-
Feb 10, 1464
Microscopio de Lieberkühn
Microscopi simple de 17 cm. que consta d´un mànec de fusta i una barra de llautó on va instal·lada una lent. Pel costat de la mostra porta una peça còncava, platejada, com un mirall condensador de la llum sobre l'espècimen. La mostra s'instal·la a la pinça d'una vareta subjectada al mànec per una articulació. Aquest tipus de microscopi simple va adquirir gran difusió i es va mantenir en ús fins a finals del segle XIX -
El primer microscopi
El 1595, a la ciutat flamenca de Mildebourg, l'òptic Zacaries Janssen va muntar un petit aparell, tenia gairebé vint-i-cinc centímetres, amb lents en dos tubs de llautó que lliscaven un dins de l'altre. D'aquesta forma rudimentària va fabricar el primer microscopi de la història -
El paper fonamental de Galileo Galilei
El 1609 Galileo Galilei va construir el primer microscopi simple. Aquell instrument de refracció de 1,27 metres de llargada, amb una lent convexa davant i una altra lent ocular còncava que va permetre al físic italià convertir-se en el pare de l'astronomia moderna. -
Apereixen les dues lents!!
Del 1617 al 1619, va aparèixer ja un microscopi de dues lents amb un sol objectiu convex i un ocular, l'autor del qual, segons se suposa, va ser el físic Cornelius Drebbel. -
Aparició del terme "Microscopi".
Al 1625 el botànic Giovanni Faber, va ser qui va seleccionar el nom "microscopi" per analogia amb “telescopi”. -
El microscopi de fusta
Giuseppe Campana va crear un microscopi de 9 cm construït en fusta i suportat per un anell de metall, que va permetre lenfocament mitjançant el desplaçament de la porció interior per un mecanisme de cargol. A la base tenia un disc de fusta amb un forat central, cosa que el feia apte per observar espècimens per transparència. Per les seves reduïdes dimensions se'l considerava uns dels primers microscopis de butxaca. -
Els primers ussos
Un microscopi simple realitzat per Antoni van Leeuwenhoek, cap a 1668. a Leyden, HOLANDA. (10 cm). Amb aquest microscopi simple s'aconsegueixen imatges de més qualitat que amb el microscopi compost dels HH Janssen, cosa que va permetre a Leeuwenhoek fer els descobriments d'infusoris, eritròcits, etc. -
Microscopi d'Eustaqui Divini
Microscopi d'Eustaqui Divini, 1668, fet a Bolonya, Itàlia amb dimensions de 30 cm. L'original és al Museu Copernicana de Roma. Està construït amb tubs de cartró telescopats. A la porció superior presenta un joc de dues lents enfrontades per la convexitat ia la porció inferior conté una lent muntada en fusta. El sistema s'empara en un trípode de metall. -
Microscopi de Guillaume Ménard (1675)
Aquest tipus d'instrument conegut com a "microscopi caixa" per raons òbvies. és un microscopi compost de tres lents (ocular, camp i objectiu) muntat sobre una caixa. Les lents ocular i camp es troben dins d'un tub, que llisca al cos. La lentobjectiu està muntada a la part baixa del tub del cos. El tub extern del cos és recobert per pell negra, la part interna del tub està coberta per paper blanc. Les lents ocular i objectiu estan muntades amb fusta fosca. -
Microscopi roda
Curiós microscopi simple fet a Itàlia per un autor desconegut al 1686. (12 cm). L'enfocament s'aconsegueix mitjançant un fil que, d'una banda, està subjecte al fleix que suporta la lent, i de l'altra s'enrotlla en una clavilla de fusta. Les mostres es col·loquen en una roda de fusta que es gira mitjançant una altra clavilla. -
Microscopi compost
Aquest microscopi de grans dimensions (50 cm), afegeix al de Robert Hooke, la platina que en elevar la mostra de la base permet l'observació per transparència, i un cargol, paral·lel a la barra de suport, que actua de micromètric, per al enfocament fi. John Marshall, va ser un dels primers a comercialitzar el microscopi. -
Microscopi de Edmund Culpeper
