-
30,000 BCE
DOMESTICACIÓ DEL CABALL
Existen diversas hipótesis sobre muchos de los temas fundamentales en relación con la domesticación del caballo. Aunque ya en el arte paleolítico, alrededor del año 30 000 a. C., aparecieron en cuevas pinturas de caballos, estos eran, seguramente,[cita requerida] caballos salvajes cazados para usar su carne como alimento. Cuándo y cómo empezaron a ser domesticados estos animales es objeto de controversia. -
Period: 3500 BCE to 476
Que és l`edat antiga.
L'edat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi romà el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana. -
3050 BCE
D´INASTÍA D´EGIPTE.
a Dinastía I de faraones egipcios forma parte, juntamente con la Dinastía II, del Periodo Arcaico o Tinita, porque tienen su origen en Tinis (en griego, Tis en egipcio), próxima a Abidos, en el Alto Egipto. El periodo coincide con el final del periodo denominado Naqada IIId (final del Semaniense), y transcurre desde el 3050 a. C. hasta el 2890 a. C., aproximadamente, variando esta cronología en las fuentes bibliográficas en función de los métodos de datación adoptados. -
Period: 3000 BCE to 1200
CIVILITZACIÓ MINOICA
La civilització minoica va ser una cultura prehel·lenística de l'edat de bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC. El seu nom és producte del seu descobridor Sir Arthur Evans,que va relacionar el Palau de Cnossos, el més representatiu de la cultura, amb el palau del rei Minos i la llegenda del minotaure. -
2000 BCE
Neix l`escriptura.
'escriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada. El domini de l'escriptura i la lectura associada s'anomena alfabetisme. La persona que es dedica professionalment a escriure és escriptora i l'art d'escriure és la literatura -
1896 BCE
JOCS OLIMPICS
Des de l'inici dels Jocs Olímpics moderns iniciats el 1896 hi ha hagut 27 Jocs Olímpics d'estiu realitzats en 22 ciutats diferents i 21 Jocs Olímpics d'hivern realitzats en 18 ciutats diferents. Així mateix, tres edicions dels Jocs Olímpics d'estiu i dos dels d'hivern van ser cancel·lats a causa de la guerra: Berlín (estiu) l'any 1916, Tòquio (estiu) i Sapporo (hivern) l'any 1940, i Londres (estiu) i Cortina d'Ampezzo (hivern) l'any 1944. Els Jocs Olímpics d'estiu de 1906. -
Period: 1894 BCE to 1894 BCE
Primers Jocs Olímpics, inici de l'auge de Grècia
En l'actualitat, els Jocs se celebren bi-anualment alternant els Jocs Olímpics d'estiu i els d'hivern, és a dir, cadascun d'aquests dos té lloc cada quatre anys: aquest període és conegut com a Olimpíada. La creació dels jocs fou inspirada pels Jocs Olímpics de l'antigor, que se celebraren a Olímpia (Grècia) des del segle VIII aC fins al segle IV dC. El baró Pierre de Coubertin fundà el Comitè Olímpic Internacional l'any 1894; des de llavors, aquest organisme ha estat qui ha governat -
753 BCE
Fundació de Roma.
Fundación de Roma es referida por varias leyendas, las cuales fueron unificadas principalmente por la Eneida de Virgilio, reuniendo en una historia coherente distintas versiones de algunos ritos de iniciación de aquel tiempo. -
Period: 700 BCE to 549 BCE
IMPERI PERSA.
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida). L'imperi Mede, l'imperi Selèucida i l'imperi Part també seran descrits aquí, però com a estats invasors o ocupants de Pèrsia, no pròpiament perses, encara que n'adoptessin els costums i tradicions. -
Period: 462 BCE to 20
NEIXAMENTS DEMOCRACIA.
La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica principal és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup. En sentit estricte, la democràcia és una forma d'organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa -
322 BCE
Imperi maurya.
L'Imperi Màuria, o Maurya (322-185 aC), va ser un gran imperi polític i militar de l'antiga Índia creat per Chandragupta Maurya. Tenia la seva capital a la ciutat de Pataliputra, a prop de l'actual Patna. Es tracta de l'imperi més gran que ha dominat el subcontinent indi fins a l'arribada dels britànics. La seva decadència va començar cinquanta anys després que el regnat d'Asoka (nét de Chandragupta) s'acabés, i es dissolgué el 185 aC amb la fundació de la Dinastia Sunga a Magadha. -
313 BCE
L'edicte de Milà
L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat del Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes. L'edicte anava dirigit al Prefecte del Pretori, i va ser publicat el març del 313. El seu text, segons Lactanci, inclou la següent sentència: -
264 BCE
la primera guerra púnica.
La primera guerra púnica (264-241 a. C.) fue la primera de las tres guerras que libraron la República cartaginesa y la República romana, las dos grandes potencias del Mediterráneo occidental en aquel momento. Durante veintitrés años lucharon por la supremacía en la isla de Sicilia, su aguas circundantes y el norte de África, en el que fue el conflicto bélico más largo y continuo de la Antigüedad, así como la mayor guerra naval hasta entonces. -
Period: 227 BCE to 214
Imperi castagenes
Cartagena es una ciudad y un municipio de España situado en la costa del mar Mediterráneo, en la comunidad autónoma de la Región de Murcia. La ciudad, capital del municipio del mismo nombre, es la sede del parlamento autonómico de la Región de Murcia, la Asamblea Regional de Murcia, órgano legislativo de la comunidad autónoma.4 Cuenta con una población de 214 177 habitantes (INE, 2017) repartida en un término municipal de 558,08 km². Se encuentra al sur de la llanura. -
218 BCE
la segunda guerra púnica.
La segunda guerra púnica es el más conocido de los enfrentamientos bélicos acontecidos en el marco de las guerras púnicas entre las dos potencias que entonces dominaban el Mediterráneo occidental: Roma y Cartago. La contienda se suele datar desde el año 218 a. C., fecha de la declaración de guerra de Roma tras la destrucción de Sagunto, hasta el 201 a. C. en el que Aníbal y Escipión el Africano acordaron las condiciones de la rendición de Cartago. -
146 BCE
la tercera guerra púnica.
La Tercera Guerra Púnica (en llatí: Tertium Bellum punicum) va ser l'última de les guerres entre Cartago i la República romana. Va ocórrer entre els anys 149 i 146 aC. Aquesta última guerra va ser un enfrontament molt menor comparat amb les dues anteriors i principalment va consistir en una sola acció principal, el setge de Cartago. -
Period: 4 BCE to 6 BCE
Periode hel·lenistic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del segle IV aC al segle I aC), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi romà que el succeiria. A més de l'esplendor de les ciutats, com ara Alexandria, Antioquia de l'Orontes i Pèrgam, la importància de l'intercanvi comercial, el mestissatge. -
16
Batalla del bosc de Teutoburg
a batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics. Van ser destruïdes tres legions romanes, sota el comandament del governador Publi Quintili Var, a mans dels germànics comandats per Armini. Tot i que la batalla ocorregué en diversos llocs perquè l'exèrcit romà es trobava en marxa, tradicionalment. -
476
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476. Cap al segle IV, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani. La civilització romana s'estenia des del Rin i el Danubi fins al Sàhara, des de l'occident d'Hispània fins a Mesopotàmia.
