-
Period: to
La Guerra dels Deu Anys (Cuba)
La Guerra dels Deu Anys o Guerra del 68, o la Guerra Gran (1868 - 1878), fou la primera guerra d'independència cubana contra les forces reialistes espanyoles. La guerra va començar amb el "Grito de Yara", la nit del 9 al 10 d'octubre de 1868. Va acabar deu anys més tard amb el conveni de Zanjón al 10 de febrer de 1878, sense que s'hagués assolit la independència de Cuba. -
Period: to
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876. El pretendent al tron del Regne d'Espanya Carles VII va cridar a la revolta el 15 d'abril de 1872 i va ser escoltat pel País Basc, Catalunya i també es van aixecar partides a altres llocs. Un dels motius que va empènyer alguns sectors de Catalunya a sumar-se a la revolta, va ser la promesa de restauració de les Constitucions catalanes, abolides pels Decrets de Nova Planta de Felip V (1714). -
Cop d'Estat de Pavía
El cop d'estat de Pavía, o simplement cop de Pavía, va ser un cop d'estat que es va produir a Espanya el 3 de gener de 1874, durant la Primera República i que va estar encapçalat pel general Manuel Pavía, capità general de Castella la Nova la jurisdicció de la qual incloïa Madrid. -
Period: to
Govern provisional del general serrano
Govern imposat pel cop d'estat de pavía -
Manifest de Sandhurst
El Manifest de Sandhurst va ser un manifest de caràcter polític signat pel llavors príncep Alfons de Borbó (futur rei Alfons XII d'Espanya), mentre es trobava en l'exili cursant estudis en la britànica Reial Acadèmia Militar de Sandhurst, d'aquí el nom amb el qual va ser conegut. Va ser fet públic l'1 de desembre de 1874, tres dies després que el príncep hagués complert els disset anys i va ser redactat acuradament per Antonio Cánovas del Castillo. -
Period: to
Primera restauració
des del final de la primera república fins al regeneracionisme
Característiques del sistema polític:
- sistema canovista (turnisme o bipartidisme pacífic)
- El caciquisme (un dirigent polític té un domini total d'una societat de l'àmbit rural)
- La manipulació de les eleccions (topinada: un frau electoral en el qual es manipulen els resultats d'una elecció de manera il·legal) -
Pronunciament de Sagunt o Pronunciament de Martínez Campos
El 27/12/1874, el General Martínez Campos surt de Madrid cap a Sagunt mentre el cap de la brigada de Sogorb traslladava part de la seva tropa fins allà. El 29/12, Martínez Campos arribà a Sagunt. El 29/12 cap de l'exèrcit del centre va anunciar el seu suport al pronunciament juntament amb vuit generals. El 30, el general Fernando Primo de Rivera, va presentar-se al Consell de Ministres per mostrar l'adhesió al pronunciament, els ministres es van retirar. Es constituí un govern el 31/12. -
Period: to
Regnat Alfons XII
Característiques:
- sistema canovista (turnisme o bipartidisme pacífic)
- El caciquisme (un dirigent polític té un domini total d'una societat de l'àmbit rural)
- La manipulació de les eleccions (topinada: un frau electoral en el qual es manipulen els resultats d'una elecció de manera il·legal) -
Eleccions generals 1876
Les eleccions generals d'Espanya de 1876 van ser convocades sota el regnat d'Alfons XII i amb sufragi universal(úniques en aquest etapa). Gràcies al massiu frau electoral organitzat pel ministre de la Governació Francisco Romero Robledo van ser guanyades pel govern que les convocava. En total foren escollits 391 diputats, 333 del Partit Liberal-Conservador de Antonio Cánovas del Castillo, 27 del Partit Constitucional de Sagasta i 25 per a altres partits -
Period: to
1r govern Conservador (Cànovas)
Aquest govern va acabar amb la 3ra guerra Carlista (21/04/1872 - 28/2/1876), la guerra de Cuba, Guerra dels Deu anys o guerra Gran (pau de Zanjón (10/2/1878)) (10/10/1868 - 10/2/1878) -
Constitució del 1876
Continguts:
- Es va suprimir la llibertat de cultes
- Instauració del torn dinàstic
- Sobirania compartida rei/Corts -
Pau de Zanjón
Es coneix com a Pacte del Zanjón o Pau de Zanjón al tractat signat el 10 de febrer de 1878 que estableix la capitulació de l'Exèrcit Llibertador cubà enfront de les tropes espanyoles del general Martínez Campos, posant fi a l'anomenada Guerra dels Deu Anys (1868-1878). -
Eleccions generals d'Espanya de 1879
El 28 de desembre de 1878 es reforma la llei electoral per a tornar al sufragi censatari (874 000 electors). El 7 de març de 1879 el general Arsenio Martínez Campos substitueix en la presidència del Govern a Cánovas del Castillo. Tal com era habitual després del canvi, el rei Alfons XII signa el decret de Dissolució de les Corts el 10 de març. dels 392 escons totals, 293 són del Partido Liberal-Conservador (Martínez Campos), 56 del Partido Constitucional (Sagasta) i 43 d'altres partits -
Period: to
2n govern Conservador (Martínez Campos)
En el període entre 1878 i 1880 hi ha una crisi interna al partit Conservador amb cares importants com Martínez Campos abondonant el partit i unint-se al partit Constitucional. També s'hi van unir Moderats i dirigents de la Unió Liberal. El Partit Constitucional va passar a denominar-se Partit Liberal-Fusionista i al 1881 reclamà al rei Alfons XII que cridi al govern als liberal-fusionistas i el 8 de febrer de 1881, Sagasta assumeix per primera vegada la presidència del Consell de Ministres. -
Eleccions generals d'Espanya de 1881
El nombre de votants per a aquestes eleccions era de 846 961 (el 4,99% de la població total), mitjançant sufragi restringit, amb un nivell d'abstenció que arribarà al 29%. Es van elegir 392 diputats, 297 del Partido Liberal-Fusionista (Sagasta), 39 del Partido Liberal-Conservador, 32 pels Demòcrates i 24 per als altres partits. -
Period: to
1r govern Liberal (Sagasta)
- 5/8/1883 revolta militar fracasada de la ARM(Assossiación Republicana Militar).
- 13/10/1883 republicana pels problemes que plantejava la violenta intransigència republicana, l'agitació social i les divisions en el si del seu propi partit, Sagasta lliurava el relleu a José de Posada Herrera.
- 18/01/1884 la crisi de l'Esquerra Dinàstica implica la volta dels conservadors amb Cánovas qui aconsegueix el decret de dissolució de les Corts el 31 de març i convoca eleccions.
-
Period: to
2n govern canovas
-
Pacte del Pardo
El Pacte del Pardo fou un pacte signat a la mort d'Alfons XII al Palau del Pardo (Madrid) entre Antonio Cánovas del Castillo, cap del Partit Liberal Conservador, i Práxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Liberal Fusionista, pel qual acordaven turnar-se en el poder pacíficament donant suport la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, embarassada del futur Alfons XIII, per tal de garantir l'estabilitat de la monarquia davant la pressió del carlisme i dels republicans. -
Period: to
Regència de Maria Cristina
En morir Alfons XII l'any 1885, la reina Maria Cristina fou nomenada reina regent. L'obra de govern de Maria Cristina va ser aplicar i seguir el Pacte del Pardo de 1879 entre els líders dels partits dinàstics Cánovas i Sagasta, per tal de garantir la continuïtat del sistema i evitar inestabilitats polítiques. -
Period: to
2n govern liberal o govern llarg liberal
-
Period: to
Regnat d'Alfons XIII
-
Llei d'assossiacions
Suposa un trencament molt important en la construcció de la ciutadania. Accepta que les persones puguin unir-se en la defensa dels seus interessos i en l’enfortiment dels lligams entre elles per tal d’oposar-se als poders tradicionals. La Llei vol que l’Administració vetlli per la no infracció dels principis d’orde públic, el que introdueix un règim d’autorització prèvia, però també és una llei liberal, sota la qual floriran mil manifestacions de l’espontaneïtat creativa de la gent. -
llei de Jurat
Aquest sistema de jurat es va titllar de classista perquè per a l'elaboració de les llistes de jurats a partir de la llista municipal es donava intervenció als sis majors contribuents municipals, al mestre de major antiguitat i al capellà-rector. En la formació de les llistes municipals intervenia el jutge i s'establia un complex sistema d'elaboració. -
eleccions generals de 1891
Les primeres eleccions sota sufragi universal masculí, sent regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. Vencé per majoria el Partit Conservador, dirigit per Antonio Cánovas del Castillo. Fou elegit president del Senat Arsenio Martínez-Campos i cap de govern Cánovas, qui inclou els reformistes en el govern, raó per l'escissió de Silvela. Durant el seu mandat es produïren atemtpats anarquistes i un estat de guerra a Filipines que va forçar la mà al general Valerià Weyler. -
Period: to
3r govern conservador
-
Period: to
govern liberal
-
Period: to
govern conservador
-
Period: to
govern liberal
-
Manifest del General Camilo García de Polavieja y del Castillo
Estimulat per l'opinió pública Polavieja es va llançar a l'arena política publicant una carta-manifest el 10 de setembre de 1898, al diari El Heraldo, en la qual proposará Polavieja una política regeneracionista, pretenent posar fi al "vell i corrupte" sistema turnista de Sagasta i Cánovas; la proposta pretenia realitzar determinades reformes en l'administració pública i una descentralització administrativa que van ser, ben rebudes per alguns sectors de la burgesia catalana. -
Conferència: "La raça Catalana" Dr. Robert
L’any 1899, el dr. Bartomeu Robert, sitgetà, nascut a Mèxic, va pronunciar a l’Ateneu de Barcelona una conferencia sobre “La raça catalana”. Es va atribuir un estudi en què creia haver descobert la superioritat racial catalana pel volum del crani. Va assegurar que, mentalment, el català era superior a la resta d’espanyols. Article VilaWeb -
Eleccions generals d'Espanya de 1899
Després del Pacte del Pardo del 24/11/1885 queda instituït el sistema de torns pacífics en exercici del poder entre liberals i conservadors. El 26/06/1890 el govern liberal-fusionista reimplanta oficialment el sufragi masculí en el sistema electoral. El 10/12/1898 finalitza la Guerra hispà-estatunidenca i Espanya perdia les colònies. més tard perdrà les illes del Pacífic al 1899. El 4/03/1899 cau el govern de Sagasta, donant principi el nou torn conservador dirigit per Francisco Silvela. -
Period: to
Crisi de la restauració
Espanya experimenta un increment demogràfic constant, però menor que la resta d'Europa
- augment vegetatiu natural
- immigració de poblacions agràries
- preus elevats de productes agraris degut al desequilibri d'oferta i demanda i les polítiques proteccionistes. -
Fundació de la Unió Regionalista
La Unió Regionalista va ser un grup polític creat a Barcelona el 18 d'octubre de 1899 a partir de la Junta Regional Organizadora de las Adhesiones de suport al general Polavieja, quan el govern central de Francisco Silvela es negà a atendre les demandes regionalistes, tot i nomenar ministre Manuel Duran i Bas. Que al 1901 es convertirà en la Lliga Regionalista, nucli del catalanisme al segle XX. -
Tancament de caixes
El Tancament de Caixes encapçalat pel Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal, alcalde de Barcelona, fou una protesta dels borgesos de Barcelona el 20/10/1899 contra la llei de Silvela. Va consistir a donar de baixa els establiments i fàbriques per tal de deixar de pagar la contribució sense que fos il·legal. Va suposar la dimissió del Dr. Robert i la dels ministres Manuel Duran i Bas i Polavieja. L'Estat va il·legalitzar la Lliga de Defensa Industrial i Comercial i va declarar l'estat de guerra -
Victòria dels "4 presidents"
Els quatre presidents van ser el grup de personalitats que donava suport a la candidatura de la Lliga Regionalista en les seves primeres eleccions: les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 i a les municipals del 10 de novembre de 1901. Va obtenir 6.723 vots, representant el 6,9 per cent del cens electoral i el 36,4 dels votants, sent la força més votada. -
Vaga general a Barcelona
Barcelona quedava paralitzada per la convocatòria d'una vaga general que reivindicava la jornada laboral de 9 hores (en aquell moment eren de 12 a 16 hores diàries i de 6 a 7 dies a la setmana). Més de 100.000 treballadors la van secundar i tota la indústria de la ciutat i del pla de Barcelona va quedar aturada durant 7 dies. La repressió armada de les forces militars espanyoles contra els obrers es va saldar amb 12 morts, 44 ferits greus i més de 500 dirigents sindicals empresonats. -
Majoria d'edat d'alfons XIII
-
Banquet de la victòria
Celebració de la victòria en les eleccions municipals del 1905 per part dels membres de la Lliga Regionalista, que consistí en un gran àpat al Frontó Comtal de Barcelona. D’aquest banquet en sortí la caricatura en el Cu-cut! (23 de novembre) que provocà un motí per part de 300 oficials de la guarnició (25 de novembre), els quals calaren foc a la redacció i impremta del Cu-cut! i a la redacció de La Veu de Catalunya . -
