-
Period: to
Regnat de Carles IV
És el període on Carles IV va estar vigent i va manar a Espanya. Va ser un monarca no gaire interessat pels afers de govern. Amb el regnat de Carles IV va coincidir el període revolucionari francès. -
Period: to
Manuel Godoy, ministre de Carles IV
El 15 de novembre de 1792, Manuel Godoy va ser elevat al càrrec de primer ministre , pel nou sobirà Carles IV. Godoy va governar de manera ambigua, tant aviat lluitava com pactava. Va ser ell qui va firmar el tractat de Fontainebleau amb Napoleó l'any 1807. Degut al malestar que hi havia a Espanya, Godoy va passar a ser el principal culpable de la situació, per això es va formar el Motí d'Aranjuez, una revolta de l'any 1808 que va suposar la seva caiguda. -
Les Desmortitzacions espanyoles
Va ser un llarg procés historieconòmic iniciat a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy. Va consistir a posar al mercat les terres i béns no productius, en poder de, gairebé sempre, l'Església catòlica o els ordes religiosos, que no es conreaven i que els havien acumulats com a habituals beneficiàries de donacions a fi d'augmentar la riquesa nacional. -
Independència d'Haití
Com a conseqüència de la invasió napoleònica de la Península, es van iniciar, a diferents llocs d'Iberoamèrica, proclames d'Independència. L'exèrcit va intentar sufocar-les i en alguns lloc ho va aconseguir, però hi va haver altres que no van poder. -
Tractat de Fontainebleau
Aquest tractat va ser un acord secret firmat el 27 d'octubre de 1807 al castell de Fontainebleau per part del Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès. El tractat consistia en que Napoleó va permetre el pas de les tropes franceses per la Península amb la falsa promesa de que es repartirien el regne de Portugal. -
Motí d'Aranjuez
Va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV. Aquesta revolta va ser deguda a el mal govern del Manuel Godoy i de Carles IV. La revolta principalment va ser per part dels partidaris del que més tard es convertiria en Ferran VII, encara que també de les altres classes populars. -
Batalla de Bailèn
És una batalla que es va produir durant la Guerra del Francès i que va suposar la primera derrota de l'exèrcit napoleònic. Va tenir lloc el dia 19 de juliol de 1808 al costat de la ciutat de Bailèn, a l'actual província de Jaén. Aqesta derrota va suposar el confinament dels soldats presoners a l'illa de Cabrera. -
Period: to
Regnat de Josep I
En aquest període va estar manant a Espanya Josep I Bonaparte, germà de Napoleó. Aquest període va coincidir amb la guerra del Francès i va compar amb el rebuig de gran part de la població espanyola. No obstant, una minoria d'Espanyols li van fer costat. -
L'alçament del dos de maig a Madrid
Va ser una revolta popular de Madrid. Van acabar guanyant lestropes franceses. Aquesta revolta va sorgir degut a l'incertesa política que hi havia després del Motí d'Aranjuez. Després d'aquest alçament, la repressió que va seguir els fets va ser molt dura. -
El setge de Saragossa
En consten dos setges al poble de Saragossa, un l'any 1808 i un altre l'any 1809, el més important. El segon setge va començar el 21 de desembre de 1808. L'exèrcit francès, va sumar més de 37.000 soldats i els defensors, 30.000. El poble de saragossa estava més preparat. Els defensors van seguir resistint fins que la falta de menjar i les terribles condicions higièniques pròpies del setge van formar una nova epidèmia de tifus. Finalment, el 21 de febrer, Saragossa va rendir-se. -
Setge de Girona
Aquest setge fou el tercer dels setges napoleònics de Girona. La Grande Armée va assetjar la ciutat de Girona durant set mesos, del 6 de maig al 12 de desembre de 1809, fins que la ciutat de Girona va acabar rendint-se, degut a la malaltia i la fam. -
Independència de la Nova Granada
-
Independència de Veneçuela
-
Independència de Paraguai
-
La batalla de Tucumán
La batalla de Tucumán va ser un enfrontament armat lliurat el setembre del 1812 als voltants de la ciutat de San Miguel de Tucumán, durant la Guerra de la Independència Argentina. L'Exèrcit del Nord, al comandament del general Manuel Belgrano, va derrotar a les tropes reialistes del brigadier Juan Pío Tristán, detenint l'avanç reialista sobre el nord-oest argentí. -
Les corts de cadis i la constitució de 1812
