-
Reorganització de l'arbre familiar humà
L'explorador Lee Berger va revelar un avantpassat anomenat Australopithecus sediba, al 2015 va dir que el conjunt de coves del Bressol de la Humanitat tenia fóssils de l'Homo naledi, una nova espécie. Es creu que va viure fa 236 000 o 335 000 anys. Més tard al 2019 investigadors de Filipines van desvetllar els fòssils de l'Homo luzonensis, un nou tipus d'homínid semblant a l'Homo floresiensis. -
Revolució de l'estudi de l'ADN prehistòric
Els investigadors van mostrar el primer genoma gairebé complet d'un antic Homo sapiens. Des de llavors, s'han comptabilitzat més de 3000 genomes antics, com de Naia que va morir fa 13.000 anys. Els seus restos antics són dels més intactes. També van anunciar el primer esborrany d'un genoma neandertal.
Un grup de científics va revelar un ós de 90 000 anys, pertanyia a una adolescent, la seva mare era neandertal i el seu pare era denisovà el va fer-la la primera humana híbrida prehistòrica. -
Quasicristalls
La Reial Acadèmia Soca de les Ciències ha anunciat que el Premi Nobel de Química és per al Daniel Shechtman pel descobriment dels quasicristalls. Aquestes estructures cristal·lines presenten uns patrons regulars que sorprenentment mai es repeteixen, com passa amb els mosaics àrabs de l'Alhambra de Granada. Fins ara es pensava aixó, però la imatge del científic va demostrar que els àtoms del seu vidre s'empaquetaven seguint un patró que no es podia repetir. -
Físic de la Unam premiat per predir la massa del neutrí
Els neutrins són partícules subatòmiques que no es poden veure i són difícils de detectar, ja que no tenen càrrega elèctrica i gairebé no tenen massa. Hi ha tres espècies que difereixen entre si només pel valor de les masses.
"Ens travessen constantment, però no són afectats per les forces electromagnètiques, no els podem manipular fàcilment encara que es produeixin en un reactor nuclear" va explicar el físic. -
Entrada a l'era CRISPR
Hi han grans avenços en la nostra capacitat per editar l'ADN, gràcies a la identificació de sistema CRISPR-CAS9. El 2012 es va proposar que el CRISPR-CAS9 podria utilitzar-se com una potent eina d'edició genètica, ja que talla l'ADN amb precisió de forma que els científics poden personalitzar fàcilment, més tard van poder comprovar que funcionava en humans. En 2018 van néixer dues nenes els genomes s'havien editat, van ser els primers humans nascuts amb edicions genètiques hereditàries -
Fites interestel·lars
Es va poder veure com una sonda va travessar el vel entre el Sol i l'espai interestel·lar, es van formar al voltant d'estrelles distants. A l'agost, la sonda Voyager 1 de la NASA va travessar la frontera externa de l'heliosfera. -
Detecció del bosó de Higgs
El Gran Col·lisionador d'Hadrons de CERN van anunciar la detecció del bosó de Higgs. Era el que faltava encara que l'investigació continuava incompleta, que descrivia tres de les quatre forces fonamentals de la física i totes les partícules elementals conegudes. -
Polsera per prevenir infarts sobtats en activitats esportives
Al detectar una anomalia, tres senyals d'alerta simultània serien enviades al monitor de control, a les assistències mèdiques del recinte esportiu i a l'hospital o centre sanitari més proper de manera que es reduiria a el mínim el temps de resposta. Un temps clau ja que els quatre minuts posteriors a l'atur es consideren vitals per salvar la vida de la persona afectada. Transcorregut aquest temps les possibilitats de sobreviure es delimiten i es poden tenir un altre tipus de seqüeles. -
Transport cel·lular
Els nord-americans James I. Rothman, Randy W. Schekman i l'alemany Thomas Südhof, que ha rebut la notícia a Baeza, són els guardonats aquest any al Nobel de Medicina i Fisiologia pels seus descobriments en la maquinària de la regulació de l'trànsit cel·lular. Han explicat que les molècules es transporten al compartiment adequat de la cèl·lula en el moment precís. Així han premiat a aquesr sistema de transport de les cèl·lules, i com aquest millora l'eficiència de moltes funcions cel·lulars -
Primeres ones gravitacionals
Les ones gravitacionals són plecs espaciotemporals, als anys 70 van apareixer pistes però ningú va aconseguir detectarles fins al 2015. Aquell any LIGO va sentir un temblor, que al 2017 es va repetir però aquesta vegada la causa va ser la col·lisió de dos objectes ultradensos anomenats estrelles de neutrons. Millions de telescopis van poder veure una gran explosió, aquest fenómen es va convertit en el primer observat en ones gravitacionals i de llum. -
Noves vies pel sistema solar
Van poder visitar el gèlid Plutó i enviar les primeres imatges de la variada superfície de planeta. La OSIRIS-Rex de la NASA i l'Hayabusa2 de la JAXA van visitar els asteroides Bennu i Ryugu, portant mostres a la Terra. -
Facetes inesperades dels animals
Un investigador va descobrir que les tortugues carei brillen en verd i vermell, el primer cas de biofluorescencia en un rèptil.
