-
Atemptat de Sarajevo
L'hereu de l'Imperi austrohongàres, Francesc Ferran, va ser assassinat a Sarajevo, capital de Bòsnia. L'assassinat el va cometre un estudiant bosnià relacionat amb les organitzacions nacionalistes sèrbies. -
Declaració de guerra Àustria vs Sèrbia
Àustria, animada per Alemanya, va acusar Sèrbia d'haver instigat el magnicidi i li va declarar la guerra. Rússia hi va intervenir per protegir Sèrbia i va declarar la guerra a Àustria. Al seu torn, Alemanya, aliada de Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França. El Regne Unit va declarar la guerra a Alemanya i a Àustria quan els exèrcits alemanys varen envair Bèlgica, aliada de França.
Montenegro li declara la guerra al bàndol Alemany.
Tan sols Itàlia es va mantenir neutral al principi. -
Batalla de les fronteres
Al nord (frontera franco-belga) i l'est (frontera franco-alemanya). Pla Schlieffen. Les tropes franceses retrocedeixen 200 quilòmetres. Acaba dia 24 d'agost de 1914 -
Period: to
Guerra de moviments
Rep el nom de les operacions que van tenir lloc durant 1914, centrades en els esforços alemanys per derrotar França i, un cop aconseguit això, aniquilar els exèrcits de Rússia. Durant aquesta fase els alemanys van emprar una estratègia basada en ràpids moviments amb l'objectiu de sorprendre als seus adversaris. -
Declaració guerra Japó vs Alemanya
-
Batalla de Tannenberg
El general alemany Hindenburg frena l'avanç de les forces russes en el front de Prússia Oriental. Acaba el 30 d'agost de 1914. Els russos varen aconseguir reaccionar i arribar a les frontreres de l'Imperi austrohongarès. Als Balcans, l'ofensiva austríaca contra Sèrbia va ser aturada. -
Primera Batalla del Marne
Una contraofensiva franco-britànica frena l'avanç dels alemanys, a menys de 40 quilòmetres de París, i els fa retrocedir cap al nord. Prop d'un milió de soldats francesos i britànics s'enfronten amb 800.000 alemanys. El comandant alemany era Von Moltke i el francès, era Joseph Joffre. La batall finalitza el 9 de setembre de 1914. -
Maniobres pel Mar del Nord
Al front occidental, francesos i britànics per una banda, i alemanys de l'altra, intenten maniobres per envoltar als seus enemics. Els combats s'acosten a la Mar de el Nord, on arriben el 17 de novembre. El front, que s'estén fins a la frontera Suïssa, no canviarà molt fins a la primavera de 1918. La guerra s'enterra a les trinxeres, contràriament al que passa en el front oriental, on la guerra de moviment prossegueix durant tot el conflicte. Aquestes maniobres acaben el novembre de 1914. -
Period: to
Guerra de les trinxeres
Després de la batalla del Marne, els fronteres es varen immobilitzar. Al front occidental es varen obrir trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord, i va començar una fase de la guerra en la qual guanyar un pam de territori a l'enemic comportava desenes de milers de morts. Aleshores es va fer necessari cercar nous aliats que aportassin més soldats al front. -
Cessament de Moltke
Cessament del General Moltke, Cap d'Estat Major de Prússia des de l'1 de gener de 1906: renúncia al seu càrrec després dels seus fracassos militars.
Nomenament del General Erich von Falkenhayn: nou Cap de l'Estat Major de Prússia fins el 29 d'agost de 1916. -
Primera Batalla de Ypres
Va ser l'última llarga batalla del primer any de la I Guerra Mundial (1914). En realitat va ser una sèrie de batalles, van començar el 19 d'octubre i van finalitzar el 13 de novembre (França) 22 de novembre (Regne Unit) o el 30 de novembre (Alemanya). Aquesta batalla va marcar el final de l'anomenada carrera cap al mar.
