Filosofia Medieval

By paubatalle
  • Period: 354 to 430

    Sant Agustí d'Hipona

    Desconfia de la religió. tracta les branques de l’epistemologia i la metafísica.
    comptava amb la fé i la raó. FIgura important del desenvolupament del cristianisme, els seus pensaments van influir en una gran quantitat sobretot en l'àmbit de la teologia.
    Seves obres mes importants sondages "Les confessions" i "La ciutat de Deú"
  • Period: 560 to 636

    Sant Isidre de Sevilla

    Igual que Sant Agustí, va neixer avants del començament de la Edat MItjana, i la seva filosofia va influir en la visió del mon ens els següents sigles. Va tractar temes com la ggeografia i l'astronomia. Com a cristiar, també va parlar sobra l'esglesia. Va escriure obres en que va destacar "Etimologies", en el que es veu plasmat tots els seus coneixaments del segle VII.
    Creia que els jueus, havia de tornar-se al cristianisme
  • Period: 815 to 877

    Juan Duns Escot

    Considerat com el creador del primer gran sistema filosòfic de la Edat Mitjana, la seva visió particular de l'univers va ser polèmic, ja que contradeia els pensaments cristians que creïen que l'univers va ser creat de la nada
    Figura filosofica el qual seguia l'escolàstic, es va especialitzar en baries branques de la filosofia com la ontologia i epistemologia.
  • Period: 980 to 1037

    Avicenna

    Filosof musulma el qual va influir en el pensament de filòsofs europeus com son Tomàs d'Aquinó o Sant Bonaventura i altres. Es planteja el mateix que Descartes en la seva famosa i filosofica frase “penso, després existeixo”.
    Ell a part de dedicarse a la filosofia, també va fer alguns avanços en la medicina.
    Es va dedicar a la branca de la lògica. com tots els altres també va tocar el tema de la teologia.
  • Period: 1093 to 1109

    Sant Ansel de Canterbury

    Busca esclarecer l'enigma de l’home. La seva intuïció es resol en el cara a cara amb Déu. L’encontrament entre el Déu de l’amor és el fonament de la seva visió antropològica. També de la seva visió cristologica. És recordat pel seu celebre argument ontològic que tracta de provar l'existència de Déu.
    Monologium: Meditar sobre la raó i la fe.
    Proves de l'existència de Déu.
    Proslogieum: Fe que busca la inteligencia.
    Es troba l’anomenat “argument ontològic"
  • Period: 1225 to 1274

    Sant Tomas d’ Aquinó

    És la figura més important de la escolàstica. Va donar molta importància a la raó, es va negar la teoria averroísta de la doble veritat y va dir que només hi ha una sola veritat pero hi han do formes d’arribar a ella (veritats naturals (s’arriba per la raó) i veritats revelades s’arriba per la fe)
    Suma de Teología
    Suma contra los gentiles
  • Period: 1285 to 1347

    Guillem d'Occam

    principal representant del nominalisme. La seva filosofia s'inscriu en la crítica que els franciscans. Proposa que la fe i la raó son irreconciliables.
    El seu pensament es podria dividir en 4 principis:
    Principi d’economia
    de singularitat
    de l'experiència
    nominalisme