-
Period: 2020 BCE to 2020 BCE
poblacio romana
La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan segle viii aC. Roma, que segons la tradició fou fundada el dia 21 d'abril de l'any 753 aC. Va començar sent un petit poblat de la comarca del Laci fins que esdevingué el centre d'un imperi estès per tota la Mediterrània. Roma perdé la capitalitat de l'Imperi; ara bé, continuà sent un centre important de poder en esdevenir la seu del Papat. Posteriorment, -
Period: to
la historia de roma
La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan segle viii aC. Roma, que segons la tradició fou fundada el dia 21 d'abril de l'any 753 aC. Va començar sent un petit poblat de la comarca del Laci fins que esdevingué el centre d'un imperi estès per tota la Mediterrània. A partir del segle iv, sobretot després de la transformació de Bizanci en Constantinoble per l'emperador Constantí, Roma perdé la capitalitat -
Period: to
fundacio de roma
Les troballes arqueològiques semblen haver confirmat que al segle viii aC a l'àrea de la futura Roma hi havia dos establiments fortificats, els rumi al turó del Palatí i els titientes al turó del Quirinal, mentre que als boscos del voltant, hi vivien els luceres aquests pobles eren tres de les tribus itàliques Laci, una plana al centre d'Itàlia. No coneixem pas els orígens dels pobles itàlics, però les seves llengües, pertanyents al tronc indoeuropeu. -
Period: to
domini etrusc
A partir de mitjans del segle vii aC, els etruscos inciaren una expansió que els dugué a entrar en contacte amb els grecs del sud d'Itàlia. Sembla possible, com creuen alguns historiadors, que, arran d'aquesta expansió, els etruscos dominessin Roma i tot el Laci; d'entre els set reis mítics de Roma, n'hi ha dos, Tarquí Prisc i Tarquí el Superb, d'identificats sinó com a etruscos si com a persones d'origen etrusc; els seus noms poden ser una referència al poble etrusc de Tarquínia. -
Period: to
republica romana
A principis del segle v aC, Roma va unir-se amb les ciutats llatines per defensar-se dels atacs dels sabins; després de la victòria del llac Règil (493 aC), Roma va recuperar l'hegemonia sobre els pobles llatins que havia perdut després de la fi de la Monarquia. Després de tota una sèrie de lluites, aquesta supremacia quedà consolidada a principis del segle iv aC, quan, el 393 aC, quan els romans sotmeteren els volscs i els eques; un any abans, el 394 aC, també conqueriren la població. -
Period: to
roma imperial
A Roma, les guerres civils del segle i aC dugueren a la fi de la República i a la proclamació de l'Imperi, materialitzada el 27 aC quan el Senat concedí el títol d'August a Octavi, vencedor de Marc Antoni en la que fou la darrera de les guerres civils. Aleshores, Roma, capital d'un imperi estès per tota la Mediterrània, era segurament la ciutat més gran del món i, potser, la més gran construïda abans del segle xix; -
Period: to
imperi roma
La demografia de l'Imperi romà comprèn tant les estimacions de població total a cada territori, així com la seva estructura social, la seva llengua i diversos aspectes culturals d'aquesta població. A causa de l'absència d'estadístiques fiables, moltes de les xifres, són estimacions probables, i no hi ha un acord unànime entre els estudiosos sobre les mateixes. -
Period: to
crici del segle X
El col·lapse de l'Imperi carolingi significà per a Roma l'inici d'una època de greus desordres i d'inestabilitat, que donà origen al període conegut com el Segle de Ferro de l'Església dit també de la pornocràcia. Des de la proclamació del papa Sergi III (904 - 911) fins a la mort de Joan XII (955 - 964), Roma estigué controlada per tres famílies rivals: els teofilactes, els alberic i els tusculans les quals manipulaven l'elecció -i la deposició- dels papes. -
Period: to
Domini etrusc
A partir de mitjans del segle vii aC, els etruscos inciaren una expansió que els dugué a entrar en contacte amb els grecs del sud d'Itàlia. Sembla possible, com creuen alguns historiadors, que, arran d'aquesta expansió, els etruscos dominessin Roma i tot el Laci; d'entre els set reis mítics de Roma, n'hi ha dos, Tarquí Prisc i Tarquí el Superb, d'identificats sinó com a etruscos si com a persones d'origen etrusc; els seus noms poden ser una referència al poble etrusc de Tarquínia. -
Period: to
Fi de l'edat mitjana
El 1433, després d'haver signat un tractat de pau amb Florència i Venècia, el duc Felip Maria Visconti de Milà va enviar els condottieri Niccolò Fortebraccio i Francesco Sforza a atacar els Estats Pontificis, en revenja pel suport del papa Eugeni IV, successor de Martí V, a Florència i Venècia. Comptant amb el suport dels Colonna, familiars de Martí V i contraris a Eugeni IV, Fortebraccio ocupà Tivoli i saquejà la ruralia de Roma.