filosofia

  • Period: 624 BCE to 546 BCE

    Tales de Milet

    Tales de Milet, el primer filòsof de la Grècia clàssica, va voler trobar un principi bàsic de totes les coses; una cosa que pogués explicar allò que existeix.
    Va viure i va morir a Milet, polis grega de la costa Jonia. Aristòtil ho va considerar com l'iniciador de l'escola de Milet, a la qual van pertànyer també Anaximandre i Anaxímenes.
  • Period: 610 BCE to 546 BCE

    Anaximandre

    Anaximandro va ser un filòsof i geògraf de l'Antiga Grècia. Deixeble i continuador de Tales, a més company i mestre d'Anaxímenes, va considerar que el principi de totes les coses era l'apeiron. Se li atribueix només un llibre, conegut amb el títol Sobre la Natura.
  • Period: 601 BCE to 300

    FILOSOFIA ANTIGA

    La filosofia antiga és el període de la història de la filosofia occidental que correspon a l'edat antiga. Comprèn la filosofia grega i la filosofia romana.
  • Period: 601 BCE to 500 BCE

    PRESÒCRATICS

    La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates. Els filòsofs presocràtics estaven sobretot interessats en la cosmologia, el principi i la substància de l'univers, però les investigacions d'aquests primers filòsofs abastaven el funcionament del món natural, així com la societat humana, l'ètica i la religió.
  • Period: 570 BCE to 490 BCE

    Pitágores

    Pitàgores va ser un filòsof i matemàtic grec considerat el primer matemàtic pur. Va contribuir de manera significativa a l'avenç de la matemàtica hel·lènica, la geometria i l'aritmètica, derivades particularment de les relacions numèriques i aplicades, per exemple, a la teoria de pesos i mesures, a la teoria de la música la l'astronomía.
  • Period: 540 BCE to 480 BCE

    Heràclit d'Efes

    Va ser un dels primers filòsofs presocràtics que, com els altres, va intentar identificar la causa primera de la creació del món. Va rebutjar les teories anteriors, com la de l'aire i l'aigua, i va afirmar que el foc n'era la causa primera, ja que creava i destruïa.
  • Period: 530 BCE to 500 BCE

    Parmènides d'Elea

    Parmènides d'Elea va ser un filòsof de l'antiga Grècia considerat el pare de la metafísica occidental i fundador de l'escola eleàtica. Les seves reflexions i ensenyaments principals han estat extretes de la seva única obra escrita, un poema titulat Sobre la natura. Aquest gran pensador defensava que el moviment, el canvi i la varietat de les coses existents eren pura aparença. Només hi havia una realitat eterna: l'Ésser.
  • Period: 501 BCE to 400 BCE

    SÒCRATES I ELS SOFISTES

    L'aparició del moviment sofista està relacionada amb la crisi de la filosofia presocràtica, que havia arribat a un cert esgotament de les especulacions i havia produït una pluralitat de respostes per explicar una única naturalesa.
  • Period: 485 BCE to 411 BCE

    Protágores

    Protàgores d'Abdera ​ va ser un sofista grec. Admirat expert en retòrica que recorria el món grec cobrant elevades tarifes pels seus coneixements sobre el correcte ús de les paraules o ortoepia. Plató ho acredita com l'inventor del paper del sofista professional o professor de “virtut”.
  • Period: 470 BCE to 399 BCE

    Sòcrates

    Sòcrates ​​ va ser un filòsof clàssic grec considerat com un dels més grans, tant de la filosofia occidental com de la universal. Fou mestre de Plató.
    Per a Sòcrates la veritat s'identifica amb el bé moral, això vol dir que qui conegui la veritat no podrà menys que practicar el bé. Saber i virtut coincideixen per tant qui coneix allò recte actuarà amb rectitud i el que fa el mal és per ignorància.
  • Period: 460 BCE to 380 BCE

    Gorgias

    Gorgias ​ va ser un filòsof sofista de Leontinos, del període antropològic de la filosofia grega.
    La filosofia de Gorgias està expressada en tres proposicions: res no existeix; si hi ha alguna cosa, no pot ser conegut; si hi ha alguna cosa i pot ser conegut, no pot ser comunicat.
  • Period: 427 BCE to 347 BCE

