LA FI DEL MÓN ANTIC

Timeline created by janabadia
  • AD 1

    EL NAIXAMENT DE CRIS

    EL NAIXAMENT DE CRIS
    Jesús de Natzaretn neix
  • Period:
    AD 1
    to
    300

    INICIS DEL CRSTIANISME

    Període que comprèn el temps en què els cristians eren perseguits i havien de dur la seva pràctica en clandestinitat
  • Period:
    301
    to
    500

    EL BAIX IMPERI

    Període que marca la decadència de l’Imperi romà des de la crisi del segle III d.C fins la caiguda de roma a mans dels germànics a finals del segle V d.C
  • 303

    PERSECUSIONS DE DIOCLECIÀ

    PERSECUSIONS DE DIOCLECIÀ
    L’emperador Dioclecià va ordenar les persecucions de cristians més dures que es van produir. Va ser durant el seu regnat que es van produir els martiris de Sant Cugat, Santa Eulàlia i Sant Feliu.
  • 313

    EDICTE DE MILÀ

    EDICTE DE MILÀ
    L’emperador Constantí va promulgar aquest edicte segons el qual el Cristianisme deixava de ser una religió perseguida. Aquest fet va posar fi a les persecucions que els cristians van patir, sobretot durant el regnat de l’emperador Dioclecià, i va permetre que sortissin de la clandestinitat.
  • 330

    FUNDACIÓ DE CONSTANTINOBLE

    FUNDACIÓ DE CONSTANTINOBLE
    Constantinoble va ser fundada per l'Emperador Constantí I d'acord amb criteris estratègics.
  • Period:
    330
    to
    1453

    IMPERI BIZANTÍ

    Va ser capaç de resistir les invasions germàniques, es va mantenir amb el seu nom durant deu segles. La seva capital era Constantinoble, que abans s'anomenava Bizanci.
  • 360

    CONSTRUCCIÓ ESGLÈSIA SANTA SOFIA

    CONSTRUCCIÓ ESGLÈSIA SANTA SOFIA
    És una de les obres mestres de l' art bizantí . El seu significat és Divina Saviesa i està dedicada a la segona persona de la Santíssima Trinitat. Durant gairebé un segle va ser el centre espiritual de l'Imperi bizantí.
  • 390

    EDICTE DE TESSALÒNICA

    EDICTE DE TESSALÒNICA
    Amb aquest edicte, l’emperador Teodosi va convertir el Cristianisme en religió oficial de l’Imperi.
  • 395

    DIVISIÓ DE L'IMPERI ROMÀ

    DIVISIÓ DE L'IMPERI ROMÀ
    L’emperador Teodosi va dividir l’imperi en dos parts i les va donar als seus dos filla. La part oriental la va donar a Arcadi i l’occidental a Honori
  • 410

    PRIMER SAQUEIG DE ROMA

    PRIMER SAQUEIG DE ROMA
    Els Visigots, comandats pel cabdill Alaric, van entrar i saquejar la ciutat de Roma. Això va ser un cop molt dur ja que la ciutat de Roma no havia estat expugnada des de la seva fundació el 753 a.C
  • 415

    VISIGOTS PACTEN AMB ROMA

    VISIGOTS PACTEN AMB ROMA
    Els Visigots van aconseguir pactar amb les autoritats romanes el seu establiment a l’interior de l’Imperi, concretament a les terres de la Gàl·lia.
  • 455

    SEGON SAQUEIG DE ROMA

    SEGON SAQUEIG DE ROMA
    Aquest cop van ser els Vàndals que durant quinze dies van sotmetre la ciutat de Roma a un saqueig tant dur que ha portat a fer servir l’expressió vàndal per referir-se a un acte violent i reprobable.
  • 476

