-
Assassinat de José Antonio Primo de Rivera
José Antonio va ser processat, condemnat a mort i executat pel govern de la II República espanyola, en la primera etapa de la Guerra Civil espanyola. Amb aquest assassinat ens adonem de la repressió que hi va haver contra tothom relacionat amb el bàndol insurrecte dins del territori republicà (és a dir, persones relacionades amb l'església, l'alta burgesia i els propietaris). -
Period: to
Primera fase militar de la guerra
L'objectiu de tots els militars rebels era ocupar la capital del territori que era Madrid. Així doncs, en el nord d'Espanya el general Mola havia intentat des del nord, però a les serralades del Sistema Central va ser frenat. Al mateix temps, Franco iniciava un avanç des del sud. -
Ocupació de Bilbao
El 18 de juny el General Ulibarri va retirar les restes de les seves tropes de la ciutat. Així el 19 de juny de 1937 Bilbao va caure en mans de les tropes franquistes. Els ponts de la ciutat havien estat destruïts per dificultar l'entrada als insurrectes. A més a més, els republicans ja no tenien ni aviació ni artilleria. -
Assassinat de José Calvo Sotelo
L'assassinat d'aquesta figura política que era un dels líders de la dreta monàrquica espanyola va complicar encara més el clima polític que hi havia en l'època. Aquest assassinat es va dur a terme com a conseqüència del previ assassinat del tinent de la Guàrdia d'Assalt José del Castillo. Podem dir que aquest assassinat va ser la gota que va fer vessar el got. -
Alçament militar
El dia 17 de juliol del 1936, el coronel Yagüe es va aixecar amb armament contra la República i ràpidament se'n va anar estenent cap a la resta de territori, concretament, cap a la resta del protectorat del Marroc. Així doncs, va començar la Guerra Civil Espanyola. També es diu que l'exercit d'Àfrica era la força militar més ben ensinistrada i dotada de les que comptava la República espanyola. D'aquesta manera va ser la força fonamental del cop i de la guerra. -
Franco arriba a Tetuan i Mola controla Navarra
El 19 de juliol d'aquest mateix any, el general Franco, després d'haver-se revoltat exitosament a les Canàries, va arribar a la ciutat de Tetuan per agafar el comandament de les tropes africanistes i, seguidament, va dirigir-se cap a la Península. Paral·lelament, el general Mola va decretar l'estat de guerra a Pamplona i amb una mica d'ajut dels raqueters va controlar Navarra, a més a més, els militars del territori es van anar aixecant per les diferents ciutats del país. -
Fracassa la insurrecció a Catalunya
A la matinada, els militars insurrectes que es trobaven sota el control de Goded van fer que les tropes sortissin de les casernes i es van dirigir cap als edificis o llocs més importants de la ciutat per tal de prendre el poder. Tot i que és veritat que pensaven que l'aixecament seria molt senzill a Catalunya no ho va ser pas degut al poc suport dels ciutadans i al fet que cap dels partits de dretes del territori donava suport. També gràcies als obrers armats, Goded va anunciar la derrota. -
Period: to
El govern de José Giral
El govern republicà de Giral va dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials i va decidir decretar la creació de batallons de voluntaris. En aquesta etapa, el poder de l'Estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular. A la zona Republicana es va dur a terme una gran repressió espontània contra totes aquelles persones que tinguessin algun tipus de relació amb la insurrecció. -
Creació del Comité Central de Milícies Antifeixistes
Com a conseqüència de tot el desordre públic que hi havia a Catalunya degut als milers de persones que circulaven amb armes pels carrers (fets pels quals milers de persones van haver de marxar cap a França o Itàlia per qüestions demogràfiques), el 20 de juliol, Companys va oferir als dirigents de la CNT-FAI la formació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes i així poder restablir l'ordre públic. -
Decret de Col·lectivitzacions
El 24 de juliol la Generalitat va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions que va ser una mesura legislativa a partir de l'inici de la Guerra Civil Espanyola i es va basar en la fixació de les bases d'una socialització de l'economia per la qual els treballadors participaven directament de la gestió de les empreses. -
Creació de la JDN
La Junta de Defensa Nacional va ser l'organisme creat a Burgos el 24 de juliol de 1936 pels militars revoltats en el fallit cop d'estat i que va assumir durant un tempsla Prefectura de l'Estat del Bàndol nacional. Estava presidida pel general Cabanellas i es van aprovaralguns decrets que derogaven la legislació republicana. -
Intent d'ocupació de territori per part dels republicans
Les columnes de milicians van avançar al front d'Argó per tal de recuperar moltes de les zones ocupades, a més a més, també van intentar conquerir les illes Balears. Després d'ocupar els territoris d'Eivissa, Formentera i Cabrera van desembarcar a Mallorca, però van ser derrotades i es van haver de retirar. La república només va mantenir Mallorca. -
