-
Period: 479 to 1453
La dansa a l'edat mitjana
L'esglèsia cristiana va prohibir en diverses ocacions la dansa dins del temple, tot i que de vegades es ballava la chorea i el tripudium. Aguns sacerdots van intentar incorporar danses celtes, anglosaxones, gal·les... Les danses cortesanes es poden agrupar en ràpides (trotto i saltarello) i moderades (ductia, nota i estampida). Aguns sacerdots van intentar incorporar danses celtes, anglosaxones, gal·les... -
1300
Dansa de la Mort
Molt representada al segle XIV, durant l'epidèmia de la pesta negra. -
Period: 1300 to
La dansa al Renaixement
Neix la dansa com a espectacle, al les corts italianes del Quattrocento. A les corts hi havia una "mestre de dansa", ja que era escencial saber ballar per ser un bon cortesà. -
1450
Primer tractat de dansa
De arte altendi et choreas ducendi va ser el primer tractat de dansa, escrit per Domenico de Piacenza o Domenico de Ferara (1450-1504) -
1572
Ballet de cour
El primer balet de cour del qual es conserva la partitura va ser escrit el 1572. Era la primera vegada que uns ballarins actuaven sotmesos a una coreografia. El ballet de cour va ser un ball organitzat al voltant d'una acció dramàtica i amb finalitat propagandística. -
1581
Ballet còmic de la reina
Va convertir a França en el centre del ballet durant 300 anys. -
Orchésographie
Orchésographie, de Thoinot Arbeau -
Period: to
La dansa al Barroc
La professionalització del ballet El ballet cortesà va tenir el seu punt culminant durant el regnat de Lluís XIV, el rei Sol, que va fundar el primer ballet professional: l'Académie Royale de Danse. Es van admitir dones i es va professionalitzar el ballet. L'òpera-ballet va ser molt popular, però també la comèdia-ballet i el ballet de cour. La dansa reina de la cort va ser el minuet. -
Académie Royale de Danse
Fundació del primer ballet professional. -
Period: to
El ballet clàssic
Es substitueixen el vestits incòmodes, perruques i talons per un vestuari més còmode. Durant la segona meitat del segle XVIII l'opera de parís perfecciona la tècnica de la dansa. -
Marie Sallé
Fou la primera corògrafa de ballet, tot i que començà com a ballarina. Es posà robes gregues per ballar l'obra Pigmalió (1734) -
Marie Anne Camargo
Marie-Anne de Cupis de Camargo (Brussel·les, 15 d'abril de 1710 - París, 28 d'abril de 1770) fou una ballarina francesa d'origen espanyol. Va començar a utilitzar faldilles més curtes i sabatilles sense taló per poder mostrar les seves passes i millorar els seus salts. -
Cartes sobre la dansa i els ballets
Lettres sur le ballet et les arts d'imitation, del coreògraf Jean Georges Noverre, és un document de referència en la història de la dansa. -
Salvatore Viganó
Salvatore Viganò (Nàpols, 25 de març de 1769 – Milà, 10 d'agost de 1821), fou compositor, ballarí i coreògraf italià. Nebot de Boccherini, va desenvolupar gran varietat de gestos extpressius ballats al tempo exacte de la música. En la capital espanyola va conèixer a la ballarina Maria Medina, amb la que es casà, i al famós coreògraf Jean Dauberval, en l'escola del qual aprengué les teories de Noverre i l'art de la coreografia basada en la expressivitat pantomímica. -
Marius Petipa
Marius Petipà (1818 - 1910), coreògraf, va ser el director del Ballet Imperial de Rússia i l'autor de la majoria de les coreografies més cèlebres de la dansa clàssica, com El llac dels cignes, El Trencanous, La Bella Dorment, Don Quixot, La Bayadère, Raymonda o Paquita. Es considera el fundador de l'escola russa quant a tècnica. A més, va introduir al ballet passos i danses tradicionals, com per exemple la polca, i va desenvolupar la dansa de caràcter fins a tal com es coneix avui dia. -
La sílfide
S'estrena el ballet La sílfide interpretat per Maria Taglioni. El coreògraf Filippo Taglioni, pare de Maria, va incorporar les sabatilles de punta per realçar l'efecte etèri i sobrenatural de les sílfides. La música es de Jean Schneitzhöffer. Més endevant , el 1836, August Bournonville va coreografiar una nova versió, que és la que ha arribat fins als nostres dies. -
Period: to
El ballet romàntic
Culte a la ballarina i lluita entre món terrenal i espiritual. Hi va haver un procés d'alliberament en el moviment, que va portar a l'invenció de l'arabesque i a l'ús de les sabatilles punta. Es popularitza el tutú llarg fins al genoll. -
El diablo cojo
Estrenat amb la ballarina austríaca Fanny Essler, que protagonitzava un personatge terrenal i sensual. Tot i que es un ballet romàntic, no és de temàtica etèrea i sobrenatural. El seu ball més famós, la "cachucha", és un solo d'estil espanzol interpretat amb castanyoles. -
