-
1400
Poesia entre els segles XIV i XV
Els compositors començaren a escriure poesia més moderna, amb influències franceses i italianes. Però, no va a haver-hi canvis suficient importants com per a que siga moderna del tot, no va ser fins a Ausiàs March, conegut com un revolucionari de la poesia en català. -
Period: 1400 to 1500
S. XV és el segle d'or de la literatura catalana
Va ser el seglre d'or a nivell literari, però només per açò: haviém aconseguit un creixement geogràfic, mercantil i financier. La hegemonia cultural i financiera es va moure a València, en compte de quedar-se a Barcelona. La cultura es va expandir moltíssim i, a més, es construiren grans edificis d'estil gòtic, com la Llotja. Els autors més reconeguts de l'època van ser Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Isabel de Villena o Joanot Martorell. . -
Period: 1400 to 1500
Novel·la s. XV
Les obres que més es llegien eren les de cavalleries, malgrat això, alguns autors com Joanot Martorell i Cervantes van esciure llibres de caràcter cavalleresc, és a dir, els personatges eren més humans i no herois, els llocs eren veritables i propers, no hi havia màgia i fantasia, eren més versemblants a la realitat, inclús destaca la ironia i la burla. Les novel·les catalanes que més encaixen en aquest tipus de literatura són <<Tirant lo Blanc>> i <<Curial e Güelfa>>. -
1420
Jordi de Sant Jordi
Va ser nomenat cavaller allà per la Itàlia, i també, el capturaren. Açò últim el dotà d'inspiració per a compondre un poema anomenat <<Desert d'amics, de béns e de snyor>>.
Es conserven 18 poemes escrits en un híbrid entre l'occità i el català. La seua poesia es prou arcaïtzant i amb referents trobadorescos, de fet els ficava música. Té un to melancòlic i nostàlgic, amb molta subjectivitat i, amb temes d'amor.
Va morir a l'any 1424. -
1430
Ausiàs March: va ser cavaller molt prompte, però el rei li deixà als 27 anys que no ho fora més, es va dedicar a esciure i és un dels grans poetes valemcians de tots els temps.
Va ser poeta cortesà. Va esciure sobre temes amorosos amb estil trbadoresc, també fa reflexions morals i una subjectivitat pròpia. Va ser el primer autor en esciure de forma culta en un català sense provençalismes, realment la seua obra era molt diferent i vertadera. La seua concepció del amor és espiritual i carnal, era un amor impossible d'aconseguir i,en els poemes es pregunta què es realment. El eu to és adolorit i trist, perquè no pot aconseguir fer realitat els seus desitjos. -
1440
Ausiàs March: estil i projecció
Un estil de mètrica prou ajustat a la poesia trobadoresca, però particular. Amb precició conceptual, immediatesa col·loquial, consició i densitat expressives, l'ús complexe de la sintaxi... Acostuma a utilitzar recursos estilístics i expressius com les comparacions constants, l'us de la imatge i la primera persona, o per exemple, les antítesi són freqüents.
En poques paraules, va renovar la poesia catalana i la poesia trobadoresca, i també, va influir tant en autors valencians com castellans. -
Period: 1450 to 1500
Literatura a València
València té l'hegemonia durant aquest segle i s'enriqueix molt culturalment, amb nous autors. A banda dels autors amb estil trbadoresc i cortesà, també altres autors burgesos comencen a esciure com Jaume Roig o Joan Roís. Es van organitzar tertúlies i certàmens literaris que feien dos grups antagònics, el grup aristocràtic (dirigit per Roís de Corella) i el burgés (dirigit per Fenollar), la principal diferència és que els últims tenen un caràcter més realista que els aristocràtics. -
1455
Curial e Güelfa: autoria i estructura
Aquest llibre va ser trobat al s. XIX en una biblioteca de Madrid, i per cap lloc va ser trobat el nom o la signatura de l'ator/a, per tant, és anònim.