Les principals batalles de Ypres van ser: la batalla de Langemarck, del 21 al 24 d'octubre i la batalla de Nonne Bosschen, l'11 de novembre. Va acabar el 22 de novembre. -
Turquia entra a la guerra
L'Imperi turc, que havia tancat l'accés als Estrets, aïllant a Rússia, entra en guerra de la banda dels imperis centrals (alemany i austrohongarès). -
Batalla de Gal·lípoli
L'operació s'inicià com un esforç conjunt del Regne Unit i França per obrir un nou front a l'est contra l'imperi otomà, aliat de les potències centrals, i finalment capturar la seva capital, Constantinoble (avui Istanbul). Per aconseguir-ho, les forces aliades havien de desembarcar a la península de Gal·lípoli. L'intent fou un fracàs i les tropes aliades, després de mantenir uns precaris caps de pont a la península, retiraren les tropes el 9 de gener de 1916. -
Segona Batalla de Ypres
Va enfrontar a les forces de França, Regne Unit, Austràlia i Canadà contra l'Imperi alemany. Va ser la primera batalla en la qual se va utilitzar gas mortífer amb fins militars. Les forces alemanyes van llançar gas clor asfixiant contra les tropes aliades, encara que aquest no va ser decisiu per al resultat de la batalla. Des d'aquesta batalla, en la Primera Guerra Mundial es combatrà amb màscares de gas. La batalla va finalitzar el 25 de maig de 1915. -
Tractat de Londres
Fou un pacte secret entre el Regne d'Itàlia i la Triple Entesa, signat a Londres el 26 d'abril de 1915. Segons el pacte, Itàlia havia de deixar la Triple Aliança i sumar-se a la Triple Entesa, com ja indicava un acord secret signat a Londres entre el 4 i el 5 de setembre de 1914. A més, Itàlia havia de declarar la guerra contra l'Imperi Alemany i l'Austro-Hongarès en el termini d'un mes. A canvi, Itàlia havia d'obtenir guanys territorials al final de la guerra. -
Batalla de Tarnów i Gorlice
Operació militar iniciada per Alemanya a la zona entre les viles de Gorlice i de Tarnów. L'objectiu inicial era fer una ofensiva per alleugerir la pressió que exercien els russos sobre l'exèrcit austrohongarès més al sud. El ràpid èxit aconseguit per les tropes alemanyes féu que l'ofensiva acabes provocant una retirada general de les tropes russes, amb el resultat final que les potències centrals recuperaren tota Galítzia i ocuparen la Polònia russa, Lituània i parts de Bielorússia. Acaba: 18/9 -
Enfonsament del RMS Lusitania
Varen morir 1198 persones. L'enfonsament va fer que l'opinió pública en molts països s'oposés majoritàriament a Alemanya, contribuint a l'entrada dels Estats Units en la guerra, i es va convertir en un símbol de les campanyes militars de reclutament. -
Divisió de Polònia
Després que els Poders Centrals ocupessin el denominat Regne de Polònia, el varen dividir en dues parts. Varsòvia pels alemanys i Kielce pels austríacs. -
Bulgària entra a la guerra
Bulgària pacta amb Alemanya l'entrada a la guerra. El 14 d'octubre, Bulgària li declara la guerra a Sèrbia i obté Macedònia. -
Batalla de Verdun
Va ser la major i més llarga batalla de la Primera Guerra Mundial al front occidental entre els exèrcits alemany i francès. Els alemanys van llançar una ofensiva sobre la ciutat francesa de Verdun que ocupava una posició vital, ja que estava sobre uns turons des dels quals es dominava el riu Mosa, a l'extrem oriental de la línia de les trinxeres franceses, i representava per França un important símbol de la seva capacitat de resistència. Va haver 500.000 morts, francesos i alemanys. Acaba: 19/12 -
Declaració guerra Alemanya vs Portugal
Alemanya declara la guerra a Portugal -
Acord Sykes-Picot
Conegut oficialment com l'Acord d'Àsia Menor, va ser un acord secret entre Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda i la Tercera República Francesa per definir les propostes sobre esferes d'influència i control dels dos països al Pròxim Orient en el cas que la triple entesa obtingués la victòria en contra de l'Imperi otomà en la Primera Guerra Mundial. -