    Plató

    Plató va ser un filòsof grec seguidor de Sòcrates i mestre d'Aristòtil. En 387 a. C. va fundar l'Acadèmia d'Atenes, institució que continuaria al llarg de més de nou-cents anys ia la qual Aristòtil acudiria des d'Estagira a estudiar filosofia al voltant del 367 a. C
  • Period: 401 BCE to 300 BCE

    PLATÒ I ARISTÒTIL

  • Period: 348 BCE to 322 BCE

    Aristòtil

    Aristòtil ​​ va ser un filòsof, polímata i científic. És considerat al costat de Plató, el pare de la filosofia occidental. Les seves idees han exercit una enorme influència sobre la història intel·lectual d'Occident per més de dos mil·lennis.
    Aristòtil és considerat el fundador de la lògica, gràcies al plantejament un sistema de sil·logismes, i el pare de la biologia, en ser la primera persona a fer una classificació dels éssers vius.
  • Period: 341 BCE to 271 BCE

    Epicur

    Epicur també conegut com Epicur de Samos, ​​ va ser un filòsof grec, fundador de l'escola que porta el seu nom. Els aspectes més destacats de la doctrina són l'hedonisme racional i l'atomisme.
  • Period: 301 BCE to 300

    HEL.LENISME

    La filosofia hel·lenística té un interès més gran per la felicitat individual i la seguretat personal, en lloc de buscar una veritat universal. Aquest corrent del pensament cerca la seguretat, prenent com a referència les lleis inalterables de la naturalesa i del cosmos.
  • Period: 6 BCE to 65

    Sèneca

    Fou un filòsof, polític, orador i escriptor romà conegut per les seves obres de caràcter moral. Per a Sèneca la saviesa i la virtut són la meta de la vida moral, l'única cosa immortal que tenen els mortals
  • Period: 301 to 1400

    FILOSOFIA MEDIEVAL

    La filosofia medieval és tot el conjunt de corrents de pensament i tractats filosòfics que es desenvoluparen des de la caiguda de l'Imperi romà fins al Renaixement.
    Alguns dels temes centrals al llarg de la filosofia medieval van ser la relació entre la fe i la raó, l'existència i la naturalesa de Déu, la qüestió de la compatibilitat entre atributs divins, el problema del mal…
  • Period: 354 to 430

    Agustí d'Hipona

    San Agustín de Hipona fue fue un escritor, teólogo y filósofo, el primer filósofo importante de la era cristiana. La seva influència posterior és enorme, i ultrapassa l'àmbit de la teologia. És considerat un dels pensadors fonamentals de la història occidental.
  • Period: 1225 to 1274

    Tomàs d'Aquino

    Sant Tomàs d'Aquino va ser un prevere, frare, teòleg, filòsof i jurista catòlic pertanyent a l'Ordre de Predicadors, és considerat el principal representant de l'ensenyament escolàstic i una de les majors figures de la teologia sistemàtica.
    Una de les seves grans aportacions com a intel·lectual va consistir a conciliar la fe amb la raó. A parer seu, la fe podia ser una veritat d'ordre superior, però no es contradeia amb el que ens indica la lògica.
  • Period: 1287 to 1347

    Guillem d'Ockam.

    Teòleg escolàstic anglès, fundador de lescola nominalista. Aquest frare franciscà va estudiar a la Universitat d'Oxford, on va començar a ensenyar com a batxiller des de 1317; el caràcter innovador dels seus ensenyaments va fer que mai no se li donés el grau de doctor i que entrés en conflicte amb l'Església.
  • Period: 1401 to

    FILOSOFIA MODERNA

    El Renaixement, l’humanisme, la revolució científica i
    finalment la Il·lustració influeixen en els diferents autors
    d’aquesta època. Un factor comú a la majoria d’autors és el seu interès
    per l’epistemologia, la teoria del coneixement: Com puc
    conèixer? Quin és el límit del pensament humà?
  • Period: to

    René Descartes

    René Descartes va ser un filòsof, matemàtic i físic francès considerat el pare de la geometria analítica i la filosofia moderna, així com un dels protagonistes amb llum pròpia al llindar de la revolució científica.
  • Period: to

    John Locke

    John Locke va ser un filòsof i metge anglès, considerat com un dels més influents pensadors de l'empirisme anglès i conegut com el «Pare del Liberalisme Clàssic». Va ser un dels primers empiristes britànics.
  • Period: to

