Baixa

La història de la Medicina

  • 1 CE

    Primers tractaments mèdics ( 3000 a.C.)

    Primers tractaments mèdics ( 3000 a.C.)
    Tècnica de trepanació ( perforació dels ossos del cap per accedir a l’encèfal). En les societats nòmades, recol·lectores i caçadores no tenen la figura d’un sanador i qualsevol membre del grup pot exercir aquesta funció. Per altra banda, les societats establertes, les quals comencen a modificar l’entorn a favor seu, tendeixen a especialitzar un membre del grup en funcions de bruixot o sanador, sovint revestit d’algun poder o influència divina.
  • 2

    Antic Egipte ( 2000 a.C.)

    Antic Egipte ( 2000 a.C.)
    Apareix l'especialització en caps de la medicina i el sistema sanitari públic. L'antic Egipte mantenia en la bona part una concepció màgica de la malaltia, però començà a desenvolupar un interès pràctic per camps com l'anatomia, la salut pública o el diagnòstic clínic, els quals van suposar un avenç important en la manera de comprendre les malalties. També apareixen tres tipus de metges a la societat egípcia: els sacerdots de Sekhmet, els metges civils i els mags.
  • 3

    Medicina hebrea ( 1000 a.C.)

    Medicina hebrea ( 1000 a.C.)
    Aparició de lleis i rituals relacionats amb la salut, com ara l'aïllament de persones infectades, rentar-se després de manipular cossos difunts i l'enterrament dels excrements lluny dels habitatges. També van començar a regular la cura de pell, banys, alimentació, habitatge i robes, regulació del treball i sexualitat entre altres.
  • 4

    Antiga Grècia i Imperi Romà ( 800 a.C.)

    Antiga Grècia i Imperi Romà ( 800 a.C.)
    Es creen temples que funcionaven com a centres d'atenció mèdica, prognosi i curació. En aquests santuaris, els pacients entraven en un estat de somni semblant al de l'anestèsia i es podia curar a partir d'aquest o amb cirurgia. Roma inventa nombrosos instruments mèdics, com és el cas del bisturí.
  • 5

    Mesopotàmia ( 669 - 626 a.C.)

    Mesopotàmia  ( 669 - 626 a.C.)
    La malaltia era considerada una concepció sobrenatural i un càstig diví imposat per diferents dimonis per haver trencat algun tabú. Així doncs, primer s'havia d'identificar quin dels aproximadament 6.000 possibles dimonis era la causa del problema. Per fer-ho, utilitzaven tècniques endevinatòries basades en l'estudi del vol de les aus, la posició dels astres...
  • 6

    Hipòcrates ( S. IV a.C.)

    Hipòcrates ( S. IV a.C.)
    Considerat el pare de la medicina occidental. Crea el jurament hipocràtic, escriu els Tractats hipocràtics i classifica les malalties com a agudes, cròniques, endèmiques i epidèmiques.
  • 7

    Medicina hel·lenística ( 300 a.C.)

    Medicina hel·lenística ( 300 a.C.)
    Recull els coneixement de la medicina del període d’esplendor de la cultura grega, la qual es transmet a Alexandria i Roma. Apareix la dissecció de cadàvers humans. Cal destacar Galè de Pèrgam, el qual elaborà una doctrina que combinava la filosofia amb la doctrina mèdica. Galè va descobrir que per les artèries circulava la sang i no aire, tal com pensaven els hipocràtics.
  • 8

    Antiga Xina ( S. III a.C.)

    Antiga Xina ( S. III a.C.)
    La medicina tradicional xinesa creu en malalties tant reals com místiques. En relació a això, es basa en l'ús d'herbes medicinals, acupuntura, massatges i altres formes de teràpia que s'han practicat a la Xina durant milers d'anys.
  • 9

    Índia ( S. II d.C.)

    Índia ( S. II d.C.)
    Utilitzen un meticulós sistema de diagnòstic ( palpació i auscultació) a més d'una sèrie d'indicacions dietètiques. Es crea una escola que intenta mantenir la salut del cos i la ment, ja que, segons les seves creences, es troben en constant comunicació. També s'empren tècniques per tal de guarir, millorar i allargar la vida de les persones. S'ensenya medicina interna, cirurgia i anatomia, pediatria, toxicologia, ciència del rejoveniment...
  • 10

    Amèrica precolombiana ( 250 d.C.)

