-
Caiguda de la dictadura de Primo de Rivera
La dictadura de Primo de Rivera va ser el règim polític que hi va tenir lloc a Espanya des del 13 de setembre de 1923 fins a la dimissió d'aquest, la qual va tenir lloc el 28 de gener de 1930. El dictador era conscient del canvi de conjuntura econòmica (Crack del 29) i del descontentament de certs sectors militars (dissolució de l'Arma d'Artilleria, contra la pròpia voluntat del rei). Davant la falta de suport militar, Primo de Rivera va presentar la seva dimissió al rei i va marxar a París. -
Pacte de Sant Sebastià
Reunió promoguda per l'Aliança Republicana que va tenir lloc a Sant Sebastià ia la qual van assistir representants de tots els partits republicans, a excepció del Partit Federal Espanyol, i en què es va acordar l'estratègia per posar fi a la Monarquia d'Alfons XIII i proclamar la Segona República Espanyola. -
Period: to
Primer bienni (1931-1933)
El primer bienni de la Segona República Espanyola, també anomenat, bienni reformista o bienni transformador, constitueix l'etapa de la República en què el poder recau en el govern de coalició de republicans d'esquerra i de socialistes presidit per Manuel Azaña, format el 15 de desembre de 1931 després d'aprovar-se la Constitució de 1931. -
Fi de la "Dictablanda"
Dictablanda és el nom humorístic que rep el règim de transició que va substituir la dictadura de Primo de Rivera i que va precedir la Segona República Espanyola. El terme "dictablanda" va ser utilitzat per la premsa per referir-se a la indefinició del govern de Berenguer que ni va continuar amb la Dictadura anterior, ni va restablir plenament la Constitució de 1876, ni molt menys va convocar eleccions a Corts Constituents com exigia l'oposició republicana. -
Les eleccions municipals
Les eleccions municipals d’abril de 1931 es van presentar com un plebiscit entre monarquia o república. La coalició republicanosocialista va triomfar a les grans capitals i a les regions industrials, cosa que va evidenciar un rebuig a la monarquia i un desig de canvi polític. Milers de ciutadans van sortir al carrer per demanar la proclamació de la República. Davant de la nova situació, el rei Alfons XIII va suspendre la potestat reial i va abandonar el país cap a l’exili. -
Inici de la II República Espanyola
En aquest dia es va celebrar l'inici del qual els republicans van assumir el poder superant la monarquia del país, representada en aquest cas, per Alfons XIII. Es va formar un govern provisional format per grups amb ideologies i punts de vista molt diversos. -
Govern provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora
Fins al 15 d'octubre de 1931 el govern provisional va estar presidit per Niceto Alcalá-Zamora, i després de la seva dimissió a causa de la redacció que s'havia donat a l'article 26 de la Constitució que tractava la qüestió religiosa, li va succeir Manuel Azaña al front del govern. -
Es fa oficial la unió de vermell, groc i lila en tres franges iguals
Article 2: Banderes i estendards... estaran formats per tres bandes horitzontals d'igual amplada, vermelles a la part superior, grogues al centre i fosques a la part inferior. Al centre de la banda groga apareixerà l'escut d'Espanya, adoptant com a tal que figura al revers de monedes de cinc pessetes encunyades pel Govern provisional els anys 1869 i 1870. -
Niceto Alcalá Zamora i Miguel Maura abandonen el govern.
A l'octubre de 1931, Niceto Alcalá Zamora i Miguel Maura (Dreta Liberal Republicana), van abandonar el govern a causa de la votació de l'Art. 26 de la Constitució, relatiu a la qüestió religiosa -
Primeres reformes
Durant la primera etapa, es van dur a terme reformes polítiques per reduir la influència de l'Església Catòlica sobre els poders de l'estat. A més, el govern d'Azaña va posar en marxa una reforma educativa per reduir les xifres d'analfabetisme que afectava al voltant del 30% de la població. També es van impulsar les "missions pedagògiques". Una altra de les grans reformes d'aquest període va ser l'aprovació de la Llei de Reforma Agrària, que tenia com a objectiu acabar amb la desigualtat social. -
La Constitució de 1931
El 9 de desembre de 1931, el President de les Corts, Julián Besteiro, va promulgar la Constitució de la Segona República espanyola. S'ha dit que aquesta Constitució no va ser millor ni pitjor que les anteriors que Espanya havia conegut o que les contemporànies vigents a Europa. Tot i això, aquella Constitució va recollir les il·lusions col·lectives que va suscitar el canvi de règim polític a Espanya. -
Aprovació de l'Estatut de Catalunya
L'Estatut de Catalunya va ser aprovat el setembre del 1932 després de posar d'acord amb la Constitució l'assignació d'una sèrie de competències al govern de la Generalitat, mentre que d'altres queden reservades al govern de Madrid. El català es considerava idioma cooficial i hi hauria un Parlament Català. -
Nous Partits Conservadors
Van néixer dos nous partits conservadors; la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) i la Renovació Espanyola. -
Aplicació del sufragi femeni per primera vegada
El dret al vot de les dones a Espanya va ser reconegut per primera vegada a la Constitució de 1931, norma fonamental de la Segona República. La primera vegada que van votar en unes eleccions generals va ser a les de novembre de 1933. -
Period: to
El Bienni conservador (1933-1935)
També conegut com a bienni negre o bienni de dreta. Després de les eleccions, el novembre de 1933, malgrat obtenir la majoria simple, José María Gil Robles (líder de la CEDA) no va ser l'encarregat de presidir els governs d'aquest període, que va acabar sent conegut com a “bien negre” a causa de la desconfiança que suscitava la seva simpatia pels feixismes. Lerroux va formar un gabinet conformat exclusivament per membres del seu partit. La CEDA va donar suport al govern des del Parlament. -
Fundació de la Falange Espanyola
A l'octubre de 1933, José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera, va fundar la Falange Espanyola, que jugaria un paper molt important a l'Espanya del futur. A principis de 1936, aquest partit va arribar a tenir una certa importància en alguns mitjans universitaris, però no tenia presència als sectors proletaris a causa de la seva procedència social dretana. -
Period: to
El Front Popular (1936)
• Les desavinences entre els partits de la coalició governamental (Partit Radical i CEDA) i els escàndols de corrupció al govern van portar a la convocatòria de noves eleccions al febrer de 1936. Les forces de centreesquerra es van agrupar al Front Popular, mentre que la dreta hi va acudir dividida entre el Bloc Nacional, la CEDA i Falange Española. Va guanyar les eleccions el Front Popular i Manuel Azaña va ser nomenat nou president de la República. -
Assassinat de José Calvo Sotelo
Al juliol, la Guerra Civil era imminent, i el detonant va ser l'assassinat de José Calvo Sotelo, el 13 de juliol a Madrid, a les mans de guàrdies d'assalt en represàlia per l'assassinat del guàrdia d'assalt, tinent José Castillo, comès per la dreta. -
Franco declara l'estat de guerra
Aixecament militar a la zona del Marroc. Franco declara l'estat de guerra alhora que difon l'anomenat Manifest de Las Palmas. Des de l'aeròdrom de Gando, a l'avió Dragon Rapide, pren terra africana a Agadir a les 5 de la tarda del 18 de juliol. -
Period: to
Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil Espanyola va ser un conflicte social, polític i militar (que més tard repercutiria també en un conflicte econòmic) que es va desencadenar a Espanya després de fracassar el cop d'estat del 17 i 18 de juliol del 1936 dut a terme per una part de l'exèrcit contra el govern de la Segona República Espanyola.