Fets del ¡Cu-Cut! o La Cuartelada
El 25 de novembre de 1905 un grup d'oficials va assaltar a Barcelona la redacció del setmanari satíric catalanista "Cu-Cut!" per la publicació d'una vinyeta en la qual s'ironitzava sobre les derrotes de l'exèrcit espanyol. El monarca finalment no va recolzar al govern i va donar suport a l'actitud de l'Exèrcit, la qual cosa va obligar a Montero Ríos a presentar la dimissió. -
Llei de Jurisdiccions
La Llei de Jurisdiccions és una llei que l'any 1905 i 1906 va impulsar el Govern espanyol de Segismundo Moret i el ministre de la Governació, Álvaro de Figueroa amb clar suport d'Alfons XIII, com a reacció davant els Fets del ¡Cu-Cut!. La llei de jurisdiccions posava sota jurisdicció militar les ofenses orals o escrites a la unitat de la pàtria, la bandera i l'honor de l'exèrcit. Suposava una important retallada a les llibertats públiques, en particular de la llibertat d'expressió. -
Conferència d'Algesires
La Conferència Internacional d'Algesires va tenir lloc a la ciutat d'Algesires entre el 16 de gener i el 7 d'abril de 1906. L'objectiu va ser solucionar l'anomenada Primera Crisi Marroquina, que havia sorgit al 1904 amb motiu de l'acord que havien subscrit França i Espanya, amb el vistiplau del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, per a delimitar les zones d'Àfrica sobre les quals aquestes potències exercirien el seu domini. Aquest decret va donar a Espanya el potectorat del Rif. -
Programa del Tívoli
Manifest electoral de la Solidaritat Catalana per a les eleccions generals de l’any 1907, llegit públicament per Nicolás Salmerón al barcelonès Teatre Tívoli el 14 d’abril d’aquell any. Permeté assolir l’esclatant triomf electoral del 21 d’abril. -
Creació de la Solidaritat Obrera
La Solidaritat Obrera va ser una organització sindical espanyola formada al 1907 va unir Local de Societats Obreres de Barcelona a fi de reorganitzar els sindicats catalans molt afeblits a conseqüència del fracàs de la vaga general obrera de 1902 en reivindicació de la jornada de 8 hores i el reconeixement de dret de vaga. -
Esclat de la Setmana Tràgica
La causa detonant fou la lleva de reservistes que va fer el govern espanyol el juliol de 1909 per tal d'enviar tropes a Melilla. A banda del fet que la majoria de mobilitzats eren catalans, els homes cridats estaven ja casats i amb fills per mantenir. El sentiment d'injustícia s'incrementava pel fet que els fills de les famílies riques podien comprar l'exempció d'incorporar-se a files si pagaven 6.000 rals (1.500 pessetes), una quantitat fora de l'abast dels obrers de l'època. -
Period: to
Setmana tràgica
Els embarcaments van començar el dia 11 sense gaire incidents, però quan el 18 de juliol va embarcar a Barcelona el Batalló de Caçadors de Reus es van produir incidents al port i una manifestació de protesta, que va rebre el suport del PSOE, del PRR i del CNR. Una setmana després del primer embarcament arribaren notícies sobre la mort en combat d'uns 300 reservistes. El 21 de juliol Solidaridad Obrera va convocar un míting a Terrassa, que convocava una vaga per al dia 26 de juliol. -
Desastre del Barranc del Llop
El desastre del barranc del Llop (Barranco del Lobo) fou una greu derrota militar patida el 27 de juliol de 1909 per Espanya en la lluita contra els grups armats locals. Segons dades oficials les baixes foren: 1 general mort, 5 caps morts, 12 oficials morts i 38 ferits, i més de 700 soldats entre morts, ferits i desapareguts. Les xifres no oficials parlen d'entre 1000 i 1500 morts. -
Final de la Setmana Tràgica i les seves conseqüències
El govern de Maura i el nou governador civil, Evaristo Crespo Azorín van portar a terme una repressió duríssima i arbitrària. En total, entre juliol de 1909 i abril de 1910 foren detingudes 1.967 persones i 200 més foren expulsades a 300 kilòmetres de Barcelona. S'organitzà un procés militar contra 1.925 individus, d'ells 214 en contumàcia, dels quals 469 foren sobreseguts i 584 absolts. Es dictaren 17 penes de mort, de les quals 5 foren aplicades. -
Eleccions generals d'Espanya de 1910
Després de la crisi del govern de Maura al 1909, el succeí Segismundo Moret, però no va agradar al rei Alfons XIII i aquest li va negar la dissolució de les Corts i va dimitir el 9/2/1910. Llavors Alfons va atorgar el decret de dissolució de les Corts a Canalejas. dels 403 escons, 215 eren del Partido Liberal-Fusionista (Canalejas), 115 del Partido Liberal-Conservador (Maura) i 73 per a altres partits. En aquestes eleccions el PSOE aconseguira el seu primer escó (Pablo Iglesias). -
El primer congrés fundacional de la CNT
El 30 d'octubre de 1910 a Barcelona delegats de 124 societats obreres (67 catalanes, 25 andaluses i les altres de Galícia, Astúries i el País Basc) es van reunir al Saló de les Belles Arts de Barcelona per a crear la Confederació Nacional del Treball (CNT). -
LLei del Cadenat
La Llei del Cadenat (del castellà Ley del Candado), és el terme col·loquial, que també empra la historiografia, per designar una llei de desembre de 1910, promoguda pel president espanyol, José Canalejas, que prohibia que durant dos anys s'establissin noves congregacions religioses. La llei va ser finalment aprovada el 27 de desembre de 1910 -
Llei de Reclutament i Reemplaçament de l'Exèrcit
Els principis més importants d'aquesta llei eren la universalització del servei als espanyols majors de vint-i-un anys. Aquesta supressió no va suposar una igualació completa del compliment del servei, perquè es va instaurar la figura del soldat de quota que encara que no suposava deslliurar-se del servei, sí que significava que es podia escurçar la durada i millorar les condicions, pagant diners. Amb mil pessetes el servei es reduïa a deu mesos i amb 2.000 es limitava a només cinc mesos. -
Assassinat de Canalejas
José Canalejas va ser atacat mentre mirava els llibres exposats a l'aparador de la Llibreria San Martín, a la cantonada de la Puerta del Sol amb el carrer Carretas, en ple centre de Madrid. L'agressor, Manuel Pardiñas, que no figurava en el registre policial dels anarquistes fitxats, li disparà tres trets per l'esquena. Només el tercer va tocar Canalejas, i la bala perforà el seu crani. En sentir-se acorralat Pardiñas es va suïcidar disparant-se dos trets amb la mateixa pistola de l'atemptat. -
Llei de Mancomunitats
Va ser promulgada pel Reial Decret el 18/12/1913 que permet la constitució i organització dels poders i recursos econòmics de les diputacions provincials. La proposta va aparèixer el 1912 de José Canalejas, que recollia les demandes regionalistes, especialment les catalanes. L'assassinat del president va paralitzar l'aprovació del Senat. A 1913 el nou president Eduardo Dato la va promulgar. Tot i ser una llei general, l'única mancomunitat que es va crear va ser la de Catalunya el 6/4/1914. -
Period: to
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes. Va adquirir una gran importància política, perquè representava el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i unitat territorial de Catalunya des del 1714. Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917) i quan morí (1/8/1917), per Josep Puig i Cadafalch (1917-1923). Després del cop d'Estat, va presidir-la Alfons Sala (1923-1925). -
Period: to
Primera Guerra Mundial o Gran Guerra
la Guerra enfrontà els països Aliats (Gran Bretanya, França, Rússia, Itàlia, EUA, etc.) i els Imperis Centrals (Austro-Hongria, Alemanya, Imperi Otomà i Bulgària) en una guerra llarga de desgast que augmentà les exportacions (de 230 milions de pesetes a 689 millions) d'Espanya i causà una expansió econòmica espanyola amb beneficis majoritàriament emprasarials, fet que causà una inflació i dixà grups com els proletaris i els mil,itars amb un poder inquisitiu molt baix. -
Congrés obrer a Sants i formació dels Sindicat únics
Durant el Congrés es tractà de la constitució de sindicats de ram o d’indústria en l’àmbit local composts de diverses seccions corresponents als diversos oficis. Es pretengué augmentar la capacitat d’acció de les forces sindicals. El triomf dels sindicats únics al congrés de Sants significà la consolidació de nous dirigents, com Salvador Seguí, que havien ja intentat des del 1915 la formació d’alguns sindicats únics (com en els sectors de la fusta o de la construcció). -
Revolució Russa
Al 1917 l'imperi rús tsarista va caure davant de la revolució Bolxevic, un moviment protagonitzat pels obrers del país. Aquesta revolució va servir de precedent per a la resta d'Europa on els obrers van convocar vagues (Vaga del 1917) i els caps dels estats responien amb més repressió i censura per intentar evitar revolucions similars. -
Juntes de Defensa i el Torn d'Eduardo Dato
Davant la reducció de personal de l'excèrcit i el poder inquisitiu disminuït per la inflació, personal de l'excèrcit es va començar a agrupar en juntes de Defensa el 1916. Alfons XIII buscant una solució que no li restés prestigi a l'Exèrcit es va posar del costat de les juntes davant la necessitat de mantenir unit a l'Exèrcit. Va caure el govern de Prieto i se'n va formar un de Dato, que es va afanyar a suportar-los. Des d'aquest instant les juntes van interferir en la política del país. -
Primera Assemblea parlamentària
Dato com que no tenia la majoria parlamentària, tancà les corts i suspengué les garanties constitucionals i instaurava la censura de premsa. Els dirigents de la Lliga Regionalista, liderats per Francesc Cambó, van respondre fent una assemblea de parlamentaris catalans a Barcelona el dia 5/7/1917, en la qual hi van participar els republicans (reformistes i radicals) i conservadors. La resposta del govern d'Eduardo Dato va ser titllar l'assemblea de sediciosa i separatista. -
Segona Assemblea Parlamentària
Tot i els impediments del govern es van reunir 68 diputats i senadors (46 d'ells catalans) al palau del parc de la Ciutadella el presidits per la Lliga Regionalista, el Partit Republicà Radical, en canvi les Juntes de Defensa van refusar d'assistir-hi. Alguns dels diputats presents van ser, Cambó, Pablo Iglesias i Lerroux. Durant la reunió va irrompre a la sala la Guàrdia Civil que els va obligar a dissoldre's i marxar, enduent-se els parlamentaris d'un a un de forma pacífica. -
Vaga general espanyola de 1917
La vaga general revolucionària de 1917 es refereix a la vaga que va tenir lloc a Espanya aquell mes d'agost. Va ser convocada per la UGT (socialista) i el Partit Socialista Obrer Espanyol, i en alguns llocs va ser secundada per la CNT (anarcosindicalista). En els cinc dies que va durar la vaga, 70 morts i 64 ferits i 2.000 empresonats. -
Period: to
Pistolerisme
Es coneix com a pistolerisme el fenomen de lluita armada que va tenir lloc a Barcelona entre obrers anarcosindicalistes i faccions organitzades per la patronal, els anomenats Sindicats Lliures, entre els anys 1918 i 1923. Durant aquest període es van produir 424 morts per assassinat, principalment d’obrers, patrons, advocats i mercenaris, etc.
La primera víctima oficial del pistolerisme va ser Joan Tàpies, empresari tèxtil. Aquesta etapa acaba amb el cop d'estat de Primo de Rivera. -
Dimissió d'Eduardo Dato i Canvi del Torn davant la crisi política
-
Dámaso Berenguer y Fusté nomenat alt comissari d'Espanya al Marroc.
Des d'aquest lloc va dissenyar un ambiciós pla tendent a la pacificació definitiva (llegeixi's sotmetiment) del territori del protectorat. Va obtenir alguns èxits inicials, com la presa de Xauen a l'octubre de 1920, pel qual el rei Alfons XIII li concediria en 1929 el títol de comte de Xauen. Va ser nomenat senador vitalici el tres de gener de 1921. No obstant això, tota l'operació comandada per Berenguer es va ensorrar amb el desastre de Annual de 1921. -
Vaga de la Canadenca
Al gener de 1919 la Barcelona Traction Light and Power coneguda per «La Canadenca», va disminuïr els sous dels treballadors. Aquests van demanar l'assessorament i suport del Sindicat Únic d'Aigua, Gas i Electricitat de la CNT, pel què l'empresa acomiadà vuit treballadors. 5/2/1919, la resta del personal es va declarar en vaga. L'empresa respongué acomiadant-ne 140. 8/2/1919, la vaga era de tots els departaments de l'empresa. 21/2/1919, el Sindicat Únic declarava la vaga a tot el sector. -
Final de la vaga de La Canadenca i les seves conseqüències
El Govern i la monarquia estan preocupats per l'extensió del conflicte i decideixen intervenir. El cap del govern, Romanones, destitueix a varis càrrecs, i accepta la via de la mediació. El 14 de març fa seure patronal i treballadors. Això fa posar punt final a la vaga.