    Amèrica precolombiana ( 250 d.C.)
    Formada per tota mena de societats diverses com els inques, els maies i els asteques, els quals relacionaven les malalties amb l'espiritualisme. Utilitzen tan rituals de sacrificis per invocar dimonis com també medicina quirúrgica. Tenen un gran coneixement envers les plantes medicinals, per aquest motiu hi ha un desenvolupament farmacològic, reflectit en més de quatre-centes receptes. Els sanadors s'especialitzen en àmbits concrets ( fisioterapeutes, llevadores, cirurgians...).
  • 11

    Islam ( S. IX - XII)

    Islam ( S. IX - XII)
    Es crea el primer hospital-escola. Fou allà quan es començà a utilitzar l'etanol de forma sistemàtica en la seva pràctica mèdica. En aquesta època apareix una enciclopèdia molt valuosa d'un metge iranià, el qual va registrar els casos clínics que va tractar. Una altra de les figures representatives de l'època fou Ibn Sina, un filòsof que va escriure una de les obres més importants de la història de la medicina, ja que va constituir la referència a tota Europa durant molt temps.
  • 12

    La Medicina a l'Edat Mitjana ( 400 - 1400 d.C.)

    La Medicina a l'Edat Mitjana ( 400 - 1400 d.C.)
    Degut a una desestabilització econòmica, política i cultural, la medicina va decaure. Durant aquest període, va agafar molta més importància la medicina espiritual, i va entrar en decadència la medicina racional. Per tant, aquest període no va ser marcat per grans avenços mèdics.
    L’aparició de la pesta negra va forçar els metges a buscar solucions pròpies per a tractar aquesta malaltia.
    Un dels avenços més importants d’aquesta època va ser l’aparició dels hospitals.
  • 13

    La Medicina renaixentista ( S.XV)

    La Medicina renaixentista ( S.XV)
    Degut a les diverses plagues ( pesta, lepra, tuberculosi...) que es van produir a la població europea fins al final de l’Edat Mitjana, la població es va conscienciar que havien de fer alguna cosa per a prevenir les malalties: hàbits de higiene pública, prevenció de malalties, millorar les condicions de vida... S'introdueix el concepte de fibra i Copèrnic publica la seva teoria heliocèntrica.
  • 14

    Nicolau de Cusa ( 1451)

    Nicolau de Cusa ( 1451)
    Nicolau de Cusa inventa lents còncaves per tractar la miopia.
  • 15

    Realdo Colombo ( 1516 - 1559)

    Realdo Colombo ( 1516 - 1559)
    Introdueix la idea i descripció de la circulació menor de la sang i les vàlvules de les venes.
  • 16

    Andreas Vesal ( 1543)

    Andreas Vesal ( 1543)
    Andreas Vesal publica "De Humanis córpori fàbrica", el mateix any en què Copèrnic enuncia que el model ptolemaic és erroni.
  • 17

    La Revolució Científica del S.XVII

    La Revolució Científica del S.XVII
    En aquesta nova etapa, la ciència mèdica pateix canvis tant en l'àmbit teòric i metodològic com en les tècniques emprades per a la curació dels malalts.
    Destaquen dos corrents intel·lectuals: l’empirisme mèdic (Thomas Sydenham), que es centrà en la renovació dels coneixements i El mecanisme biològic (René Descartes), el qual va incidir especialment en la fisiologia.
  • 18

    William Harvey ( 1579 - 1657)

    William Harvey ( 1579 - 1657)
    Harvey interpreta per a primer cop el cor com una bomba que fa moure el corrent sanguini. Gràcies als seus càlculs demostra que la teoria de Galè es falsa i que la sang flueix constantment per un circuit amb la finalitat de subministrar substàncies als diferents òrgans.
  • 19

    Johann Sigismund Elsholtz ( 1665)

    Johann Sigismund Elsholtz ( 1665)
    Johann Sigismund Elsholtz realitza la primera injecció intravenosa.
  • 20

    Thomas Sydenham ( 1624 - 1689)

    Thomas Sydenham ( 1624 - 1689)
    Thomas va crear la primera classificació de les malalties i va distingir -les entre malalties cròniques i agudes.
  • 21

    El segle XVII i la Il·lustració ( S.XVIII)

    El segle XVII i la Il·lustració ( S.XVIII)
    Apareix el vitalisme el qual ens diu que la malaltia és una conseqüència del nostre cos amb l’acció d'una ànima que habita en aquest. Isaac Newton, Leibniz i Galileu avancen envers el mètode científic.
  • 22

    Edward Jenner ( 1796)

    Edward Jenner ( 1796)
    Edward Jenner desenvolupa la primera vacuna eficaç contra la verola.
  • 23

    Segle XIX

    Segle XIX
    Trobem importants avenços científics en les ciències biològiques, com és el cas de la Teoria de l’Evolució de Charles Darwin, de la genètica clàssica de Mendel i Vries o de la Teoria cel·lular de Schleiden, Schwann i Virchow. També cal esmentar l’anestèsia i l'estudi sobre les vitamines, els quals serviran com a fonaments de la nutrició i dietètica modernes. Podem destacar Philippe Pinel (1745-1826), que es va interessar per les lesions provocades per determinades malalties als teixits del cos.
  • 24

