-
507 BCE
BATALLA DE VOUILLÉ
Batalla que va enfrontar dos pobres germànics els Francs contra els Visigots. Van guanyar els Francs. -
360
DINASTIA MEROVÍNGIA
Després de la caiguda de l'mperi Romà els Francs s'instal·len a l'Europa central i mantenen una directa rivalitat amb els Visigots -
Period: 476 to 507
REGNE VISIGOT DE TOLOSA
Un cop l'Imperi Romà d'Occident va caure a les mans dels altres pobles germànics, els visigots van marxar cap a França i crean el Regne. -
570
Neixement de Mahoma
Va neixer l'any 570 a la Meca, és va dedicar al comerç i al negoci familiar. -
572
REGNAT DE LEOVIGILD
El rei Leovigild que va succeir al seu germà Liuva (I), va permetre la unificació social i els matrimonis mixtes entre Visigots i Romans -
610
REVELACIONS DE MAHOMA
El 610 es va fundar el califat de la família Omeia, centrat a Síria i amb la capital Damasc -
622
HÈGIRA
L’Hègeria va ser la fugida de la Meca de MAhoma i els seus seguidors que es refugiaren a Medina (ciutat del profet). Aquesta fugida va marcar l’inici del calendari musulmà o islàmic. Segons el calendari musulmà ara estarem a l’any 1441, el nostre 2020 -
630
MAHOMA CONQUESTA DE LA MECA
Es tracta d’una mesquita. La mesquita es l’edifici religiós més important pels musulmans, on els creients van, especialment el divendres, a fer les seves pregàries. Però també era un lloc de reunió i d’estudi dels textos alcorànics. -
630
MAHOMA CONQUESTA DE LA MECA
Es tracta d’una mesquita. La mesquita es l’edifici religiós més important pels musulmans, on els creients van, especialment el divendres, a fer les seves pregàries. Però també era un lloc de reunió i d’estudi dels textos alcorànics. -
632
MORT DE MAHOMA
La mort de Mahoma 632. -
Period: 632 to 661
Mahoma i els Califes Rashidun
Després de la mort de Mahoma (632), els seus successors (els califes rashidun) van completar la unificació d’Aràbia i van conquerir Síria i Palestina, Egipte -territoris que pertanyien a l’Imperi Bizantí- i també Mesopotàmia i Pèrsia -territoris de l’actual Iran i Irak-. -
Period: 661 to 750
CALIFAT OMEIA
L’any 661 es va fundar el califat dirigit per la família Omeia, centrat a Síria i amb capital a Damasc. Es reprengué l’expansió pel nord d’Àfrica i per l’Orient fins al riu Indus -actuals Afganistan i Pakistan-. El 711 penetraren a la península Ibèrica, on van consolidar el seu poder després de ser aturats pels francs més enllà dels Pirineus (Batalla de Poitiers, 732). -
711
BATALLA DE GUADALETE
Batalla que va enfrontar els Musulmans i els Visigots. La batalla va tenir lloc al riu de Guadalete, i la van guanyar els Musulmans. -
711
Desembarcament a Gibraltar
El 711 un exèrcit format majoritàriament per berebers però dirigits per una minoria àrab van travessar l’estret de Gibraltar, iniciant la conquesta del regne visigot. -
Period: 711 to 726
La Conquesta musulmana de la Península Ibèrica
Es coneix com a conquesta musulmana de Hispania o etapa musulmana inicial de la península ibérica a el complex procés polític i militar que al llarg de el principi de segle VIII explica la formació i consolidació a l'Àndalus, així com la gènesi dels principals regnes cristians medievals peninsulars -
Period: 711 to 728
Emirat Independent de Còrdova
L'emirat de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba. Inicialment es tractà d'un valiat dependent del califat de Damasc (emirat dependent de Còrdova), fins que el 756 els omeies, expulsats del califat, es van fer independents (emirat independent de Còrdova o emirat omeia de Còrdova). -
713
Conquesta musulmana de Barcelona
El lloc de Barcelona va ser un enfrontament militar lliurat durant el juliol de 985, entre les forces de l'Califat de Còrdova manades per Almanzor i les de l'Comtat de Barcelona dirigides pel vescomte Udalard. Va finalitzar amb la victòria de les tropes musulmanes i la destrucció total de la ciutat homònima. -
