-
Period: 600 BCE to 500
Filosofia Antiga
La filosofia Antiga te tres periodes, Elenastic,Socràtic i
Presocràtic -
Period: 501 BCE to 400 BCE
Període Presocràtic
La filosofia presocràtica és el període de la història de la filosofia grega que s'estén des del seu començament, amb Tales de Milet (nascut al segle VII a. C.), fins a les últimes manifestacions de el pensament grec no influïdes pel pensament de Sòcrates , tot i que siguin cronològicament posteriors a ell. -
Period: 399 BCE to 388 BCE
Període Socràtic
Des de la perspectiva socràtica, la filosofia és imprescindible per viure. Millor encara, és una manera de vida, l'única manera possible de vida humana veritable. En aquest sentit, les proposicions, les proves i les hipòtesis passen a ser parts vives de l'home, i el pensar es converteix en el més ple dels sentiments, en l'obra moral per antonomàsia, en el camí per perseguir la santedat de Déu mateix . -
Period: 323 BCE to 148 BCE
Peíiode Helenistic
El període hel·lenístic abasta des de la mort d'Alexandre el Gran (323 a. C.) fins a la invasió de Macedònia pels romans (148 a. C.). Les ciutats gregues perden la seva independència i Atenes seva hegemonia comercial, política i en menor mesura la cultural. A les ciutats-Estat succeeixen les monarquies hel·lenístiques. -
Period: 100 to 700
Patristica
L'interès de la Patrística per a la història de la filosofia, diu Julián Marías (filòsof i escriptor espanyol n. El 1914, deixeble d'Ortega i Gasset), no rau només en el seu valor intrínsec, en el qual li correspon com a expressió d'una fase de pensament, sinó que ha estat el nucli germinal que s'ha nodrit tota la tradició filosòfica de l'Edat Mitjana, i la seva acció s'ha exercit així en tots els segles següents. -
Period: 500 to 1350
Filosofia Medieval
La filosofia medieval te 3 períodes, la Patrística, la Emprisme i la Escolàstica -
Period: 700 to 1100
empirisme
El empirisme és una teoria filosòfica que enfatitza el paper de l’experiència, lligada a la percepció sensorial, en la formació del coneixement. -
Period: 1100 to 1350
ESCOLÀSTICA
La escolástica (del latín scholasticus, y éste a su vez del griego σχολαστικός ‘aquel que pertenece a la escuela’) és una corrent teològica i filosòfica que utilitza part de la filosofia grecolatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme. -
Period: 1350 to
Filosofia Renacentista
Surgeix el humanisme.
Humanisme:
El Humanisme es refiereix a una gama de filosofías y perspectivas éticas que ponen énfasis en el valor y las acciones de los seres humanos, individual y colectivamente, y que, por lo general, prefieren el pensamiento individual y la evidencia (racionalisme, empirisme) sobre les doctrines establertes o la fe religiosa. -
Period: to
Filosofia Moderna
Abarca 2 corrents de pensament. -
Period: to
EL MATERIALISME
El materialisme filosòfic va ser un gran corrent filosòfic en la que moltes persones van expressar el seu gust cap al material deixant enrere el veritable sentit de la vida. -
Period: to
EL IDEALISME CRÍTIC
El idealismo trascendental o crítico es una concepció epistemológica y metafísica propusada per el filósof prusiano Immanuel Kant en el siglo XVIII. -
Period: to
Filosofia Contemporania
Comprèn les següents escoles:
Escola nihilista
Escolas críticas:
1ª escloa de Francfurt
2ª escola de Francfurt
Escola neotomista
Escola de Interpretación Hermenéutica
Escola neoplatónica
Filosofía del lenguaje
Epistemología
El Círculo de Viena