Està subdividit en tres llibres, tots tres encapçalats per una introcucció on s'explica de què tractaran. El llibre primer tracta de l'amor, el llibre segon tracta de les armes i el llibre tercer sobre la saviesa. -
1455
Curial e Güelfa: característiques
No va ser molt difós a l'època, però va tindre apiços d'innovació, ja que combina tradicions literàries molt diverses, també l'ambientació realista i amorosa, junt amb al·legories mitològiques. Narra la ascenció social d'un home, gràcies a la cavalleria i l'amor. Considerat novel3la cavalleresca i, alhora, sentimental, tracta la concepció de l'amor purament trobadoresca. Amb un estil transparent, culte i conscís. -
1459
Jaume Roig: L'Espill
Va nàixer a València, tenia una relació professional amb la corona cataloaragonesa, el poder municipal i estaments religiosos. Va ser metge, examinador de metges i va treballar en diversos hospitals. Tenia un gran poder econòmic. Exili·liat per la pesta, va començar a esciure <<L'Espill>>, intenta fer veure que les dones són roïnes, el converteix en un llibre misògin. Está dividit en parts: la consulta (introducció) i 4 subllibres, en total. -
1459
L'Espill: caracterítiques
Malgrat és una novel·la, està escrita en vers. Pareix un autobiografia de l'autor, amb un espèrit realista, incorporrant ambients diversos i pintorescos, reflexant la vida del s.XV. Tracta que el lector es sentisca identificat. És un llibre misògin i pessimista, amb una actitut antivital. A més, és prou paradoxal amb la resta de la seua obra. -
1460
Tirant lo Blanc: estructura
Aquest llibre és un dels més influienciaris de la nostra literatura, apareix al Quixot, doncs és un bon exemple de literatura culta i real (per a l'època). Narra la vida del cavaller Tirant i està dividit en 5 parts. La primera és a Anglaterra, la segona a Sicília i Rodes, la tercera és a l'Imperi Grec, la quarta al nord d'Àfrica i la cinquena a Constantinoble, on s'acaba perquè enmalalteix i mor, de forma inerperada i molt veritable. -
1460
Joan Roís de Corella
Va nàixer a València. La seua obra ha sigut molt imitada i coneguda, escrigué tant en prosa com en vers i tracta temes religiosos i profans; també està influenciat per autors grecollatins. Utilitzava tècniques innovadores en ambdós gèneres (prosa i vers). Per exemple, l'ús de la metàfora, hipèrboles, al·lusions, la hipèrbaton, jocs de paraules; i, nombrosos estilístics novedosos. -
1460
Joanot Martorell: 1405-1465
Va nàixer a València en una família noble, per tant, açò el dotava de privilegis, però va tindre una vida prou dura. Va tindre problemes amb els futurs marits de les seues germanes, fins i tot se'n va a anar a Anglaterra per lluitar contra uno d'ells. Va acabar perdent el seu capital, cada vegada més i més, i va morir arruinat, sense descendència ni quasi família al seu costat. La cosa bona es que va escriure un dels millors llibres mai escrits en la literatura de la nostra llengua: el Tirant. -
1460
Tirant lo Blanc: característiques
Aquesta novel·la és coetània a l'autor. A més, és prou històrica per tots els fets que ocorren, però amb caràcter ficcionari, sent una novel·la ambiciosa. A més, l'autor combina la teatralitat i solemnitat amb un to col·loquial i directe. És una novel·la que toca molts temes, per exemple, la tragèdia, la comèdia, els sentiments, el sexe, l'erotisme... Juga entre l'amor i la guerra, barrejant-los amb el sexe i la perversió, cultivat amb l'expressivitat particular de l'autor i molt de realisme. -
1462
Roís de Corella: tragèdies i poesies de Caldesa
<<La Tragèdia de Caldesa>> tracta sobre la infidelitat d'una dona al seu marit. S'expressa l'amor cortés i cavalleresc típic de l'Edat Mitjana, a través d¡un codi líric. És molt possible que la història fóra una ficció autobiogràfica. Va junt amb dos poemes dedicats a Caldesa, un amb un insult directe i l'altre, fa una mena de discusió entre l'autor i la donzella. -
1480
Isabel de Villena: vida i estil
Va nàixer a València el 1430. Va crèixer entre nobles i va estudiar, després va convertir-se a abadesa, i al final de la seua vida, va escriure <<Vita Christi>>, sent considerada una dona de culte.