Es van aconseguir:
- Jornada laboral màxima de vuit hores.
- Alliberament de presos.
- Increments salarials.
- Capacitat legal de negociació dels sindicats.
- Readmissió dels acomiadats vaguistes. -
Manuel Fernández Silvestre, comandant general de Melilla i principi de l'ofensiva del Rif
El 12 de febrer de 1920 Silvestre va prendre possessió de la Comandància General de Melilla, des de la qual, el gener de 1921, va començar la invasió del Rif per acabar amb l'escassa resistència rifenya. L'empresa era arriscada, ja que els soldats espanyols es desmoralitzaven de seguida i tenien molta por als rifenys. No obstant això, entre maig de 1920 i juny de 1921 Silvestre va protagonitzar un espectacular i ràpid avanç sobre el Rif. -
Llei de fugues
Eduardo Dato va aprovar la llei de fugues que permetia a la policia disparar a matar a tot aquell que intentés escapar durant una detenció o trasllat. Aquesta pràctica ja existia des del regnat de Ferran VII, qui va promulgar una mesura semblant per a frenar el bandolerisme sorgit després de les desamortitzacions dels béns comunals i de reialenc. Va ser al 1920 i sobretot després de l'aprovació de la llei quan es va abusar fins a arribar a unes 400 morts. -
Assassinat d'Eduardo Dato
L'assassinat d'Eduardo Dato va tenir lloc en la plaça de la Independència de Madrid el 8 de març de 1921, amb el resultat de la mort del llavors president del Consell de Ministres. Eduardo Dato circulava en el seu cotxe oficial, de retorn al seu domicili, quan va ser tirotejat per diversos pistolers anarquistes que anaven en una moto-sidecar. El magnicidi va provocar un fort impacte en l'opinió pública espanyola, en quedar en evidència l'escassa protecció policial que tenia el cap del govern. -
Lluita pel control d'Alhucemas
L'1 de juny de 1921 Silvestre, des del campament d'Annual, ordena ocupar la posició de Mont Abarrán, cor de la cabila de Tensanamí, última barrera sobre Espígols, des d'on es domina el territori costaner de la cabila de Beni Urriaguel. L'ocupació d'aquesta estratègica posició durà poques hores. En desertar les unitats de la policia indígena arrabassaren al destacament peninsular. -
2na derrota del programa de Silvestre
Igueriben, guarnida per tres-cents cinquanta homes sota el comandament del comandant Julio Benítez Benítez, el defensor de Sidi Dris, no va trigar a quedar assetjada. El 17 de juliol Abd el-Krim va iniciar l'assalt, i la posició va caure el 22 de juliol. Durant cinc dies, i malgrat l'esforç de tres columnes de reforç, només onze dels tres-cents cinquanta soldats van sobreviure. -
Desastre d'Annual
A les 11:00 del matí del 22 de juliol es dona l'ordre de retirada espanyola, que es produeix a la carrera i en complet desordre. Perseguits pels combatents rifenys, els tretze mil soldats d'Annual són massacrats pels tres mil rifenys que els persegueixen en el camí cap a Melilla. En aquesta massacre desapareix el general Manuel Fernández Silvestre. -
Informe del general de divisió Juan Picasso González
Després del desastre d'Annual, Berenguer, va sol·licitar al ministre de la Guerra que un general investigués els fets i redrecés les responsabilitats. Picasso va investigar per Melilla i va tornar amb un expedient de 2433 fulls. Degut a l'aportació de noves proves com telegrames del rei o altres documents es va anar regressant la publicació. Finalment es va convocar el Ple de la Cambra per resoldre l'afer l'1 d'octubre de 1923, però el cop d'estat de Primo de Rivera va dissoldre les Cambres. -
L’assassinat del Noi del Sucre (Salvador Seguí i Rubinat)
La tarda del 10 de març, Seguí va sortir de la reunió que feien cada dia els dirigents del sindicat. Anava caminant pel carrer de la Cadena amb un company, Francesc Comas, “Paronas”, vidrier de Sants. Es van aturar perquè Comas havia d’entrar a un estanc a comprar tabac. Al carrer, tres individus van disparar a Seguí, que va morir a l’acte. Comas va sortir i es va trobar el cos de Seguí estès a terra, sense vida. Els atacants també van disparar-li a ell i va caure malferit. -
Manifest: "Al país i al ejército" i Cop d'estat de Primo de Rivera a Catalunya, Zaragoza i Huesca
Al 13 de setembre de 1923 el capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera va proclamar a Barcelona l'estat de guerra i les tropes van anar ocupant els carrers. També va reunur quatre periodistes de diaris barcelonins i els va lliurar el seu Manifest al País i a l'Exèrcit. A Madrid un nucli conspiratiu format per quatre generals anomenat el Cuadrilátero. El capità general de Madrid Diego Muñoz Cobos es va negar a arrestar als generals del Cuadrilátero si no era ordre d'Alfons XIII. -
Resposta d'Alfons XIII al cop d'estat de Primo de Rivera, Dimissió del govern.
Alfons XIII es va negar a convocar Corts el 18 i va forçar Prieto a dimitir. Primo de Rivera va enviar un telegrama al rei i per a pressionar-lo en va revelar els continguts a la premsa. Alfons XIII es va entrevistar amb Muñoz-Cobo, qui li va demanar declarar l'estat de guerra a Espanya, però el Rei va resistir. Llavors tornà amb els generals del Cuadrilátero. Després de l'audiència, el rei va trucar a Primo de Rivera perquè vingués a la capital i va nomenar un Directori. -
Miguel Primo de Rivera cap del Govern i president del Directori militar.
A Barcelona una multitud va acompanyar Primo de Rivera fins el tren que el portaria a Madrid. A les andanes es van reunir tots els monàrquics, els tradicionalistes i part de la Lliga Regionalista i de la patronal. Primo de Rivera es va entrevistar amb els generals del Quadrilàter i Muñoz-Cobo, que havien acudit a rebre'l a l'estació. Els va comunicar que en lloc de formar un govern civil havia decidit convertir-se en dictador únic al capdavant d'un Directori militar, aquests s'hi van oposar. -
Period: to
Directori Militar de Miguel Primo de Rivera
Algunes de les característiques i fets importants d'aquesta època són:
- Règim de partit únic
- La declaració de l'estat de guerra de 1923 a 1925
- Suspensió de la constitució
- Dissolució del Parlament
- Dissolució dels Ajuntaments
- Creació de les Juntes Vocals
- Creació de la "Unión Patriótica"
- Repressió contra els obrers
- Creació del Consell de Treball
- Repressió contra el Rif (Desambarcament d'Alhucemas)
- Prohibició de símbols catalanistes
- Control de la Mancomunitat Catalana -
Prohibició del Català i altres llengües cooficials en l'ensenyament.
s'erradicà el català de l'ensenyament amb una Circular al 19 d'octubre de 1923 de la Inspecció de Primer Ensenyament. A més el Reial decret de 18 de novembre prohibia taxativament l'ús d'altres idiomes diferents del castellà en actes oficials de qualsevol tipus i per qualsevol autoritat. El mateix decret permetia utilitzar idioma diferent del castellà en la vida interna de les institucions locals a condició de portar obligatòriament en castellà els seus llibres oficials. -
Creació de la Unión Patriótica
Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat el 14 d'abril 1924 pel dictador Miguel Primo de Rivera, a partir de les Uniones Patrióticas, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic, a imitació del Partit Popular fundat a Itàlia, base de la Democràcia Cristiana Italiana, aliat del govern de Benito Mussolini i el seu Partit Nacional Feixista. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. -
Dissolució de la Mancomunitat catalana
El 29 de gener de 1924 el Govern de la Mancomunitat va ser destituït. Durant uns dies el càrrec de president va estar ocupat pel governador militar Carlos de Lossada, fins que l'anticatalanista Alfons Sala, de la Unión Monárquica Nacional, fou imposat per Madrid com a president definitiu de la Diputació de Barcelona. Finalment la Mancomunitat fou suprimida el 20 de març de 1925 amb l'establiment de l'Estatut Provincial. -
Tancament de "Les corts" seu del Fütbol Club Barcelona
El 14 de juny de 1925 es va disputar a Les Corts (seu del FC Barcelona) un partit entre el Barça i el CD Jupiter en homenatge a l'Orfeó Catalá. Al descans, la banda de la marina anglesa, convidada al partit, va interpretar l'himne britànic i la Marxa Real. Els 14.000 espectadors van aplaudir el God Save the Queen i van xiular l'himne espanyol. Miguel Primo de Rivera va decidir tancar la seu blaugrana sis mesos per el “desafecto al patriotismo” dels catalans. -
Desembarcament d'Alhucema
Al setembre de 1923 després del cop de Primo de Rivera atacs d'Abd el-Krim que obliguen a un nou replegament espanyol a les zones de Tetuan, Ceuta i Melilla, es fa ferm partidari de passar a l'ofensiva per derrotar el Rif. Per passar a l'ofensiva Primo de Rivera pacta amb els francesos una campanya conjunta que comença amb el desembarcament d'Alhucema. Entre els caps participants en l'acció es trobava el llavors coronel Francisco Franco, qui per va ser ascendit a general de brigada. -
Period: to
Directori civil de Primo de Rivera
Algunes de les característiques i fets importants d'aquesta època són:
- Victòria en la guerra del Rif
- Abolició de la Mancomunitat de Catalunya
- Gran gast econòmic pels "feliços anys vint"
- Xarxa de carreteres
- Exposició Universal de Barcelona
- Crisi econòmica pel crack del 29
- Creixement de l'oposició (republicans, part de l'exèrcit, intel·lectuals, catalanistes, obrers) -
Intent de cop d'estat: Sanjuanada
La Sanjuanada de 1926 va ser un projecte de cop d'estat a Espanya, el qual havia estat previst per a la nit de Sant Joan (24 de juny de 1926). La intenció era expulsar del poder a Primo de Rivera i que el general Francisco Aguilera passés a la presidència del Govern. Va ser liderada per Valerià Weyler i Francisco Aguilera. La sanjuanada va fracassar perquè van ser descoberts i arrestats abans de poder actuar. -
Fets de Prats de Molló
La invasió des de Prats de Molló va ser un intent d'invasió militar des de la Catalunya del Nord per a independitzar Catalunya, planificada per Francesc Macià i l'Estat Català al 1926. Va ser descoberta per Ricciotti Garibaldi qui resultà ser un agent secret de Benito Mussolini que advertí de les intencions a les autoritats espanyoles. Consegüentment va ser avortada. Finalment, tant Macià com Garibaldi foren condemnats a sis mesos de presó, amb altres represàlies per a la resta de participants. -
Victòria final Contra la República del Rif
el febrer de 1926 Primo de Rivera i el mariscal Henri Philippe Pétain es van reunir per planejar les accions militars conjuntes al Marroc. Durant la guerra del Rif, les forces franco-espanyoles van llançar bombes de gas mostassa damunt dels rebels. Entre 1921 i 1927, l'exèrcit espanyol va utilitzar gas mostassa sobre la població civil, els mercats i els rius. Acorralat, el 26 de maig del 1926, Muhammad ibn Abd al-Karim al-Khattabi es va lliurar a les forces franceses. -
Creació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI)
La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) és una organització fundada en 1927 a València, com a continuació de tres organitzacions anarquistes, la portuguesa, União Anarquista Portuguesa i les espanyoles Federación Nacional de Grupos Anarquistas de España i Federación Nacional de Grupos Anarquistas de Lengua Española en el Exilio. En l'actualitat l'organització forma part de la Internacional de Federacions Anarquistes. -
Establiment de l'Asamblea Nacional Consultiva
L'Asamblea Nacional Consultiva va ser un organisme espanyol creat per la dictadura de Primo de Rivera que, no havia de ser un Parlament, sinó un "òrgan d'informació, controvèrsia i assessorament" i que havia de preparar i presentar, en un termini de tres anys una legislació general i completa. Les sessions van iniciar el 10 d'octubre de 1927, i van concloure el 15 de febrer de 1930. -
Exposició Internacional a Barcelona
L'Exposició suposà un gran desenvolupament urbanístic per a Barcelona, així com un banc de proves per als nous estils arquitectònics de començaments del segle xx. Representà la consolidació del noucentisme que substituí el modernisme a Catalunya. Suposà la introducció a Espanya dels corrents d'avantguarda internacionals. L'Exposició deixà nombrosos edificis i instal·lacions, com el Palau Nacional, la Font Màgica, el Teatre Grec, el Poble Espanyol i l'Estadi Olímpic. -
Dimissó de Miguel Primo de Rivera Orbaneja.
