-
Period: to
LA II REPÚBLICA
-
Period: to
Govern provisional
-
Eleccions municipals que donen el triomf als partits republicans
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
Es proclama la II República dirigida. A Catalunya, aquesta tasca la dugué a terme Francesc Macià
La proclamació de la Segona República Espanyola va consistir en la instauració el 14 d'abril de 1931 de el nou règim polític republicà que va succeir a la monarquia constitucional d'Alfons XIII de Borbó -
Period: to
Bienni Reformista
-
Guanyen les eleccions generals republicans i socialistes
La primera volta de les eleccions generals d'Espanya de 1931, considerades a Corts Constituents, es va celebrar el 28 de juny de 1931. La segona volta es va perllongar, amb diverses eleccions parcials, entre el 19 de juliol i el 8 de novembre. Van tenir lloc poc després de la proclamació de la Segona República Espanyola per tal d'elaborar una nova constitució. -
Constitució de 1931
La Constitució espanyola de 1931 va ser aprovada el 9 de desembre de 1931 per les Corts Constituents, després de les eleccions generals espanyoles de 1931 que van seguir a la proclamació de la Segona República, i va estar vigent fins al final de la guerra civil a 1939. -
Cop d’estat del general Sanjurjo
Fallit cop d'Estat conegut com la Sanjurjada, que es va produir a la matinada el 10 d'agost de 1932 contra la Segona República Espanyola. Liderat des de Sevilla pel general José Sanjurjo -
S’aprova a les Corts l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932, també conegut com Estatut de Núria, va ser una llei espanyola aprovada durant el primer bienni de la Segona República Espanyola que atorgava a Catalunya per primera vegada un Estatut d'Autonomia que li permetia tenir un govern i un parlament propis, i exercir determinades competències -
Reforma Agricola
Expropiació amb indemnització d'una part dels
latifundis que serien lliurats en petits lots de terra als jornalers -
Period: to
Bienni negre
-
Eleccions general que donaren la majoria als partits de centre i dreta
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Creació de Falange Espanyola de les JONS
Falange Espanyola de les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista, conegut habitualment com Falange Espanyola de les JONS i, de forma abreujada, FE de les JONS o FE-JONS, va ser un partit polític espanyol que compartia la ideologia fascista i nacionalsindicalista -
Paralització o desmantellament de les reformes progressistes
S'enfrontà amb el govern de la Generalitat a causa de la Llei de contractes de conreu aprovada pel Parlament català, a fi de protegir els camperols -
Revolució d'Octubre a Astúries i a Catalunya. Supressió de l’Estatut de Catalunya
La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària a Espanya de 1934, també coneguda com a Revolució d'octubre de 1934, va ser un moviment de vagues revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el Segon bienni de la II República. Aquest moviment va estar encoratjat des d'amplis sectors i per importants dirigents de PSOE i la UGT -
José María Gil-Robles nomenat ministeri de Guerra i, com tal, nomena el general Francisco Franco cap de l'Estat Major
El 6 de maig de 1935 va ser nomenat ministre de la Guerra per Lerroux, càrrec des del qual promocionaria a diversos militars que acabarien tenint un gran protagonisme durant la posterior Guerra Civil. Així, va ordenar que el general Francisco Franco es fes càrrec de comandament de l'Estat Major Central -
Period: to
Front popular i dretes
-
El Front popular i les dretes seguiren camins diferents
El nou govern va reprendre la política reformista i fa una àmplia amnistia, mentre que la dreta inicià el camí de la conspiració -
En les eleccions generals guanya la coalició del Front Popular. A Catalunya, Companys tornà al capdavant de la Generalitat
Els dies 16 i 23 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar una majoria parlamentària a la coalició d'esquerres denominada Front Popular, que, amb més de el 60% dels diputats electes, agrupava Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) -
Period: to
Front popular
-
Aixecament militar, dirigit pel general Francisco Franco, contra el govern republicà
El cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936 va ser una revolta militar dirigida contra el Govern de la Segona República sorgit de les eleccions de febrer d'aquell any que va tenir lloc al juliol d'aquest any, i succeint a l'assassinat de l'principal dirigent de l'oposició José Calvo Sotelo. El seu fracàs parcial va conduir a una guerra civil i, derrotada la República, a l'establiment d'una dictadura, vigent al país fins a la mort de dictador Francisco Franco el 1975 -
Period: to
Cop d'estat Franco
