Les revolucions liberals i nacionalistes

Les Revolucions liberals i nacionalistes

  • Period: to

    Regnat de Carles IV

    El regnat de Carles IV d'Espanya (1788-1808) va estar influenciat per l'impacte que va tenir a Espanya la Revolució Francesa de juliol de 1789 i el seu desenvolupament posterior, especialment després que en 1799 Napoleó Bonaparte es fes amb el poder.
  • Reunió Estats Generals. Presa de la Bastilla (14/07/1789)

    Reunió Estats Generals. Presa de la Bastilla (14/07/1789)
    La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789.
    La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial.
    Fortalesa del secret, i lloc sense justícia, la Bastilla va ser la primera fita de la Revolució.
  • Period: to

    Monarquia Constitucional

    És una forma de govern , en el qual existeix separació de poders el poder executiu nomenant el govern , mentre que el poder legislatiu , l'exerceix una assemblea o parlament , habitualment electe pels ciutadans .
    La ciència política distingeix entre monarquia constitucional i monarquia parlamentària . En les monarquies constitucionals, el rei conserva el poder executiu . En canvi, a les monarquies parlamentàries, el poder executiu prové del legislatiu, el qual és elegit pels ciutadans
  • Primera Constitució francesa

    Primera Constitució francesa
    La Constitució francesa de 1791 fou la primera constitució escrita de la història francesa
    La Constitució estableix que la sobirania resideix en la nació Proclama la llibertat de pensament i de premsa, i la llibertat religiosa. Suprimeix la noblesa i les distincions hereditàries, els ordes de cavalleria, les corporacions i gremis, i estableix el lliure accés als oficis i funcions que fins ara es reservaven a la noblesa o s'heretaven.
  • Period: to

    República Democràtica

    La Primera República Francesa va ser proclamada el 22 de setembre de 1792. Lluís XVI va ser destituït com a rei, posant fi a la monarquia francesa. La República va durar un total de dotze anys, fins a l'establiment del Primer Imperi Francès per part de Napoleó Bonaparte el 1804.
    La República va durar fins que, el 1804, Napoleó va proclamar-se emperador, cosa que donà origen al Primer Imperi (1804-1814)
  • Period: to

    República Conservadora

    Primera República comprèn des del 21 de setembre de 1792 fins al 9 de novembre de 1799, en què Napoleó Bonaparte dóna el cop d'estat del 18 Brumari i estableix el Consolat en profit seu. El govern del consolat, amb Napoleó com a amo absolut de França, va ser, pròpiament, una etapa de transició entre l'etapa republicana i l'imperi el qual es va prolongar fins al 1804. Després de la victòria de Valmyes va formar, al seu torn, una altra anomenada la Convenció Nacional .
  • Cop d'Estat de Napoleó

    Cop d'Estat de Napoleó
    Napoleó Bonaparte i 2 més foren nomenats cònsols, i Napoleó com a primer cònsol. La primera decisió important de Napoleó va ser nomenar Martin Michel Charles Gaudin com a Ministre d'Economia i de Finances. Ell serà un dels seus principals col·laboradors durant tot el Consulat i el primer Imperi a més durant els Cent dies de 20 de març a 22 de juny de 1815.
    El Consulat va ser un règim autoritari dirigit per tres cònsols, però només el primer cònsol ostenta realment el poder.
  • Cop d'Estat. Consolat

    Cop d'Estat. Consolat
    Els motius del General Bonaparte estaven més en les seves derrotes militars que en les seves victòries.
    L'esquema del cop d'Estat preveia el següent: Napoleó Bonaparte tindria el comandant en cap de l'exèrcit pel manteniment de l'ordre a París i en les assemblees. Hi havia plans per traslladar les assemblees a Saint Cloud amb el pretext del perill jacobí. En efecte, des de 1789, les assemblees es troben sempre sota l'amenaça de la població parisenca.
  • Period: to

    ART: Romanticisme, Realisme i Modernisme

    Romanticisme és un terme que es comença a utilitzar a França ia Alemanya per designar unes pintures que no pertanyen al Neoclassicisme.
    El Realisme tendeix a representar personatges, situacions i objectes de la vida quotidiana de manera veritable, i descarta l'artificialitat, la ficció especulativa, la idealització i estilització.
    Les característiques que, en general, permeten reconèixer l'art nouveau decoratiu pròpiament dit són:la inspiració en la naturalesa...
  • Napoleó Emperador