La crisi econòmica mundial del 1929 va arribar a Espanya. En aquesta situació, la dictadura va anar perdent gradualment els suports que havia tingut inicialment. La situació política, econòmica i social tornava a ser greu. Al 8 de gener de 1930, Primo de Rivera va presentar la dimissió al rei i la va acceptar. Al cap de dos mesos el dictador va morir a l'exili a Paris. Alfons Xlll va mirar de tornar al règim constitucional i va nomenar cap de govern el general Berenguer. -
Period: to
La "Dictablanda" de Dámaso Berenguer
Alfons XIII va nomenar el 28 de gener de 1930 al general Dámaso Berenguer president del govern, amb el propòsit de retornar a la "normalitat constitucional". Va intentar tornar a la Constitució de 1876 i ignorar la seva relació amb la dictadura. Al llarg de 1930 es van anar acumulant tots els símptomes que feien impossible la tornada a la situació anterior a 1923. El 13 de febrer de 1931 el rei Alfons XIII posava fi a la "dictablanda" nomenant president a l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas. -
Mort de Miguel Primo de RIvera
Primo de RIvera es va aixecar el 16 de març a dos quarts de deu, es va vestir i va seure en una butaca del quart que ocupava a l'hotel. Les seves dues filles es van acomiadar d'ell per a anar a missa. En tornar de missa a dos quarts d'onze van trobar el seu pare assegut a la mateixa butaca on l'havien deixat. Les dues germanes es van acostar al seu pare i encara que en un primer moment van creure que estava adormit, es van alarmar en veure la pal·lidesa del seu rostre. -
Pacte de Sant Sebastià
La reunió es va celebrar en el domicili social d'Unió Republicana de Sant Sebastià i sota la presidència del seu president. Hi van assistir tots els partits republicans espanyols, a excepció del Partit Federal Espanyol. El pacte de Sant Sebastià va implicar un rebuig a la monarquia i l'autonomia principalment de Catalunya, però també considerava al País basc i Galícia, concretada en el projecte d'Estatut de Catalunya. -
Creació del Comitè Revolucionari
Arrel del pacte de Sant Sebastià els republicans van pressionar a la UGT i al PSOE a formar una unió. Finalment a l'octubre de 1930 es va formar el Comité Revolucionario Nacional, liderat per Niceto Alcalá Zamora. Aquest organ va organitzar una vaga general que al final no es va fer efectiva i el pronunciament miliotar fallit de Jaca. Després de les eleccions del 1931 l'Almirall Aznar els cedira el poder com a primer govern provivsional de la Segona República Espanyola. -
Insurrecció de Jaca
Va ser un alçament militar dels dies 12 i 13 de desembre de 1930, dirigida pels capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández. El Comitè Revolucionari n'acorda la data pel 15. Quan li arriba a Galán que el govern coneixia els seus plans, decideix revoltar la guarnició el 12. Després d'una derrota al Santuari de Cillas, Galán es lliura a les tropes governamentals. Tot i els intents de Galán d'assumir tota la responsabilitat, el Consell dicta sentència condemnant a mort Galán i García Hernández. -
Eleccions municipals de 1931
Després del fracàs del govern del general Berenguer el rei va decidir nomenar a l'almirall Juan Bautista Aznar perquè presidís el govern. Va convocar eleccions municipals per al 12 d'abril de 1931, segons la llei electoral de 1907. Les llistes republicanes van triomfar al nord i a l'est d'Espanya, i a les zones rurals les candidatures monàrquiques. El govern espanyol i el rei, aclaparat per la reacció davant dels resultats, accepten el consell dels líders republicans i el rei abandona Madrid. -
Proclamació de la república a Eibar
Eibar va ser la primera ciutat a alçar la bandera tricolor a dos quarts de set del matí. La corporació municipal (10 regidors socialistes, 8 republicans i 1 del PNB) va proclamar a Eibar la Segona República Espanyola. La bandera tricolor va ser hissada pel regidor més jove de la nova corporació, Mateo Careaga, que era militant d'Acció Republicana. El poble es va concentrar a l'ajuntament per retirar la placa de Plaça d'Alfons XIII i col·locar la de Plaça de la República, improvisada en cartró. -
Proclamació de la república espanyola i catalana a Barcelona
A les 13:30 Lluís Companys proclamava la República. Després Macià va proclamar "L'Estat Català, que amb tota la cordialitat procurarem intergrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques", va signar un manifest i va designar nou governador civil a Lluís Companys i els membres del seu govern amb un representant del PRR i un altre del PSOE. Tres dies després (17/4/1931) diversos ministres van persuadir a Macià que es mostrés favorable a l'adopció d'un estatut d'autonomia enlloc d'un Estat Català. -
Period: to
Segona República Espanyola (República Española)
La segona república es situa temporalment entre la dictadura de primo de Rivera i la dictadura de Francisco Franco. En aquesta època es redacta la Constitució de 1931 i després d'un període d'alta conflictivitat dins la república, succeirà la guerra civil espanyola (1936-1939). -
Period: to
Govern provisional del Comitè Republicà.
El Govern Provisional va posseir el poder polític a Espanya des del 14 d'abril fins el 15 de desembre de 1931. Fins al 15 d'octubre va estar presidit per Niceto Alcalá-Zamora i, després de la seva dimissió, el va succeir Manuel Azaña. La primera autoritat de la Monarquia a reconèixer com a nou govern al comitè revolucionari va ser el general Sanjurjo, director de la Guàrdia Civil. -
Crema de convents
Va ser una ona de violència anticlerical contra edificis i institucions de l'Església catòlica entre els dies 10 i 13 de maig de 1931 a Espanya. Va començar a Madrid i ràpidament es va estendre per altres ciutats peninsulars. Cent edificis religiosos van cremar, es van destruir objectes i es van profanar cementiris. Diverses persones van morir o resultar ferides. La dreta antirepublicana va convertir aquests fets en la justificació del cop d'estat que va començar la guerra civil al 1936. -
Redacció de l'Estatut de Núria.
Després del compromís de Macià amb els ministres del Govern provisional de la República, fou aprovat un decret el 28 d'abril de 1931 pel Consell de Ministres que establia la composició provisional de la Generalitat: un Govern provisional o Consell, format pel president i els consellers; Diputació Provisional de la Generalitat, i uns comissaris delegats de la Generalitat a les províncies. L'avantprojecte fou acabat de redactar a l'hotel de la vall de Núria el 20 de juny de 1931. -
Eleccions generals de 1931
El resultat de les eleccions constituents va ser una clara victòria del Govern Provisional amb 90% dels escons. Tot i que Manuel Azaña amb Acción Republicana va acabar sent la cinquena força a mesura que avançaven les setmanes, la dificultat per formar govern va fer d'Azaña un possible president. Dersprés de la dimissió d'Alcalá-Zamora, Lerroux va rebutjar també a la seva candidatura i va assenyalar que Azaña era l'home ideal que podia servir de pont entre les forces majoritaries. -
Referèndum per l'estatut de Núria
El referèndum per l'aprovació de l'Estatut de Núria se celebrà a Catalunya el 2 d'agost de 1931. Hi participà aproximadament un 75% del cens, format per homes adults de més de 25 anys (sufragi masculí adult), i el resultat fou afirmatiu en un 99%. Les dones, que no podien votar segons la llei, reuniren unes 400.000 signatures d'adhesió a l'Estatut de Núria. -
Constitució del 1931
Va ser aprovada el 9 de desembre de 1931 per les Corts Constituents, després de les eleccions generals espanyoles de 1931 que van seguir a la proclamació de la Segona República, i va estar vigent fins al final de la guerra civil. En l'exili republicà es va continuar reconeixent la seva vigència fins a 1977. La Constitució de 1931 s'organitzava en 10 títols, amb 125 articles en total, i dues disposicions transitòries. -
Period: to
Bienni Reformista
-
Vaga de l'Alt Llobregat
La Revolta de l'Alt Llobregat, o Fets de Fígols de 1932 és la vaga general que es produí entre els dies 18 i 23 de gener de 1932. A les mines de Fígols els anarquistes proclamaren el comunisme llibertari. Iniciada la vaga general revolucionària, el moviment es propagà cap a altres poblacions mineres. El govern de la República ordenà la intervenció de l'exèrcit i Manresa quedà ocupada militarment. Molts miners foren detinguts i alguns d'ells van ser empresonats i fins i tot deportats a l'Àfrica. -
La Sanjurjada
Es coneix com la Sanjurjada al cop d'estat fallit contra la Segona República Espanyola liderat, des de Sevilla, pel general José Sanjurjo. S'havia triat Sevilla i no Madrid tractant d'emular al general Miguel Primo de Rivera que al setembre de 1923 havia proclamat el seu cop d'estat a Barcelona, la «ciutat vermella» per antonomàsia. Allí Sanjurjo podria començar el seu pla de «restabliment de l'ordre» a escala nacional. -
Estatut de Núria aprovat pel govern espanyol
L'11 d'agost la Generalitat va declarar oficial el projecte d'estatut i tot seguit fou portat a les Corts per a la seva ratificació. El 13 d'agost Francesc Macià va fer el lliurament del projecte al Govern provisional i fou presentat a les Corts el 18 d'agost. Després d'intentar allargar el màxim el peocés d'aprovació un cop d'estat fallit del general Sanjurjo en va motivar el procés i les Corts generals l'aprovaren el 9 de setembre de 1932 retallant-lo a 18 artícles respecte els 52 originals. -
Llei de reforma agrària
Va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República. Pretenia resoldre un problema històric: la desigualtat social que existia al sud d'Espanya on al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables. Va instaurar un mètode d'expropiació amb indemnització d'una part dels latifundis que serien lliurats en petits lots de terra als jornalers. -
Els fets de "Casas Viejas"
Els fets de Casas Viejas, també denominats massacre de Casas Viejas van consistir en un intent d'aixecament pagès contra la Guàrdia Civil, que va tenir lloc entre el 10 i el 12 de gener del 33 en la petita localitat de Casas Viejas, a Cadis. Va obrir una enorme crisi política en el primer bienni de la República i va ser l'inici de la pèrdua de suports polítics i socials que conduiria a la caiguda del govern de Manuel Azaña i al triomf de les dretes en les eleccions de novembre de 1933 -
Creació de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA)
a Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933. Arribà al Govern en l'anomenat bienni conservador o bienni negre. El seu principal inspirador va ser Ángel Herrera Oria fundador i director del diari El Debate. Un altre dels seus fundadors i que posteriorment va dirigir la Confederació, va ser José María Gil-Robles y Quiñones. La CEDA fou el gran partit de la dreta espanyola en el marc de la II República. -
Dimissió de Manuel Azaña
entre la Sanjurjada, la Llei de Confesion i Congregacions religioses, els fets de Casas Viejas, la vaga de l'Alt Llobregat i la crema de convents entre altres van anar disminuint els suport del govern d'Azanya, fins que finalment al 12 de setembre de 1933 Azanya es va veure obligat a presentar la seva dimissió a Niceto Alcalá-Zamora, qui en aquell moment era el president de la república. -
Period: to
Període de governs provisionals
Després de la dimissió d'Azaña, Lerroux es va presentar a les Corts amb la moció de confiança d'Indalecio Prieto. Al 2 d'octubre de 1933 Lerroux va sol·licitar la dissolució de les Corts, però va ser denegada per Alcalà-Zamora. Al pròxim dia Lerroux perd la votació de confiança acabant amb el seu govern provisional subtituit per Diego Martinez Barrios qui va aconseguir la dissolució de Corts per convocar les eleccions de 1933. -
Fundació de la Falange Española
La Falange Espanyola va ser un partit polític espanyol feixista fundat per José Antonio Primo de Rivera. El 15 de febrer de 1934 es va fusionar amb les Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS). El nou partit es va denominar Falange Espanyola de les JONS. Després de l'èxit del feixisme italià, van crear a Espanya una organització feixista al seu estil per la necessitat de la dreta i els sectors financers d'un partit feixista per frenar el desenvolupament de moviments de masses d'esquerres. -
Eleccions generals de 1933
Al 19 de novembre es van celebrar les segones eleccions generals de la segona república espanyola, les primeres amb la Constitució del 31 fent-les així també les primeres amb el vot femení. Les eleccions les va guanyar la CEDA però Alcalà-Zamora tement un govern contrari als principis de la república encomana el poder a Lerroux del PRR. -
Period: to
Bienni Negre
-
Vaga general revolucionària de 1934
La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària a Espanya de 1934 va ser un moviment revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934. Aquest moviment va estar organitzat pel PSOE i la UGT, amb Largo Caballero i Indalecio Prieto. Va comptar amb la participació del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i amb la de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Els principals centres de la rebel·lió es van produir a Catalunya i a Astúries. -
Revolució de 1934 a Austúries
La Revolució d'octubre només va triomfar a Astúries, degut fonamentalment a la integració de la CNT a l'Aliança Obrera de la UGT i el PSOE. Va ser reprimida pel govern radical-cedista de Lerroux per decisió del general Franco que va dirigir les operacions militars des de Madrid de la legió del Marroc. Malgrat ser derrotada, la Revolució d'Astúries es va convertir en un mite per a l'esquerra obrera espanyola i europea, a l'altura de la Comuna de París o el Soviet de Petrograd de 1917. -
Incorporació de ministres de CEDA al govern
A les eleccions del 19 de novembre de 1933 va obtenir 115 actes de diputat convertint-se en la primera força política al Parlament, però es va limitar a condicionar la política del govern format per Lerroux. L'anul·lació, per part del govern Lerroux, de les reformes de la primera legislatura i la constitució d'un nou govern, que incorporava tres ministres de la CEDA, l'octubre de 1934, van ser respostes amb una revolta de sectors d'esquerra. -
Els fets del sis d'octubre.
