Història del cinema

By jyustec
  • Period: 206 BCE to 24

    Mirall màgic del Japó

    L'efecte màgic és produït per la imperceptible deformació causada per l'encongiment a diferent proporció del bronze de la part posterior en refredar-se. A simple vista no ho percebem, però quan es projecta, la llum reflecteix en direccions lleugerament divergents, imitant el dibuix que hi ha al darrere del mirall.
  • 930

    Obres de Java "wayang kulit"

    És un tipus de teatre de titelles basat en un joc de llums i ombres, utilitzant figures artesanals. Ús de personatges mitològics, herois,etc.
    Les figures són fetes de cuir, amb extremitats articulades i sostingudes amb canyes. Les ombres xineses són posteriors a les ombres de Java.
  • Cambra fosca

    És un instrument òptic capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge sobre la seva superfície interior. Es projecta a l'interior d'una cambra o caixa a través d'un forat molt petit per on passa la llum invertint la imatge. Antecedent de la fotografia. Aristòtil ja va escriure sobre el seu funcionament. Al segle XVI es construiren cambres fosques portàtils amb lents per a millorar la definició.
  • Llanterna màgica

    S'utilitza el mateix concepte que amb la cambra fosca però al revés. L'aparell consistia en un espai fosc on hi havia les lents i unes làmines de vidre pintades. Al darrere s'hi posava una llum d'oli, que il·luminava i projectava la imatge
  • Period: to

    Esfera metàl·lica de la Xina

    Espelma que es manté dreta encara que l'esfera giri, i projecta ombres a la paret (projectant histories) , inclòs en moviment quan la feien rodar pel terra.
  • Fantasmagories

    És una variant de la llanterna màgica que mostrava figures fantasmagòriques que fessin por. Etienne Gaspar Robert i Robertson van ser el seus autor.
  • Period: to

    Thomas Alva Edison

    L'inventor nord-americà Thomas Alba Edison (1847-1931) patenta la banda de cel·luloide perforada de 35 mm (1893). És l’ inventor del kinematògraf, aparell de gravació. Ell mateix produirà films en el seu estudi. Inventa l'aparell de visionat individual KINETOSKOPI (1889).
  • El zoopraxiscop

    El 1879 va inventar el zoopraxiscopi, aparell que permetia projectar el cavall en moviment a través d’un disc on es calcava la silueta de les diferents seqüències del cavall.
  • Fusell fotogràfic de Marey o Cronofotografia

    Va ser inventat el 1882 per Marey. Va ser el primer aparell en captar imatges en moviment en una mateixa placa fotogràfica utilitzant un obturador mecànic (12 imatges per sego).
  • Projecció pública de pel·lícules

    Els germans Lumièré, Louis (1864-1948) i Auguste (1862-1954), propietaris d'una indústria de material fotogràfic, patenten el CINEMATÒGRAF (1895) la càmera-projector amb cinta de 35 mm perforada. El mateix any 1895 es fan les primeres projeccions
    públiques dels Lumière i la primera gravació i projecció va ser:
    La sortie des ouvriers des usines Lumière à Lyon Monplaisir.
  • La cronofotografia

    La cronofotografia és un procés de visualització del moviment a partir d’una seqüència d’imatges. Es desenvolupa a finals del s. XIX, de la mà de Muybridge i Marey.
  • El Cineorama

    Es va presentar el 1900 a l'Exposició Universal de París. Consta d'una projecció circular mitjançant 10 projectors. Es va haver de suspendre per motius de seguretat per perill d’incendi.
    El cinéorama és un procés de projecció cinematogràfic experimental que funciona a partir d'una pantalla circulatòria que projecta ajudant-se de deu projectors sincronitzats i que té la intenció de provocar en l'espectador en una experiència panoràmica.
  • Charles Pathé

    El 1910 Charles Pathé es patenta el projector Pathé, primer aparell amb motor per a la projecció, amb creu de malta de 4 aspes i corrent continua. Com Edison, Pathé serà un dels primers promotors de la gran indústria cinematogràfica. El projector constava de: focus intens i continu; objectiu òptic per ampliar imatges nítidament; tracció mecànica; creu de malta; lector de só ala banda lateral òptica o magnètica.
  • Cinema sonor

    La primera pel·lícula (parcialment) sonora va ser The Jazz singer el 1927. Utilitzava el sistema vitaphone, que consistia en gravar el so i la imatge per separat i reproduïr-los sincronitzadament. Es va deixar de fer servir perquè era complicat de gravar, era costós i tenia certs impediments tècnics, com que s’havien de gravar en espais tancats per a aconseguir un so correcte i això limitava molt el tipus de cinema que es podia fer.
  • Influencia de la televisió

    Davant de la influència de la televisió, es busquen nous procediments per a impactar el públic, com el cinerama (projecció múltiple, 3 projectors sobre una pantalla còncava), el cinemascope (sistema que utilitza un objectiu que permet comprimir la gravació per després descomprimir-la al projectar-la).
  • La tridimencionalitat

    Seguidament es va descobrir les imatges tridimencionals.