    Napoleó Emperador
    Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin.
  • Tractat de Fontainebleau (França-Espanya)

    Tractat de Fontainebleau (França-Espanya)
    El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal. En el Tractat de Fontainebleau s'estableix que es repartiria el Regne de Portugal en tres regnes: el nou Regne de la Lusitània Septentrional, per a una filla de Carles IV, deposada del Regne d'Etrúria; el Principat dels Algarves (, que governaria Manuel Godoy i Lusitània Central ,que Napoleó es reservava com a moneda de canvi.
  • Josep I Bonaparte rei d'Espanya

    Josep I Bonaparte rei d'Espanya
    El 6 de juliol de 1808, el seu germà el va nomenar rei d'Espanya però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès. La seva arribada a Madrid va ocórrer en plena Guerra de la Independència, després de la revolta popular del 2 de maig contra les tropes napoleòniques, i va promulgar la Constitució de Baiona el 8 de juliol de 1808 en un intent de guanyar-se el suport dels il·lustrats espanyols, anomenats en aquells moments afrancesats
  • Period: to

    Guerra de la Independència contra Napoleó

    Fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Fou provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona.
  • Corts de Cadis

    Corts de Cadis
    Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins a 1814 durant la Guerra del Francès.
  • Primera Constitució liberal espanyola (la Pepa)

    Primera Constitució liberal espanyola (la Pepa)
    Fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com La Pepa, pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. La constitució establia la sobirania en la Nació la monarquia constitucional, la separació de poders, la limitació del rei, el sufragi universal masculí indirecte, la llibertat d'impremta, la llibertat d'indústria i el dret de propietat, entre altres.
  • Màxima expansió imperi napoleònic

    Màxima expansió imperi napoleònic
    El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
    Oficialment, el terme es refereix al període comprès entre 1804 i 1814, des del final del Consolat fins a la Restauració de la monarquia borbònica.
  • Napoleó abdica. Exili

    Napoleó abdica. Exili
    Després de la derrota dels exèrcits napoleònics i la signatura del Tractat de París, les potències vencedores van decidir exiliar Napoleó a una petita illa del Mediterrani. Se li va adjudicar Elba, de la qual seria nomenat príncep sobirà .
    El ministre francès Talleyrand va dissenyar aquesta sortida per a Bonaparte . Els vencedors preferien aplicar mà dura amb l'emperador francès, alguns fins i tot advocaven per la mort de Napoleó.
  • Period: to

    Regnat de Ferran VII

    Fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833). Ferran VII va començar a regnar el 19 de març del 1808 amb una alta popularitat, que no veia en ell un fill que havia traït el seu pare sinó una víctima més del príncep de la Pau, Manuel Godoy. Però Ferran inicià el seu regnat en un país ocupat per les tropes franceses de Joachim Murat, havent-se de posar sota la seva protecció.
  • Period: to

    Restauració Absolutisme (Ferran VII)

    La Restauració absolutista a Espanya és el període de la història d'Espanya que s'estén entre els anys 1814 i 1833, en el curs del qual es restableix a Espanya la Monarquia Absoluta Borbònica.
    Després de la Guerra del Francès, les Corts es reuneixen a Madrid l'octubre de 1813. Poc després, Napoleó reconeix a Ferran VII com a rei d'Espanya
  • Period: to

    Congrés de Viena. Santa Aliança. Nou Mapa d'Europa

    El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa q Va tenir lloc a Viena (Àustria), de l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815.
    El seu propòsit era redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica francesa de la primavera prèvia, i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals que es pogueren produir mitjançant l'establiment de tot un seguit de monarquies absolutes arreu d'Europa.
  • Revolució a Espanya, Estats Italians, Portugal i Hispanoamèrica

    Revolució de 1820 o Cicle revolucionari de 1820 foren un conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820. Va ser la primera de les anomenades onades o cicles revolucionaris que van sacsejar Europa amb posterioritat a les Guerres Napoleòniques i que es van repetir successivament en les de 1830 i les de 1848. Els seus eixos ideològics van ser el liberalisme i el nacionalisme. Atès que els països més afectats van ser els del sud d'Europa.
  • Period: to

    Revolució liberal. Trienni Democràtic

    El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica. Després d'un reduït èxit inicial, Riego va proclamar immediatament la restauració de la Constitució de Cadis (1812, La Pepa) i el restabliment de les autoritats constitucionals.
  • Period: to