Degut a la preocupació dels dirigents espanyols per l'organització del pais i la lluita que no reconeixien a Josep Bonaparte com a autoritat, la Junta Suprema, l'any 1810, va convocar les Corts de Cadis, amb la finalitat de formar una constitució. Finalment, l'any 1812 les corts van aprovar una de les constitucions més librerals i avançades de la història d'Espanya. -
Batalla de Vitòria
Es va lliurar el 21 de juny de 1813 entre les tropes franceses i un conjunt de tropes britàniques, espanyoles i portugueses encapçalades per Wellington. La victòria aliada va sancionar la retirada definitiva de les tropes franceses i va forçar Napoleó a tornar la corona del país a Ferran VII, finalitzant així la Guerra del Francès. -
Els afusellaments del 3 de maig
El tres de maig és una pintura feta pel pintor espanyol Francisco de Goya el 1814, que actualment està exposada al Museu del Prado de Madrid. El quadre és una recreació de la nit entre 2 i el 3 de maig de 1808 on es veu un grup de soldats francesos executant presoners espanyols capturats durant la revolta del 2 de maig. -
Independència d'Argentina
-
La Batalla de Cacabuco
La batalla de Chacabuco va ser decisiva en la Independència de Xile en la qual van combatre l'Exèrcit dels Andes i l'Exèrcit Realista, sortint victoriosa per al bàndol independentista comandat pel general José de Sant Martín. La batalla va tenir lloc el 12 de febrer de 1817, en la hisenda de Chacabuco, a 55 km a nord de la ciutat de Santiago. -
Independència de Xile
-
La batalla de Boyacà
La Batalla de Boyacá, va ser la batalla decisiva que va assegurar l'èxit de la campanya de Bolívar per alliberar Nova Granada. La batalla de Boyacá es considera el principi de la independència del nord de Sud-amèrica i es considera important perquè va provocar les victòries de Carabobo a Veneçuela, Pichincha a l'Equador i Junín i Ayacucho al Perú. Finalment, Nova Granada va aconseguir la independència definitiva de la Monarquia espanyola, encara que les lluites van continuar durant anys. -
Period: to
Independència de la Gran Colòmbia
-
Period: to
El trienni liberal a España
El retorn de Felip VII no va ser tan bo com la població pennsaba, ja que només posarse al càrrec el rei va abolir la Constitució de 1812 i va empresonar als liberals espanyols.
L'any 1820 es va inaugurar un règim liberal degut a un cop d'estat per part d'uns militars, encapçalats per Riego, que només va durar tres anys, fins al 1823. El rei no va parar fins a restaurar l'absolutisme, un altre cop, amb l'ajuda dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit de la Santa Aliança. -
Independència de Mèxic
-
Independència de Perú
-
Independència de la República Dominicana
-
La batalla de Pichincha
La batalla del Pichincha es lliurà el 24 de maig de 1822 als pendents del volcà Pichincha, pocs quilòmetres a l'oest del centre de Quito, entre les tropes rebels dels partidaris de la independència de les repúbliques americanes i les tropes reialistes de la corona espanyola. Les tropes rebels estaven comandades per Antonio José de Sucre i les reialistes per Melchor Aymerich i Nicolás López. -
Proclamació de la independència del Brasil
Encara que Brasil perteneixia a Portugal, la seva independència va ser molt similar a les colònies espanyoles. Napoleó ja havia intentat annexionar Portugal, però quan Napoleó va ocupar la Península el rei va haver de fugir de Portugal cap a Brasil. Un cop tot va tornar a la normalitat i el rei va tornar a la metròpolis, els moviments independentistes es van accelerar, de manera que el 1822 es va declarar la independència que no va ser reconeguda fins el 1825. -
Period: to
Independència de les Províncies Unides de l'Amèrica Central
Durant aquest període va ser un país unit, més tard va passar a dividir-se en el Salvador, Costa Rica, Nicaragua i Guatemala. -
La batalla de Junin
La batalla de Junín va ser un dels últims enfrontaments que van sostenir els exèrcits realistes i patriotes en el procés de la independència de Perú, el 6 d'agost de 1824. La batalla es va desenvolupar en la pampa de Junín o també anomenada la Meseta de Bombón, situada al centre de Perú en l'actual departament de Junín.
El combat de Junín va ser amb armes blanques i cavalleria, en aparença amb escasses baixes, va tenir però gravíssimes conseqüències. -
La batalla d'Ayacucho
La batalla d'Ayacucho va ser una de les batalles de les Guerres d'independència hispanoamericanes, més exactament, va ser l'últim gran enfrontament de les guerres d'independència iberoamericanes.
El moviment independentista va enfortir-se, aprofitant la inestabilitat política espanyola durant el Trienni Liberal.
