Descarga

PRÀCTICA 1 : Eix Cronològic dels models atòmics

  • DESCOBRIMENT DE L'ELECTRÓ

    DESCOBRIMENT DE  L'ELECTRÓ
    Va ser descobert per Joseph John Thomson el 1897. Un electró és una partícula elemental estable carregada negativament. Juntament amb els neutrons i protons és una de les tres sub partícules que componen un àtom. Per aquest motiu també se la pot definir com una partícula subatòmica. Forma part de el grup dels leptons.
    Poden aparèixer en estat lliure (sense estar units a cap àtom) o lligats a el nucli d'un àtom.
  • MODEL ATÒMIC DE THOMSON

    MODEL ATÒMIC DE THOMSON
    El Model atòmic de Thomson, és el model que proposà a principis del segle XX J. J. Thomson per a descriure l'estructura dels àtoms. Consistia en una esfera de material amb càrrega positiva(+) que en el seu interior tenia partícules amb càrrega negativa (-) disposades aleatòriament, com en el cas de les llavors d'una síndria, que es podien separar fàcilment. A aquestes partícules les va anomenar electrons.
  • MODEL ATÒMIC DE RUTHERFORD

    MODEL ATÒMIC DE RUTHERFORD
    El seu experiment consisteix en : bombardejar una làmina d’or amb partícules alfa. La majoria de les partícules travessaven la làmina sense desviar-se. Algunes partículas van travessar la làmina desviant-se considerablement de llur trajectòria (0,1%). Molt poques partícules van rebotar contra la làmina i no la van travessar (1 de cada 20000). Conclusió que va trobar que l’àtom està pràcticament “buit”.
  • MODEL ATÒMIC DE BOHR

    MODEL ATÒMIC DE BOHR
    Bhor va dir que : els electrons giren al voltant del nucli en òrbites circulars estacionàries, sense emetre ni absorbir energia. Les òrbites circulars tenen radis definits, no totes les òrbites són possibles. Cadascuna d’elles correspon a un nivell d’energia determinat. Quan un electró guanya energia, salta del nivell estacionari a un nivell de major energia, Quan l’electró torni al seu nivell basal o estacionari alliberarà l’energia sobrant en forma de llum.
  • PUBLICACIÓ DE LA TEORIA DE LA RELATIVITAT

     PUBLICACIÓ DE LA TEORIA DE LA RELATIVITAT
    La relativitat general, és una teoria de la gravitació publicada per Albert Einstein entre el 1907 i el 1915. Actualment s'accepta com la teoria que descriu la gravitació en física moderna. La relativitat general unifica la relativitat especial i la llei de la gravitació universal d'Isaac Newton. Donar una descripció unificada de la gravetat com una propietat geomètrica de l'espai i el temps. Està directament relacionada amb l'energia i la quantitat de moviment de qualsevol matèria i radiació .
  • DESCOBRIMENT DEL PROTÓ

    DESCOBRIMENT DEL PROTÓ
    Va ser descobert per Ernest Rutherford 1919. Un protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva que es troba dins de el nucli atòmic dels àtoms. El nombre de protons en el nucli atòmic és el que determina el nombre atòmic d'un element, com s'indica a la taula periòdica dels elements.
    El protó no és una partícula elemental sinó una partícula composta. Està format per tres partícules unides per gluons, dos quarks a dalt i un quark a baix, el que el converteix en un barió.
  • DESCOBRIMENT DEL NEUTRÓ

    DESCOBRIMENT DEL NEUTRÓ
    Va ser descobert per James Chadwick l'any 1932. Un neutró és una partícula subatòmica que forma part de l'àtom (juntament amb el protó i l'electró). Els neutrons i els protons formen el nucli atòmic. Els neutrons no tenen càrrega elèctrica neta, a diferència del protó que té càrrega elèctrica positiva.
    La diferència del nombre de neutrons en el nucli d'un àtom no implica la variació de la naturalesa del propi àtom, però sí que determina l'isòtop al qual forma part.
  • DESCOBRIMENT DEL PROSITRÓ

    DESCOBRIMENT DEL PROSITRÓ
    Descobert per Carl D. Anderson el 1932. El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró: és una partícula amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada ;positiva. Sí un positró es troba amb un electró, tots dos s'aniquilen emetent raigs gamma processos radioactius o per la interacció de raigs gamma. Els positrons es poden generar per determinats processos radioactius o per la interacció de raigs gamma amb la matèria.
  • FORMACIÓ DEL CERN

    FORMACIÓ DEL CERN
    Fundat el 1954 per 12 països europeus, el CERN és avui en dia un model de col·laboració científica internacional i un dels centres d'investigació més importants del món. Actualment compta amb 20 estats membres, els quals comparteixen el finançament i la presa de decisions al consell de l'organització. A part d'aquests, uns altres 35 països no membres participen en els projectes instal·lats al CERN, utilitzant-ne les instal·lacions.
  • DESCOBRIMENT DEL NEUTRÍ

    DESCOBRIMENT DEL NEUTRÍ
    Descobert per Clyde Cowan, Frederick Reines. El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica ni color. Han demostrat que la seva massa no és nul·la. Fins a la data, no es coneix el valor exacte de la massa dels neutrins, però diuen que les seves masses són molt menudes. Existeixen tres tipus de neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, Els neutrins, junt amb els leptons carregats, formen un grup de partícules elementals anomenades leptons.
  • DESCOBRIMENTS DELS QUARKS

    DESCOBRIMENTS DELS QUARKS
    Els quarks són partícules elementals que tenen una càrrega que és una fracció de la dels electrons . A la naturalesa hi ha 6 tipus de quarks anomenats: dalt, baix, encant, estranyesa, fons i cim.
    A més, s’agrupen en 3 famílies i es distingeixen només per les seves masses.
    Els quarks pateixen diferents tipus de forces entre elles: la forçaelectromagnètica perquè tenen càrrega elèctrica; força forta que és la que manté el nucli de l’àtom unit i la força dèbil.
  • POSADA EN FUNCIONAMENT DE L'LHC

    POSADA EN FUNCIONAMENT DE L'LHC
    Vas ser construït pel CERN del 1998 fins al 2008, amb la col·laboració de més de 10.000 científics i enginyers i un centenar de països. L'LHC és un accelerador de partícules que destrueix protons a molta velocitat . L'LHC envia protons al voltant de su circuit en forma de túnel a velocitat tot just por sota de la velocitat de la llum i fa que els protons xoquin Els fa xocar perquè així es transformen en trosso més petits i va millor per poder-los inspeccionar.