-
Inici del Modernisme
Canvi d'orientació de la revista l'Avenç. Publicació articles periodístics crítics de Joan Maragall i Raimon Casellas. Celebració primera Festa modernista. -
Viure en el passat - Jaume Brossa
Publicació a l'Avenç. -
ETAPA DE CONFRONTACIÓ (1892-1900)
o Festes Modernistes de Sitges vs anarquisme dels regeneracionistes.
o 1893. Tancament de L´Avenç.
o 1894 – 1897. Predomini corrent esteticista. Decadentisme.
o 1897. Reparició regeneracionistes. Anarquisme.
o 1898. Crisi colonial: reagrupació modernistes.
o Catalònia. Messianisme de l´artista (D´Annunzio). -
Segona Festa Modernista de Sitges
-
Tancament de l'Avenç
-
Reparició regeneracionistes. Anarquisme.
-
Crisi colonial: reagrupació modernistes
-
1900-1906 JOVENTUT
Els modernistes s'agrupen entorn de la revista Joventut, que suposa la consolidació del moviment i que es caracteritza per un catalanisme exarcerbat , influÏt pel vitalisme i recolzat sovint en teories racistes. -
El futurisme - Gabriel Alomar
La seua teorització modernista la trobem recollida en l´assaig El futurisme (1905), on exposa el seu ideari, el qual és concebut des d’una perspectiva nacionalista, regeneracionista i messiànica, i d´on l´italià Marinetti extrauria el terme per designar l´avantguarda que encetaria només 5 anys després a través d´un article d´Alomar publicat a la revista Mercure de France. Un altre assaig fonamental, tot i que en castellà, és La guerra a través de un alma (1917). -
Glossari d'Eugeni d'Ors
A partir de 1906 l'ideari de Riba i la Lliga troben una esplèndida tribuna en el Glossari d'Eugeni d'Ors a La Veu de Catalunya, que ajudarà a estendre'l cap a la societat catalana. -
MODERNISME VALENCIÀ
L´aportació dels modernistes valencians al pensament i evolució del moviment és més aviat escassa, sinó pràcticament inexistent. Només podríem esmentar l´excepció d´Eduard López Chavarri, destacat musicòleg i amic personal de Santiago Rusiñol, que va escriure alguns textos teòrics sobre el Modernisme i un recull de proses poètiques de temàtica musical, Cuentos lírics (1907), que poden ser considerades modernistes. -
Setmana Tràgica de Barcelona
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.[1] El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla. -
Mort Joan Maragall
-
ÚLTIMA NOVEL·LA MODERNISTA
Darrera novel·la modernista amb interés, La vida i mort de Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagés.
