-
Iósif Stalin
Stalin neix un 18 de desembre de 1878 a Georgia. L'any 1922 es declara com a secretari general del Comité General del Partit Comunista del 'URSS.
Quan mor Lenin, Stalin és president i declarà una dictadura del proletariat.
El poder d'Stalin es va observar en la Guerra Freda, que només la va desenvolupar des de 1947 fins 1953, quan mor per un atac vascular cerebral. -
Harry S Truman
Truman, trenta-tresè president i undècim demòcrata dels EEUU, nascut el 8 de maig de 1884.
Va substituir a Roosevelt, després de la seva mort, en el desenllaç de la 2ª GM.
El president creà la CIA amb motius de seguretat i amenaça per l'URSS, donant lloc a l'esdeveniment de la Guerra Freda (la va viure fins el moment que perd les eleccions, 1953). També va llançar les bombes atòmiques a Japó, va intervenir en la Guerra de Corea.
Mor a Kansas City, Kansas, el 26 de desembre del 1972. -
Divisió d'Alemanya
L'any 1945, després de la 2ª GM, Alemanya i Berlín es divideix en quatre parts, una per cadascú dels guanyadors.
L'any 1948, l'URSS bloqueja qualsevol nexe entre Berlín Occident i l'oest alemany; Occident va haver d'invertir en un pont aeri.
L'any 1949, l'oest alemany és conegut com República Federal Alemanya; l'est alemany, República Alemanya Democràtica.
L'any 1951 hi hagué una gran migració des de la capital comunista fins la capital capitalista.
L'any 1961 l'URSS construí el Mur de Berlí. -
Doctrina Truman
Primera expansió nord-americana que desenvolupava la lluita contra el comunisme.
Truman, el president nord-americà del moment, va deixar diners a Grècia i Turquia perquè aquests recuperessin la seva economia. Tot i així, els EUA no ho van fer gratuïtament, sinó que ho va fer per la bona stiuació geogràfica d'aquells territoris. -
Pla Marshall
És el programa de reconstucció europea después de la 2ª GM.
A la segona Conferència de París, al setembre de 1947, setze països van signar l'acord on els EUA els deixaven diners per a la reconstrucció de la nació i els països havien d'estar d'acord amb la política que desenvolupaven els EUA. -
Informe Djànov
El informe fou presentat per Djànov a Polònia, encara que s'aprovà entre tots els partits comunistes.
Aquest informe dividia el món en dos blocs irreconciliables: el capitalisme i el comunisme.
El comunisme queda representat pel Komintern, on es marcava l'estratègia que seguiria cada partit. -
Cop de Praga
Txecoslovàquia estava governada per una coalició de partits comunistes i demòcrates.
Degut a les pèrdues de vots del Partit Comunista s'esdevingué el Cop d'Estat.
Amb la benedicció d'Stalin, el líder txecoslovac declarà la Vaga General el 24 de febrer de 1948.
Un dia després de la vaga, el president acceptà la constitució d'un nou partit comunista.
El president es retirà abans de l'estiu d'aquell any; els liberals varen ser expulsats del govern.
Txecoslovàquia fou una democràcia popular. -
Bloqueig de Berlín
Occident introduí una moneda; mentre que Orient, una reforma.
Amb la introducció del Deutschemrk (moneda) els soviètics van respondre amb la interropció de qualsevol connexió terrestre entre la República Federal Alemanya i Berlín occidental.
L'única solució fou la construcció d'un pont aeri el qual funcionés com a nexe entre els territoris occidentals.
White House advertí al Kremlin que faria ús de la seva força en cas d'amenaça als avions.
El 12 de maig de 1948 s'aixecà el Bloqueig de Berlín. -
OTAN
L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord es va crear perquè l'ONU no fou capaç de mantener la inestabilitat mundial; Occident tenia por per la política expansionista soviètica.
Per la necessitat d'una associació comuna, al març de 1948, es signà el Tractat de Brussel·les per França, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, Regne Unit i Irlanda del Nord; creant una Aliança Atlàntica, amb una funció militar. -
Cacera de bruixes
Fou una política interior, desenvolupada pel senador McCarthy, que es caracteritzà per expulsar del govern, militars, espies... que fossin partidaris del comunisme.
Amb aquesta política, els possibles culpables havien de demostrar que eren innocents.
