-
640 BCE
El bressol d'occident
La filosofia grega comença a les colonies de l'Asia Menor amb l'escriptura, i l'aparició de les monedes -
500 BCE
La physis i polis
L’objecte d’admiració, ja no és la physis.
A Atenes apareix la preocupació per l’organització de la ciutat, la polis -
380 BCE
Plató
Projecta la seva teoria als coneixements segurs, a l'educació i la teoria política. -
380 BCE
Socrates i les escoles socràtiques
preocupació de l'individu i la seva dimensió moral i intelectual. -
350 BCE
Aristòtil
Dirigeix la mirada al llenguatge i a la seva relació amb aquest món. -
336 BCE
Alexander el Gran
Va a conquistar Grècia dins a Egipte, Pèrsia, Àsia Menor parts de l'Índia i més enllà. -
302 BCE
Cosmopolitisme
Girarà la mirada filosòfica vers l’individu que ja no troba sentit en la comunitat. La crisi de l’ordre grec i la desaparició de les muralles confina la preocupació filosòfica. -
301 BCE
El naixement de l'imperi
Amb les conquestes d’Alexander el Gran els límits de la polis s’obren, es difuminen. Hel·lenisme de imitar tot allò grec, només imitar la seva cultura. -
350
Religió
L’epicureisme, l’estoïcisme, L’escepticisme i també el cristianisme son respostes a aquest trobar-se perdut en la infinitat de l’imperi -
453
L'ordre de déu
Desaparició de la cultura grega i s'obre pas a la cultura de l'Europa occidental. S'inicia l'elaboració de un nou saber fundat en el dogma cristià. -
1543
Revolució astronomicocosmològica
Comença en el segle XVI i possibilitarà el naixement de la ciència i la filosofia moderna. -
La raó i l'època de les llums
L'aparició de la nova ciència de la naturalesa requereix una nova filosofia. Domin del món de la nova ciència que fan l'aparició de la fe de l'ésser humà en ell mateix, això conduirà a les noves realitats politicosocials dels segles posteriors. -
Descartes
Va iniciar la renovació de la filosofia que apunta els principis del pensament burgès -
Kant
Culmina la Il·lustració, la consigna sapere aude!, atreveix-te a saber!, això ens dona fe en la raó. -
L'esperit del poble
El capitalisme i la societat de masses, lluny de conduir la humanitat a la felicitat, generen desigualtats i condicions laborals inhumanes. Una part de la societat s'enriqueix mentre que les grans "masses" de treballadors se sumeixen en una gran pobresa -
Hegel
Està d'acord amb la incorporació de les masses a la vida social, però s'adona que ja no hi ha llibertat. La llibertat ha de ser racional. Enfortint l'estat, ell creu superar la contradicció. -
El rerefons del subjecte
Quines són les motivacions reals dels subjectes a l'hora d'actuar? Quin és el paper de l'individu en l'avenç de la societat?. Preguntes fetes per Marx, Nietzsche i Freud. -
Marx
La precarietat laboral i les desigualtats socials es la seva principal preocupació. Sòn problemes que intenta solucionar. -
Nietzsche
Denuncia el fet que els éssers humans es regeixin pels valors morals de la tradició cristiana i exalta la idea d'un superhome. -
Freud
Ell intenta buscar noves explicacions per combatre l'augment de casos de malalties mentals. -
La ciència a debat
Debats entre diversos científics. Es va popularitzar el saber científic -
Existencialismes i vitalismes
L’existencialisme és la pròpia existència humana a través de lanàlisi de la condició humana, la llibertat, la responsabilitat individual, les emocions, així com el significat de la vida. -
Ortega y Gasset
Exalten la importància de l'afirmació de l'experiència vital per el subjecte i la dependència màxima entre les coses i jo. L'ésser humà es fa conscient de les circumstàncies que l'envolten. -
Heidegger
Fa una critica de la filosofia tradicional, proposant un replantejament radical de la filosofia, definint el jo a partir de l'existència i no de l'essència, negant la possibilitat de l'objectivisme científic. -
Feyerabend
Van fer una critica significativa a la idea que la ciència és un procés purament objectiu i racional. -
Kuhn
Van fer una critica significativa a la idea que la ciència és un procés purament objectiu i racional. -
L'espectador entra a escena
L’espectador havia sigut el receptor d’una obra d’art acabada i completament definida però gracia a Gadamer que proposa un nou concepte d’interpretació. -
Gadamer
Proposa un nou concepte d'interpretació de les obres d'art. Ell serà el primer que otorga l'espectador un paper actiu en la seva relació amb l'obres d'art. -
Escola de Frankfurt a l'Alemanya
Les teories proposades pels filòsofs de la sospita (Nietzsche, Marx i Freud) són membres de aquesta escola anterior al règim nazi que es va centrar en la reflexió filosòfica sobre la pràctica científica. -
Crisis de la raó moderna
L'esperança de la raó iniciada per Descartes i reafirmada per Kant, trontolla encara amb mes força davant els horrors del segle XX. -
Habermas
Considerat l'últim membre de aquesta escola, la seva obra es concentra en les bases de la teoria social i l'epistemologia en l'anàlisi de la societat industrials i capitalista avançada.