    CAIGUDA DE L'IMPERI ROMA D'OCCIDENT

    CAIGUDA DE L'IMPERI ROMA D'OCCIDENT
    Un poble germànic comandat pel cabdill Odoacre va entrar a Roma i va vèncer l’últim emperador d’Occident, Ròmul August, posant punt i final a l’Imperi romà. Aquest fet va ocasionar l’establiment dels regnes germànics.
  • 527

    JUSTINIÀ I

    JUSTINIÀ I
    Justinià I va ser nomentat emperador de l’Imperi romà d’Orient. Sota el seu regnat l’imperi va recuperar una gran importància i va permetre que somniés amb el reestabliment de l’Imperi romà
  • 527

    REGNE DE JUSTINIÀ

    REGNE DE JUSTINIÀ
    El regnat de Justinià I destaca per el seu ambiciós projecte de restauració de l'Imperi Romà
  • 570

    NAIXEMENT DE MAHOMA

    NAIXEMENT DE MAHOMA
    Mahoma va néixer a la Meca l’any 570. Es va dedicar al comerç i va continuar el negoci familiar. Va morir l'any 635 a Medina.
  • 612

    REVELACIONS DE MAHOMA

    REVELACIONS DE MAHOMA
    Mahoma va experimentar l'aparició sobrenatural d'una veu que afirmava parlar-li en nom de Déu, que posteriorment s'identificaria amb l'arcàngel Gabriel.
    A partir del 613, Mahoma va començar a predicar públicament el contingut d'aquestes revelacions.
  • 622

    HÉGIRA

    HÉGIRA
    Va ser la fugida de Mahoma i els seus seguidors de la Meca després d’enfrontar-se contra el mercaders, i que va marcar l’inici del calendari musulmà o islàmic.
  • 630

    MAHOMA CONQUESTA LA MECA

    MAHOMA CONQUESTA LA MECA
    Va ser el fet de la caiguda de la Meca, en l'actual Aràbia Saudita en mans dels musulmans, liderats pel profeta Mahoma, el 11 de gener de l'any 630.
  • 632

    MORT DE MAHOMA

    MORT DE MAHOMA
    Mahoma va morir el 8 de Juny de l'any 632 d.C a Medina, Arabia saudita. Els musulmans van considerar a Mahoma com el darrer profeta i missatger enviat per Déu.
  • Period:
    632
    to
    661

    MAHOMA I ELS CALIFES RASHIDUN

    Després de que Mahoma morís, van completar la unificació d'Aràbia i van conquerir Palestina, Síria i Egipte. I també Mesopotàmia i Pèrsia territoris de l'actual Iran i Irak.
  • 653

    LIBER IUDICIORUM

    LIBER IUDICIORUM
    El Liber Iudiciorum va ser un cos de lleis, lleis visigot , de caràcter territorial , disposat pel rei Recesvint i promulgat probablement l'any 654.
  • Period:
    661
    to
    750

    CALIFAT OMEIA

    Es van extendre cap al nord d'Àfrica i per l'Orient fins al riu Iindús, actuals Afganistan i Pakistan. El 711 van entrar a la Península Ibérica, on van ser aturats per els Francs, a la Batalla de Poiteirs.
  • 711

    BATALLA DE GUADALETE

    BATALLA DE GUADALETE
    La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.
  • Period:
    711
    to
    718

    LA CONQUESTA MUSULMANA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

    Un exèrcit format majoritàriament per berbers pero dirigits per una majoria àrab van travessar l'estret de Gibraltar, iniciant la conquesta del regne visigot.
    Els visigots van ser incapaços d'oposar-hi resistència.
    Els exèrcits musulmans van controlar tota la Península Ibèrica i van travessar els Pirineus. La regió asturiana va restar al marge de la ocupació i alguns nobles on clergues hispanoisigots s'hi van refugiar. La noblesa va pactar amb els musulmans per conservar el poder i les terre.
  • Period:
    718
    to
    756