Els treballadors públics havien de fer front a un control de lleialtat que va costar la carrera d'alguns. -
Dwight D. Eisenhower
Dwight David Eisenhower, trenta-quart president i tretzè republicà, neix el 14 d'octubre de 1890.
Fou el comandant suprem de les tropes aliades en Occident del Teatre Europeu.
Desenvolupà les carreteres amb el sistema alemany. També va disminuir les diferències racials mitjançant noves lleis.
És conegut per la seva doctrina, la qual defensà l'ús d'armes nuclears i l'atac en aquells territoris comunistes.
Governà fins el 20 de gener de 1961, vuit anys, i mor el 28 de març de 1969. -
Gueorgui Malenkov
Gueorgui Maksimiliánovich Malenkov, tercer president de la dictadura i segon dins de la Guerra Freda, neix el 8 de gener de 1902.
Fou el dirigent del Partit Comunista i, prèviament, col·laborador d'Stalin.
Després de la mort d'Stalin passa a ser el màxim dirigent del partit fins el 8 de febrer 1955, dos anys després, quan es veu obligar a dimitir. Durant la seva legislatura, va augmentar l'armament nuclear, l'economia es guià per la indústria pesada.
Malenkov mor el 14 de gener de 1988. -
Nikita Jrushchov
Nikita Serguéievich Jruschov, quart president de l'URSS, nascut el 15 d'abril de 1894.
La seva política era destinada per millorar la vida del seu poble mitjançant l'agricultura.
Va viure una etapa de la Guerra Freda, la pitjor de totes, finalitzada amb la Crisi dels míssils a Cuba provocada per la poca inversió que va fer l'URSS en l'exèrcit nacional.
Degut a les seves errades, Jrushchov va ser jubilat el 14 d'octubre de 1964.
Mor el 11 de setembre del 1971 per una malaltia del cor. -
Pacte de Varsòvia
Pacte signat pel grup comunista l'any 1955 per contrarrestar l'amenaça occidental de l'OTAN.
Fou signat per diversos països: Albània, Bulgària, Txecoslovàquia, URSS, Romania, República Federal Alemanya, Hongria i Polònia; tots els oaïsos comunistes, excepte Iugoslàvia.
Fins l'an 1962, la República Popular Xinesa estigué en el pacte com a observador. -
John F. Kennedy
John Fitzgerald Kennedy, trenta-quintè president i duodècim demòcrata, nascut el 29 de maig del 1917 a Massachusetts.
Fou un dels presidents més joves.
És conegut per les seves accions en la invasió de Bahía de Cochinos, la crisi dels míssils a Cuba, la construcció del Mur de Berlín, l'inici per la carrera espacial, els Drets Humans i la Guerra del Vietnam.
Assassinat per Lee Harvey Oswald el 22 de novembre de 1963 a Dallas, Texas, suspenent la seva legislatura i declarant noves eleccions. -
Lyndon B. Johnson
Lyndon Baines Johnson, trenta-sisè president i tretzè demòcrata, neix el 27 d'agost de 1908 a Texas.
Comença la seva carrera quan és escollit per a la Cambra de Representants de Texas; després, senador; més tard, cap del grup demòcrata al Senat; i per últim, vicepresident dels EUA.
Quan Kennedy mor, Johnson fou nomenat president, ja que era l'actual vicepresident, fins el 20 de gener de 1969.
Mor el 22 de gener de 1973 a Texas degut al seu tercer atac de cor. -
Leonid Brézhnev
Leonid Ilich Brézhnev, quart representant del Partit Comunista dins de la Guerra Freda, va néixer el 19 de desembre de 1906.
Fou ingenyier metal·lúrgic en ferro i acer fins que formà part del Partit Comunista. Durant la 2ªGM és reclamat com a militar.
Després de la 2ªGM fou membre del Comitè Central, Primer Secretari i President del Consell de Ministres.
La seva política fou coneguda per no fer reformes econòmiques, iniciant el declini soviètic.
Mor el 10 de novembre de 1982 a Moscou. -
Richard Nixon
Richard Milhous Nixon, trenta-setè president i catorzè republicà, neix el 9 de gener de 1913 a California.
Llicenciat en Dret, ajudant dins de la Marina durant la 2ªGM. Fou escollit a la Cambra de Representants i del Senat; més tard, fou el vicepresident que representà al partit republicà (anticomunista)
Acabà amb la Guerra del Vietnam i la carrera espacial, no obligà als joves a allistar-se per preparar-se com a militars, esdevengué la crisi del petroli.
