Món de Sofia

  • 700 BCE

    Homer i Hesíode

    Homer i Hesíode
    Ja havien escrit bona part de la mitologia grega. Van crear una situació nova: els mites estaven escrits.
  • 585 BCE

    Tales de Milet

    Tales de Milet
    Creia que l'aigua era l'origen de tot. També va dir que totes les coses estaven plenes de déus.
  • 585 BCE

    Anaximandre

    Anaximandre
    Pensava que el nostre món és només una petita part d'un immens conjunt de mons que neixen i moren en allò que denomina l'Indefinit.
  • 570 BCE

    Xenòfanes

    Xenòfanes
    Estava d'acord amb la posició de que els déus que havien imaginat eren massa semblant als humans. Va dir: L'home creu que els déus han nascut, i tenen cosa, vesteixen i parlen exactament igual que nosaltres.
  • 570 BCE

    Anaxímenes

    Anaxímenes
    Pensava que l'origen de tot era l'aire o el vapor. Ell creia que l'aigua era aire condensat. Potser pensava que la terra, l'aigua i el foc eren necessaris per la creació de la vida però que l'origen de tot era l'aire o vapor.
  • 540 BCE

    Parménides

    Parménides
    Pensava que tot el que existeix ha existit des de sempre. Res no pot venir del no-res. Creia que el canvi no existeix, no hi ha res que pugui conventir-se en una cosa diferent del que és. Entre fiar-se dels sentits i la raó, va triar la raó.
    Creia que els nostres sentits donen una imatge equivocada del món.
  • 540 BCE

    Heràclit

    Heràclit
    Pensava que el canvi constant era la principal característica de la natura. Deia que tot flueix, tot es mou contínuament i res és permanent.
    Va intentar demostrar que el món era un joc de contraris. Si no estas malalt no podràs saber que és estar sa.
    Pensava que tant el bé com el mal tenen un lloc necessari per l'ordre de les coses.
    Creia que hi havia d'haver una raó universal.
  • 500 BCE

    Anaxàgores

    Anaxàgores
    Creia que la natura estava feta d'un nombre infinit de diminutes partícules invisibles a l'ull. Aquestes petites partículers porten 'una mica de tot'.
    Va ser el primer filòsof d'Atenes.
    Va dir que el sol no era un déu sinó una gran pedra ardent.
  • 490 BCE

    Empèdocles

    Empèdocles
    Està d'acord amb Parmènides quan diu que res no canvia però, alhora, està d'acord amb Heràclit quan diu que hem de confiar en els nostres sentits.
    Arriba a la conclusió de que la natura no està composta d'un sol element.
    Va explicar les transformacions de la natura com una combinació i dissolució de les 4 'arrels'.
    L'amor uneix les coses i l'odi les separa.
  • 485 BCE

    Protàgores

    Protàgores
    Era un sofista. 'L'homes és la mesura de totes les coses'. El que és bo o dolent depèn de la necessitat de l'individu.
    Era un agnòstic.
  • 470 BCE

    Sòcrates

    Sòcrates
    Passava hores a les places parlant amb la gent. No pretenia instruir a la gent, aprenia amb qui conversava. Discutia amb ells.
    Plantejava preguntes com si no sabés res.Obligava als seus oponents a reconèixer la feblesa dels seus arguments. Es feia l'ignorant per forçar la gent a usar el sentit comú. (Només sé que no sé res)
    Va ser declarat culpable de corrompre a la joventut i ell no va demanar clemència.
    No es considerava sofista perquè no es considerava un savi. S'anomenava filòsof.
  • 460 BCE

    Demòcrit

    Demòcrit
    Últim filòsof de la natura.
    Coincidia amb els seus predecessors que les transformacions de la natura no es deuen al fet que les coses canvien. Va asumir que tot està fet de petites peces invisibles, que són eternes i immutables. Les va anomenar àtoms.Creia que els àtoms eren fixos i sòlids però no tots eren iguals i que hi ha un nombre il·limitat. Es mouen a través de l'espai.
    Segons ell només exisitien dues coses: els àtoms i el buit. Només creia en coses materials.
  • 460 BCE