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol. -
Cas Estraperlo
Va ser un escàndol polític de la Segona República Espanyola, a conseqüència de la introducció d'un joc de ruleta elèctrica de marca «Stra-Perlo», acrònim derivat dels cognoms del neerlandès Daniel Strauss i l'italià Perlowitz (Perlo), qui n'eren els promotors. Van subornar el 1934 alts càrrecs del Govern, entre ells Aurelio Lerroux, nebot d'Alejandro Lerroux. La revelació del cas de corrupció va ser un dels factors en l'enfonsament del Partit Radical. -
Cas Nombela (Denúncia)
Pocs dies després de l'escàndol de l'estraperlo i la sortida de Lerroux del govern ara presidit per Joaquín Chapaprieta, va esclatar un segon escàndol. El funcionari de colònies Antonio Nombela va acusar diversos dirigents del PRR d'haver resolt de manera fraudulenta un expedient pel qual s'indemnitzava la Companyia d'Àfrica Occidental. A diferència de l'escàndol de l'estraperlo, Alejandro Lerroux hi estava directament implicat. -
Proposta del Front Nacional
El 14 de desembre José María Gil Robles, el líder de la CEDA, Intentant evitar una derrota contra el front popular que els partits republicans d'esquerres i obrers havien format aquell mateix any va proposar un "Frente Nacional Antirrevolucionario" o un "Frente de la Contrarrevolución". Tot i que no es va establir un front com van fer els d'esquerres va aconseguir pactar amb el PRR de Lerroux i el PRP d'Alcalà-Zamora en algunes cirumscripcions. -
Creació del Front Popular
Al 15 de novembre de 1935 Azanya com a líder d'Izquierda Republicana (unió entre Acción Republicana i el Partido Radical-Socialista) va proposar un pacte al PSOE per formar el Front Popular. Després de moltes negociacions en diverses reunions al llarg del gener de 1936 Largo Caballero i altres líders de l'esquerra van escriure un programa pel Front Popular -
Eleccions generals de 1936
En aquestes eleccions el Front popular va recuperar el poder aconseguint un 47,18% dels vots. Azanya, com a líder d'Izquierda Republicana, va guanyar les eleccions i va ser elegit president del congrés de diputats fins al 10 de maig del mateix any quan, elegit president de la república, va deixar la cadira de president primer a Augusto Barcia Trelles i després i més important a Santiago Casares Quiroga, qui serà president durant l'alçament militar. -
Period: to
Govern del front popular
-
Manuel Azaña President de la república (Destitució de Niceto Alcalà-Zamora)
Després de la formació de govern va començar una campanya contra Alcalà-Zamora, a qui no perdonaven la actitud de juny i setembre de 1933. Finalment, per 238 vots a favor i 5 en contra Alcalà-Zamora va ser destituït. El 30 d'abril Azaña va ser escollit candidat únic a la Presidència de la República per tots els partits que formaven el Front Popular. Va arribar a la presidència de la República el 10 de maig de 1936 amb 754 vots dels 847 diputats i compromissaris, prometent-se al càrrec l'endemà. -
Santiago Casares Quiroga president del govern
Amb Azaña for del govern va ser votat president del Consejo de Ministros com a líder d'Izquierda republicana al govern. Sota el seu govern es declarar l'amnistia als implicats a la revolució d'octubre de 1934, es va restablir l'estatut de Catalunya, es va seguir avançant el procés dels estatuts del País Basc i Galícia i es va allunyar va militars dels que sospitaven de la capital enviant Mola a Navarra, Goded a les Illes Balears i Franco a les Canàries entre d'altres. -
Massacre de Yestes
Va se un sagnant enfrontament entre pagesos i Guàrdia Civil que va tenir lloc al municipi de Yeste, Albacete, el 29 de maig de 1936. S'emmarca en un context de conflictivitat social en les setmanes prèvies a l'esclat de la Guerra Civil. dels 25 que eren, un guàrdia civil va resultar mort per arma blanca i altres 14 ferits quan una multitud va intentar alliberar sis jornalers detinguts. Els guàrdies civils van disparar i matar a 17 persones, dues d'elles regidors, i en van ferir 13 més. -
Assassinat del tinent José del Castillo Sàenz Tejada
José del Castillo era un tinent de la Guàrdia d'Assalt molt conegut pel seu compromís amb els socialistes, ja que era membre de la Unión Militar Republicana Antifascista (UMRA). El tinent Castillo va ser assassinat el diumenge 12 de juliol cap a les 22:00. Es dirigia a peu a la seva caserna on entrava de guàrdia, quan va ser disparat per quatre homes. Va ser traslladat a l'hospital, però quan va arribar-hi ja havia mort per la ferida d'una de les bales que travessà el seu cor. -
Assassinat de José Calvo Sotelo
Després de l'assassinat del tinent Castillo membres de la caserna de Pontejos, a la que pertanyia José del Castillo, enfurismats per l'assassinat del seu company decideixen matar un líder de la dreta. Passades les dotze es presenten a casa del Calvo Sotelo i amb la oficialitat de la guàrdia d'Assalt l'agafen pres davant de la seva dona i els seus fills. Amb Calvo Sotelo dins el cotxe oficial es dirigeixen al cementiri on el fusilaran i deixaran el cos per ser descobert la matinada del 13. -
Revolta militar a Melilla
Va ser la primera revolta del cop d'estat de 1936 i l'inici de laq guerra civil. El protectorat del Marroc constava amb la millor guarnició degut a la guerra del Rif, per això Mola ja comptava des del principi amb la guarnició del Marroc sent el punt clau per la victòria dels revoltats. Tot i que a Melilla governava el front popular la majoria de l'exèrcit estava adherit a la conspiració militar. A partir de Melilla el cop es va escampar primer pel Marroc i el 18 va arrivar a la península. -
Insurreccions peninsulars
Els dies 18 i 19 després dels pronunciaments a Àfricaes van fer pronunciaments a la península, protagonitzats per Emilio Mola Vidal "el Director" a Pamplona, José Sanjurjo Sacanell, qui havia de ser el líder del govern en cas del triomf del cop, Gonzalo Queipo de Llano y Sierra a Sevilla, Miguel Cabanellas Ferrer a Saragossa i Manuel Goded Llopis a Mallorca. Altres localitats on van triomfar els revoltats van ser a les Canàries, Galícia, Castilla la Vieja, Navarra i parts d'Aragó i d'Andalusia. -
Pronunciament a Catalunya
Els soldats de l'exèrcit van deixar les casernes per prendre els carrers de Barcelona. Utrilitzant la resposta de neutralització dissenyada pel republicà Frederic Escofet que unia la guàrdia d'assalt i els comunistes armats de la CNT-FAI van aconseguir la victòria en front de l'exèrcit facilitant la detenció de Goded quan va arribar per hidroavió de les illes Balears. Un cop empresonat Companys va aconseguir que Goded retransmetés per ràdio un missatge de la derrota de l'alçament a Barcelona. -
Period: to
govern de José Giral
Va lliurar armes a les organitzacions obreres i va fer efectiva la dissolució de l'exèrcit, però va perdre autoritat a mesura que s'allargava i radicalitzava la contesa. El govern duraria des del 19 de juliol fins al 4 de setembre de 1936, quan la caiguda de Talavera de la Reina i la imminent caiguda de Madrid a l'abast de l'Exèrcit de Marroc, va obligar a lliurar el poder a Francisco Largo Caballero. José GIral encara va ser ministre als governs de Largo Caballero i de Negrín. -
Mort de José Sanjurjo Sacanell
Per ordre del general Mola, «El Director» de la conspiració, l'aviador Juan Antonio Ansaldo va el 20 de juliol a Estoril a recollir-lo amb la seva avioneta per a traslladar-lo a Burgos, on assumiria el comandament del cop d'estat. No obstant això s'estavella als pocs moments de l'enlairament i acaba embolicat en flames en impactar contra una tanca de pedra. Sanjurjo mor i el pilot, que va aconseguir sobreviure amb ferides lleus, va atribuir l'accident a l'excés d'equipatge del general. -
Dimissió de Martínez Barrio
Després de la fallida en contenir el pronunciament militar Casares Quiroga dimiteix i Azaña ofereix a Martínez Barrio el lideratge del govern, després de passar-se tota la nit del 18 fent trucades per intentar calmar els colpistes i aconseguint-ho en alguns casos acaba dimitint el 20 de juliol i donant lloc al govern de José Giral. -
Creació del Comitè Central de Milicies Antifeixistes
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país. -
Batalla de Badajoz
Una unitat de la Legió, cantant i cridant, va assaltar la Porta de la Trinitat la tarda del 14. La resistència republicana va frenar l'assalt. La següent càrrega nacional es va fer amb el control de la porta, superant les defenses. La 16a companyia va perdre a 76 dels seus 90 soldats inicials. Mentrestant, altres nacionals havien entrat a la ciutat per una bretxa en les muralles. A la part sud les unitats revoltades van assaltar les muralles amb menys dificultat. -
Massacre de Badajoz
La Massacre de Badajoz es va produir en els dies posteriors a la batalla de Badajoz. Va ser la repressió der l'exèrcit franquista contra civils i militars després de la presa de la ciutat de Badajoz. Mai es va produir una recerca oficial sobre els fets degut a la victòria franquista. Les estimacions apunten entre 1800 i 4000 assassinats. Al comandament de les tropes hi havia el coronel Juan Yagüe, qui va ser popularment conegut com el carnisser de Badajoz, futur ministre del govern de Franco. -
Presa de Talavera de la Reina
Va enfrontar columnes republicanes arribades des de Madrid i tropes revoltades del bàndol franquista dirigides pel general Juan Yagüe. L'objectiu de les columnes republicanes era impedir l'accés dels rebels a la carretera que portava a Madrid. Els revoltats tenien interés en aquesta zona perquè era la via per la qual podien llançar la major part de les seves tropes en un futur atac contra la capital espanyola. -
Period: to
Govern de Francisco Largo Caballero
Algunes mesures d'aquest govern van ser:
- Estatut d'Autonomia del País Basc de 1936
- Promulgació de decrets sobre l'expropiació i nacionalització de terres
- Creació de les Brigades Internacionals.
- Trasllat del Govern de la República a València.
- Execucions massives de presos a Paracuellos de Jarama i Torrejón de Ardoz. -
Alliberament del setge a l'Alcàsser de Toledo.
En l'alçament militar a Toledo es van enfrontar milicians del Front Popular i guàrdies d'assalt contra les forces de la guarnició de Toledo, reforçades per la Guàrdia Civil de la província i un centenar de civils militaritzats revoltats contra el Govern de la República. Els revoltats es van refugiar en l'alcàsser de Toledo, llavors Acadèmia d'Infanteria, Cavalleria i Intendència. El setge va començar el 21 de juliol i es va aixecar el 27 de setembre degut a l'arribada de l'Exèrcit d'Àfrica. -
Aprovació de l'Estatut del País Basc
Va ser la primera legislació d'autogovern per la comunitat basca. Va ser aprovat l'1 d'octubre de 1936 a València durant la guerra civil espanyola, al final d'un procés que va començar al 1931. El primer autogovern del País Basc va ser format al 7 d'octubre de 1936 sota la presidència de José Antonio Aguirre. Aquest govern va instaurar la "Ikurriña" bandera Basca actual -
Incomunicació del nord republicà amb França (Campanya de Guipúzcoa)
La campanya de Guipúscoa va ser una campanya de la Guerra Civil Espanyola en la qual l'exèrcit franquista va conquistar el nord de la província de Guipúscoa. Inicialment concebut pel general Emilio Mola per a avançar sobre Irun per a tallar les comunicacions entre el nord de la península i França i connectar amb els rebels de la guarnició de Sant Sebastià que es van veure assetjats per les forces d'Augusto Pérez Garmendia. -
Trasllat del govern a València i creació de la junta de defensa de madrid
Davant l'imminent atac a Madrid el govern republicà de Largo Caballero va decidir moure el govern a València. Va crear la Junta de Defensa de Madrid a qui va encarregar la defensa «costi el que costi» de la ciutat de Madrid davant la possibilitat que aquesta caigués en mans franquistes durant la Guerra Civil. Va ser presidida pel general Miaja. -
Mort de José Buenaventura Durruti Dumange
Durruti va ser un sindicalista i famós per lluitar contra l'alçament a Barcelona i formar la columna Durruti de la que n'era delegat general amb la qual va alliberar nombrosos pobles per on passava camí a Saragossa. Al novembre va ser cridat per ajudar en la defensa de Madrid durant la qual va rebre un tret i morí als 40 anys. -
La "Desbandà"
També coneguda com la desbandada o la massacre de la carretera Màlaga-Almeria va ser un dels episodis de violència civil de la guerra. Seguint la batalla de Màlaga, tement la repressió franquista molts civils van decidir fugir per la carretera d'Almeria que no havia estat tallada. Tot i això estava sota supervisió militar que en veure el flux civil van decidir bombardejar la carretera causant entre 3000 i 5000 morts de refugiats civils. -
Batalla del Jarama
La Batalla del Jarama va tenir lloc dins de la Guerra Civil Espanyola des del 6 al 27 de febrer de 1937. Va ser el segon intent de les tropes franquistes de prendre Madrid, després de l'enfrontament frontal. L'objectiu inicial era una acció per l'est de Madrid, travessar el riu Jarama per tallar les comunicacions de València i Barcelona amb Madrid, deixant la ciutat aïllada. -
Batalla der Guadalajara.
