Albert Einstein
Einstein considerava que la seva activitat científica formava part de les contribucions filosòfiques que hi havia al llarg de la història per entendre els misteris de la natura. -
Period: to
Niels Bohr
La filosofia de la complementarietat de Niels Bohr al camp de la biologia. Per això, mostra com sorgeix el concepte de complementarietat en la física quàntica i com Bohr ho generalitza per aplicar-ho a la biologia. Així mateix, l'article cerca les fonts filosòfiques que donen origen a la filosofia de la complementarietat i conclou que aquesta filosofia s'orienta cap a l'anàlisi epistemològica, i no pas l'ontològica, dels objectes subatòmics i dels éssers vius. -
Period: to
Ludwig Wittgenstein
Wittgenstein sostenia que el que estava fent era una ruptura en el desenvolupament del pensament humà. La tasca principal de Wittgenstein és establir els límits del llenguatge i en conseqüència la gramàtica correcta del nostre llenguatge de manera que es presenti del que no es pot parlar és millor callar. -
Period: to
Werner Heisenberg
És conegut sobretot per formular el principi d'incertesa, una contribució fonamental al desenvolupament de la teoria quàntica. Els àtoms o partícules elementals en si mateixos no són reals; formen un món de potencialitats o possibilitats en comptes d'un de coses o fets. -
Period: to
Jean-Paul Sartre
Per Sartre l'home, no l'ésser, ocupa el centre de l'existència, per tant, el significat de les coses no és donat per l'ésser sinó per una invenció de l'individu humà. Els fonaments d‟aquesta existència humana són la suma de cada acte d‟elecció lliure realitzada per cada individu.