    Hipòcrates

    Hipòcrates
    Fundador de la medicina grega.
    Les proteccions eren la moderació i un ritme sa de vida. Estar malalt volia dir que t'havies d'escarrilat.
    Va crear un jurament que exigia als seus deixebles.
  • 435 BCE

    Aristip

    Aristip
    Pensava que l'objectiu de la vida és aconseguir el màxim plaer sensual. Va voler desenvolupar un mode de vida que evités qualsevol forma de dolor.
  • 428 BCE

    Plató

    Plató
    Era deixeble de Sòcrates. La seva activitat filosòfica va ser guiada per la mort del seu mestre.
    Ho va considerar un contrast clar entre la societat i el que hauria de ser.
    Va deixar per escrit el pensament de Sòcrates i el seu. Es va centrar en el immutable bé, la bellesa i la veritat.
    Les coses eternes i immutables són models espirituals i abstractes. La similitud dels fenòmens naturals el va portar a crear el món de les idees.
    No hi ha res que existeixi eternament en el món dels sentits
  • 400 BCE

    Diògenes

    Diògenes
    És el cínic més conegut.
    Va demostrar ser feliç amb només les coses que desitjava (una capa, un bastó i una barra de pa)
  • 384 BCE

    Aristòtil

    Aristòtil
    Va ser deixeble de Plató. Va ser el primer gran biòleg d'Europa.
    Va centrar-se en els processos de la natura. Plató usava la raó i, ell, els sentits.
    Va rebutjar el món de les idees de Plató.
    La realitat està composta de coses separades que fan una forma de forma i matèria.
    Creia que les dones són incompletes.
  • 341 BCE

    Epicur

    Epicur
    Va desenvolupar l'ètica del plaer d'Aristip.
    Va crear una escola de filosofia. Eren coneguts com els filòsofs del jardí.
    Les conseqüències agradables d'una acció han de ser avaluades tenint en compte els seus efectes secundaris.
    El plaer no necessàriament vol dir plaer sensual.
    No va mostrar cap interès per la política.
  • 300 BCE

    Zenó

    Zenó
    Dels estoics més importants.
  • 106 BCE

    Ciceró

    Ciceró
    Va formular el concepte d'humanisme. Té l'individu com a interès central.
  • 4 BCE

    Séneca

    Séneca
    L'estoic va dir la emblemática frase de l'humanisme 'l'home és sagrat per a l'home'.
  • 205

    Plotí

    Plotí
    És la figura més important del neoplatonisme.
    Va portar a Roma la teoria de la salvació, que va competir amb el cristianisme.
    El món està tensionat entre dos pols: un extrem amb llum divina (il·lumina l'ànima) i l'altre hi ha una obscuritat absoluta (no té existència real).
    Tot és U perquè tot és Déu.
  • 354

    San Agustí

    San Agustí
    La seva vida serveix per estudiar la transició de l'Antiguitat tardana i l'inici de l'Edat Mitjana. Va cristianitzar a Plató.
    Deia que el món és una dualitat entre el bé i el mal, la llum i la obscuritat... Va estar molt influit per les idees de Plató.
  • 1225

    Sant Tomàs d'Aquino

    Sant Tomàs d'Aquino
    Va cristianitzar Aristòtil. Va crear la gran síntesi entre la fe i el coneixement.
    Va arribar a la conclusió de que es podien entendre les veritats bíbliques mitjançant tant la raó innata com pel cristianisme.
  • Thomas Hobbes

    Thomas Hobbes
    Gran defensor del materialisme. Creia que tot estava format de partícules de matèria. Fins i tot la consciència humana.
  • Descartes

    Descartes
    Des de jove desitjava arribar a un coneixement profund. A mesura que estudiava filosofia es convencia de la seva ignorància.
    Creia que només la raó dóna accés al coneixement veritable (racionalisme).
    És el pare de la filosofia moderna.
  • Spinoza

