-
600 BCE
Naixement de la filosofia
La filosofia va néixer a les colònies de l'Àsia Menor i d’Itàlia en el segle VI a.C. Els seus primers representants van ser Tales, Anaximandre, Empèdocles, Pitàgores, Heràclit i Parmènides, es van preguntar sobre l’origen de la natura i sobre si la multiplicitat de les coses que veiem diariament podia en realitat obeir a les diferents maneres en què es manifesten a un ùnic principi. -
Period: 600 BCE to 470
La Filosofia antiga
La filosofia antiga és el període de la història de la filosofia occidental que correspon a l'edat antiga. Comprèn la filosofia grega i la filosofia romana. -
500 BCE
Els Sofistes
El primer gir substancial en l’objecte d’estudi de la filosofia va ser aportat pels Sofistes, els quals es van centrar en concepte de <<veritat>> i va explorar les possibilitat lògiques del llenguatge, així com també la seva aplicació a la política. -
470 BCE
Sòcrates
Sòcrates va ser un filòsof clàssic grec considerat com un dels més grans, tant de la filosofia occidental com de la universal. Va ser mestre de Plató, qui va tenir a Aristòtil com a deixeble, sent aquests tres els representants fonamentals de la filosofia de l'Antiga Grècia. Ell va retreure l'atenció de Sofistes per allò útil en detriment d’allò vertader, i va proposar als seus contemporanis la cerca de la virtut mitjançant el qüestionament de tota convicció subjectiva. -
427 BCE
Plató
Plató va firma que existia un mon fora del mon físic i material que ell va anomenar món intel·ligible o món de les idees. Atès que les nostres ànimes ja van habitar originalment en aquest món, segons Plató el coneixement consisteix a arribar a recordar-les ja que, quan l’ànima s’introdueix al cos es produeix una amnèsia o que l'ànima s’adorm.I aquellas personas que aconsegueixen despertarles o recordar aquelles coses que van aprendre les nostres animes son las que tendrían que governar la polis -
385 BCE
Aristòtil
Aristòtil va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia. No sols va estudiar gairebé tots els àmbits del coneixement existents en el seu temps, sinó que, a més, va fer contribucions significatives en la majoria d'aquests. Va romadre durant vint anys a l'Acadèmia platònica, en la qual va ser el tutor del jove Alexandre el gran. -
323 BCE
Filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenística és el període de la filosofia grega que va des de la mort d'Alexandre el Gran fins a la invasió de Macedònia pels romans. Les ciutats gregues perden la seva independència i Atenes seva hegemonia comercial, política i en menor mesura la cultural. -
360
Hipàtia d'Alexandria
Hipàtia va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d'Egipte, que va destacar en els camps de les matemàtiques i l'astronomia, membre i cap de l'Escola neoplatònica d'Alexandria al començament de segle V. -
Period: 476 to 1400
Filosofia medieval
La filosofia medieval és la filosofia que es va desenvolupar a Europa i Orient Mitjà durant el que avui es diu el Medioevo o l'Edat Mitjana, que s'estén aproximadament des de la caiguda de l'Imperi Romà fins al Renaixement. -
1225
Tomás de Aquino
Tomàs d'Aquino, frare, teòleg i filòsof catòlic pertanyent a l'Ordre de Predicadors, és considerat el principal representant de l'ensenyament escolàstica i una de les majors figures de la teologia sistemàtica. -
1266
Juan Duns Scoto
Joan Duns Escoto va ser un teòleg, filòsof i sacerdot catòlic escocès pertanyent a l'escolàstica. Va ingressar en l'ordre franciscana i va estudiar a Cambridge, Oxford i París; va ser professor en aquestes dues últimes universitats. -
1285
Guillermo de Ockham
Guillem d'Ockham, també Occam, Ockam, o diverses altres grafies, va ser un filòsof, lògic, teòleg i frare franciscà anglès, conegut principalment per ser el representant més destacat de nominalisme enfront de les escoles tomistes i escotistes; i per la Navalla d'Ockham, un principi metodològic i innovador, i per les seves obres significatives en lògica, medicina i teologia. -
Period: 1400 to
Renaixement
La filosofia renaixentista, o filosofia de el Renaixement, és la filosofia que es va desenvolupar principalment entre els segles XV i XVI, començant a Itàlia i avançant cap a la resta d'Europa. -
1463
Giovanni Pico della Mirandola
Giovanni Pico della Mirandola, ue un humanista i pensador italià.
