-
MOVIMENT OBRER
El moviment obrer que realment tindrà importància durant el regnat
d’Alfons XIII serà : L’Anarcosindicalisme, iniciant atemptats que provocaran una quantitat de detencions, produint el proces de montjuic (1897). El qual va estar ple de irregularitats i que com a consequencia es produira l'assasinat de Canovas del Castillo -
REPUBLICANISME
El Republicanisme havia tingut el esplendor durant el Sexenni Revolucionari. Posteriorment apareixera un nou partir, denominat UNIÓ REPUBLICANA (Nicolás Salmeron) el cual va tenir exit a les eleccions ( sufragi universal). Pero l'exit durara poc per :
Divisions internes, Reacció del caciquisme i dels grans partits i Forta repressió.
Apareixent nova figura : Alejandro Lerroux, creara nous nuclis de acció molt agressius ,caracteritzat per :Radicalisme verbal, Anticlericalisme i
Anticatalanista -
GUERRA COLONIAL- DESASTRE ANNUAL
Molt aviat van aparèixer els conflictes amb els indígenes..Les cabiles de l'Rif es van agrupar sota el lideratge d'Abd-el-Krim. L'exèrcit espanyol, mal proveït i dirigit, va patir importants revessos des d'un principi. El desastre de el Barranc de l'Llop, prop de Melilla, va ser un tràgic exemple .En l'estiu de 1921, les tropes espanyoles es van embarcar en una acció mal planificada dirigida pel general Fernández Silvestre. desordenada i la massacre de les tropes espanyoles. -
Period: to
OPOSICIO POLITICA
3 grans moviments seran l’oposició política i social durant aquest període: a. El republicanisme. b.El moviment obrer. c. Els nacionalismes. -
CATALANISME
.Cu-cut era un setmanari satíric d’ideologia catalanista de
principis de segle. El 25 de novembre de 1905 un grup de militars va assaltar la redacció del setmanari i va trencar la impremta , proferien crits de¡Viva Espanya! i ¡Viva l’exèrcit espanyol! A la manifestació participaran totes les forces catalanistes menys els lerrouxistes i els partits dinàstics i serà un èxit Això farà que es formi una coalició de partits catalanistes Aquesta coalició es dirà SOLIDARITAT CATALANA -
Period: to
LA DESCOMPOSICIO DEL REGIM
Els esdeveniments de 1917 : Assemblea de Parlamentaris
Juntes Militars
Vaga general Van provocar un procès de descomposició del sistema que es va plasmar en tres elements: 1 - Inestabilitat política (que durarà fins el cop d’Estat de Primo de
Rivera). 2.- Creixent activitat sindical (Pistolerisme) 3.- Desastre bèl·lic al nord del Marroc (Annual). -
CAUSES COP D'ESTAT
Descontent de l'exèrcit després del desastre d'Annual i l'afany d'evitar les conseqüències de l'expedient Picasso per a alguns importants generals, entre ells el general Berenguer.
Auge dels nacionalismes perifèrics i ascens de republicans i de el moviment obrer.
El triomf de el feixisme a Itàlia després de la Marxa sobre Roma en 1922 i l'ascens a el poder de Mussolini. -
DICTADURA PRIMO DE RIVERA
Miguel Primero de Rivera, Capità General de Catalunya, es va sublevar el 13 de setembre de 1923. El cop va comptar immediatament amb la comprensió i el suport de el rei Alfons XIII. Els revoltats van declarar l'estat de guerra, la suspensió de les garanties constitucionals i la dissolució de les Corts. El règim de la Constitució de 1876 era substituït enmig de la indiferència popular i gairebé sense resistència per una dictadura militar. -
Period: to
DIRECTORI MILITAR
Després del cop, el dictador Primo de Rivera es va constituir en ministre únic, passant a ser assessorat per un Directori Militar.
El Directori Militar va prendre ràpidament mesures:
Prohibició de la bandera i l'himne català i restricció de la llengua catalana a el terreny privat,Política de "mà dura" en tot el referent a l'ordre públic,Formació de la Unió Patriòtica, partit únic sota la direcció d'un militar La fi de la guerra al Marroc els va donar gran popularitat a l'dictador. -
Period: to
DIRECTORI CIVIL
A finals de 1925, un govern civil, presidit per Primo de Rivera, va substituir a l'Directori Militar. El 1927, es va constituir una Assemblea Nacional Consultiva, formada majoritàriament per membres d'Unió Patriòtica elegits per sufragi restringit. Primo de Rivera de nou seguia el model italià, en aquest cas el Consell Feixista. Aquesta Assemblea va fracassar ràpidament en el seu intent de redactar una llei fonamental que fes el paper de Constitució de la dictadura. -
DICTABLANDA
Després de la dimissió S'inicia la Dictablanda en el qual es va intentar tornar a la situació prèvia a 1923.Lenta tornada a les llibertats constitucionals, va ser aprofitada per una oposició que cada vegada aconseguia més suport. A 1930 republicans, socialistes i altres grups d'oposició van signar el denominat Pacte de Sant Sebastià, pel qual es comprometien a enderrocar la monarquia. Berenguer dimiteix el 14 de febrer de 1931 donant pas a un nou govern presidit per l'almirall Aznar. -
OPOSICIO DICTADURA
L'oposició a la Dictadura abastava un ampli espectre polític: alguns liberals i conservadors.Un element clau va ser el creixent descontentament en les files de l'Exèrcit davant les arbitrarietats de Primo de Rivera.Després del crack de la borsa de Nova York, el 1929, els problemes econòmics es van estendre amb gran rapidesa pel món.EL descontentament social, amb la tornada dels moviments sindicals, va fer créixer l'oposició a la dictadura.
