-
Reforma religiosa i escolar
Tenint com a base la separació de l'església i l'estat es va promulgar l'extinció en dos anys del pressupost del clergat i la submissió de les ordres religioses a una llei especial.
Els projectes inicials de creació de places escolars es van incrementar. El nombre de professionals era molt inferior a les ànsies d'expansió que es tenia, així que es va aprovar un anunciat decret sobre creació de cursets especials per a la selecció de mestres. -
Eleccions municipals 1931
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van tenir lloc en aquesta data i van determinar l'adveniment de la Segona República Espanyola. -
Proclamació de la Segona República espanyola
La proclamació de la Segona República Espanyola va consistir en la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir a la monarquia borbònica d'Alfons XIII, que havia quedat «deslegitimada» a l'haver permès la dictadura de Primo de Rivera (1923- 1930) 1 fracassada en el seu intent de tornada a la «normalitat constitucional» amb la dicta blanda del general Berenguer (1930-1931). -
Period: to
Segona República
La Segona República Espanyola va ser el règim democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931, data de la seva proclamació, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII, i l'1 d'abril de 1939, data de la fi de la Guerra Civil, que va donar pas a la dictadura franquista. -
Constitució de 1931
La Constitució espanyola de 1931 va ser aprovada el 9 de desembre de 1931 per les Corts Constituents, després de les eleccions generals espanyoles de 1931 que van seguir a la proclamació de la Segona República, i va estar vigent fins al final de la guerra civil a 1939. A l'exili republicà es va continuar reconeixent la seva vigència fins a 1977, quan el procés polític de la Transició va permetre l'elaboració d'una nova Carta Magna democràtica, promulgada l'any següent. -
Estatut de Núria
L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932, també conegut com a Estatut de Núria, va ser una llei espanyola aprovada durant el primer bienni de la Segona República Espanyola que atorgava a Catalunya per primera vegada un Estatut d'Autonomia que li permetia tenir un govern i un parlament propis, i exercir determinades competències. -
Reforma agrària
Promulgada el 9 de setembre, va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia a la meitat sud d'Espanya, ja que al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables. -
Pujada al poder de Hitler
El Partit Nazi defensava el nacionalisme extrem i el pangermanisme, així com l'antisemitisme. El 30 de gener de 1933 el president Paul von Hindenburg havia nomenat a Hitler canceller després d'una sèrie d'eleccions parlamentàries i les consegüents intrigues entre bastidors. La llei de plens poders li donava a Hitler la capacitat d'exercir constitucionalment un poder dictatorial i sense objeccions legals. -
Eleccions del 1933
El 19 de novembre de 1933 es va celebrar la primera volta de les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per les Corts i van ser les primeres en què les dones van exercir el dret a vot. Les eleccions van donar una majoria parlamentària als partits de centredreta i de dretes, donant-se inici a l'anomenat bienni radical-cedista o bienni negre entre 1933 i 1936. -
Mort de Francesc Macià
Francesc Macià i Llussà, també conegut en castellà com Francisco Macián, va ser un polític i militar espanyol d'ideologia republicana i independentista catalana, tinent coronel de l'Exèrcit de terra, president de la Generalitat de Catalunya i un dels fundadors dels partits Estat Català i Esquerra Republicana de Catalunya; va ser succeït al capdavant d'aquest últim per Lluís Companys després de la seva mort als 74 anys a Barcelona. -
Fets d’Octubre de 1934 a Astúries
La Revolució d'Astúries va ser una insurrecció obrera que formava part de la vaga general revolucionària i el moviment armat organitzat pels anarquistes a tot Espanya conegut amb el nom de Revolució d'octubre de 1934 i que només va arrelar a Astúries, a causa fonamentalment al fet que allà l'anarquista CNT sí que es va integrar en l'Aliança Obrera proposada pels socialistes de la UGT i el PSOE, a diferència del que va passar a la resta d'Espanya. -
Fets d’Octubre de 1934 a Catalunya
Tenir lloc a Barcelona la proclamació de l'Estat Català dins de la «República Federal Espanyola» per part de president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. Aquests fets s'enquadren dins de la vaga general revolucionària i són posteriors a l'entrada de la CEDA en el govern de la República, en virtut dels seus resultats a les eleccions generals de novembre de 1933, i són coneguts en la historiografia nacionalista catalana com fets del sis d'octubre. -
Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
Companys i els seus consellers van ser jutjats per rebel·lió pel Tribunal de Garanties Constitucionals. El 6 de juny de 1935 per deu vots a favor i vuit en contra, Companys i els membres del seu govern van ser condemnats a trenta anys de reclusió major i inhabilitació absoluta. -
Period: to
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyola va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.