Tiroteig en la plaça de bous de Badajoz
La massacre de Badajoz es va produir durant la Guerra Civil espanyola, i va ser el resultat de la repressió exercida per l'exèrcit sublevat contra civils i militars defensors de la República, després de la presa de la ciutat de Badajoz per les forces revoltades contra la República espanyola, que es va dur a terme el 14 d'agost de 1936. Aquestes repressions formen part de l'avanç ràpid que va iniciar Franco des del sud. Yagüe també va entrar amb les seves tropes a Almendralejo i Mèrida. -
Batalla d'Irun
La batalla d'Irun va ser una batalla molt important durant la Guerra Civil Espanyola, abans que comencés l'ofensiva del Nord. El fet va ser decisiu, ja que en prendre la ciutat guipuscoana d'Irun, es tallava la via de comunicació terrestre amb França, reduint en gran mesura el subministrament d'armament a la franja nord que es mantenia fidel a la República. A més a més, deixava a la zona republicana del nord totalment aïllada, d'alguna manera quedava "acorralada". -
Govern de Largo Caballero
El 5 de setembre de 1936 i amb el govern de Largo Caballero al front, es va formar a Madrid un govern amb republicans, socialistes i comunistes per tal de crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres i, així, poder guanyar la guerra gràcies a la reorganització de l'estat. -
Period: to
Govern de Largo Caballero
Una gran part de les forces polítiques van demanar un poder estatal potent i un pacte antifeixista que complís amb les condicions que concentrés els esforços a guanyar la guerra, controles les experiències d'autogestió i d'autonomia de les columnes de milicians i acabés amb el terror revolucionari. Largo Caballero va formar a Madrid un govern on s'incloïen per primera vegada els milicians. Més tard, també va crear una aliança entre forces republicanes, burgeses i obreres. -
Franco és escollit comandament militar únic
El 21 de setembre de 1936 el general Franco va ser escollit a Salamanca pels generals de la Junta de Defensa Nacional com a comandament militar únic i, més tard es van concentrar tots els poders sobre la seva figura fent que es convertís en la màxima autoritat política. El 29 de setembre de 1936 va sorgir un decret que el nomenava "Generalíssim de les forces nacionals" i "cap del govern de l'Estat espanyol". -
Govern de Josep Tarradelles
El 27 de setembre del 1936 es va formar un nou govern de la Generalitat que va ser presidint per Josep Tarradellas. En aquest, estaven representades pràcticament la gran majoria de les forces republicanes i obreres de Catalunya, d'aquesta manera es va dissoldre el Comitè Central de Milícies Antifeixistes i va començar la reconstrucció de l'aparell d'Estat al mateix territori. -
El govern espanyol envia reserves d'or a l'URSS
L'octubre de 1936, 510 tones d'or amb un valor de 518 milions de dòlars van ser traslladades a la Unió Soviètica. Aquest fet és important perquè la República només va rebre el suport de les brigades internacionals i de l'URSS, ja que tant Gran Bretanya com França (es va sotmetre a les exigències britàniques) van adoptar una política de contenció davant de l'Alemanya nazi i es va crear un comitè de no intervenció. Així doncs, les democràcies europees van deixar de banda a la República. -
Batalla de Madrid
Al novembre de 1936, l'exèrcit va dur a terme una gran ofensiva a Madrid per tal d'ocupar la capital. D'altra banda, un cop les tropes van arribar als afores de la ciutat, es van trobar amb una gran resistència per part de la Junta de defensa que va impossibilitar el pas de les tropes nacionals a la capital. La Batalla de Madrid també es coneix com a la defensa de Madrid -
Es militaritzen els requeters
El 20 de desembre de 1936 es va fer un decret el qual deia que les milícies armades dels falangistes i dels raqueters s'havien de militaritzar i, d'aquesta manera, s'havien de sotmetre a la disciplina de l'exèrcit. També l'1 d'octubre de 1936 es van traspassar els poders a Burgos, que era la capital de la zona nacional. -
Period: to
Segona etapa militar
Davant les dificultats de prendre la capital, Franco va decidir concentrar-se en atacar la franja Cantàbrica que comprenia Astúries, Cantàbria i Biscaia. Tot aquest territori es trobava aïllat de la resta del territori republicà de la República. Els insurrectes ja controlaven Navarra i Àlaba, però el territori basc junt amb els seus recursos miners estaven en mans de la República. -
Period: to
El govern de Negrín
Després que els comunistes, socialistes i republicans es posessin en contra de Largo Caballero i que s'il·legalitzés el POUM per exigir la seva dimissió, va començar el govern de Negrín en el qual molts militars van ser detinguts. Seguidament, Negrín decideix traspassar el govern de València fins a la ciutat de Barcelona on també es trobava el govern basc després de la caiguda del nord. En aquest període la situació pels republicans ja era crítica (manca d'aliments i cansament de la guerra). -