    EMIRAT DEPENDENT DE CÒRDOVA

    Els musulmans van anomernar el territori peninsular Al-Àndalus i el van convertir en una província de l’Imperi omeia, nomenant un valí que governaria el territori en nom del califa.
    Els exèrcits musulmans van intentar continuar la conquesta a l’altra costat dels Pirineus. Allà es van trobar amb el regne franc que va poder fer front i derrotar els musulmans a la batalla de Poitiers (732), obligant les tropes islàmiques a replegar-se al sud dels Pirineus.
  • 722

    BATALLA DE COVADONGA

    BATALLA DE COVADONGA
    La batalla de Cuadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Després de la batalla es va crear un principat cristià independent, que posteriorment es convertiria en el regne d'Astúries, convertint-se en un bastió de la resistència cristiana a l'expansió del domini musulmà.
  • 732

    BATALLA DE POITIERS

    BATALLA DE POITIERS
    Els més d'Octubre un exèrcit franc a les ordres de Carlos Martel es va enfrontar als musulmans d'al-Andalus que havien creuat els Pirineus envaint el Regne Franc.
  • Period:
    732
    to
    843

    IMPERI CAROLINGI

    L’Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany.
  • 742

    CARLEMANY

    CARLEMANY
    Carlemany va ser el rei dels francs, reis dels llombards i emperador d'Occident.
  • Period:
    750
    to
    1258

    CALIFAT ABBÀSSIDA

    A partir del 750 van dominar el món islàmic. El 751, l'avenç musulmà es va veure frenat per les tropes xineses a la Batalla de Talàs. Van entrar en un procés de fragmentació, i van haver-se d'independitcarse de la península Ibérica, el Marroc, Egipte i Tunísia
  • 751

    BATALLA DE TALAS

    BATALLA DE TALAS
    La batalla de talas va ser un enfrontament militar entre el califat abbàssida i el seu aliat, l'Imperi tibetà, contra la dinastia xinesa Tang.
  • Period:
    756
    to
    929

    EMIRAT INDEPENDENT DE CÒRDOVA

    Les disputes entres les famílies nobles establertes a Al-Àndalus van ser feqüents, així com les baralles amb la població hispànica.
    El príncep Abderrahman va trencar els vincles polítics amb el califat, mantenint només la depèndencia religiosa i es va proclamar emir de Còrdova.
    L’any 750 la família Omeia va ser destronada i assassinada pels Abbàssides de Bagdad . Només l’últim descendent va poder escapar-se refugiant-se a l’Al-Àlandalus, conseguint fer-se amb el poder del territori.
  • 800

    CARLEMANY ES CORONAT EMPERADOR

    CARLEMANY ES CORONAT EMPERADOR
    Carlemany va ser el rei dels francs, rei dels llombards i emperador d’Occident.
    Va expandir els diferents regnes francs fins a transformar-los en un imperi, al qual va incorporar gran part d'Europa occidental i central.
  • 843

    TRACTAT DE VERDUN

    TRACTAT DE VERDUN
    El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
  • 929

    ABDERRAM III ES PROCLAMAT CALIFA

    ABDERRAM III ES PROCLAMAT CALIFA
    Al segle X semblava que l'Àndalus s'havia de desmembrar a causa de les contínues revoltes i l'avenç dels regnes cristians. Va ser aleshores quan el jove príncep Abd-ar-Rahman va posar fi a les rebel·lions internes, va enfortir el poder polític i va vèncer diverses vegades els enemics del nord (els cristians).
  • Period:
    929
    to
    1031

    CALIFAT DE CÒRDOVA

    L’any 929 Abderramán III s’independitza religiosament del califat de Bagdad, iniciant el període més conegut com Califat de Còrdova
    Va ser el període de màxima esplendor i estabilitat de l’Al-Àndalus. Durant aquest període es va produir un comerç marítim molt actiu, es frenà l’expansió dels regnes del nord que va organitzar Almansor i una gran expansió econòmica.
  • 985