Batalla del Somme
Va ser una de les més llargues i sagnants de la Primera Guerra Mundial, amb més d'un milió de baixes entre els dos bàndols. Les forces britàniques i franceses van intentar trencar les línies alemanyes al llarg d'un front de quaranta quilòmetres a nord i a sud del riu Somme, al nord de França. El principal propòsit de la batalla era distreure a les tropes germàniques de la batalla de Verdun; però, les baixes d'aquesta batalla van acabar sent superiors a les d'aquesta última. Acaba dia 8/11/1916 -
Romania entra a la guerra
El Front de Romania va ser part de la Campanya dels Balcans de la Primera Guerra Mundial, on es van enfrontar Romania i Rússia contra els exèrcits de les Potències Centrals. La lluita va tenir lloc des de l'agost de 1916 fins al desembre de 1917, en la major part de l'actual Romania, incloent Transsilvània, que formava part de l'Imperi Austrohongarès en aquell moment, així com el sud de Dobrudja, que actualment és part de Bulgària. -
Mort de Francesc Josep I d'Àustria
Mor el darrer emperador austrohongares. -
Cessament de Joseph Joffre
Cessament de Joseph Joffre com General (des del 3 de desembre de 1915) pel seu fracàs a la batalla de l'Somme. -
Guerra submarina i naval
Ruptura de relacions diplomàtiques entre Alemanya i USA per incidents navals i pels submarins. -
Revolució de Febrer a Rússia
L'Imperi rus va marcar la primera etapa de la Revolució russa de 1917. Va causar l'abdicació de el tsar Nicolau II, va posar fi a la monarquia russa i va portar a la formació d'un Govern provisional. Aquesta revolució va néixer com a reacció a la política realitzada pel tsar, la seva negació a atorgar reformes polítiques liberalitzadores i a la participació de Rússia en la Primera Guerra Mundial, que havia infligit grans penúries a la població. -
USA entra a la guerra
USA li declara la guerra a Alemanya i a Àustria-Hongria -
Revolució Bolxevic
Segona fase de la Revolució russa de 1917, després de la Revolució de Febrer. La insistència del Govern provisional en continuar la guerra -molt impopular- impedia l'aplicació de les profundes reformes que exigia la població. L'absència d'aquestes va fer que el programa bolxevic, reflectit en les seves consignes de «Pau, pa i terra» i «Tot el poder per als soviets», guanyés partidaris ràpidament a la tardor de 1917. -
Armistici amb Rússia
Rússia i els Imperis Centrals acorden un armistici. -
Catorce punts de Wilson
Foren un seguit de propostes realitzades pel president nord-americà Woodrow Wilson per crear uns nous objectius bèl·lics defensables moralment per a la Triple Entesa, que poguessin servir de base per negociacions de pau amb els Imperis Centrals.
La intervenció militar nord-americana, que es concreta a partir de la primavera boreal, serà decisiva. -
Tractat de Brest-Litovsk
Tractat de pau signat el 3 de març de 1918 entre els Imperis Centrals i la Rússia soviètica. En el tractat, Rússia renunciava a Finlàndia, Polònia, Estònia, Livonia, Lituània i Ucraïna, que a partir de llavors van quedar sota el domini dels Imperis Centrals. Així, Alemanya va reforçar el front occidental.
La derrota alemanya en la Primera Guerra Mundial va anul·lar el tractat, i totes les pèrdues foren recuperades. Només Finlàndia i Turquia van conservar els territoris rebuts. -
Period: to
Etapa Final
L'incorporació dels Estats Units ajudant a la Triple Entesa va provocar que l'Imperi Alemany hagués de retrocedir molt. Finalment es va acabar firmant un armistici que va posar fi a la guerra. -
Tractat de Bucarest
Tractat de pau que l'Imperi Alemany va obligar a signar a el Regne de Romania el 7 de maig de 1918 després les campanyes romaneses de 1916-1917.
El tractat va ser denunciat a l'octubre de 1918 pel govern romanes i posteriorment anul·lat pels termes de l'armistici de Compiègne amb Alemanya de l'11 de novembre de 1918.
