LA FI DEL MÓN ANTIC

Neix Jesús

1 CE

Va neixer Jesús, el creador del cristianisme.

Extenció del cristianisme

Period: 1 CE to 299

La religió cristiana, que abans estava prohibida es comença a extendre.

Mort de Jesús

33

Va morir executat a la creu.

El baix imperi

Period: 201 to 499

El baix imperi va durar del segle 3 al segle 5.

Persecució de Dioclecià

303

Va ser la persecució més forta de cristians en tota l'historia d'hispania.

Edicte de Milà

313

Aquest edicte deia que a partir d'aquell moment el cristianisme seria legal, per tant, ja no hi havia presó per els capellans etc...

Divisió del imperi romà

395

L'any 395, l'emperador Teodosi va dividir l'Imperi entre els seus dos fills, Honori va rebre la zona occidental, amb la capital Ravenna i Arcadi, l'oriental, amb la capital a Constantinoble. Aquesta divisió al final va ser definitiva.

Saqueig a Roma

410

EL cabdill visigot Alaric saqueja Roma.

Visigots s'instal·len al sud de Gàl·lia

415

L'any 415 el visigots van pactar amb les autoritats romanes i es van instal·lar al sud de Gàl·lia.

2n Saqueig a Roma

455

Els vàndals del nord d'Àfrica saqueijen Roma.

Destronen el darrer emperador de Roma

476

L'any 476, un poble bàrbar dirigit per Odoacre, va destronar el darrer emperador de Roma, Ròmul August, amb el quan desaparagué definitivament l'Imperi romà d'occident.

REGNE VISIGOT DE TOLOSA

Period: 476 to 507

Amb la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, els Visigots es fan amb el control d’un ampli territori (sud de l’actual França i territori peninsular) i estableixen la capital del regne a la ciutat de Tolouse.

Batalla de Vouillé

507

els francs van vèncer als visigots a la Batalla de Vouillé, l’any 507, provocant la retirada dels visigots al sud dels Pirineus i l’establiment de la nova capital a Toledo.

REGNE VISIGOT DE TOLEDO

Period: 507 to 711

Els francs van vèncer als visigots a la Batalla de Vouillé, l’any 507, provocant la retirada dels visigots al sud dels Pirineus i l’establiment de la nova capital a Toledo.

Naixament de Mahoma

570

Neix Mahoma, el profeta de l'islamisme.

REGNAT DE LEOVIGILD

573

Leovigild va permetre els matrimonis mixtes entre visigots i hispanoromans.

Revelacions de Mahoma

610

L'any 610 se sentí cridat per Déu i va considerar que Al·là l’havia escollit com a profeta i missatger per combatre els pagans. Així començà a predicar una nova religió, l’islamisme

Hègira

622

Mahoma va haver de fugir de la Meca amb els seus seguidors i es refugià a Medina (“ciutat del profeta”). Aquesta emigració, coneguda amb el nom de hègira (fugida), marca l’inici del calendari musulmà o islàmic.

Mahoma conquesta la Meca

628

Van fer un tractat per poder estar a la Meca, però al cap de dos anys el van trencar i van haver de fugir.

Batalla de Guadalete

711

Els musulmans invaeixen el regne de Toledo.

Conquesta musulmana de la Península Ibèrica

711

Els musulmans arriben a la península ibèric, iniciant el Califat Omeia.

Emirat Dependent de Còrdova

Period: 711 to 756

Els musulmans arriben a la península ibèrica i la conquisten. UN cop conquistada, estableixen la capital a Córdoba.

Conquesta musulmana de Barcelona

717

L'entrada dels musulmans a Barcelona va ser pactada, de manera que es va estalviar batallar.

Batalla de Covadonga

May 28, 722

La batalla de Covadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Després de la batalla es va crear un principat cristià independent a les muntanyes nord-occidentals de la península, que posteriorment es convertiria en el regne d'Astúries.

L'emirat de Córdoba independent

Period: 756 to 929

L'organitzador de l'emirat independent va ser Abderrahman II que va reduir el nombre de cristians en territori musulmà

Batalla de Poitiers

801

Els regnes cristians del nord de la península Ibèrica van conquerir progressivament l'Àndalus.

Abderraman lll es proclamat califa

Jan 21, 912

Al segle x semblava que l'Àndalus s'havia de desmembrar a causa de les contínues revoltes i l'avenç dels regnes cristians. Va ser aleshores que el jove príncep Abderrahman va posar fi a les rebel·lions internes, va enfortir el poder polític i va vèncer diverses vegades els enemics del nord (els cristians).

Califat de Granada

Period: 929 to 1031

Va ser un califat proclamat per Abderrahman III el 929, posant fi a l'emirat independent..

Regnes de Taifes

Period: 1031 to 1248

Al 1.031, Al-Andalus es va dividir en més de 25 taifes (regnes independents). Això va debilitar la fragmentació política militarment la taifa davant els regnes cristians. Això va facilitar la invasió d'uns pobles que havien creat un gran imperi del nord d'Àfrica. Els dos pobles es van instal·lar a l'Al-Andalus i van controlar la majoria dels regnes de taifes.

Batalla de las Navas de Tolosa

1212

Va ser una batalla decisiva dins el conflicte conegut com la Reconquesta, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dóna pas a l'hegemonia dels regnes cristians. Segons els autors musulmans, la batalla es va lliurar dimarts 15 de sàfar del 609, que correspon al 17 de juliol del 1212.

Reconquesta de Sevilla

1247

Va durar entre 1247 i 1248 fou un dels episodis de la reconquesta. La ciutat estava governada de forma republicana per un consell de notables, i va nomenar com a cap civil. militar i religiós a l'almohade Abul Hasan Al Xataf Ben Abu Alí.

Regne Nassarita de Granada

Period: 1248 to 1492

El 1212 es produeix la Batalla de Las Navas de Tolosa, amb una derrota decisiva per als almohades, que veuen com els regnes cristians conquereixen molt de territori en els anys següents i que provocarà una gran anarquia en els seus territoris, la qual es farà notar també a Granada.

Fi de la romà d'orient

1453

Es la fi definitiva de l'imperi bizenti.

Rendició de Granada

1491

Els musulmans governants de Granada van fer un tractat amb els reconqueridors. El tractat es renunciava a la sobirania musulmana del Regne de Granada (fundat diversos segles abans) a favor dels monarques catòlics. El tractat posava fi a la guerra de Granada, garantint una sèrie de drets als musulmans, inclosa la tolerància religiosa i el seu just tractament en compensació per una rendició i capitulació incondicionals.

Desembarcament a Gibraltar

Apr 25, 1607

La batalla naval de Gibraltar va ser un combat naval esdevingut el 25 d'abril de 1607 durant la Guerra dels Vuitanta Anys en el qual una flota de les Províncies Unides dels Països Baixos va sorprendre i va atacar durant quatre hores la flota espanyola amarrada a la badia de Gibraltar. La batalla va acabar amb una contundent victòria holandesa.