    Humphry Davy ( 1800)

    Humphry Davy ( 1800)
    Humphry Davy publica les propietats anestèsiques de l'òxid nitrós.
  • 25

    Hanaoka Seishū ( 1804)

    Hanaoka Seishū ( 1804)
    Hanaoka Seishū, metge japonès, duu a terme una mastectomia d'un càncer de mama utilitzant per primer cop anestèsia general.
  • 26

    René Laënnec ( 1816)

    René Laënnec ( 1816)
    René Laënnec inventa l'estetoscopi.
  • 27

    Rudolf Virchow ( 1839)

    Rudolf Virchow ( 1839)
    Rudolf Virchow publica la teoria cel·lular.
  • 28

    Crawford Long ( 1842)

    Crawford Long ( 1842)
    Crawford Long duu a terme la primera intervenció quirúrgica amb anestèsia a Occident.
  • 29

    Gregor Mendel ( 1865)

    Gregor Mendel ( 1865)
    Publicació de l'article de Gregor Mendel Experiments sobre la hibridació de les plantes, que dóna inici als estudis sobre genètica.
  • 30

    Friedrich Miescher ( 1869)

    Friedrich Miescher ( 1869)
    Friedrich Miescher descobreix l'ADN.
  • 31

    Louis Pasteur i Robert Koch ( 1870)

    Louis Pasteur i Robert Koch ( 1870)
    Louis Pasteur i Robert Koch publiquen la teoria microbiana de les malalties infeccioses.
  • 32

    Wilhelm Röntgen ( 1895)

    Wilhelm Röntgen ( 1895)
    Wilhelm Röntgen descobreix els Raigs X.
  • 33

    Henri Becquerel ( 1896)

    Henri Becquerel ( 1896)
    Henri Becquerel descobreix la radioactivitat.
  • 34

    Segle XX

    Segle XX
    Durant el S. XX es desenvolupen tres noves concepcions de la medicina: l'anatomoclínic, el fisiopatològic i l'etiològic. Aquests es basen en el model científic biologista i amb uns fonaments del positivisme filosòfic.
    Durant aquest segle es creen grups de recerca els quals incideixen en la recerca de temes més concrets. Amb el descobriment de la penicil·lina es comença una era antibiòtica. Al 1929, Concha Criado és la primera dona que té la primera plaça de metgessa titular.
  • 35

    Frederick Gowland Hopkins ( 1906)

    Frederick Gowland Hopkins ( 1906)
    Frederick Gowland Hopkins descriu les vitamines i proposa la seva manca com a causa de l'escorbut i del raquitisme.
  • 36

    Thomas Hunt Morgan ( 1910)

    Thomas Hunt Morgan ( 1910)
    Thomas Hunt Morgan demostra que els gens resideixen en els cromosomes.
  • 37

    Alexander Fleming ( 1929)

    Alexander Fleming ( 1929)
    Alexander Fleming publica el seu descobriment sobre la penicil·lina en el British Journal of Experimental Pathology, la qual cosa inicia l'era antibiòtica de la medicina.
  • 38

    Jean Brachet ( 1933)

    Jean Brachet ( 1933)
    Jean Brachet demostra que l'ADN es troba en els cromosomes i que l'ARN està present en el citoplasma de totes les cèl·lules.
  • 39

    Francis Crick, James D. Watson i Rosalind Franklin ( 1953)

    Francis Crick, James D. Watson i Rosalind Franklin ( 1953)
    Francis Crick, James D. Watson i Rosalind Franklin descobreixen l'estructura molecular de l'ADN.
  • 40

    L'OMS i la verola ( 1980)

    L'OMS i la verola ( 1980)
    L'OMS declara oficialment erradicada a la verola, la primera malaltia humana a ser completament vençuda.
  • 41

    Projecte Genoma Humà ( 1990)

    Projecte Genoma Humà ( 1990)
    Es funda el Projecte Genoma Humà amb la missió de determinar les posicions relatives de tots els nucleòtids (o parells de bases) i identificar els 20.000 a 25.000 gens presents en ell. El projecte es completa el 2003.
  • 42

    Evidence-Based Medicine Working Group ( 1992)

    Evidence-Based Medicine Working Group ( 1992)
    L'"Evidence-Based Medicine Working Group" (EBMWG) de la Universitat McMaster a Ontàrio (Canadà), publicava a la revista JAMA, l'article titulat: Evidence -based medicine. A new approach to teaching the practice of medicine, la qual dóna origen a la medicina basada en l'evidència.
  • 43

    Segle XXI ( 2007)

    Segle XXI ( 2007)
    Científics descobreixen com utilitzar cèl·lules de pell humana per crear cèl·lules embrionàries.