Period: to
Tercera etapa militar
Els comandaments republicans encara tenien esperances per guanyar la guerra i és per aquest motiu per intentar un seguit de reformes de l'exèrcit integrant els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i col·locar al capdavant un al general Vicente Rojo. -
Batalla de Jarama
El febrer del 1937 les tropes nacionals van atacar el sud de Madrid, on es va produir la Batalla de Jarama, així i tot, no es va aconseguir aïllar la capital. S'ha de tenir en compte que en la defensa de Madrid van ajudar molt les brigades internacionals i les columnes de voluntaris catalans. L'exèrcit revoltat va començar a principis de febrer el setge al curs del riu Jarama per tal de tallar el pas a les tropes republicanes i aïllar Madrid, fet que no es va assolir. -
Batalla de Guadalajara
En el mes de març de 1937 els italians van iniciar uan ofensiva en el territori de Guadalajara, d'altra banda, van sofrir una derrota bastant contundent per part de l'exèrcit de la República. Així doncs, aquesta va ser un enfrontament de la Guerra Civil espanyola i es va quedar en un intent per penetrar en la capital d'Espanya pel nord. -
Decret d'unificació
El 19 d'abril del 1937 es va promulgar el decret d'unificació en el qual la falange i el tradicionalisme quedaven unificats sota la direcció de Franco en una nova organització que va ser nomenada Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Així doncs, aquest va ser l'únic partit del nou règim. Es va acceptar aquesta unificació perquè la prioritat del bàndol nacional era guanyar la guerra i per fer-ho havien d'estar units. Així s'instaurava una dictadura militar de caràcter feixista. -
Bombardeig de Guernica
El bombardeig de Guernica va ser produït per un atac aeri comès el 26 d'abril de 1937 per la Legió Còndor contra la població basca de Guernica. Aquest atac és una de les mostres que la Guerra Civil Espanyola va servir per provar algunes armes que en un futur s'utilitzarien en la Segona Guerra Mundial. Com a curiositat, Franco ho va negar fins a la mort, al·legant que els republicans havien cremat la ciutat. -
Els fets de maig de 1937
El 3 de maig de 1937, quan es va intentar desallotjar l'edifici de Telefònica Barcelona que es trobava sota control de CNT-FAI es va produir un tiroteig i tant anarquistes com militants de POUM es revoltessin contra la Generalitat. D'aquesta manera, les forces de l'ordre públic es van enfrontar als revoltats i, després de quatre dies, l'enfrontament va acabar. Es va acabar constituint un govern de la Generalitat presidint per Lluís companys i va augmentar la presència del comunisme. -
Batalla de Brunete i de Belchite
En la Batalla de Brunete, l'ofensiva va ser llançada per l'exèrcit de la República, que tenia com a objectiu disminuir la pressió exercida per les forces revoltades sobre Madrid i, al mateix temps, alleugerir la situació en el front nord. Va tenir lloc a Saragossa. La conquesta d'aquesta localitat va mobilitzar un gran nombre d'homes i mitjans militars de l'Exèrcit Popular que haurien pogut ser utilitzats en l'avanç cap a la capital aragonesa. -
Entrada de les tropes a Santander i a Asturies
El mes d'agost, les tropes franquistes van aconseguir ocupar finalment els territoris d'Astúries i Santander després de deixar aquest territori aïllat de França. La pèrdua d'aquest territori va suposar pel bàndol republicà la pèrdua de la seva indústria metal·lúrgica, el que va suposar un fet molt determinant per a la República a causa del fet que aquestes s'usaven per a la producció d'armament. -
Justificació de l'alçament militar per part de l'església
L'1 d'octubre de 1937 es va publicar una carta pastoral de l'episcopat en la qual es justificava l'alçament militar i la guerra civil. D'aquesta manera, el suport de l'església li va donar un caràcter de guerra per la religió, és a dir de "cruzada" a la guerra. -
Trasllat del govern a Barcelona
El novembre del 1937, Negrín va decidir traslladar el govern de València a Barcelona (després que el 6 de novembre de 1936, el govern de Largo Caballero decidís traslladar el govern de la República de Madrid a València) per tal de controlar els recursos econòmics i militars de la que podríem dir que era la zona o una de les zones més riques sota control republicà. -
Ocupació de Terol
Durant la primera quinzena del mes, l'Exèrcit Republicà va acumular homes i material entorn de Terol, principalment pel sud, i per la zona del riu Alfambra. El desembre de 1937 el bàndol republicà va iniciar una gran ofensiva per tal d'ocupar el territori de Terol. De fet, va arribar a ser ocupada, d'altra banda, al mes de febrer del mateix any Franco va recuperar el territori que havia perdut mesos abans i també més tard va aprofitar el desgast dels republicans per començar la campanya d'Aragó. -