    Spinoza
    Va ser perseguit per les seves idees. Va negar que la bíblia estigués inspirada per Déu.
    Veia les coses des de la perspectiva de l'eternitat. Tot el que existeix és natura, la natura és Déu, Déu és tot i tot és en Déu.
  • John Locke

    John Locke
    És considerat l'empirista més important.
    Empirisme: l'experiència i els sentits per obtenir el coneixement.
    Deia que en nèixer la nostra ment era una pissarra en blanc.
  • Gottfried Leibniz

    Gottfried Leibniz
    Es conegut com l'últim geni universal.
  • George Berkeley

    George Berkeley
    Empirista. El que existeix és el que percebem. El que veiem i sentim és una conseqüència de Dèu.
  • Montesquieu

    Montesquieu
    il·lustrat. Tolerància religiosa, aspiració de llibertat i el seu concepte de la felicitat en el sentit cívic
  • Voltaire

    Voltaire
    il·lustrat. Enfatitza el poder de la raó humana i la ciència
  • David Hume

    David Hume
    Empìrista molt important. La vida de cada dia com a punt de partida. Les idees innates no existeixen. Una idea es el record de la sensació. No existeix la casualitat, tot el que passa té una causa.
  • Jean-Jacques Rousseau

    Jean-Jacques Rousseau
    il·lustrat. Els sistemes polítics basats en la interdependència econòmica i l'interès propi condueixen a la desigualtat i l'egoisme. L'home és bo per naturalessa, és la societat el que el torna dolent. No tot el progrés és bo.
  • Immanuel Kant

    Immanuel Kant
    Filòsof de la i·lustració. Junta l'empirisme i el racionalisme. El coneixement té límits. L'actitud determina si l'acció és correcte o no. No podem entendre el que som.
  • Olympe de Gouges

    Olympe de Gouges
    Va escriure la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana. Va lluitar per abolir l'esclavitut.
  • Georg Wilhelm Friedrich Hegel

    Georg Wilhelm Friedrich Hegel
    Tot el coneixement és coneixement humà. La base d'aquest coneixement canvia d'una generació a una altra. No existeix una veritat eterna. El context històric és molt important, per tant, no es pot separar filòsof de context històric.
  • Friedrich Schelling

    Friedrich Schelling
    Màxim exponent de l'idealisme
  • Søren Kierkegaard

    Søren Kierkegaard
    L'idealisme era l'esperit universal dels romàntics. Gran jo.
    Individualisme: res és igual. Detalls de la natura.
    Creus completament en Dèu o no es creu en Dèu.
    La fe és important en les qüestions religioses.
  • Karl Marx

    Karl Marx
    Les condicions materials influeixen la nostra forma de pensar.
    La història ha tingut una lluita de classes constant. Crítica al capitalisme, idees comunistes.
    La manera de treballar afecta a la consciència. L'obrer és un escalu.
    Els mitjans de producció haurien de ser comuns.
  • Friedrich Nietzsche

    Friedrich Nietzsche
    'Dèu ha mort i l'hem matat nosaltres'
    El cristianisme i la filosofia han donat l'esquena al món.
    El món real en veritat és un món fals.
    Transforma els valors.
  • Sigmund Freud

    Sigmund Freud
    Pare de la psicoanalisi. Estudia els impulsos irracionals. El subconscient guarda coses reprimides. Els somnis són el compliment dels desitjos.
  • Jean-Paul Sartre

    Jean-Paul Sartre
    Existencialista més important
    L'home és l'únic ésser que viu conscient. L'existència precedeix a l'essència.
    Estem condemnats a improvisar.
    L'home està condemnat a ser lliure.
    Nosaltres li donem sentit a la vida. Seleccionem el que ens sembla més important. La vida ens condiciona la perspectiva.
  • Simone de Beauvoir

    Simone de Beauvoir
    Existencialista.
    No existeix la naturalesa femenina ni masculina.
    Hem d'abolir els prejudicis que condicionen a les persones per raons de sexe i gènere.
    La dona sempre ha sigut 'el segon sexe'.
    El subjecte (home) utilitzava a l'objecte (dona)
    La dona es reprimeix a si mateixa.