    David Hume

    David Hume ​ va ser un filòsof, historiador, economista i assagista escocès. Constitueix una de les figures més importants de la filosofia occidental moderna i de la Il·lustració escocesa. És conegut pel seu sistema filosòfic altament influent en l'empirisme, l'escepticisme i el naturalisme.
  • Period: to

    Immanuel Kant

    Immanuel Kant va ser un filòsof prussià de la Il·lustració. Va ser el primer i més important representant del criticisme i precursor de l'idealisme alemany. És considerat com un dels pensadors més influents de l'Europa moderna i de la filosofia universal.
  • Period: to

    FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA

    A la filosofia contemporània conflueixen diferents
    corrents amb un remarcat tarannà crític. Tammateix s’han desenvolupat diferents escoles i
    perspectives més actuals.
  • Period: to

    Karl Marx

    Karl Heinrich Marx​​ va ser un filòsof, economista, sociòleg, historiador, periodista, intel·lectual i polític comunista alemany d'origen jueu.
  • Period: to

    Friedrich Nietzsche

    Friedrich Wilhelm Nietzsche va ser un filòsof, poeta, músic i filòleg alemany, l'obra del qual ha exercit una profunda influència en el pensament mundial contemporani i en la cultura occidental.
  • Period: to

    Sigmund Freud

    Sigmund Freud va ser un metge neuròleg austríac d'origen jueu, pare de la psicoanàlisi i una de les figures intel·lectuals més grans del segle XX.
  • Period: to

    José Ortega y Gasset

    José Ortega i Gasset va ser un filòsof i assagista espanyol, exponent principal de la teoria del perspectivisme i de la raó vital i històrica, situat al moviment del noucentisme.
  • Period: to

    Martin Heidegger

    Martin Heidegger va ser un filòsof alemany. Molts especialistes es refereixen a ell com el pensador i filòsof més important del segle XX.
  • Period: to

    Hans-Georg Gadamer

    Hans-Georg Gadamer va ser un filòsof alemany especialment conegut per la seva obra Veritat i mètode i per la seva renovació de l'hermenèutica. Va ser deixeble de Heidegger i el més rellevant de l'època.
  • Period: to

    Maria Zambrano

    María Zambrano Alarcón va ser una intel·lectual, filòsofa i assagista espanyola. La seva extensa obra, entre el compromís cívic i el pensament poètic, no va ser reconeguda a Espanya fins a l'últim quart del segle XX, després d'un llarg exili.
  • Period: to

    Jean-Paul Sartre

    Jean-Paul Charles Aymard Sartre, conegut comunament com Jean-Paul Sartre, va ser un filòsof, escriptor, novel·lista, dramaturg, activista polític, biògraf i crític literari francès, exponent de l'existencialisme i del marxisme humanista.
  • Period: to

    Hannah Arendt

    Hannah Arendt, nascuda Johanna Arendt va ser una escriptora i teòrica política alemanya, posteriorment nacionalitzada nord-americana, de religió jueva i encara que ella no es feia anomenar com a tal, pot ser considerada com una de les filòsofes més influents del segle XX.
  • Period: to

    Escola de Frankfurt

    L'escola de Frankfurt va sorgir com a reacció a un món tecnificat, en el qual les prioritats eren exclusivament l'eficàcia i la productivitat, al cost que fos. Per contra, aquest corrent proposa una crítica radical precisament de la tècnica, la ciència, el consumisme, la cultura massificada..., és a dir, de tot alló que contribueix a deshumanitzar la nostra societat.
  • Period: to

    Jürgen Habermas

    Jürgen Habermas és un filòsof i sociòleg alemany conegut pels seus treballs en filosofia política, ètica i teoria del dret, així com en filosofia del llenguatge.
  • Period: to

    EXISTENCIALISME

    Es caracteritza, sobretot, per la creença radical en la llibertat i el desemparament de l'ésser humà, així com per la convicció que la seva existència només tindrà el sentit que ell decideixi donar-li.
  • Period: to

    HERMENÈUTICA

    Es tracta, en principi, d'un mètode propi de les ciències humanes. Ara bé, pels seus supòsits i les seves conclusions, és plenament una concepció i un corrent filosòfic. Es caracteritza per reivindicar que els esdeveniments i els àmbits d'allò que és humà no es poden conèixer mitjançant una descripció objectiva, sinó que requereixen una comprensió o interpretació (hermenèutica) inevitablement subjectiva.