Period: to
Quarta etapa militar
Després de la duríssima derrota de la batalla de l'Ebre els republicans estaven esgotats i pràcticament abatuts, és a dir, que no podien ofereix una gran resistència. Així doncs, durant aquesta fase es va produir la campanya d'ocupació de Catalunya. -
Ocupació de Lleida
La batalla de Lleida formava part de l'ofensiva d'Aragó de la Guerra Civil espanyola i va acabar amb la victòria del bàndol nacional que va prendre la ciutat de Lleida (des del principi de la guerra havia estat sota el control de la República). Va ser la primera localitat catalana important presa per les tropes feixistes. Finalment, fins que l'exèrcit colpista no va travessar el riu Segre, el riu va constituir la línia divisòria entre els dos bàndols i va ser primer línia de foc durant 9 mesos. -
Ocupació de Castelló
L'ofensiva franquista va aconseguir conquistar la província de Castelló. Amb el començament de la batalla de l'Ebre les operacions a Llevant es van veure detingudes fins al final de la contesa. L'ocupació d'aquest territori va ser molt important perquè va permetre aïllar tota Catalunya amb la resta del territori república igual que van fer per conquerir el nord d'Espanya. L'entrada de Franco a Catalunya va suposar la derogació de l'Estatut de Catalunya. -
Ofensiva a Catalunya
Al desembre del 1938 va començar la ofensiva de l'exèrcit nacional a les terres catalanes trencant el front de Tremp i pel sud atacant Sarroca i Maials. El 15 de gener els nacionals van entrar a Tarragona bombardejant mitjançant avions diverses localitats. El 26 de gener entren a Barcelona i el 4 de febrer cau Girona. Finalment el 10 de febrer del 39 Ocupen Puigcerdà i Portbou. D'aquesta manera i amb la inexistent resistència del bàndol republicà, es considerava la guerra acabada a Catalunya. -
Acord de Múnic
Negrín va pensar que la situació europea i internacional afectarien Espanya en el sentit que es crearia una aliança antifeixista, però l'acord de Múnic va suposar un cop per a la República. Aquest acord va participar els governs d'Alemanya, el Regne Unit, França i Itàlia, i va permetre l'annexió alemanya dels Sudets. Tot i que França havia signat un compromís de defensa de Txecoslovàquia en cas d'atac alemany, va acceptar adherir-se a la política d'apaivagament del Regne Unit. -
Batalla de l'Ebre
La batalla de l'Ebre va ser un combat que va suposar el desgast definitiu de les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil Espanyola i que va esdevenir decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. Hi va haver una guerra de posicions en la qual es va lluitar per cada tros de terra. Finalment, a l'octubre del 38 un gran desplegament dels nacionals va aconseguir avançar. -
Period: to
La fi de la República
Al febrer del 1939 l'únic territori que es trobava en mans de la República era la que es coneixia com a la zona centre (aquesta zona estava composta per Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria). El president de la República es trobava a França i va intentar per última vegada reorganitzar l'exèrcit i defensar el que quedava de territori republicà. -
Exilis
Els presidents de la república Manuel Azaña, dea la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A. Aguirre, el cap de govern de la república Juan Negrín, i el president de les Vorts, Martínez Barrios es van haver d'exiliar davant de la situació que s'estava produint a territori Francès per qüestions demogràfiques. -
Llei de responsabilitats polítiques
El 9 de febrer de 1939 va entrar en vigor l'anterior llei que el que voleia era liquidar a aquelles persones que van contribuir a mantenir la subversió roja. Així doncs, molts fidels a la república van ser objecte de represàlies i tots els partits i sindicats es van suprimir, a més de tota mena de llibertats democràtiques. El 27 de febrer del 1939, Franco va ser reconegut oficialment per dues grans democràcies europees com eren França i Gran Bretanya i Azaña va renunciar al càrrec de president. -
Cop d'estat a Madrid
El dia 5 de març de l'any 1939, el coronel Casado va decidir donar un cop d'estat a un dels pocs territoris que controlava la república l'últim de més important que li quedava per conquerir al bàndol nacional. Casado va crear el Consejo de Defensa Nacional. Casado va fer aquest cop d'estat per tal d'intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sobretot sense represàlies. -
Fi de la Guerra Civil Espanyola
Franco no va acceptar les negociacions que va proposar Casado i va entrar a la capital el dia 28 de març del mateix any. En només tres dies el bàndol nacional ja havia ocupat el territori republicà i, finalment, el dia 1 d'abril de 1939, Franco va signar a Burgos un comunicat en el qual es donava per acabada la Guerra Civil Espanyola. Els dies posteriors, l'exèrcit nacional va conquerir la zona mediterrània que era la zona que li faltava i que cauria per dir-ho d'alguna manera pel seu propi pes.