-
Period: 324 to 1453
IMPERI BIZANTÍ
324: Primer emperador d’Occident, Constantí I El gran.
Justinià 527-565 l’emperador més important.
476: Caiguda de l’Imperi romà d’Occident.
550: Conquesta del Nord d’Àfrica.
1054: L’església bizantina es separa de la de roma i no reconeix el papa de Roma.
1453: La capital, Constantinoble, cau i passa a ser una ciutat turca. -
409
Invasió la península ibèrica
L’any 409, els sueus, els alans i els vàndals van envair la península Ibèrica. -
Period: 409 to 416
REGNE VISIGOT 1
Els visigots van entrar a l’Imperi romà al final del segle IV pressionats pels huns. L’any 409 els sueus, els alans i els vàndals van envair la península Ibèrica. L’any 416 l’emperador romà d’Occident va establir un pacte amb els visigots perquè els expulsessin d’Hispània. 416:Els visigots expulsen d’Hispània als sueus, alans i vàndals i els hi donen una part de la Gàl·lia on es queden amb capital a Tolosa. -
Period: 450 to 843
L’IMPERI CAROLINGUI
450:Els francs s’estableixen a l’actual França
732:Carles Martell, com a majordom del rei,evita que els francs caiguin sota domini dels musulmans a la batalla de Poitiers
751:Pipí el Breu, com a majordom, es proclama rei després de fer caure a l'ultim monarca franc
800:El papa Lleó III corona a Carlemany com a nou emperador d’Occident a Roma.
843:Els tres fills de Lluís el Piadós el fill de Carlemany es reparteixen el territori del pare en 3 en el tractat de Verdun.
Carlemany 768-814 -
Period: 476 to 476
L'imperi romà d'Occident
L’any 476 es va esfondrar l’Imperi romà d’Occident. Va ser un esdeveniment tan important que els historiadors l’utilitzen per assenyalar l’inici d’una nova etapa històrica: l’edat mitjana. -
Period: 507 to 650
REGNE VISIGOT 2
507: Els francs expulsen als visigots de Tolosa i s’estableixen a la península ibèrica amb capital a Toledo
650: Lluites internes van debilitant, tant polítiques com guerres, van debilitant l’imperi. 711: els musulmans conquereixen la península ibèrica i expulsen els visigots. El regne visigot va aconseguir la seva plenitud en la segona meitat del segle VI i la primera meitat del segle VII. -
527
Justinià i Teodora
L’emperador bizantí més important va ser Justinià, que va governar juntament amb la seva esposa Teodora entre els anys 527 i 565. Durant el seu regnat, Bizanci va viure l’època més esplendorosa. -
565
Codi Justinià
L'emperador va crear una bona organització política i administrativa, i va actualitzar les lleis romanes, compilades en l’anomenat Codi Justinià -
Period: 568 to 672
REIS REGNE VISIGOT I EL QUE VAN FER
Van destacar diversos reis: Leovigild 568-586 va consolidar l’autoritat reial va conquerir el regne sueu i va guanyar terreny als pobles del nord, vascons i càntabres.
El seu fill Recared 586-601es va convertir al catolicisme, i va impulsar, així, la unitat religiosa.
Recesvint 649-672 va unificar totes les lleis del regne en el Fuero Juzgo. -
622
Fugida Mahoma
Mahoma va haver de fugir i traslladar-se a la ciutat de Medina l’any 622. Aquest any rep el nom d’hègira i marca el començament del calendari dels musulmans. -
Period: 622 to 750
L’ISLAM
Segons l’islam les persones s’han de sotmetre a la voluntat d’Al·là
Els comerciants rics de la Meca van reaccionar contra Mahoma perquè el veien com una amenaça per a ells i per a l’ordre social existent. Llavors Mahoma va haver de fugir i traslladar-se a la ciutat de Medina l’any 622.Les predicacions de Mahoma es van recollir a l’Alcora lllibre sagrat
732:Els musulmans ja han conquerit Hispània però no poden seguir avançant cap a Europa perquè els francs ho impedeixen en la batalla de Poitiers -
632
Mort Mahoma
Després de la mort de Mahoma, els exèrcits musulmans van expandir la nova religió mitjançant el gihad o guerra santa. La història de l’expansió de l’islam medieval es divideix en tres grans etapes: el califat ortodox 632-661, el califat omeia 661-750 i el califat abbàssida 750-1258. -
Period: 661 to 1258
L'EXPANSIÓ DE L'ISLAM
Després de la mort de Mahoma, els exèrcits musulmans van expandir la nova religió mitjançant el gihad o guerra santa. La història de l’expansió de l’islam medieval es divideix en tres grans etapes: el califat ortodox 632-661, el califat omeia 661-750 i el califat abbàssida 750-1258 -
732
CARLES MARTELL
Els monarques francs deixaven el govern en mans d’alts funcionaris, els majordoms de palau. El més important va ser Carles Martell, que l’any 732 va derrotar els musulmans en la batalla de Poitiers i va evitar que el regne caigués sota el seu domini. -
1054
Separació esglèsies
L’any 1054 es va produir la separació o cisma entre les dues esglésies, la bizantina o ortodoxa, que no reconeixia l’autoritat del papa de Roma, i la catòlica. -
1258
L’organització política
El califa era la màxima autoritat de l’Imperi: elaborava les lleis, era el jutge suprem i el cap religiós, i dirigia l’exèrcit. Els visirs o ministres l’ajudaven en les tasques de govern. A les províncies governaven els valís i de la justícia s’encarregaven els cadis, que es guiaven pels principis de l’Alcorà. -
1453
Fi de l'imperi bizantí
La caiguda de Constantinoble va representar la fi de l’Imperi bizantí. -
Period: 1453 to 1454
SEPARACIÓ BIZANTINA
l’Imperi bizantí va mantenir les formes de vida de l’Imperi romà. Però després del regnat de Justinià cada cop va anar adoptant més elements de la cultura grega, i el grec va acabar substituint el llatí com a llengua oficial. A més, l’Església bizantina es va anar allunyant de l’Església de Roma. L’any 1054 es va produir la separació o cisma entre les dues esglésies, la bizantina o ortodoxa, que no reconeixia l’autoritat del papa de Roma, i la catòlica. -
Period: 1454 to 1455
SEPARACIÓ BIZANTINA 2
La religió impregnava la vida i la cultura i era motiu d’enfrontaments i discussions. Al segle VIII, per exemple, es va prohibir el culte a les imatges sagrades icones, fet que va provocar protestes i disturbis. La prohibició finalment es va haver de derogar.
