Italia

Timeline created by noafernandezgomez2
In Film
  • El cinema italià

    El cinema italià
    La història del cinema italià va començar amb prou feines pocs mesos després que els germans Lumière haguessin descobert el mitjà, quan el papa Lleó XIII va ser filmat per alguns segons mentre beneïa la càmera fotogràfica.
  • El primer cortometratje D'italia

    A l'any següent es va produir la pel·lícula documental Umberto i Margherita di Savoia a passeggio per il parco, dirigida pel torinès Vittorio Calcina (1847-1916), un curtmetratge. Aquesta pel·lícula, considerada la primera produïda a Itàlia, s'ha perdut, però sí es conserva una altra, rodada el 1896. Sobreviuen alguns altres films de l'època, molt similars als contemporàniament rodats a França,el 1896.
  • Els primes pasos del cinema italià

    Els primes pasos del cinema italià
    Durant l'època del cinema mut, a Itàlia es va produir un elevat nombre de pel·lícules. S'ha calculat que fins al 1930 es van realitzar 9.816 films de diversa extensió, de les quals han sobreviscut unes 1.500. Per fer-se una idea de la importància d'aquesta xifra, cal comparar amb els quals es van produir entre 1930 i 1943 (740) o entre 1945 i 1959 (1.518).[1] La primera patent de cinematògraf a Itàlia va ser dipositada per Filoteo Alberini (1865-1937),[2] l'11 de novembre de 1895.
  • Com eran els cinemas?

    Com eran els cinemas?
    Aquestes primeres pel·lícules s'exhibien tant en teatres com en fires, cafès i escoles, fins que, el 1905, van començar a crear-se els primers cinemes. El 1906, Torí comptava ja amb nou, Milà amb set, Roma amb 23 i Nàpols amb 21.En la mateixa època, no obstant això, el principal centre de producció es trobava a Torí: en aquesta ciutat es van produir, l'any 1907, 107 pel·lícules.
  • La primera pel·licula D'italia

    La primera pel·licula D'italia
    La primera pel·lícula de ficció va ser La presa de Roma, dirigida per Filoteo Alberini el 1905: narra un episodi del Risorgimento, la presa de Porta Pia per les tropes italianes el 1870.[7] Durant aquests anys es va organitzar la primera indústria cinematogràfica italiana, amb tres companyies principals: dues radicades a Torí (Ambrosio i Itala Film) i una a Roma (Cinès, fundada per Alberini).
  • El cinema Històric

    El cinema històric
    Durant l'època del cinema mut, un dels gèneres que va aconseguir major importància al cinema italià és el que més tard es coneixeria com Kolossal o peplum, això és, cinema d'aventures ambientat en l'època clàssica, caracteritzat pels seus elaborats escenaris i les seves escenes de masses, generalment adaptat de famoses obres literàries. Giovanni Pastrone (1883-1959), Enrico Guazzoni (1876-1949) i Mario Caserini (1874-1920).
  • El cinema Històric (part 2)

    La pel·lícula Els últims dies de Pompeia (Gli ultimi giorni di Pompei, Luigi Maggi, 1908), produït per l'Ambrosio, va iniciar el gènere del cinema monumental italià. Aviat van seguir altres films, com La caiguda de Troia (La caduta di Troia, Luigi Romano Borgnetto i Giovanni Pastrone, 1910). En l'època anterior a la Primera Guerra Mundial, el cinema històric italià es va fer famós a tot el món.
  • El Cinema Històric part 3

    L'obra culminant d'aquest període del cinema italià és Cabiria (Giovanni Pastrone, 1914), ambientada en la segona guerra púnica. Curiosament és amb Cabiria que sorgeix la primera saga de la història del cinema mundial, de la mà d'un dels seus personatges, Maciste. Ell és qui interpretava a un esclau de gran port, i va tenir tal èxit que ja en 1915 van generar el seu propi film anomenat "Maciste". Entre 1915 i 1926 es van realitzar 26 films amb Maciste com a protagonista.
  • El Cinema durant el Feixisme

    En l'època del triomf del feixisme. El Govern italià va emprar mitjans financers molt importants per «protegir la indústria cinematogràfica nacional» i construir Cinecittà i el Centre Sperimentale di Cinematografía, dos centres destinats a la formació d'actors, directors i tècnics, al mateix temps que, no obstant això, obligava als productors a invertir en epopeies, obres històriques i comèdies musicals molt allunyades de la veritable realitat humana i social del país.
  • El Cinema durant el Feixisme part 2

    El cinema italià solament va poder abordar aquestes realitats després del gran trastorn que va suposar la Segona Guerra Mundial i les seves immediates conseqüències. Va aparèixer llavors un fenomen, conegut avui amb el nom de neorealisme que, certament, constitueix fins avui la major contribució d'Itàlia a la història i a l'evolució del cinema.
  • El Cinema durant el Feixisme part4

    Més que en històries individuals, posa el focus d'atenció en els problemes de la col·lectivitat. Recorre amb freqüència a actors no professionals per als papers secundaris, i de vegades també (com per exemple en El lladre de bicicletes de De Sica) per als protagonistes. Les pel·lícules neorrealistes es roden sovint en exteriors.
  • El Cinema durant el Feixisme part3

    n el convuls període de la història italiana corresponent als últims anys de la Segona Guerra Mundial i la immediata postguerra, va sorgir al cinema italià un nou moviment denominat Neorealisme, això és, "nou realisme". El cinema neorrealista se centra temàticament en la vida quotidiana de personatges pertanyents a la classe treballadora, amb una clara intenció crítica.
  • El cinema Italià 2020

    El cinema Italià 2020
    Té lloc també en una altra bellíssima localitat italiana el Torí Film Festival . Nascut el 1982 a la ciutat de la "Mole Antonellina" que a més alberga el Museu de l'Cinema, l'esdeveniment està dedicat sobretot a la realització independent i, a més del cinema d'autor i de gènere, dedica especial atenció a les obres cinematogràfiques estrangeres ja les produccions en vídeo.