En 2016, un equip d'investigadors va demostrar que el tauró de Groenlàndia pot viure al menys 272 anys, el que li fa el vertebrat més longeu conegut.
Aquestes troballes demostren que els animals també tenen facetes inesperades -
Nous exoplanetes
Gràcies al telescopi espacial Kepler de la NASA, entre 2009 i 2018 es van detectar més de 2700 exoplanetes. En 2017, un equip d'investigadors va anunciar el descobriment de Trappist-1, un sistema estel·lar. -
Separació d'un iceberg d'Antàrtica
Un dels icebergs més grans es va separar del continent blanc, l'esquerda es va originar fa diversos anys i es va accelerar des 2014. No se sap qué passarà però si col·lapsa, podria alliberar glaceres que contenen aigua suficient com per augmentar els nivells global de la mar en un centímetre -
Tractaments per al càncer
S'ha descobert un fàrmac contra el càncer anomenat Pembrolizumab indicat només a pacients els tumors tenen una determinada signatura genètica. Es tracta de la primera vegada en que aquest organisme aprova un tractament oncològic basat en un biomarcador independentment de l'òrgan del cos on es generi el tumor. -
Planetes similars al nostre
La troballa de set planetes d'una mida similar al de la Terra orbitant al voltant d'una estrella anomenada Trappist-1, a 41 anys llum de Sol. És la quantitat de planetes de Trappist-1 que es troben en òrbites relativament temperades. Aquests planetes són alguns dels més interessants per explorar en els propers anys. -
Extinció d'espècies
Els científics van advertir que un quart dels grups de plantes i animals està en perill d'extinció, fins a un milió d'espècies conegudes i desconegudes es troben en risc d'extinció, algunes en qüestió de dècades. -
Medicament per l'ébola
S'han descobert dos medicaments que redueixen dràsticament les taxes de mortalitat causades per aquesta malaltia.
Tots dos són anticossos. En un assaig, al voltant del 70% dels pacients que van rebre un d'aquests medicaments van sobreviure, en comparació amb al voltant de 50% dels que van rebre qualsevol dels altres dos medicaments -
Tractament per a la fibrosi quística
Trikafta és un tractament que sol ser efectiu per a la majoria dels casos de fibrosi quística i capaç de convertir la malaltia en una malaltia crònica més manejable. Trikafta és fruit de 30 anys d'investigació genètica i fruit d'una triple combinació de fàrmacs. És capaç d'atenuar moltes de les complicacions de la malaltia i millora la capacitat pulmonar dels afectats entre un 10 i un 15% -
Primeres imatges d'un forat negre
A més de 55 milions d'anys llum de la Terra, el forat es troba a la Galàxia Messier 87 i és 6.500 milions de vegades més massiu que el Sol. Les imatges mostren una gegantina estructura en forma d'anell amb una regió central fosca i poden arribar a veure un lleuger moviment de rotació.
