Revolucic3b3n rusa 19172

La Revolució Russa

  • Period: to

    Russia Tsarista

  • Un imperi immens i endarrerit

    Un imperi immens i endarrerit
    Romanov 1a partRomanov 2a partEl tsar estava investit d'un poder absolut que provenia de Déu i el règim polític era una autocràcia. Els fonaments sobre els quals basava el seu poder eren una burocràcia fidel, un exèrcit nombrós i l'Església Ortodoxa. L'imperi Rus tenia una economia agrària, la propietat privada de la terra les tenien la noblesa i els kulaks. El segle XIX el capitalisme i la indústria havien anat penetrant a la part més occidental de l'imperi. La industrialització va comportar l'aparició d' obrers industrials
  • El creixement de l'oposició.

    El creixement de l'oposició.
    Va anar creixent l'oposició al tsarisme i a les seves arcaiques estructures socials. Això va ser el resultat del procés d'industrialització, va comportar la difusió de les idees liberals i de les noves doctrines obreristes, l'anarquisme i el marxisme. A finals del S. XIX es van crear partits liberals i de composició burgesa, com el Partit Constitucional Democràtic i el Partit Socialrevolucionari Rus. Al començament del S. XX el partit es va escindir en dos sectors, els bolxevics i els menxevics.
  • La revolució del 1905 i els intetns de reforma.

    La revolució del 1905 i els intetns de reforma.
    Rasputin 1a partRasputin 2a partRasputin 3a partApareix un increment del malestar social i tensions polítiques (empitjorament condicions de vida). Un malestar de l'exèrcit de la Guerra contra el Japó (1904) i també un malestar provocat per la corrupció a la cort. L'any 1905 es produeix l'esclàt d'un moviment de caràcter revolucionari. La població exigeix millores molt bàsiques al tsart, econòmiques i liberals. Van organitzar una manifestació a davant del palau, però el tsart mana a l'exèrcit aturar el moviment/protesta.
  • La caiguda del tsarisme

    La caiguda del tsarisme
    Grups populars van sortir al carrer per demanar la fi de la guerra i el millorament de les condicions de vida. Aquest moviment va començar el dia 23 de febrer, el dia 27 en una vaga general es va dur a terme l'amotinament de la guarnició militar de la capital. Es van anar formant grups de soviets arreu del món. El tsar abdica, la Duma va prendre protagonisme en la crisi i els soviets de Petrograd van imposar un govern provisional presidit pel príncep Livov.
  • Period: to

    Revolució Russa

  • Lenin torna de l'exili

    A l'abril de 1917 Lenin torna de l'exili amb la intenció de liderar els soviets més importants del país. els de Petrograd. Lenin publica un article anomenat "Tesis d'Abril", en que exposa quines haurien de ser les reformes per la revolució. Defensa la idea de fer una revolució del proletariat i la sortida de la guerra. Lenin no reconeix el poder del govern provisional. En aquestes tesis Lenin exposa les idees de la nacionalització de la banca i la col·lectivització de les terres.
  • Les jornades revolucionàries

    Les jornades revolucionàries
    El partit bolxevic havia estat prohibit i Lenin es va haver d'exiliar un altre cop a causa d'una insurrecció popular que hi va haver a Petrograd el mes de juny i que va fracassar. El dia elegit per l'assalt del Palau d'Hivern, fou el 25 d'octubre, coincidint amb la celebració del Segon Congrés dels Soviets de Rússia a Petrograd. El seu triomf va ser decisiu i el govern va dimitir després de la fugida de Kerenski, el seu president.
  • Kerenski i cop d'estat

    Kerenski i cop d'estat
    Davant l'empitjorament de la situació, Livov va ser substituït per un socialista moderat, Kerenski, que preten afrontar-se als soviets i recuperar el poder. A l'agost de 1917 es produeix un cop d'estat, fallit, protagonitzat per factors tsaristes de l'exèrcit, dirigit pel general Kornilov. Kerenski va poder vèncer la temptativa amb el suport del soviet i, sobretot, dels bolxevics. El protagonisme dels bolxevics va fer augmentar la seva popularitat entre les masses.
  • Les primeres mesures revolucionàries

    El Segon Congrés dels Soviets va destituir el govern provisional i va aprovar la formació d'un Consell de Comissaris del Poble, dirigit per Lenin, que es va constituir el primer govern obrer i camperol. El nou executiu va començar de seguida la implantació del socialisme i va decretar les primeres mesures revolucionàries. Un nou decret va mostrar la determinació del govern d'establir la pau amb Alemanya. Les converses van acabar amb la signatura d'un tractat a Brest-Litovsk.
  • La Guerra Civil

    La Guerra Civil
    Exclata una guerra entre l'exèrcit roig, liderat per Trotski, format per revolucionàris, i l'exèrcit blanc, que està format per sectors contra-revolucionàris. Va acabat el 1921, amb la victòria dels blancs. Però des del punt de vista militar va guanyar l'exèrcit roig, amb una estratègia militar innovadora (comunisme de guerra), pensaven que per guanyar la guerra l'exèrcit havia d'estat "satisfet", per tant, l'estat invertia els diners en les seves necessitats.
  • De Lenin a Stalin

    De Lenin a Stalin
    El 1919 Lenin crea L'Internacional Comunista (3r Internacional), de les quals la seva seu estava a Moscou. Els partits comunistes es van integrar a l'Internacional comunista, arreu d'Europa es van produir intents (episòdis) de caràcter revolucionàri, fallits, que pretenien implantar el comunisme.
  • Un cop acabada la guerra civil

    PCUS celebra el X congrés, i decideixen quin paper ha de tenir l'estat a l'economia, si s'ha de mantenir el comunisme de guerra o no. Lenin volia un canvi de rumb, la NEP (Nova Política Econòmica). Els seus objectius eren incrementar la producció, millorar les condicions de vida i debilitar els sectors contrarevolucionaris.
  • La NEP

    La NEP
    Els instruments de la NEP era el reestabliment de la propietat privada i alenteix el procès de transformació econòmica. La NEP va servir per augmentar la producció industrial i agrícola, que va generar inflació. També va permetre l'aparició de pagesos acomodats,Kodaks.Novament apareix un debat, ja que reestablir la propietat privada sortia de les normes i valors del comunisme. Es forma el sector esquerra, volien el retorn de l'estatalització, i el dret, volien el manteniment de l'economia mixta.
  • La mort de Lenin

    La mort de Lenin
    L'any 1924 Lenin mor de malaltia, s'obra un debat sobre qui ha de ser el seu successor. En aquest debat fonamentalment hi havia dos candidats, Trotski (ala esquerra del partit) i Stalin (busca aliances amb l'ala dreta del partit). Trotski es destituit com a successor i el 1925 Stalin és el successor.