És especialment conegut pels esdeveniments succeïts en 1486, quan, a l'edat de vint-anys, es va proposar defensar contra tot opositor 900 tesi de religió, filosofia, filosofia de la naturalesa i màgia. Per a això va escriure la Oratio de hominis dignitate, que ha estat assenyalada com un "manifest de el Renaixement", i constitueix un text fonamental de l'humanisme renaixentista, així com de l'anomenada «reforma hermètica». -
1493
Juan Lluís Vives
Juan Lluís Vives va ser un humanista, filòsof i pedagog espanyol. -
1501
Gerolamo Cardano
Gerolamo Cardano, o Girolamo Cardano, va ser un metge, a més d'un matemàtic italià de el Renaixement, astròleg i un estudiós de l'atzar. Aquest filòsof i enciclopedista va ser autor d'una de les primeres autobiografies modernes. També és conegut per ser el primer a publicar una solució general completa de l'equació de tercer grau i de l'equació de quart grau, i per les seves aportacions a la mecànica , com la suspensió cardan que porta el seu nom. -
René Descartes
René Descartes, també anomenat Renatus Cartesius, va ser un filòsof, matemàtic i físic francès, considerat com el pare de la filosofia moderna, així com un dels protagonistes amb llum pròpia en el llindar de la revolució científica. -
Period: to
Filosofia moderna
El Terme d'filosofia moderna és controvertit, ja que sorgeix per analogia amb l'Edat Moderna però no correspon a les mateixes dates. En Efecte, la filosofia renaixentista no és considera propiament moderna, perque Segueix amb els polèmiques medievals, i en cambio el Renaixement és la primera etapa històrica moderna. Es sol considerar que la filosofia moderna corresponent ALS segles XVII i XVIII. Te 1 subperíode especific, la Il·lustració. -
John Locke
John Locke FRS va ser un filòsof i metge anglès, considerat com un dels més influents pensadors de l'empirisme anglès i conegut com el «Pare de l'Liberalisme Clàssic». Va ser un dels primers empiristes britànics. -
David Hume
David Hume va ser un filòsof, historiador, economista i assagista escocès. Constitueix una de les figures més importants de la filosofia occidental i de la Il·lustració escocesa. És conegut pel seu sistema filosòfic altament influent en l'empirisme, escepticisme i naturalisme. -
Period: to
La filososfia contemporània
La filosofia contemporània és el període actual de la història de la filosofia. Per extensió, es diu també amb aquest nom a la filosofia produïda per filòsofs que encara estan vius. És el període que segueix a la filosofia moderna, i el seu inici se sol fixar a la fi de segle XIX o principis de segle XX. -
Fenomenologia
La fenomenologia és l'estudi filosòfic de el món en tant es manifesta directament en la consciència; l'estudi de les estructures de l'experiència subjectiva. -
Escola de Frankfurt
L'escola de Frankfurt va ser un grup d'investigadors que s'adherien a les teories de Hegel, Marx i Freud i el centre estava constituït a l'Institut d'Investigació Social, inaugurat el 1923 a Frankfurt de l'Main. També se'ls considera representants de la teoria crítica que allí es va fundar. -
Personalisme
El personalismo es una corriente filosófica que pone el énfasis en la persona. Considera al hombre como un ser relacional, esencialmente social y comunitario, un ser libre, trascendente y con un valor en sí mismo que le impide convertirse en un objeto como tal. -
El neopositivisme i la filosofia analítica
El neopositivisme i la filosofia analítica, són dos moviments que tendeixen a confondre, i és que els seus límits es toquen en molts punts. El neopositivisme neix al voltant de M. Schlick, i al seu grup de debat, anomenat "Cercle de Viena". Sosté que hi ha una sola racionalitat humana possible, la científica. -
L'estructuralisme
L'estructuralisme és un enfocament d'investigació de les ciències socials que va créixer fins a esdevenir un dels mètodes més utilitzats per analitzar el llenguatge, la cultura i la societat en la segona meitat de segle XX. -
L'existencialisme
L'existencialisme és un corrent filosòfic que sosté que l'existència precedeix a l'essència i que la realitat és anterior a el pensament i la voluntat a la intel·ligència. -
L'hermenèutica
L'hermenèutica és l'art de l'explicació, traducció o interpretació de la comunicació escrita, la comunicació verbal i la comunicació no verbal.