La batalla es va desenvolupar a la Pampa de la Quinua o Ayacucho, al Perú, el 9 de desembre de 1824 i va suposar el final definitiu del domini espanyol a l'Amèrica del Sud. -
Independència de Bolívia
-
Independència d'Uruguai
-
Independència d'Equador
-
La mort de Ferran VII
La mort de Ferran VII,va formar a España un conflicte per a el descendent de la seva dinàstia entre els partidaris hi estava Carles, el seu germà, i Isabel, la seva filla. El conflicte es va formar, ja que segons a la llei Sàl·lica, una dona no podia governar, però Ferran VII va abolir aquesta llei i va crear la Pragmàtica Sanció, una llei que permetia a la seva filla manar, encara que el seu germà no hi estaba d'acord. -
Period: to
Primera guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys va ser el conflicte civil que va revolucionar Espanya quan va morir el rei Ferran VII, a causa de la seva successió, ja que els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya. La rebel·lió va acabar amb la victòria dels isabelins i va afectar principalment el País Basc, Navarra i Catalunya. -
Period: to
El regnat d'isabel II
El regnat d'Isabel II, filla de Ferran VII, va estar ple de canvis de governs, de constitucions, cops d'estats militars i tot tipus de tensions que van impedir la consolidació d'un règim liberal. Però si que malgrat tot, es van aconseguir algunes millores, van anar configurant noves infraestructures, es van configurar xarxes de regadiu i vam començar el camí de la industrialització en algunes regions. -
La desamortització de Mendizabal
La desamortització de Mendizábal, el 1836, va tenir unes conseqüències molt importants per a la història social de l'estat espanyol perquè els seus resultats van ser relativament pobres.
La divisió dels lots es va encomanar a comissions municipals, que es van aprofitar del seu poder per fer manipulacions i van configurar grans lots inassequibles als petits propietaris, però assequibles per a les classes adinerades. Finalment, les terres van ser comprades per nobles i burgesos adinerats. -
Period: to
Segona guerra Carlina
Després de la Primera Guerra Carlina va produir-se un intent per part del carlisme de buscar una resolució pacífica al conflicte a través de la proposta de matrimoni entre el fill del pretendent Carlos V amb Isabel II. Aquest intent, va frustrar-se en el moment en que Isabel II va casar-se amb Francesc d’Assís. És per aixó, que per als carlins només quedava l'opció de la guerra. -
La desamortització de Madoz
Durant el segon govern del progressista Baldomero Espartero, Pascual Madoz, realitza una nova desamortització, que va ser executada amb major control que la de Mendizábal.Es declaraven en venda totes les propietats de l'estat, del clergat, etc. Va ser la que va produir un major volum de vendes i la de més importancia. El 1867, s'havien venut en total 225.965 finques. L'estat va ingressar 7.856 milions de reals entre 1855 i 1895, casi el doble de l'obtingut amb la desamortització de Mendizábal. -
El gran dia de Girona
El gran dia de Girona és una pintura de grans dimensions pintada per Ramon Martí i Alsina. Aquesta pintura representa el setge de Girona el 1809 durant la guerra del Francès, ja que Martí i Alsina, hi estava obssessionat. El procés de creació va arribar als 10 anys. Actualment forma part de la col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catalunya, i es troba exposada a la seu de la Generalitat de Catalunya de Girona. -
El sexenni democràtic
El Sexenni Democràtic és un període històric del Regne d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, ja que va haver un pronunciament militar encapçalat pels generals Prim i Serrano, que va suposar la fi a la monarquia. Es pretenia avançar en la creació d'un païs democràtic. Es va intentar des de una monarquia constitucional, amb la figura d'Amadeu I de Savoia (1870-1873), fins a una República que no va durar casi ni un any veient desfilar a 4 presidents. -
Period: to
Tercera guerra Carlina
La tercera guerra Carlina va ser la última guerra civil Espanyola de les tres, on Carles VII va començar la revolta, escoltat pel País Basc i Catalunya. Un dels motius que va empènyer alguns sectors de Catalunya a sumar-se a la revolta, va ser la promesa de restauració de les Constitucions catalanes. -
La primera República
La Primera República va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de 1873 fins 1874. El fracàs s'explica per les diferències entre els partidaris d'un estat centralista i els del model federalista. Més tard, Espanya va desembocar en el cantonalisme. L'any 1874 va haver un cop d'Estat, del general Pavía, que va encarregar al general Serrano un govern, però va ser incapaç de salvar la República. Alfons XII va tornar finalment a Espanya per encapçalar un nou règim, la Restauració.