    Revolució a Grècia. Independència de l'Imperi Otomà

    Al Segle V aC les Guerres entre coalicions de diferents polis debilitaven la Nació Grega i portaren a la derrota definitiva de la ciutat d'Esparta al 362 aC. Així Macedònia, liderada pel seu rei Filip II, derrota i sotmet els grecs l'any 338 aC a la batalla de Queronea. El fill de Filip, Alexandre el Gran, es va enfrontar a una revolta en Tebes i Atenes. Els seus successors van aconseguir mantenir el jou sobre la majoria de les ciutats gregues,
  • Enviament exèrcit Santa Aliança (Cent mil fills de Sant Lluís)

    Enviament exèrcit Santa Aliança (Cent mil fills de Sant Lluís)
    Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut. L'exèrcit va travessar la frontera espanyola i va recórrer tot el país perseguint el govern liberal refugiat a Cadis. Això va significar el final del Trienni Liberal
  • Revolució a França (Lluís Felip d'Orleans rei). Revolució a Polònia (fracassa contra l'Imperi Rus). Revolució Estats alemays, italians i suïssos.

    Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees. Caracteritzades pel fervor revolucionari francès i per importants innovacions militars, aquestes guerres revolucionàries van dur al domini dels Països Baixos, Itàlia i Renània per França. A causa de la pràctica de la lleva forçosa, a les guerres de la França revolucionària, hi va participar un gran nombre de soldats
  • Period: to

    Revolució Bèlgica (s'independitza del Regne Països Baixos)

    La Revolució belga contra el rei Guillem I dels Països Baixos va començar el 25 d'agost de 1830. La Revolució belga va conduir a la independència de Bèlgica. Un govern provisional es va instituir el 4 d'octubre del mateix any. Després de la instal·lació de Leopold I com a "rei dels belgues" el 1831,el rei Guillem va fer un intent tardà per reconquistar Bèlgica i restaurar la seva posició mitjançant una campanya militar
  • Period: to

    Regències de Maria Cristina i Espartero

    Davant la minoria d'edat d'Isabel, Maria Cristina de Borbó va assumir la Regència a la mort del seu marit Ferran VII el 1833. Tot i que la Regent no s'identificava amb el seu ideari, els liberals es van configurar com l'única força capaç de mantenir-la al tron. Així, Maria Cristina va cridar Martínez de la Rosa , un liberal moderat, a formar un govern que fes front a la insurrecció carlina. Martínez de la Rosa va emprendre una sèrie de reformes molt moderades.
  • Period: to

    Instauració Règim Liberal

    La construcció de l'estat liberal a Espanya va començar a partir de la mort, el 1833, de Ferran VII, monarca absolutista. Aquest arribarà fins a la Revolució de 1868. Es narra, doncs, el complex i imperfecte procés de modernització de les estructures socials i de la transformació de l'Estat espanyol en un sentit liberal i constitucionalista. Les condicions institucionals pròpies d'una economia de mercat moderna van quedar finalment establertes, superant-se
  • Period: to

    Regnat d'Isabel II

    Isabel II va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
    Filla de Ferran VII i coneguda com «la dels tristos destins», fou princesa d'Astúries entre 1830 i 1833. La successió a favor seu en virtut a la Pragmàtica Sanció de 1830 va conduir a la insurgència legitimista del seu oncle Carles Maria Isidre, recolzat pels anomenats carlins.
    Va ser destronada en la Revolució de 1868.
  • Revolució a França (Napoleó III), estats italians, alemanys i austríacs

    Napoleó,darrer monarca de França, tercer fill del rei Lluís Bonaparte i de la reina Hortense de Beauharnais; ambdós monarques del regne d'Holanda durant les guerres napoleòniques, i nebot de Napoleó Bonaparte.
    Era casat amb una noble espanyola d'ascendència escocesa i espanyola. Amb ella va tenir un fill, qui a la seva mort es convertí en cap de la família i fou nomenat pels seus partidaris Napoleó IV.
    Napoleó III va morir exiliat a Anglaterra el 9 de gener de 1873.
  • Period: to

    Sexenni Democràtic

    El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península.
  • Unificacions i creació d'Itàlia i Alemanya

    Unificacions i creació d'Itàlia i Alemanya
    Foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).