-
Sumer
va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris. Els sumeris són la primera i més antiga civilització amb escriptura del món. La seva procedència és incerta, i hi ha moltes hipòtesis, però les teories més serioses proposen un origen autòcton amb influències externes, possiblement procedents de l'Iran o de l'oest de l'Índia de la cultura que va fundar la ciutat de Mohenjo-Daro.[2] -
Don va sortir
és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria. Està situada al Creixent Fèrtil. -
Uruk
va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est del llit actual del riu Eufrates, junt a l'antic canal sec del riu Eufrates. Uruk dóna nom al període Uruk, el protohistòric, conegut com a calcolític, a l'edat del bronze primerenca en la història de Mesopotàmia. -
Lagaix
fou una ciutat estat de Mesopotàmia que apareix com a estat independent cap al 2600 aC. Abans probablement estava sota influència d'Uruk. El 2460 aC va tenir guerres amb Ur, Uruk, Kix i Akxak, i va fer una expedició contra Mari. Va passar a Umma cap al 2350 aC. Cap al 2330 aC Sargon I hi va establir un rei vassall. -
Ur
fou una ciutat estat de Mesopotàmia. Segons l'Antic Testament, era el lloc d'on era originari Abraham. Actualment és a l'Iraq. La ciutat apareix poc després del 3000 aC i, cap al 2650 aC, la governa Akalamdug, que havia aconseguit evitar l'hegemonia de Kix i s'havia apoderat d'Uruk. Més tard, hi aparegué una reina anomenada Puabi, la tomba de la qual es va trobar intacta. -
Nippur
fou una ciutat estat de Mesopotàmia que va sorgir cap al 2700 aC i va mantenir un difícil equilibri entre Kix i Uruk. Aquesta última la va ocupar a mitjans del segle XXVI aC, però uns anys després fou ocupada per Kix.[1] Finalment, va restablir la independència, que apareix ja consolidada cap al 2550 aC. La seva deïtat tutelar era Nunbarshegunu -
Kix
fou una ciutat estat de Mesopotàmia. Inicialment independent, cap al 2700 aC exercia l'hegemonia amb el rei Mebaragesi, que va ser derrotat per Uruk. El seu successor Aka sostindrà lluites contra el rei Guilgameix d'Uruk. A la mort de Gilgameix, Kix se'n va poder independitzar i potser va tornar a exercir l'hegemonia amb Mesalim, però després del 2600 aC ja torna a ser una ciutat sense domini sobre d'altres. -
Isin
fou una ciutat estat de Mesopotàmia, que s'esmenta com independent cap al 2400 aC, i passa cap al 2350 aC a mans de Lugalzagesi d'Umma i després a mans de Sargon I i els seus successors. -
Larsa
Possiblement la bíblica Ellasar, fou una ciutat estat de Mesopotàmia. El seu emplaçament ha estat identificat en la moderna Tell as-Senkereh o Tell Sankarah, a la governació de Dhi Qar, Iraq. La seva deïtat fou Pabilsag, déu dels arbres. -
Umma
fou una ciutat estat de Mesopotàmia. S'esmenta cap al 2600 aC, segurament després d'alliberar-se de l'hegemonia d'Uruk. Cap al 2355 aC, el tron va ser usurpat per Lugalzagesi, que era el fill del cap religiós local anomenat Babu. El nou rei s'apodera de Lagash, Uruk, Larsa, Isin, Nippur i Akxak. Altres ciutats se li sotmeten espontàniament. Kix fou derrotada però no ocupada.