Microscopi compost dissenyat per Edmund Culpeper, 1720. ANGLATERRA. (40 cm). Aquest microscopi permet l'observació de preparacions per transparència en col·locar una platina subjecta per tres pilars a la base on hi ha instal·lat un mirall per reflectir la llum. Sobre la platina, i també suportat per tres pilars es troba un tub de cartró folrat de cuir, dins del qual llisca una peça de fusta que conté al seu extrem superior la lent ocular. -
Microscopi Culpeper-Scarlett
Microscopi model Culpeper-Scarlett, 1750. (42 cm). Sobre una caixa de fusta fosca, suportada per tres columnes a S es troba una platina circular de metall groc, i per tres columnes similars, però més petites, el cos del microscopi. El cos del microscopi consisteix en diversos cilindres de llautó telescopats, dos dels quals estan folrats de cuir vermell amb flors de lis gravades en or. -
Microscopi en os
Aquest elegant microscopi, de 38 cm. d'alt total, segueix a la línia de John Cuff. El sistema òptic: lent ocular i intermèdia es troben a la peça superior, i la lent objectiu és a la part inferior incorporada a una peça també d'os
L'enfocament s'aconsegueix desplaçant la platina mitjançant un pinyó subjecte a la columna estatiu que ataca una cremallera integrada en un prisma quadrat buit que es desplaça sobre la columna. El mirall està envoltat per un cèrcol de pinyol. -
Microscopi ''drum''
Aquest microscopi (27 cms.) anomenat “drum” o tambor per raons òbvies, va seguir el disseny de microscopis anteriors amb notables millores, com ara incorporar una cremallera interna per lliscar el cilindre amb l'òptica per a l'enfocament, una millor accessibilitat a les mostres i un mirall més diàfan. -
Microscopi Dollond
Aquest microscopi de 32 cm. d'alt, consta d'una base en V que mitjançant dos suports plans verticals, sosté el cos cilíndric on van col·locats: a l'extrem inferior un mirall orientable ia l'extrem superior un suport per al tub amb el sistema òptic. Al cos també es troben un cargol amb una cremallera (macrometric) i la platina. -
Microscopi Nachet
Nachet en aquest microscopi, en aquest model introdueix modificacions en la forma de subjecció de tub a la base i la subjecció del condensador.
La unió del tub que conté l'òptica amb l'estatiu es fa directament amb una cremallera subjecta al tub, eliminant la peça intermèdia del model anterior. -
Microscopi Reichert
Microscopi Reichert. Viena 1915. Té la peculiaritat que el tub amb el sistema òtic i el macromètric s'uneixen a l'estatiu mitjançant dues plaques articulades. El sistema micromètric mou el sistema òptic des de l'estatiu, mitjançant un plançó de metall accionat amb un botó des de la part superior de l'estatiu. -
Microscopio trinocular Nikon
Aquest microscopi porta, sobre el trinocular, un tub que suporta tot el sistema fotogràfic. En aquest sistema es troba un ocular per fer l'enfocament correcte, el mecanisme de tret i dues càmeres fotogràfiques de 35 mm, generalment se n'empraven una per rodet en blanc i negre, i una altra per a color. -
Microscopi Zeiss
És un sòlid microscopi, en què l'estatiu acull un complex sistema de pinyons, que permet mitjançant un botó extern, canviar simultàniament els objectius i els condensadors més adequats a cadascun. La platina està sòlidament unida a l'estatiu i la preparació s'introdueix mitjançant un suport que llisca sobre una guia, cosa que fa enutjós el seu maneig. -
El microscopi de sonda d'escombrada
El 1981 es va fundar amb la invenció del microscopi d'efecte túnel. Amb el microscopi de sonda d'escombrada que permet regular la imatge per mitjà d'una escombrada d'electrons fent augmentar la imatge. -
El microscopi de força atòmica
El microscopi de força atòmica és un instrument capaç de detectar forces de lordre dels nanonewtons. Aquest ha estat essencial en el desenvolupament de la nanotecnologia. -
El millor microscopi actualment??
Entre les marques més venudes de microscopis i amb més prestigi actualment hi ha Nikon, Zeiss, Leica, Olympus, Meiji Techno, Motic, Bresser o AmScop, les quals han anat desenvolupant i millorant microscopis nous durant aquests anys