-
Els repúblicans i els insurrectes
Els repúblicans eren aquells que volin la república i els insurrectes eren aquells que volien que continues la dictadura , amb aquest dos bandols es van crear un gran conflicte i els repúblicans eren els que van perdre a molts repúblicans els van torturar i havia gent que els i tallaven els ous perque no tinguessin fills no es puguessin influenciar a ser repúblicans , molta gent va morir -
Revolta a Melilla i a les illes Canàries
La rebel·lió militar de Melilla va ser el primer moviment de l'cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936, que va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola
Com ja havia previst el general Mola en els seus plans colpistes a Melilla començaria la rebel·lió militar contra la II República Espanyola però començaria el dia 18, no el 17 com va passar Un registre policial al centre de la conspiració va provocar que els colpistes avancessin el cop i encara que aquest fet no va pertorbar els seus plans -
Revolta militar a la península i el inici de la guerra civil
En la revolta van col·laborar alguns diputats de la CEDA, com Ramón Serrano Suñer o el conde de Mayalde, i, tot i que Gil Robles, el seu principal dirigent, no va ser consultat pels dirigents de la revolta, hi va prestar ajut econòmic amb els fons del partit. En cap moment els conspiradors van pensar en la possibilitat d'una guerra civil , l'establiment d'un règim dictatorial militar que ni calia que fos permanent ni havia de conduir inevitablement a una monarquia -
Derrota dels militar a Barcelona i a Catalunya
El Cop d'Estat del juliol de 1936 a Barcelona, també conegut com a Batalla de Barcelona, són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola. El general Manuel Goded es va posar al capdavant de les forces revoltades que van intentar prendre el control de diversos punts de la ciutat. després de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 guanyades per Esquerra Republicana de Catalunya. es crea una republica -
Creació del comite central de Milícies antifeixistes
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país. -
Pacte de no intervenció
Tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció.Tant Alemanya, Itàlia i Portugal, com la Unió Soviètica ajudaren l'exèrcit revoltat de Franco i el del govern legítim de la Segona República Espanyola, respectivament. Les patrulles navals i terrestres creades el febrer del 1937 tampoc no pogueren evitar l'entrada de milers de voluntaris en suport a la República per a lluitar contra el feixisme -
Bombardeig de Guernica
Va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola Encara que no va ser el primer bombardeig de la història en què una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir-ne la destrucció total la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut. El dictador Franco ho va negar fins a la mort, al·legant que els republicans havien cremat la ciutat en retirada. -
Els fets de maig del 1937
Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians . Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions. Els fets de maig indiquen la srtida de anarquistes i de trotskistes -
Bombardejos a Reus
Durant la nit del 14 al 15, a Reus va haver-hi un incessant pas de militars republicans en retirada per la carretera de Tarragona, tot creuant pels principals carrers de la ciutat. El primer batalló de la 133a brigada i la 151a de carabiners de la 24a divisió van rebutjar la idea de defensar el terme, perquè eren poc més de 100 homes mal armats, malalts i sense moral. -
Caiguda de Catalunya i exili de molts repúblicans
3 de desembre del 1938. Falten dos dies perquè arribi un dels Nadals més tristos que es recorden a Catalunya. La guerra, definitivament, està perduda. L'Exèrcit Popular de la República està desfet després de la derrota a la batalla de l'Ebre. La República, la Generalitat, la democràcia i la llibertat tenen les hores comptades. la majoria de la població ja només espera l'arribada dels franquistes. Paral·lelament, comença l'exili més traumàtic de la nostra història. -
Entrada dels nacionals a Reus
Quan els franquistes van ocupar Reus i Tarragona eren dues ciutats devastades En el decurs del conflicte, Reus havia estat bombardejada en 68 ocasions i Tarragona en 80 En el cas de Tarragona, els bombardejos havien causat 230 víctimes mortals, més de 500 ferits i mutilats, i l’ensorrament parcial o total de més de 500 edificis Les mateixes autoritats ocupants reconeixerien que només a Tarragona, hi havia més de 6.000 persones que havien quedat sense casa quasi un 20% de la població de la ciutat -
La fi de la guerra civil
La guerra civil acaba amb la victoria del franquistes i a partir d'aquest moments Francisco Franco comença la seva dictadura