Giselle
Escrit pel poeta Thérophile Gautier per la seva estimada, la ballarina Carlotta Grisi, amb música de d'Adolphe Adam i coreografia de Jean Coralli. També té una primera part més terrenal, que passa a un poble, i una altra sobrenatural, on apareixen les Willis. -
Sergei Diaghilev
Va ser un empresari rus i fundador dels Ballets Russos, una companyia de la qual van sorgir nombrosos ballarins i coreògrafs famosos. Va portar a terme espectacles com L'Ocell de foc, Petrixka, L'espectre de la Rosa, La mort del cigne... -
Edison inventa el fonògraf
El fonògraf va ser l'eina més comuna per a enregistrar i reproduir so mecànic des de l'època dels 1870 fins a la dècada dels 80. -
Isadora Duncan
Va ser una ballarina i coreògrafa nord-americana considerada per molts com la creadora de la dansa moderna. És una de les primeres en ballar descalça, a més de sense recollir-se el cabell i sense maquillatge, amb túniques vaporoses. Els seu moviment era més lliure, inspirant-se en formes naturals. -
Ana Pavlova
Va ser primera ballarina al Ballet imperial rus i als Ballets Russos. Es va fer molt coneguda amb la seva actuació de La mort del cigne. Va fundar la seva pròpia companyia, i va ser la primera en fer gires arreu del món. -
Émile Berliner va inventar el disc d'agulla
-
Vaslav Nijinsky
Fou un ballarí i coreògraf d'origen polonès. Va debutar com a ballarí de dansa clàssica al Ballet Imperial, amb divuit anys, i va ser el primer ballarí absolut de la companyia dels Ballets Russos, que va revolucionar el ballet amb les seves coreografies. Els seus salts prodigiosos i el seu estil depurat foren l'admiració del seu temps. És considerat el pare de la dansa moderna. -
Martha Graham
Va ser una ballarina i coreògrafa estatunidenca considerada com una de les grans pioneres de la dansa contemporània i la dansa moderna. Va crear la Martha Graham Dance Company. -
Invenció del cinema pels germans Lumière
-
Substitució del cilindre del fonògraf pel disc del gramòfon
-
George Balanchine
Va ser un ballarí i coreògraf de ballet que va fundar el Ballet de Nova York. Es considera el creador del neoclàssic, i la seva tècnica seguix sent molt utilityada avui dia. Algunes de les seves coreografies són Serenade, Joc de Cartes, Joyaux, Les Quatre Tempéraments, Symphonie en Ut... -
Els ballets russos
Van tenir una gran influència a París, després de l'èxit de la seva primera actuació (1909) -
Invenció del Movietone, que sincronitzava so i imatge
-
Merce Cunningham
Ballarí i coreògraf. Es va separar de la companyia de M. Graham per crear el seu propi estil i companyia. -
Es posa a punt l'enregistrament electrònic
-
La productora Warner va adoptar el sistema Vitaphone, que sincronitzava la imatge amb el so del gramòfon
-
El cantant de jazz: Primera pel·lícula del cinema sonor
-
Maurice Béjart
Ballarí i coreògraf francès. El seu estil barreja la tècnica clàssica i la Graham, principalment. Va crear a companyia del Ballet du XXe siècle, i després el Béjart Ballet Lausanne, que encara existeix actualment i és un referent internacional. Les seves coregorafies són conegudes per arribar a un públic molt ampli i que moltes vegades no té relació amb el món de la dansa. -
Lights of New York: Primera pel·lícula completament parlada
-
Labanotació
Crada per Laban, és una escriptura de la dansa basada en la notació geomètrica. -
L'enregistrament magnètic del so permet el so estereofònic
-
Natalia Makarova
Es una ballarina i coreògrafa de gran prestigi. La seva versió de la Bayadere es especialment coneguda, i es representa avui dia en algunes de les més grans companyies. Makarova segueix dirigint i assistint els seus assajos. -
Aparició del sistema Dobly Stereo, que elimina els sorolls de fons
-
Primer sintetitzador per Robert Moog
-
Period: to
Dècada dels 70: Música electrònica
Els primers artistes i grups que van experimentar amb música electrònica van ser Kraftwerk, Ralf Hunter, Florian Schinneider, Tagerine Dream, Can, Kluster i Brian Eno. -
S'inventa el CD
-
Period: to
Dècada dels 80: Música electrònica
Es crea l'estil tecno-pop, amb bandes com Depeche Mode, Human League, Heaven 17 o Erasure, i també subestils més tecnificats com Hard-tecno, Electric Body Music, New Beat, Cyber-punk i Electro. Als EUA es diferèncien dues tendències, El House Sound of Chicago i el New DAnce Sound of Detroit, i també apareix el subestil Ambient o Chillout. -
Aparició del so digital
-
Goldie crea l'estil jungle