El tercer intent d'arribar a Madrid, ara des del nord, per part de les tropes franquistes. Va començar amb una ofensiva italiana entre el 8 i el 14 i el replegament de les tropes republicanes. Del 15 i el 23 es va produir la contraofensiva de les Brigades Internacionals. Les pluges i les baixes temperatures van impedir l'enlairament de la força aèria nacional, així com la superioritat dels tancs soviètics van provocar que els republicans anessin recuperant el terreny perdut. -
Bombardeig de Guernica
Va ser realitzat per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica. S'estima que els morts van poder ser uns 2000. Tres quartes parts dels edificis de la ciutat van ser totalment destruïdes per l'incendi, que no es va intentar apagar fins l'endemà. El bombardeig de Guernica és el bombardeig que més morts va causar en la Guerra espanyola, i s'ha convertit en un símbol dels horrors de la guerra. Va inspirar Picasso a fer el seu quadre més famós, el Guernica. -
Fets de Maig
l'incident va començar el 3 de març quan 200 guàrdies d'assalt van ocupar l'edifici de Telefònica sota el control dels anarcosindicalistes de la CNT, que van resistir-se. Després de que 1.500 guàrdies d'assalt arribessin a Tortosa prenent la seu de la CNT pel camí. La CNT i FAI i el govern van arribar a un acord de pau. Aquests fets van ser tan greus que suposaren la dimissio de Largo Caballero i la pèrdua de poder de la Generalitat amb el moviment del govern a Catalunya. -
Dimissió de Largo Caballero
Els fets de maig a Barcelona van produir un confrontament entre el PSUC i la CNT i el POUM. Largo Caballero es va negar a firmar la ilegalització del POUM tot i les pressions soviètiques. Les derrotes en la guerra i la no-persecució del POUM, van ser utilitzats pels socialistes lleials a Indalecio Prieto, els comunistes del PCE, i els republicans d'esquerres amb el consentiment d'Azaña per provocar una crisis governamental i forçar la dimissió de Largo Caballero, substituint-lo Juan Negrín. -
Bombardeig de Durango
El bombardeig de Durango és una l'acció bèl·lica executada el 31 de març de 1937 dins de l'ofensiva del Front Nord que van realitzar les tropes franquistes. La vila biscaina al País Basc va ser bombardejada i metrallada per l'aviació feixista sota les ordres del general Emilio Mola. Fou així el primer bombardeig civil de la història. Aquesta acció bèl·lica va ser una de les pioneres en la utilització de l'aviació per al bombardeig de nuclis urbans civils. -
Caiguda del Pais Basc
En caure Bilbao, quedant gairebé tota Biscaia en mans de Franco. Batallons bascos van prendre Santoña i van alliberar a 2.500 presos polítics i van proclamar la República de Euzkadi. Oficials bascos van negociar amb els italians per la rendició, aconseguint el Pacte de Santoña. Franco va negar-se a reconèixer el pacte i va fer afusellar més de 300 republicans. En menys d'un any des de la insurrecció contra la legalitat republicana, tot el País Basc va quedar en poder dels insurrectes. -
Fracàs de l'ofensiva de Brunete
Amb aquesta operació, les forces franquistes que assetjaven Madrid havien de quedar en situació d'aïllament. Tota l'operació es va saldar amb la mort d'uns 20.000 soldats republicans i de 17.000 franquistes, la pèrdua d'uns 60 avions republicans i al voltant de 25 franquistes. L'operació va ser un fracàs: es va produir un mínim avanç de la línia del front (uns 2 km) a favor de la República, i el setge de Madrid va mantenir-se en la mateixa situació. -
Batalla de Belchite
La Batalla de Beliche és part de l'ofensiva sobre Saragossa. Després del fracassat intent d'alentir l'avanç dels revoltats al Nord, el govern republicà comença una nova ofensiva a Aragó amb el mateix objectiu que l'anterior. La batalla va acabar amb la presa pels republicans del poble, que va quedar completament devastat. Van morir 5000 persones en 15 dies i les forces republicanes van fer 2411 presoners. L'operació va produir un retard en l'ofensiva de Saragossa i el front es va estabilitzar. -
Batalla de Terol
Els republicans van atacar Terol durant una nevada, el 15 de desembre del 1937, sense preparació artillera o aèria prèvies. Moveren les tropes per encerclar Terol. Prengueren immediatament el poble de La Muela i encerclaren la ciutat. Els franquistes van concentrar les seves forces a la ciutat i el 17 va abandonar La Muela. El dia 22 els republicans van aconseguir ocupar una part de la ciutat. Franco el 23 de desembre va enviar reforços a Terol determinat a no fer cap concessió a l'enemic. -
Period: to
Govern de Franco
Lleis Fundamentals:
- Fuero del Trabajo (1938)
- Ley de Cortes (1942)
- Fuero de los Españoles (1945)
- Ley de Referèndum Nacional (1945)
- Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado (1947)
- Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958)
- Ley Orgánica del Estado (1967) -
Arribada de les tropes franquistes al mediterrani
Just després de la batalla de Terol, l'exèrcit franquista va conquerir la resta d'Aragó i va penetrar a Catalunya per la franja de Ponent i la vall de l'Ebre. Des del front d'Aragó, les tropes insurrectes van aconseguir entrar a Catalunya per conquerir Lleida, Balaguer, Camarasa i Tremp. Aquests territoris impliquen la divisió de la Espanya republicana en la zona de Catalunya i la de València. -
Fuero del Trabajo
És una de les vuit Lleis Fonamentals del franquisme, promulgada en plena guerra civil espanyola. Va ser l'any 1938 quan Francisco Franco va crear el Govern d'Espanya a Burgos. Aquest text és d'ideologia falangista. Entre els seus principals punts hi ha la regulació de la jornada laboral i del descans, la creació de la Magistratura del Treball i els sindicats verticals, que són aquells que agrupaven per igual a patrons i obrers. -
Inici de la Batalla de l'Ebre
L'exèrcit republicà va travessar l'Ebre per diferents punts entre Mequinensa i Amposta. El front important va ser entre Riba-roja, Flix i Ascó. Alhora, es realitzaren dos passos menors: un més al nord, entre Mequinensa i Faió, i un altre al sud, a Amposta. El gran pes de l'operació va anar al sector central que comptaven amb suport d'artilleria. Les tropes defensores es van retirar. Amb aquestes conquestes, el 26 de juliol estableixen la línia de màxima penetració de l'exèrcit republicà. -
Final de la guerra de l'Ebre
A partir del 6 d'agost de 1938 el bàndol franquista va prendre la iniciativa del conflicte amb contraofensives i forçà els republicans a la defensiva fins que al 16 de novembre els republicans es veuen obligats a retirar-se. Després de la derrota republicana, la guerra es va convertir en un continu avanç dels franquistes que prenen Barcelona el 26 de gener, Madrid el 28 de març de 1939 i acaven guanyant la guerra l'1 d'abril de 1939. -
Entrada a Barcelona
La nit del 25 al 26, amb l'ordre de captura de Barcelona donada, els soldats franquistes travessaran el Llobregat per múltiples punts. Les tropes sublevades van ser rebudes de forma desigual a la ciutat. A alguns llocs la gent, veient que no hi ha enfrontaments dins la ciutat, va sortir a rebre els ocupants amb alegria, esperant que així s'acabin els bombardeigs aeris i la fam. En altres llocs, per contra, la gent es quedà tancada a casa seva. -
Cop d'estat de Casado
El cop d'Estat, que es va iniciar el 5 març de 1939, va estar encapçalat pel coronel Segismundo Casado, cap de l'Exèrcit del Centre, i va rebre el suport de totes les forces polítiques de la zona republicana que advocaven per posar fi a la guerra civil, ja que la consideraven completament perduda, i entre les quals es trobaven els socialistes "antinegrinistes" encapçalats a Madrid per Julián Besteiro, els anarquistes i els republicans d'esquerra. -
Period: to
Època Blava o Feixista
Correspon amb la Segona Guerra Mundial. El règim franquista va tendir al feixisme, ja durant la guerra civil per a assemblar-se a l'Alemanya nazi i, sobretot, a la Itàlia feixista. Es va veure avortat per la derrota de les potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial. -
Declaració de neutralitat d'Espanya en la segona guerra mundial
Malgrat el suport de Hitler i Mussolini durant la guerra civil, Franco, degut a les condicions en les que havia quedat Espanya, es va declarar neutral davant la Segona guerra mundial. Tot i que, fins al 1942, es mostrarà obertament feixista i en suport de les potències de l'eix. -
Period: to
França de Vichy
Govern de França durant la Segona Guerra Mundial amb capital a Vichèi (Vichy) des de l'ocupació del país pels alemanys fins a la intervenció dels Aliats mitjançant els desembarcaments de Normandia i Provença. Aquesta aparent aliança entre Alemanya i França va impedir mediacions entre Franco i Hitler. -
Afusellament de Lluís Companys.