Malalt primo de rivera dimiteix i poc despres mor -
CONSTITUCIO 1931
La nova Constitució, va reflectir les idees d'aquesta majoria. Aquests són els seus principals trets: Sobirania popular. Es declarava a el nou estat com una "República democràtica de treballadors de tota mena".Sufragi universal masculí i femení. Extensa declaració de drets i llibertats. Drets civils: Dret a l'educació,Poders de l'Estat:,Poder legislatiu va quedar en mans d'unes Corts unicamerals,Poder executiu.President de la República amb escassos poders.Cap de Govern,triat pel president -
Period: to
II REPUBLICA
La Segona República és un dels moments clau de la història contemporània espanyola. El projecte de democratització i modernització que s'obre el 1931, i que tantes esperances va despertar en àmplies capes de la població espanyola, va concloure amb una cruenta guerra civil. El debat sobre les raons d'aquest fracàs històric segueix sent un dels elements clau de la historiografia espanyola. -
Period: to
BIENNI REFORMISTA
Després d'aprovar-la Constitució, es va iniciar un nou període amb un govern presidit per Manuel Azaña i format per republicans d'esquerra i socialistes. Al desembre, Niceto Alcalá Zamora va ser elegit President de la República. El govern republicà-socialista va emprendre un ampli programa de reformes en un context econòmic desfavorable, marcat per l'ascens de l'atur. -
OPOSICIO REPUBLICA
L'oposició conservadora va quedar restringida a les Associacions Patronals com la Unió Econòmica Nacional i el Partit Radical de Lerroux. Aquest grup de centredreta va dirigir l'oposició a govern en les Corts.D'altra banda, l'esquerra revolucionària no va donar treva a el nou govern. La Confederació Nacional de l'Treball (CNT), amb més d'un milió d'afiliats, va seguir la línia extremista marcada pels militants de la Federació Anarquistes Ibèrica (FAI) -
Period: to
BIENNI NEGRE
Després de les eleccions, Lerroux va formar un gabinet conformat exclusivament per membres del seu partit. La CEDA va donar suport a el govern des del Parlament. Lerroux es va veure així obligat a iniciar el que els grups de dreta reclamaven, una política de rectificació de les reformes de l'bienni anterior. Aquesta nova política va concretar :Paralització reforma agrària, militar, educatives Conciliació amb l'Església Catòlica i Enfrontament als nacionalismes perifèrics -
FRONT POPULAR
Front Popular: pacte electoral signat al gener de 1936 per Esquerra Republicana, PSOE, PCE, POUMi Esquerra Republicana de Catalunya. La coalició dels grups de dreta, formada per la CEDA i Renovació Espanyola, va acudir amb un programa basat en la por a la revolució social.
La victòria va ser per al Front Popular, que va basar el seu triomf en les ciutats i les províncies de sud i la perifèria. Mentrestant, la dreta va triomfar al nord i l'interior de país.
surgit a partir de les eleccions 1936 -
SUBLEVACIO MILITAR
El 17 de juliol de 1936, la insurrecció militar es va iniciar a Melilla.
El 18 i 19 de juliol, el cop es va estendre a la península i les illes.Govern Quiroga reacciona amb lentitud davant els esdeveniments. El cop va triomfar a Galícia, Castella-Lleó, Navarra, amb el general Mola a Pamplona,amb el general Goded que després es va desplaçar a Barcelona per posar-se a el front de la insurrecció, i Canàries, des d'on Franco, després d'assegurar el triomf de l'cop a l'arxipèlag -
DESENVOLUPAMENT GUERRA CIVIL
En el bàndol nacional el poder va quedar en mans d'un grup de generals, que,establint un estat autoritari i militaritzat .En el bàndol republicà el govern de la República va perdre el control de la situació i el poder reial va quedar en mans de comitès obrers organitzats.En els primers moments de la guerra hi va haver una enorme repressió en tots dos bàndols. Les execucions i els assassinats es van estendre com un malson per tot el país. -
INICI GUERRA CIVIL . DIVISIO
El fracàs parcial de el cop dur a la divisió del territori en dues zones i a l 'inici de la guerra.La zona nacional comptava amb reserves de cereal i bestiar i les mines de carbó. Tenia un exèrcit molt més preparat que comptava amb divisions íntegres a Castella, Galícia i Andalusia
A la zona republicana van quedar compreses les regions industrials, i comptava amb el blat a la Manxa i els productes de les hortes llevantines. Exercit desarticulat