-
Kircher és partidari de l'Atlàntida
-
Woodward afirma que les illes van ser configurades pel diluvi universal
-
Viera i Clavijo sosté la idea que Canàries són restes de l'Atlàntida
-
Buffon també defensa l'Atlàntida com a origen de les Illes i altres terres
-
Bory de Saint-Vincent traça el mapa de l'Atlàntida a la zona de Canàries
-
Cuvier defensa el cataclisme de l'Atlàntida
-
Lyell es contrari a les idees de Buch, i Sosté que les illes s'han formació por acumulació de materials volcànics
-
Humboldt és partidari de la hipòtesi dels cràters d'elevació
-
Maury, a la primera carta submarina de l'Atlàntic, proporciona evidències sobre l'existència de la dorsal meso-atlàntica
-
Calderón i Arana és partidari dels cràters d'elevació, i considera que les illes atlàntiques, més que restes de continents enfonsats, són fites de continents que comencen a formar-se
-
Gentil suposa que Canàries és una prolongació de l'Atles que penetra i sobresurt de l'oceà
-
Li Danois situa l'Atlàntida a la zona de Canàries, i la considera un dels ponts intercontinentals
-
Cloos proposa el model de combamiento cortical per fractura radial de triple braç per la fracturació intracontinental.
-
Betz i Hess proposen el model de fractura propagante
-
Benítez Padilla rebutja la relació de l'origen de Canàries amb la deriva continental.
-
Martel San Gil explica el vulcanisme canari com a conseqüència de fractures i plegaments al sial causa de corrents simáticas provocades per la tendència a l'equilibri isostàtic
-
Bravo relaciona l'origen de Canàries en el marc d'un vulcanisme de domini mixt alternant (continental i oceànic)
-
Hausen, basant-se en l'existència d'antics basalts d'altiplà de gran potència, suposa que Canàries va formar part d'una península africana que va patir fractura tectònica, originant així les diferents illes.
-
Macau Vilar també rebutja l'origen de Canàries com fistons insulars després de la deriva continental
Wilson relaciona l'origen de les cadenes insulars volcàniques atlàntiques (entre elles, Canàries) i índiques, amb l'expansió de el fons oceànic a partir de les dorsals.
Wilson proposa la hipòtesi del punt calent com a origen de Hawaii -
Wilson proposa el cicle d'obertura / tancament de l'Atlàntic (Cicle de Wilson)
-
Dash i Bosshard consideren que a la zona de Canàries ha una escorça de transició (oceànica-continental)
Rothe i SCHMINCKE sostenen un origen mixt per a Canàries: continental per a les illes orientals i oceànic per les centrals i occidentals. -
Cendrero s'observa estructures compressives (plegaments) en el complex basal de la Gomera
-
Bosshard i MacFarlane determinen la independència de les illes com blocs aïllats de el continent africà. Associen el vulcanisme amb zones de fractura en probable relació amb la tectònica de l'Atles.
-
Abdel-Monem et al. s'estableixen per datació radiomètrica una progressió d'edats de les illes disminuint amb la llunyania a el continent africà, sent així Lanzarote la més antiga i El Ferro la més moderna.
McDougall desenvolupa el model de fractura propagante com a origen de les cadenes insulars volcàniques en relació amb l'expansió de el fons oceànic.
Morgan introdueix el concepte de plomall de mantell en el model de el punt calent. -
Burke i Wilson defensen que l'Àfrica es va aturar fa més de 25 Ma.
Burke et al. proposen la mobilitat dels punts calents de l'Oceà Atlàntic, encara que en el grup considerat no entra Canàries.
Morgan sosté l'existència d'un punt calent sota Canàries.
Pitman i Talwani relacionen l'origen de Canàries amb falles o fractures transcurrentes. -
Hernández Pacheco i Ibarrola defineixen les principals línies tectòniques de l'arxipèlag sobre bases petrològiques i geoquímiques.
Richter proposa, com a alternativa de el punt calent, l'existència de lòbuls magmàtics en cèl·lules convectives com a conseqüència directa de el moviment diferencial entre litosfera i astenosfera.
SCHMINCKE defensa el model de punt calent per a Canàries.
Turcotte i Oxburgh associen el vulcanisme canari amb zones de debilitat cortical.
Wilson considera com estacionari el punt calent de Canàries -
Anguita i Hernán apliquen el model de fractura propagante a la gènesi de l'arxipèlag en relació amb la fractura de l'Atles
Beck i Lehner consideren que els materials volcànics de les Canàries orientals es recolzen sobre un basament hercínico fallat i aixecat. A el mateix temps, perllonguen la falla de sud de l'Atlas i la fan coincidir amb una línia de fractura de l'arxipèlag (direcció ENE).