El 13 d'agost de 1940 va ser detingut per ordre de les autoritats espanyoles amb col·laboració de membres de l'ambaixada espanyola a França i per la policia militar alemanya. Va ser traslladat al Castell de Montjuïc a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i, com s'ha demostrat posteriorment, de forma il·legal. El 14 d'octubre va ser condemnat a mort i l'endemà va ser afusellat. Tenia 58 anys. L'últim que va cridar va ser "Per Catalunya!". -
Reunió d'Hendaia
Trobada entre Franco i Hitler a l'estació de tren francesa d'Hendaia prop d'Espanya. Els dictadors anaven acompanyats pels seus ministres d'afers exteriors Ramón Serrano Suñer i Joachim von Ribbentrop. De la trobada en resultà la negativa de Franco d'entrar en la Segona Guerra Mundial (tret de la División Azul i la venta de Wolframi) i la falta de suport de Hitler a les reivindicacions espanyoles sobre el Protectorat francès del Marroc, degut a la seva amistat amb la França de Vichy.. -
Entrevista de Bordighera
Va ser una trobada a la localitat italiana de Bordighera, en la qual Francisco Franco es va entrevistar amb Benito Mussolini, per indicació d'Adolf Hitler. La desastrosa invasió de Grècia per Mussolini va provocar que Hitler plantegés la necessitat de l'assalt de Gibraltar per tancar el Mediterrani als britànics que estaven donant suport als grecs. A diferència de l'entrevista a Hendaia Hitler estava prou decidit per l'entrada d'Espanya com per forçar el pas i pressionar a Franco. -
Fundació de l'Institut Nacional d'Indústria (INI)
L'INI es va constituir per reconstruir i donar impuls a l'economia espanyola des d'una visió autàrquica de l'economia, amb la missió de dirigir i posar en marxa les nombroses inversions necessàries per a la industrialització del país, per poder atendre les necessitats de defensa i per finançar grans projectes industrials. El Sr. Juan Antonio Suanzes Fernández, amic personal de Franco, en va ser el primer director. -
Pearl Harbor
L'atac a Pearl Harbor va ser un atac per sorpresa portat a terme per Japó contra la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii, que provocà l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial i l'abandonament de la seva política d'aïllament. -
Ley Constitutiva de las Cortes
Va ser promulgada amb la intenció de donar una aparença de parlamentarisme a la dictadura. Els procuradors, no eren triats per sufragi, sinó segons el seu càrrec: ministres, membres del Consell Nacional de FET i de les JONS, rectors de les Universitats i presidents dels alts tribunals de l'Estat. Tots nomenats directament pel general Franco, o per l'Organització Sindical, tots ells triats pel partit únic o pel govern. Així doncs, tots eren en triats directament o indirectament per Franco. -
Manifest de Ginebra
Joan de Borbó i Battenberg fill d'Alfons XIII i pretendent al tro d'Espanya va publicar al diari suís Le Journal de Génève en què declarava: «Mi suprema ambición es la de ser el rey de una España en la cual todos los españoles, definitivamente reconciliados, podrán vivir en común». -
invasió de la Vall d'Aran
Intent del Partit Comunista d'Espanya de formar un govern alternatiu a la Vall d'Aran. L'atac el feren els maquis espanyols que estaven col·laborant amb la resistència francesa, aprofitant que els feixistes estaven en retirada a tot Europa per la pressió dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial. L'ofensiva va fracasar i en va resultar el reconeixement de Franco per part de "la França lliure" i el canvi de lideratge del PCE. -
Manifest de Lausana
Don Juan de Borbó va publicar el Manifiesto de Lausana en el que escrivia «el régimen implantado por el general Franco, inspirado desde el principio en los sistemas totalitarios de las Potencias del Eje, tan contrario al carácter y tradición de nuestro pueblo, es fundamentalmente incompatible con las circunstancias presentes está creando en el mundo». Per això demanava a Franco que tornés a la Monarquía tradicional amb ell com a cap d'estat. -
Fuero de los Españoles
Aquesta Llei Fonamental pretenia ser una declaració de drets i llibertats de la població espanyola i es mostra favorable al reconeixement de drets fonamentals i de llibertats civils inherents a la persona, en concordança amb l'esperit favorable a la democràcia a conseqüència de la derrota del feixisme després de la Segona Guerra Mundial, però establint en la pràctica una sèrie de restriccions per a l'exercici de drets i llibertats, derivant a "altres lleis" l'aplicació dels drets admesos.. -
Ley de Referèndum Nacional o Ley por la que el jefe del Estado podrá someter a referéndum aquellas Leyes que su transcendencia lo aconseje o el interés público lo demande
Establia la possibilitat del cap d'Estat de sotmetre a referèndum o plebiscit els projectes de llei aprovats per les Corts. Als referèndums votarien tots els homes i dones de la Nació majors de vint-i-un anys. Autoritzava el Govern per a dictar les disposicions complementàries com la formació del cens i execució de la llei. -
Fundació de l'ONU
Amb el final de la segona guerra mundial es formarà l'ONU o Organització de les Nacions Unides que és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Espanya quedarà exclosa de l'ONU i altres institucions europees. -
Period: to
Aïllament internacional
Com a conseqüència de l'amistat i col·laboració amb l’Eix va ser negada l’entrada d'Espanya a l'ONU. Un mes després el govern francès decidí tancar la seva frontera amb Espanya. L’ONU aprovà la retirada dels ambaixadors de Madrid, i van abandonar tots la capital llevat dels representants del Vaticà, Portugal, Irlanda, Argentina i Suïssa. El règim respongué organitzant manifestacions massives de suport, recalcant la presumpta «injustícia» que patia i el seu profund catolicisme i anticomunisme. -
Retirada dels ambaixadors europeus d'Espanya
la 50a Sessió plenària de les Nacions Unides Recomana que el Govern feixista de Franco d'Espanya, calcat dels de Hitler i Mussolini sigui exclòs com a membre de les Nacions Unides i la retirada immediata dels ambaixadors a Madrid, fins que es constitueixi un nou Govern acceptable. -
Manifest d'Estoril
Amb la publicació de la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado, Juan de Borbó, que era l'hereu de la corona d'España en aquell moment, va fer públic un manifiest en el que denunciava la ilegalitat de dita llei, perquè es proposava alterar la naturalesa de la corona sense consultar-ho amb l'hereu. -
Presentació del Pla Marshall
El Pla Marshall, nom popular de l'European Recovery Program (ERP) era un pla dels Estats Units per a la reconstrucció dels països europeus. La iniciativa va venir del Secretari d'estat americà George Marshall. Durant aquest període, els estats europeus que van ingressar a l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) van rebre un total de 13 mil milions de dòlars. El Pla Marshall és vist com un dels elements que impulsà la unificació europea. -
Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado
Establia la constitució d'Espanya novament en regne i la successió de Francisco Franco com el cap d'Estat espanyol, al disposar que el successor seria proposat pel mateix Franco a títol de rei o de regent del regne, però que hauria de ser aprovat per les Corts espanyoles. -
Vaga de tramvies
La vaga de tramvies fou el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la companyia de Tramvies de Barcelona. El motiu inicial fou l'augment del preu del bitllet i el greuge comparatiu que s'establia amb el preu del mateix servei a Madrid, però la protesta expressava el profund malestar entre la població per les duríssimes condicions de vida de la majoria de la població d'ençà de la fi de la Guerra Civil Espanyola, representà una de les primeres manifestacions massives contra el franquisme. -
Concordat del 1953 entre Espanya i la Santa seu (Vaticà)
Franco es va assegurar el control del nomenament dels bisbes i el suport ideològic de l'Església Catòlica, mentre aquesta darrera rebia importants privilegis legals, polítics, econòmics i fiscals. Va atorgar als ordes religiosos un estatut jurídic, va admetre la competència de l'Església en les causes matrimonials, el control de l'ensenyament, la prohibició d'altres cultes de manifestar-se públicament. L'acord va acabar de legitimar moralment el règim davant la comunitat internacional. -
Pacte de Madrid
El pacte s'ha de situar dins el clima tens de la Guerra Freda i la cerca de seguretat d'ambdós països contra el “perill comunista”. L'ajuda era principalment militar i alimentària i no van investir-se en la industrialització d'Espanya. El pacte va adoptar la forma de tres acords executius separats que va comprometre als Estats Units a facilitar ajuda econòmica i militar a Espanya. Els Estats Units, al seu torn, els va ser permès construir i utilitzar bases aèries i navals en territori espanyol. -
Entrada d'Espanya a l'ONU
A arrel dels canvis d'opinió dels EUA com a marca del final de l'aïllament espanyol, Espanya va entrar a formar part de l'ONU. -
Ley de Principios Fundamentales del Movimiento
El Moviment Nacional és la comunió, entesa com a participació en un sentit comú, dels espanyols en els ideals. Tenia per objectiu garantir la convivència pacífica a través de la construcció d'una societat ordenada. El Moviment es concep doncs com una organització, integrada pels quals dirigeixen l'esforç per a dur a terme aquests Principis en la vida espanyola, i pels quals volen participar amb la seva activitat personal en aquesta tasca. Conté 12 principis -
Afer Galinsoga
L'afer Galinsoga foren una sèrie d'esdeveniments que es produïren a Barcelona entre el juny de 1959 i febrer de 1960, provocats pel director del diari La Vanguardia, Luis Martínez de Galinsoga, pel fet de proclamar en públic la frase «tots els catalans són una merda» perquè el mossèn Josep Maria Aragonès i Rebollar havia celebrat missa en català. Galinsoga va ser destituït pel Consell de Ministres, sent substituït en la direcció de La Vanguardia per Manuel Aznar Zubigaray. -
Pla d'estabilitazació
El Pla Nacional d'Estabilització Econòmica va ser un conjunt de mesures econòmiques aprovades pel Govern franquista espanyol el 1959. L'objectiu del pla va ser l'estabilització i liberalització de l'economia espanyola, va suposar la ruptura amb la política d'autarquia del franquisme i va possibilitar l'inici d'una època de creixement econòmic al país durant els anys seixanta. -
Naixement d'Euskadi Ta Askatasuna (ETA), (País Basc i Llibertat)
Fou una organització basca armada i clandestina, la qual es proclamava independentista i socialista,[1] que tenia com a objectiu la creació d'un estat basc socialista, independent de l'Estat espanyol i de l'Estat francès, incloent-hi els territoris bascos històrics: tres que pertanyen a l'Estat francès, tres províncies de l'Estat espanyol que formen l'actual País Basc, i la província de Navarra. És considerada terrorista per l'Estat espanyol, per França, per la Unió Europea i pels Estats Units. -
Visita de Dwight D. Eisenhower a España en 1959
La visita del president dels Estats Units Dwight D. Eisenhower a Espanya el 21 de desembre de 1959 va ser un moment important del règim franquista per a consolidar simbòlicament la seva sortida de l'ostracisme internacional durant la primera etapa del franquisme. -
Fets del Pala de la Música
Durant l'homenatge del centenari del naixement del poeta català Joan Maragall organitzat per l'Orfeó Català amb presència de ministres de Franco. Va causar aldarulls arran de la prohibició governativa d'interpretar El cant de la Senyera. Aquest dia l'Orfeó no va interpretar El cant de la Senyera, però una part del públic sí. Entre els diversos detinguts hi havia el futur president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol que va anar a la presó. -
Contuberni de Munich
Va ser un terme pejoratiu amb el qual el règim franquista va intentar de ridiculitzar el IV Congrés del Moviment Europeu, celebrat a Múnic en plena onada de vagues minaires a Astúries. Hi van participar 118 polítics espanyols de totes les tendències opositores al règim franquista, tant de l'interior com de l'exili: monàrquics liberals, democristians, socialistes, socialdemòcrates, nacionalistes bascos i catalans, reunits sota l'alta autoritat moral de Salvador de Madariaga -
Concili Vaticà II
El papa va convocar el Concili perquè considerava que l'Església necessitava "una actualització". Per connectar amb la gent del segle xx. Calia millorar algunes de les pràctiques de l'Església i presentar el seu ensenyament d'una manera rellevant i comprensible. Molts participants del Concili van mostrar simpaties amb aquest programa, mentre que altres van veure poca necessitat de canvis i es van resistir als esforços en aquesta direcció. Però el suport va guanyar la resistència al canvi. -
Condemna a mort de Julian Grimau García, Militant del PCE.
Després de torturar-lo, els agents de la policia el van tirar d'un segon pis, cosa que li va provocar fractures al front i als canells. Segons la versió oficial, el tracte dels policies a Grimau fou exquisit i si va caure per la finestra va ser perquè ell s'hi va tirar voluntàriament. Malgrat les crítiques internacionals, principalment del papa Joan XXIII i Nikita Khrusxov Julián Grimau fou afusellat en un camp de tir dels afores de Madrid a les cinc de la matinada i enterrat al cementiri civil. -
Creació del Tribunal d'Ordre Públic (TOP)
El Tribunal d'Ordre Públic, també conegut com a TOP, fou una instància judicial especial existent en la fase final del franquisme. Tenia la missió de reprimir les conductes que sota aquest règim dictatorial eren considerades delictes polítics i garantir l'estabilitat del règim franquista. -
Accident nuclear de Palomares
pels volts de les 10.30h, fou tot primer un xoc entre dues aeronaus de l'USAF damunt el territori de Palomares. L'esdeveniment esdevingué un accident nuclear per la dispersió de material nuclear contingut en les bombes atòmiques que transportava una de les aeronaus. L'accident en el seu moment atragué l'atenció de les més altes figures del govern espanyol. El fet té encara avui seqüeles de contaminació radioactiva amb un cert risc per a la salut ambiental sobre parts d'aquest territori. -
Caputxinada
La Caputxinada és el nom amb què es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona), amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat. El setge i posterior assalt al convent de la policia franquista engegà un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana. -
Ley Orgánica del Estado
Els continguts inclouen:
- La separació de càrrecs de Cap de l'Estat i Cap de Govern.
- L'augment del nombre de procuradors de les Corts.
- Assentament de la institució monàrquica a Espanya.
- Previsió de la possibilitat de crear associacions polítiques. -
Tancada d'intel·lectuals a Montserrat
A l'Abadia de Montserrat es van reunir uns 300 intel·lectuals catalans. La tancada tenia per objecte protestar pel Procés de Burgos, que condemnà a mort a militants d'ETA. Els participants van debatre sobre l'estat actual del país i el seu futur, i es constituïren en assemblea permanent creant l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans. En el transcurs de la tancada, es redactà un manifest en què es demanava l'amnistia política, llibertats democràtiques i el dret a l'autodeterminació. -
Formació de l'Assemblea de Catalunya
va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició catalana política i social contra la dictadura del general Franco.[1] Es va dissoldre el 1977 amb el retorn de la democràcia parlamentària, però les seves reivindicacions es van convertir en objectiu d'una gran majoria de catalans. -
Period: to
Govern de Luis Carrero Blanco
Al juny de 1973 va ser nomenat president del govern, cosa que feia pensar que es convertiria en l'home fort de l'Estat a la mort del dictador, però la seva mort el 20 de desembre de 1973, en un atemptat perpetrat per ETA a Madrid, va avortar aquestes expectatives. es va separar de la nova església i patí la crisi del petroli. -
Procés 1001
Va ser un judici col·lectiu davant del Tribunal d'Ordre Públic (TOP) contra deu membres del sindicat Comissions Obreres acusats d'associació il·lícita, que es produí en un moment d'enorme tensió social provocada pel descontentament dels obrers en demanda de millors condicions de treball i democràcia. El judici s'inicià sota una atmosfera de terror, ja que quinze minuts abans de l'hora en què havia de començar el judici, el president del govern, Carrero Blanco havia estat assassinat per ETA. -
Assassinat de Luis Carrero Blanco
Els membres d'ETA es van desplaçar fins a Madrid i van llogar un semisoterrani, a partir d'on van fer un túnel fins al centre de la calçada on van posar goma-2 que van fer explotar al pas del cotxe de Carrero Blanco, que va volar pels aires. L'espectacular explosió va posar fi a la vida del president del govern, del xofer i el seu escorta. El cotxe amb els seus ocupants a dins, va caure en un pati interior d'un convent de jesuïtes. -
Period: to
Govern de Carlos Arias Navarro
el 20 de desembre, Carrero Blanco és assassinat per ETA, i davant la sorpresa de tothom, Arias Navarro aconsegueix la Presidència del Govern. Jurà el càrrec el dia 2 de gener del 1974. Com a President del Govern fou l'encarregat, amb llàgrimes i la veu trencada, d'anunciar als espanyols la mort de Franco, el dia 20 de novembre del 1975. -
Creació de la Plataforma de Convergència Democràtica
En el seu manifest reclamen la instauració de la democràcia i un procés constituent, un règim democràtic multipartidista, la llibertat dels presos polítics i la volta dels exiliats, la restauració de llibertats abolides durant el règim, eleccions lliures, i el dret d'autodeterminació i l'autogovern de les regions de l'Estat. Va ser signat pel PSOE, ID, el partit Carlista, la UGT i altres entitats socialistes Basques, Catalanes, Gallegues i Valencianes, entre altres. -
Coronació del Rei Juan Carles I
Dos die més tard de la mort de Franco, Juan Carlos va ser proclamat rei d'Espanya per les Corts Espanyoles amb el títol de Joan Carlos I d'Espanya. Juan Carlos va jurar sobre la Bíblia seguir els Principis del Moviment Nacional, destinats a perpetuar el franquisme. La cerimònia es va celebrar al Palau de les Corts. En la proclamació, Juan Carlos va pronunciar el seu primer discurs com a rei d'Espanya, en el qual va expressar la seva voluntat de ser el rei de tots els espanyols. -
Manifestacions pel dia del Treball
El 29 d'abril ja estaven els carrers plens d'anuncis de l'1 de maig, mentre el Govern es preparava per reprimir amb mà dura les pertorbacions de l'ordre públic.