718
Batalla de Covadonga
La batalla de Covadonga va tenir lloc en l'any 718 o al 722 a Covadonga, un paratge pròximes a Cangas de Onís (Astúries), entre els astures, d'origen cèltic, que poblaven les zones muntanyoses d'Astúries; i les tropes d'al-Andalus, que van resultar derrotades. -
732
BATALLA DE POITIERS
Batalla que va enfrontar els Francs contra els Musulmans, i que van guanyar els Francs , que anaven dirigits per Carles "Martell" . -
Period: 750 to 1258
CALIFAT ABBÀSSIDA
Les divisions internes van afavorir la instauració d’una nova dinastia califal, la dels abbàssides, que van traslladar la capital a Bagdad -actual Irak-, des d’on van dominar la major part del món islàmic a partir del 750. El poder del califa va augmentar, ja que, a més de cap polític i militar, es va convertir en cap espiritual de la comunitat islàmica. -
751
BATALLAS DE TALAS
L’any següent, el 751, l’avenç musulmà cap a orient es va veure frenat a la Batalla de Talas davant les tropes xineses. S’arribava doncs, a la màxima expansió territorial de l’Imeperi. -
Period: 756 to 929
Emirat Dependent de Còrdova
L'emirat de Còrdova va ser un emirat independent amb capital a Còrdova que va existir a la península ibèrica entre 756 i 929 i va estar regit pels omeyas. -
Period: 756 to 929
Califat de Granada
El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756. -
Period: 800 to 843
IMPERI CAROLINGI
A l'any 800 d c el Papa de Roma corona Emperador al rei Carlemany fent que la dinastia Carolingia es transformi en l'Imperi Carolingi -
801
Reconquesta de Barcelona
Barcelona es conquerida pels Francs. -
805
DIVISIÓ DE L'IMPERI CAROLINGI
Gràcies a les conquestes territorials l'Imperi Carolingi és va expandir molt, i per a Carlemany era dificil governar tots els punts per això quan va haver de deixar l'Imperi el va partir en tres i els hi va donar un a cada fill seu. -
843
TRACTAT DE VERDUM
L'Eperador "Lluis el Pietos" va dividir la corona en els seus 3 fills, fent extingir l'Imperi Carolingi. Aquest fet és el tractat de Verdum -
929
Abderraman III és proclamat Califa
En el año 929 Abderramán III se proclamó califa de al-Andalus, jefe político y religioso del estado más poderoso de la península Ibérica. -
Period: 929 to 1031
Regnes de Taifes
L’any 929 Abderraman III es va sentir prou fort com per independitzar-se religiosament del califat de Bagdad, iniciant el període més conegut com Califat de Còrdova.
El califat va ser el període de màxim esplendor i estabilitat de l’Al-Àndalus: es va produir una gran expansió econòmica, amb un comerç marítim molt actiu, i es va frenar l’expansió dels regnes del nord, que va organitzar Almansor, a la darreria del segle X. -
1055
Els mongols saquegen Bagdad
Finalment, els turcs i els mongols van acabar amb el califat ocupant i saquejant la ciutat de Bagdad en dues ocasions, l’any 1055 i 1258 respectivament. -
1212
Batalla de Las Navas de Tolosa
A partir d'aquell moment els Regnes Cristians avançaran sense pausa. Tot això va passar l'any 1212. -
1248
Reconquesta de Sevilla
Els musulmans van reconquerir Sevilla l'any 1248 que va ser la fi del Regne de Taifes -
Period: 1324 to 567 BCE
Regne Nassarita de Granada
L’últim territori musulmà a la Península Ibèrica va ser la taifa de Granada que l’any 1238 estava governat per la dinastia nassarita.
Aquest regne ocupava un ampli territori que comprenia les actuals províncies de Màlaga, Almeria, Granada i una part de Cadis, amb importants ciutats portuàries motiu pel qual tenia una important activitat comercial amb altres ciutats europees. -
1492
Rendició de Granada
La rendició de Granada per Francisco Pradilla: El sultà Boabdil lliura Granada als reis Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella. Les Capitulacions per al lliurament de Granada, conegudes com el Tractat de Granada.