Dillon i Sougy relacionen l'origen de Canàries amb zones de falles en el marge continental africà, i conclouen que l'Anti-Atles no es perllonga cap a l'oceà.
Rothe continua defensant un origen mixt per a les illes. -
Aranya et al. proposen la hipòtesi dels blocs aixecats associant-los amb l'existència de falles inverses.
Fúster asocia el origen de Canarias con fracturas y un antiguo rift.
Hayes y Rabinowitz deducen mediante análisis magnéticos una corteza oceánica bajo Canarias. -
Burke i Wilson situen (gràficament) dos punts calents a les Canàries
-
Herman et al. relacionen l'origen de Canàries amb l'ascens de lòbuls magmàtics convectius produïts per la detenció de la placa africana sobre l'astenosfera en moviment
-
Carracedo troba serioses restriccions per aplicar el model de punt calent a Canàries.
Robertson i Stillman són partidaris de la fractura propagante, trobant plegaments recumbentes en el complex basal de Fuerteventura -
Banda et al. confirmen el caràcter oceànic de l'escorça sota Canàries. Duncan estableix que la placa africana s'ha mogut durant els últims 60 Ma amb una taxa d'1 cm / any
-
Anderson planteja el cicle de l'supercontinent, la força motriu és la conducció i pèrdua de calor a través de l'escorça terrestre
Hinz et al., Mitjançant un perfil sísmic, consideren que no hi ha relació de les Illes amb la tectònica continental africana.
SCHMINCKE insisteix que el vulcanisme canari està relacionat amb una característica astenosférica més que litosfèrica -
Allègre et al. analitzen el model de bombolla en relació amb la convecció de el mantell
-
Dañobeitia, a través d'estudis geofísics submarins, sosté que no hi ha connexió de l'vulcanisme canari amb la tectònica de l'Atles
Phillips i Brown determinen el moviment de la placa africana com un lent desplaçament (0,75 cm / any) -
Jung i Rabinowitz no observen protuberàncies batimètriques ni anomalies positives de l'geoide a la zona de Canàries.
Nance et al. i Worsley et al. desenvolupen el cicle de l'supercontinent.
Suriñac s'estudia mitjançant perfils sísmics profunds l'estructura cortical de les illes, deduint una certa suport tant per a la fractura propagante com per als blocs aixecats -
Filmer i McNutt consideren que l'existència d'un augment en el geoide i el gruix de la litosfera (48 km) a l'àrea, contradiuen el model del punt calent.
-
Sleep relaciona certs tipus de vulcanisme intraplaca amb fracturació continental incipient i amb tensions intraplaca, més que amb punts calents.
-
Holik et al. defensen el punt calent i el seu efecte sobre la costa marroquina
Roest et al. confirmen el caràcter oceànic de l'escorça sota Canàries -
Coello et al., Mitjançant noves datacions radiomètriques, estableixen que Fuerteventura (20,6 Ma) és més antiga que Lanzarote (15,5 Ma)
-
Hoernle i Schmincke apliquen el model de bombolla a les Canàries
-
Carracedo defensa el punt calent canario.Watts relaciona la debilitat cortical en l'àrea de Canàries amb pertorbacions tèrmiques degudes a un plomall de mantell subjacent.
-
Hoernle et al. detecten per tomografia sísmica una anomalia tèrmica positiva a l'àrea de Canàries, encara que no directament sota l'arxipèlag.
-
Beauchamp et al. interpreten la fractura de l'Atlas amb un sistema de rift avortat, i la intersecció tectònica entre el Mitjà i Alt Atlas com una triple unió fallida.
Guillou et al. confirmen que no hi ha una total progressió d'edats a les Illes, on la Gomera (12,0 Ma), per exemple, és més antiga que Tenerife (7,5 Ma).
Socías i Mezcua, mitjançant un estudi aeromagnético de l'arxipèlag, determinen l'existència de grans blocs inclinats en el basament de les illes. -
Carracedo et al. sostenen que el punt calent que va donar origen a les illes es troba localitzat actualment sota La Palma i El Ferro
-
Grevemeyer afirma que la conca de Canàries posseeix l'aspecte típic d'una protuberància radial d'origen tèrmic
Anguita i Hernán, analitzant diverses evidències sobre la "connexió africana" de l'origen de Canàries, avancen un model sintètic. -
Anguita i Hernán proposen el model sintètic
Dañobeitia i Canals recolzen el punt calent canari a partir de dades geològiques i geofísiques