El dia 30 d'abril es van produir diverses manifestacions. Aquell dia, la Policia va actuar amb cascos i porres, com si anés a lliurar una batalla de major mèrit. A la tarda, la televisió va amagar l'acció de la Policia. -
Matança de Vitòria
En una jornada de vaga, la policia armada va llançar gasos lacrimògens per desallotjar els treballadors que estaven reunits en assemblea a l'església de Sant Francesc d'Assís, i va disparar contra els que sortien de l'església. L'actuació policial acabà amb 5 treballadors morts i 150 ferits de bala. La mateixa policia qualificà els fets de massacre. Aquests fets inspiraren el disc de Lluís Llach Campanades a morts. -
Creació de Coordinació Democràtica
Coordinació Democràtica o Platajunta va ser un organisme unitari d'oposició al franquisme, fruit de la fusió de la Junta Democràtica d'Espanya i l'organisme rival, Plataforma de Convergència Democràtica. Els seus objectius eren l'amnistia, la llibertat d'associació política i la convocatòria d'eleccions a Corts Constituents. Es va convertir en la Plataforma d'Organismes Democràtics, que va negociar amb el govern d'Adolfo Suárez el contingut de la reforma política durant la Transició. -
Fets de Montejurra
Durant els actes va tenir lloc un atemptat terrorista contra el Partit Carlí d'esquerra socialista. L'agressió terrorista va ser organitzada conjuntament pel franquisme polític que encara controlava els ressorts de l'Estat, i els sectors ultradretans carlins. El conflicte Carlí intern emmarcat per aquest incident va ser un dels factors en la dimissió de Arias Navarro. -
Dimissió de Carlos Arias Navarro
Arias Navarro intenta de nou reformar el règim però tant la seva incapacitat per conduir-lo cap a una vertadera democratització, les pressions populars que es traduïen en intenses mobilitzacions, les discrepàncies en el si del govern i les pèssimes relacions entre el cap del govern i el jove rei facilitaren que l'1 de juliol del 1976 Arias Navarro presentés la dimissió del seu govern. -
Adolfo Suárez President del Govern
Al juliol de 1976 el rei Joan Carles I li va encarregar la formació de govern i el consegüent desmuntatge de les estructures franquistes, Suárez era un desconegut. Gràcies a Torcuato Fernández Miranda, Adolfo Suárez acabà sent elegit president. -
Period: to
Governs d'Adolfo Suárez
Nomenat per Juan Carlos I va ser el cap de la Transició assessorat per la comissió dels 9. Va promulgar la legalització de partits i la Llei de Reforma Política, després de les eleccions de 1977 va der president durant la redacció de la constitució de 1978, però inevitablement les crisis autonòmiques, econòmiques i terroristes van acabar amb la dimissió de Suárez al cap del govern. -
Creació de l'Audiència nacional i Eliminació del Tribunal de Orden Público
L'Audiència Nacional és un tribunal d'Espanya amb seu a la ciutat de Madrid que té jurisdicció arreu de l'Estat espanyol. L'Audiència Nacional va ser creada per Reial decret llei el 4 de gener de 1977, el mateix dia en què es suprimia el Tribunal d'Ordre Públic. -
Reforma de la Llei Sindical
BOE: La Llei Sindica regula l'associacionisme professional, tant el de caràcter preferentment institucional com el de promoció voluntària.[...]Aquesta reforma haurà d'orientar-se a la protecció legal de la llibertat d'associació sindical dels treballadors i empresaris per a la defensa dels seus interessos peculiars.[...] tenint en compte els convenis internacionals números 87 i 98 de l'Organització Internacional del Treball i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals[...]. -
Llei d'Associacions Polítiques
La Llei va ser un conjunt d'intents d'aperturisme durant el franquisme final i la transició que culminà amb la legalització del PCE abans de les primeres eleccions del 15 de juny de 1977. Es pretenia evitar el nom de partits polítics, que inequívocament reflectiria la pretensió de crear un sistema multipartidista que superés l'unipartidisme franquista. L'expressió triada per al nou mecanisme de participació era prou ambigua com per permetre tot tipus d'interpretacions. -
Eleccions generals espanyoles
Les eleccions generals espanyoles de 1977 se celebraren el dimecres, 15 de juny de 1977. Eren les primeres eleccions generals lliures després de la dictadura franquista. Quaranta-un anys després de les últimes eleccions generals a Espanya del 1936 hom tornava a decidir el seu destí a les urnes. El partit més votat fou la UCD i Adolfo Suárez serà nomenat president del govern. El PSOE es confirmà com a segona força més votada. -
Llei d'Amnistia espanyola
Incloïa l'amnistia dels presos polítics, així com un ampli espectre de delictes que incloïen actes polítics, rebel·lió, sedició (inclosos els delictes i faltes comesos a conseqüència d'ambdues) i denegació d'auxili comesos abans del dia 15 de desembre de 1976. Posada en vigor en plena Transició espanyola, el seu objectiu era eliminar alguns efectes jurídics que poguessin fer perillar la consolidació del nou règim. -
Pactes de la Moncloa
Van ser els acords signats al Palau de la Moncloa entre el Govern d'Espanya de la legislatura constituent, presidit per Adolfo Suárez, els principals partits polítics amb representació parlamentària al Congrés dels Diputats d'Espanya i les associacions empresarials i el sindicat Comissions Obreres, amb l'objectiu de procurar l'estabilització del procés de transició al sistema democràtic, així com adoptar una política econòmica que contingués la forta inflació que arribava al 47%. -
Llei per a la Reforma Política
La Llei per a la Reforma Política va ser l'instrument jurídic que va permetre en el context de la Transició espanyola l'eliminació d'estructures de la dictadura franquista des d'un punt de vista jurídic, com les Corts de la dictadura franquista i a la convocatòria d'eleccions democràtiques, donant-se un trànsit a un sistema democràtic. -
El referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política
El referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política es va celebrar el dimecres, 15 de desembre de 1976, al qual plantejava als espanyols l'aprovació o no de la Llei per a la Reforma Política aprovada a les Corts Espanyoles. La pregunta plantejada va ser «Aprova el projecte de Llei per a la Reforma Política?». El resultat final va ser l'aprovació del projecte, que va rebre el suport del 94% dels votants. La participació va ser del 77,72% dels electors. -
Operació Galaxia
Operació Galàxia fou el nom en clau que es va donar a un pla per executar un cop d'estat el 1978 a l'estat espanyol. Prengué el nom de la cafeteria Galaxia (actualment, Van Gogh Café), a Madrid, on es van reunir els oficials complotats l'11 de novembre de 1978. Pretenien aturar el procés de reforma política que estava portant l'estat espanyol des del franquisme a la democràcia. -
Constitució de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. S'hi regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat. La Constitució espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i sancionada pel rei Joan Carles I d'Espanya el 27 de desembre de 1978, essent la novena constitució de l'Estat espanyol. -
Estatut d'autonomia del País Basc de 1979 o Estatut de Gernika
D'acord amb la Disposició Transitòria Segona de la Constitució Espanyola de 1978, el País Basc era considerat «Comunitat Històrica» i podia accedir a l'autonomia plena prevista en l'article 151. Va ser aprovat amb un referèndum el 25 d'octubre de 1919 i la llei orgànica fou aprovada el 18 de desembre de 1979 (BOE 22 de desembre de 1979). També dit Estatut de Gernika. -
Aprovació de l'estatut de Sau
Va esdevenir la norma institucional bàsica de Catalunya, d'acord amb la Constitució de 1978. Definia les institucions polítiques de la nacionalitat catalana, les seves competències i relacions amb l'Estat i el finançament de la Generalitat de Catalunya. El 18 de desembre de 1979, el rei Joan Carles I sancionà, com a llei orgànica de l'Estat, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, va ser publicat en el BOE el 22 de desembre de 1979 i en el Diari Oficial de la Generalitat el 31 de desembre. -
Dimissió d'Adolfo Suárez
El tercer mandat de Suárez com a president del Govern va ser una etapa de govern plena de dificultats polítiques, socials i econòmiques que el van conduir, davant les tensions sorgides en el seu propi partit, a presentar la dimissió el 29 de gener de 1981. En el seu missatge al país va afirmar: «Jo no vull que el sistema democràtic de convivència sigui, una vegada més, un parèntesi en la Història d'Espanya». -
Cop d'estat de d'Antonio Tejero
A les 14:20, un grup de policies i vehicles camuflats inicia l'Operació gàbia: es tanquen els accessos a la zona propera al Congrés dels Diputats i es comprova que es pot dur a terme l'assalt. A les 18:20 288 guardies civils arribats en autocars, encapçalats per Tejero Molina van assaltar l'hemicicle durant la segona votació per a investir Calvo-Sotelo d'UCD com a president del govern espanyol. Al crit de "Todo el mundo al suelo" i disparant tres trets segrestaren el govern. -
Investidura de Leopoldo Calvo Sotelo
El 29 de gener de 1981 Adolfo Suárez va dimitir com a president del Govern. L'UCD va proposar Calvo-Sotelo per a substituir a Suárez al capdavant del Govern. En la segona votació de la investidura es va produir l'intent fallit de cop d'Estat del 23F. El 25 de febrer es va repetir la votació i Calvo-Sotelo va ser investit president del Govern. L'endemà Calvo-Sotelo va jurar el càrrec de president del Govern davant el rei Joan Carles I. El 27 tots els ministres van prendre possessió del càrrec. -
Period: to
Govern de Leopoldo Ramón Pedro Calvo-Sotelo y Bustelo
-
Llei del divorci
La Llei per la qual es modifica la regulació del matrimoni en el Codi Civil i es determina el procediment a seguir en les causes de nul·litat, separació i divorci. El divorci va ser una de la matèries que més va dividir internament al partit de govern, UCD, per aquest motiu es va optar pel vot secret per a facilitar la llibertat de posicionament entre els seus membres. -
Aprvoació de la Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic
Fou una llei orgànica aprovada per les Corts Generals el 30 de juny de 1982 mercès a un pacte subscrit entre el PSOE i la UCD. La idea va sorgir després del Cop d'estat del 23 de febrer a partir d'un informe de l'advocat Eduardo García de Enterría. Entre altres coses, preveia que la transferència de competències es realitzaria progressivament segons la capacitat de cada comunitat autònoma fins a arribar a equiparar-les totes. -
Ingrés d'Espanya a l'OTAN
Els debats parlamentaris es van fer l'octubre de 1981. Tal com estava previst, UCD, Aliança Popular i nacionalistes bascos i catalans van donar suport a l'ingrés en l'OTAN, mentre que l'esquerra es va oposar en bloc. Els Estats signants del Tractat de Washington van accelerar la petició de Madrid i, al maig, Espanya es va convertir en membre de ple dret de l'Aliança Atlàntica. -
Eleccions generals espanyoles de 1982
En aquesta votació històrica, el PSOE de Felipe González aconseguiria una amplíssima majoria absoluta, ocupant 202 escons dels 350 dels que consta el Congrés,
134 llocs al Senat i gairebé la meitat del total de sufragis vàlids emesos. Va ser la primera ocasió des de la Segona República en què el PSOE guanyava unes eleccions generals i la primera que aconseguia la majoria absoluta. Es va enfonsar la UCD i Alianza Popular ocupa el seu espai polític. -
Period: to
Govern de Felipe Gonzàlez
-
Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN
Aquest referèndum va resultar polèmic perquè el PSOE s'havia manifestat en contra de la permanència a l'OTAN abans d'entrar al Govern. D'altra banda, Coalició Popular, que sempre havia estat partidària de l'entrada a l'OTAN, va recomanar l'abstenció. El no va triomfar a Catalunya, País Basc, Navarra i Canàries. A Galícia, la participació no va arribar al 40%. Finalment va guanyar el sí amb un 56,85% dels vots vàlids, tot i que la participació va ser d'un 59,42% dels electors registrats.