El seu to al escriure és tendre, afectiu i proper, amb tocs de realisme. És considerada una de les primeres dones feministes de tots els temps. -
1485
Isabel de Villena: Vita Christi
És l'única producció coneguda fins ara de l'autora. Aquest llibre tracta de la vida de la Mare de Déu, des de la infantesa i la Passió fins l'Assumpció. Volia reinventar, amplificar i reinterpretar els Evangelis (sense perdre la humanitat de Crist), però des del punt de vista de la dona en la Biblia. Por tot això, és considerada una obra de reivindicació feminista. -
Period: 1500 to
Literatura des del s. XVI fins al sXVIII
Les nostres terres van perdre importància política i enconòmica, més, va disminuir l'ús literari del català. Concretament per uns factors: la decadència demogràfica, unir-se amb Castella i el descobriment de noves terres; adoptar el castellà a la cort, prohibició de traduir la Biblia en llengües vulgars, i algunes guerres acabant en els Decrets de nova planta. Açò va estar unit a un periode de decadència, pràcticament, total. -
Period: 1500 to
Literatura popular
Durant aquestos segeles, aquesta literatura es posà de moda, amb molta vitalitat i creativitat. Continuava la transmissió oral i també el sentit tradicional d'aquesta literatura, amb dansa, música, espectacle....Comencen a tractar opinions i temenes col·lectius o estàts d'ànim de l'època, com la decadència del moment, per exemple. -
1550
Renaixement
Va ser un moviment europeu, nascut al nord de Itàlia. Fundamentat en l'Humanisme (l'home és del centre de tot). La poesia (amb influència de Ausiàs March i refranys populars) va ser escrita per Joan Timoneda (amb Flor d'Enamorats) i Pere Serafí (artista). En la prosa va destacar Cristòfor Despuig (amb Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa), i al teatre, dedstacà Joan Ferredis; el teatre es dividia entre profà i religiós. -
Barroc
Es desenvolupa per la decadència dels imperis, destacant Espanya. Amb corrents ideològiques més fosques i menys hegemòniques. La poesia i el teatro només foren escrits en català a Catalunya, a València en castellà; i destaquen F. Vicenç Garcia i F. Fontanella (amb Lo Desengany). La prosa a València comença a ser diferent, amb memòries i dietaris. Autors destacats són: Pere Joan Porcar i Joaquim Aierdi. -
Neoclassicisme
Ve lligat a la Il·lustració, un periode de llum i cultura. S'avançà a nivell econòmic, filosòfic, polític, científic, etc. Temes de grandiositat, gravetat, disciplina, morals...). A les Balears va entrar fort, amb autors com Joan Remis (creant societats). Destacen les rondalles i adagis amb caràcter moralitzant i didàctic, amb autors com Lluís Galiana o Rafael d'Amat. -
Period: to
La Renaixença
Fa referència a la renovaicó catalana, per la restauració de la llengua. Els factors són la herència il·lustrada, la burgesia i Revolució Industrial, i la influència romàntica (per la llibertat i rebeldia).Va començar l'any 1833, quan Aribau va esciure La pàtria (poema en honor a la llengua), i el seguiren autors com Rubió i Ors, a més tornaren els Jocs Florals. Hi ha un boom d'autors, gràcies a revistes, editorials i associacions. El poble era un conjunt. À Guimerà o J Verdaguer són coneguts. -
Renaixença: Illes Balears
La revista La Palma va permetre que les illes gaudiren del esperit romàntic, cosa que va afavorir a eixa renocació de la llengua i creació de textos. Açò creà més relació amb els pobles catalans de la península. Els autors més destacats són Marià Aguiló i Josep Lluís Pons i Gallarza. -
Teatre s. XIX
El teatre comença a tindre força i es consolida la tradició popular: el sainet (peça còmica curta). Els autors catalans més destacats són: J Robrenyo, F Soler, etc. A València, J Bernat i Baldoví va consolidar el gènere, amb episodis eròtics amb diàlegs i expressions populars. E Escalante va afegir efectes còmics i personatges caracteritzats, amb sàtira de la castellanització. El teatre culte va ser escrit per À Guimerà, amb obres com Gal·la Placidia, Mar i Cel o Terra Baixa. -
Novel·la s.XIX
Va tardar més en consolidar-se que el teatre, ja que no hi havia tanta tradició novel·lística. Quan es va tornar a consolidar, es coemnçà, sobretot, a esciure novel·la romàntica, fulletons i relats de caràcter consumista. La novel·la realista va marcada per l'autor Narcís Oller amb obres com les següents: La papallona, L'escanyapobres, La febre d'or, La bogeria o Pilar Prim. -
Renaixença: País Valencià
La associció Lo Rat-Penat va celebrar els Jocs Florals a València, va donar un caràcter progressiu i popular, amb dedicació al medi rural. Els escriptors populars van ser anomenats poetes d'espardenya (col·loquials), i els poetes burgesos anomenats poetes de guant (més armoniosa i arcaïtzant). -
Jacint Verdaguer
Va ser sacerdot, nascut a Osona. Va participar des del 1865 als Jocs Florals de Barcelona, i va tindre prou contactes.Dos dels seus grans poemes són L'Atlàntida (epopeia clàssica sobre la natura i la fe) i Canigó (epopeia mítica sobre la història i paissatges catalans). Recull, també, poemees religiosos i alguns llibres i dietaris en prosa.
