-
Espanya es divideix en dos bàndols (juliol 1936): els republicans i els insurrectes (o franquistes o nacionals): cal adjuntar un mapa de com queden dividides les dues zones a l’inici de la guerra civil
-
Revolta militar a Melilla i les Canàries (17 de juliol de 1936)
La rebel·lió militar de Melilla va ser el primer moviment de l'cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936, que va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola. -
Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol nacional—fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975. -
Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país. -
7Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)
El Comitè de No-intervenció, també conegut com a Comitè de Londres (pel fet d'estar ubicat a la capital britànica), fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció. -
Bombardeig de Gernika (26/04/1937I i la Legió Cóndor
El bombardeig de Guernica (Operació Rügen) va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta població basca el 26 d'abril de 1937, en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionaria italiana, que combatien en favor de el bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola. -
Els Fets del Maig de 1937
Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. -
Caiguda de Catalunya (12/02/1939) i exili de molts republicans a França
Finals de 1938. Franco, el general alçat contra la República, amenaça amb escombrar tota resistència i acumula un poderós exèrcit que vol aniquilar l'enemic. Ni tan sols es molesta a amagar les seves intencions. La voluntat de resistència dels seus adversaris s'ofega en el desànim. A les files dels defensors, es barregen les actituds numantines i la temptació de desistir. Els refugiats acostumats a la fugida i els que esperen amb els braços oberts als que vénen -
Bombardejos a Reus (26/03/1938)
El 26 de març de 1938, a un quart i mig de nou del matí, sis bombarders S-79 –amb quaranta-vuit bombes de cent quilos, explosives, i vint-i-quatre més, de vint, incendiàries– van tornar a assolar la ciutat de punta a punta. Sembla que foren dos atacs seguits, amb pocs minuts de diferència. -
Entrada dels nacionals a Reus (15/01/1939)
A les 11 del matí del dilluns 16 de gener es va constituir, al palau municipal, la primera i provisional Comissió Gestora municipal franquista. Quatre dies després, el divendres 20, va veure la llum el primer número de la nova i efímera etapa del Diario de Reus. -
Final de la guerra (1/04/1939)
El pas a retirada dels últims efectius de l'Exèrcit Popular a la riba est de l'Ebre el 16 de novembre de 1938 no va només va posar fi a la major trobada de la guerra civil, sinó que va marcar l'inici de la descomposició de la capacitat de resistència de la República que va desembocar en el final de la contesa l'1 de abril del 1939. -
. Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya (19 de juliol de 1936)
El Cop d'Estat del juliol de 1936 a Barcelona, també conegut com a Batalla de Barcelona, són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola. El general Manuel Goded es va posar al capdavant de les forces revoltades que van intentar prendre el control de diversos punts de la ciutat. L'intent colpista, però, va fracassar gràcies a l'oposició de les forces lleialistes i les diverses milícies antifeixistes.