Mor el 22 d'abril de 1994 a Nova York. -
Gerld Ford
Gerald Rudolph Ford, Jr., trenta-vuitè president i quinzè republicà, va néixer el 14 de juliol de 1913 a Nebraska.
Fou l'únic president i vicepresident que no va ser escollit pel Consell Electoral.
Quan era president la Guerra del Vietnam s'acabà i es varen firmar els Tractats de Helsinki.
Després de la crisi del Crac del 29, la següent crisi econòmica més forta fou la que ell va viure com a president.
La seva legislatura fou la més curta.
Mor el 26 de desembre del 2006 a California -
Jimmy Carter
James Earl Carter, Jr, trenta-novè president i catorzè demòcrata, neix el l'1 d'octubre de 1924.
També fou governador de Georgia.
Guanyà un Premi Nobel de la Pau en 2002 per trobar solucions pels conflictes internacionals.
La seva legislatura és coneguda per signar el Tractat del Canal de Panamà, els Acords de Pau de Camp David, del Tractat SALT II amb l'URSS, mantenir bona relació amb Xina, va crear els ministeris d'educació i d'energia i la millora mediambiental.
Acabà el 20 de gener de 1981. -
Ronald Reagan
Ronald Wilson Reagan, quarantè president i setzè republicà, neix el 6 de febrer de 1911.
Abans de ser polític va ser actor i per això es va traslladar a Los Ángeles on va començar la seva carrera, en l'inici de la carrera.
La primera legislatura fou coneguda per la seva política econòmica, va establir les rebaixes. A la segona, signà el Tractat INF prohibint l'ús d'armes nuclears.
Va deixar el càrrec en 1989. Més tard es sap que tingué alzeimer i morí d'això el 5 de juny de 2004 a LA. -
Yuri Andrópov
Yuri Vladímirovich Andrópov, cinquè representant del Partit Comunista durant la Guerra Freda, neix el 15 de juny de 1914.
Era l'ambaixador d'Hongria quan s'esdevengué una revel·lió contra el govern comunista del territori.
La seva legislatura fou coneguda pel seu intent de rebaixar el poder de la burocràcia, revitalitzar l'economia, encara que no va ser conegut per grans reformes.
La seva carrera acabà el 9 de febrer de 1984 quan mor. -
Konstantín Chernenko
Konstantín Ustínovich Chernenko, sisè representant del Partit Comunista durant la Guerra Freda, neix el 24 de setembre del 1911.
Va ingressar de molt jove al partit, permetent-li accedir als papers més importants molt d'hora. Va ser membre del Comitè Central i per això fou nomenat com a president després de la mort de l'anterior.
Va liderar una reforma educativa, ajustant la burocràcia. A més, va negiociar un pacte amb Xina.
La seva legislatura acabà el 10 de març de 1985, quan mor. -
Mijaíl Gorbachov
Mijaíl Serguéyevich Gorbachov, setè representant del Partit Comunista durant la Guerra Freda, neix el 2 de març de 1931.
A més de ser política, va estudiar dret i és advocat.
Abans de ser escollit representant era secretari general del Partit Comunista.
Va guanyar el Premi Nobel de la Pau en 1990.
Actualment és líder de la Unió Socialdemòcrata, partit originat després de la dissolució del PCUS.
Deixà de ser líder de l'URSS el 24 d'agost de 1991. -
George H. W. Bush
George Herbert Walker Bush, quaranta-primer president i dissetè republicà, neix el 12 de juny de 1924.
Es va allistar per ajudar a la seva pàtria, l'Armada, fins el final de la 2ª GM. També fou el director de la CIA. Tania una companyia de petroli.
Durant la seva legislatura va fer lluita contra les drogues, va desenvolupar operacions militars com a Panamà.
Perd les eleccions en 1993 contra Clinton, següent president demòcrata. -
Bill Clinton
William Jefferson Clinton, quaranta-segon president i quinzè demòcrata, neix el 19 d'agost de 1946 a Arkansas.
Abans de ser escollit president de la nació, fou governador de la seva ciutat natal, Arkansas, durant 14 anys.
Va estar com a president durant dues legislatures i aconseguí un superàvit econòmic elevat i la major aprovació de l'administració des de la 2ª GM.
La seva carrera com a polític acabà el 20 de gener de 2001, perdent les eleccions en front Bush fill.