    CONQUESTA MUSULMANA DE BARCELONA

    CONQUESTA MUSULMANA DE BARCELONA
    La conquesta de "Barxiluna" (actual Barcelona) va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna, que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova. El setge i posterior conquesta s'emmarca dins la conquesta carolíngia d'Hispània.
  • Period:
    1031
    to
    1238

    REGNES DE TAIFES

    A partir del segle XI la unitat de califat es va desfer i es van anar formant territoris independents anomenats “Taifes”.
    Les Taifes van viure una època de gran prosperitat econòmica pero no van ser capaces de frenar l'avens dels regnes cristians haven de pagar uns tributs per tal de mantenir la pau i no ser conquerides.
    Al llarg d’aquest període es va produir l’arribada de dos exèrcits musulmans a l'Al-Àndalus, primer va ser els almoràvits i després els almohades.
  • 1054

    CISMA D'ORIENT

    CISMA D'ORIENT
    La seva cultura estava influïda pel cristianisme la literatura i l'art, sota el control d'un poder imperial de l'església. Els emperadors van afavorir els altres càrrecs tot i que no depenguès de Roma això va finalitzar l'any 1054 quan el cristianisme oriental es va separar definitivament de l'església romana, formant l’església ortodoxa.
  • 1212

    BATALLA DE LAS NAVAS DE TOLOSA

    BATALLA DE LAS NAVAS DE TOLOSA
    La batalla de Las Navas de Tolosa la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva dins el conflicte conegut com la Reconquesta, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dóna pas a l'hegemonia dels regnes cristians. Segons els autors musulmans, la batalla es va lliurar dimarts 15 de sàfar del 609, que correspon al 17 de juliol del 1212.
  • 1248

    RECONQUESTA DE SEVILLA

    RECONQUESTA DE SEVILLA
    La conquesta de Sevilla va tenir lloc entre agost de 1247 i el 23 de novembre de 1248 per part de les tropes cristianes de Ferran III de Castella . La ciutat es trobava sota el domini musulmà de l' caid Axataf .
  • Period:
    1248
    to
    1492

    REGNE NASSARITA DE GRANADA

    Va ser l'últim territori musulmà a la Península Ibèrica dirigit per la dinastia nassarita.
    Aquest regne ocupava un ampli territori amb importants ciutats portuàries motiu pel qual tenia una important activitat comencial amb altres ciutats europees.
    Això li va permetre seguir pagant les pàries als regnes cristians fins que van ser conquerits pels Reis Catòlics.
  • 1258

    ELS MONGOLS SAQUEGEN BAGDAD

    ELS MONGOLS SAQUEGEN BAGDAD
    El setge de Bagdad va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria del cap mongol Hülegü, nét de Gengis Khan i germà del cap suprem mongol Mongke, sobre el Califat abbàssida i que va culminar en la presa, saqueig i incendi de Bagdad.
  • 1492

    RECONQUESTA DE BARCELONA

    RECONQUESTA DE BARCELONA
    La conquesta de "Barxiluna" (actual Barcelona) va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna, que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova. El setge i posterior conquesta s'emmarca dins la conquesta carolíngia d'Hispània.
  • DESAMBARCAMENT DE GIBRALTAR

    DESAMBARCAMENT DE GIBRALTAR
    Un exercit format majoritàriament per berbers però dirigits per una minoria àrab van travessar l'estret de Gibraltar, iniciant la coquesta del regne visigot
  • RENDICIÓ DE GRANADA

    RENDICIÓ DE GRANADA
    Les Capitulacions de Granada, de vegades conegudes com el Tractat de Granada, van ser signades i ratificades el 25 de novembre de 1491 davant el rei de l'Emirat de Gharnata Abu 'Abd Allah Muhammad Boabdil i els Reis Catòlics, en aquell temps monarques d'Aragó, de Castella, de Lleó, i de Sicília.[1] Pel tractat es renunciava a la sobirania musulmana del Regne de Granada (fundat diversos segles abans) a favor dels monarques catòlics.