El 1919, Alemanya es va veure obligada al Tractat de Versalles a renunciar a totes les prestacions previstes pel Tractat de Bucarest de 1918. -
Segona Batalla del Marne
Fou la darrera gran ofensiva alemanya en el front occidental durant la Primera Guerra Mundial. L'atac va fracassar quan un contraatac aliat encapçalat per les forces franceses i nord-americanes, equipades amb diversos centenars de tancs, va desbaratar el flanc dret alemany, causant greus baixes. La derrota alemanya va marcar el començament de l'avanç aliat implacable, que va concloure en l'armistici signat amb l'Imperi alemany uns cent dies més tard. La batalla va acabar el 6 d'agost de 1918, -
Armistici de Bulgària
L'Armistici amb Bulgària va ser signat a la Convenció d'Armistici de Bulgària a Salònica, Grècia, entre el Regne de Bulgària i la Potències Aliades. La convenció es va convocar a petició de govern búlgar que, el 24 de setembre de 1918, havia sol·licitat un alto el foc. L'armistici va posar fi a la participació efectiva de Bulgària a Primera Guerra Mundial al bàndol de les Potències Centrals, i va regular la desmobilització i el desarmament de les forces armades búlgares. -
Indepèndencia dels pobles iugoslaus
Cròacia i Eslovènia proclamen la seva independència i s'uneiexen al recentment format Estat dels Eslovens, Croats i Serbis. Croiàcia va entrar en una unió amb el Regne de Sèrbia el 4 de desembre de 1918 per formar el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens -
Armistici de Mudros
Va ser un armistici aconseguit entre l'Imperi Otomà i els Aliats a la fi de la Primera Guerra Mundial i la partició de l'Imperi Otomà.
Aquesta suspensió de les hostilitats va posar fi a la guerra al Pròxim Orient i obligava als otomans a abandonar tot l'Imperi llevat Anatòlia i a ordenar la rendició de totes les seves guarnicions a Hiyaz, Iemen, Síria, Mesopotàmia, Tripolitània i Cirenaica. -
Disgregació d'Àustria-Hongria
Fou el procés que va tenir lloc després de la derrota de país en la Primera Guerra Mundial i que el va fer desaparèixer com a Estat el 31 d'octubre de 1918. De les seves territoris van sorgir la Primera República d'Àustria, la Primera República Txecoslovaca, la República Popular d'Hongria, el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, la Segona República Polonesa i un Regne d'Itàlia i un Regne de Romania engrandits territorialment. -
Armistici de Pàdua
L'únic que l'Imperi Austrohongarès va signar amb la Triple Entesa, i que va donar fi a la guerra entre Itàlia i Àustria-Hongria en el front italià durant la Primera Guerra Mundial.
El comandament austrohongarès permetia l'ocupació dels punts que la Triple Entesa considerés estratègics per a la seva futura ofensiva contra Alemanya, que es preparava i havia d'avançar cap a Munic -
Abdicació del kàiser
Abdica l'emperador d'Alemanya, Guillem II, el darrer rey de Prussia. Va a l'exili a Holanda. -
Armistici de Compiègne
És va pactar: el cessament de les hostilitats, la retirada de les forces alemanyes darrere de el Rin, l'ocupació aliada de Renània i els caps de pont a l'est, la preservació de la infraestructura, la rendició d'avions, vaixells de guerra i material militar, l'alliberament de presoners de guerra aliats i civils internats, eventuals reparacions, l'alliberament de presoners alemanys i la prolongació del bloqueig naval.
La guerra va seguir fins que va ser signat el Tractat de Versalles. -
Conferència de Pau de París
Reunió dels Aliats després de l'armistici per acordar les condicions de pau amb els països de les Potències Centrals: Alemanya, l'Imperi otomà, Bulgària, Àustria i Hongria. Els aliats van començar la negociació entre si sota la direcció de el Comitè dels Quatre: Wilson, Clemenceau, Lloyd George i Orlando. Als països vençuts no se'ls va deixar assistir a aquestes reunions, així que els que van decidir el futur dels vençuts, van ser els països vencedors, que tenien diferents postures. -
Tractat de Versalles
Aquest tractat va acabar oficialment amb l'estat de guerra entre l'Alemanya del segon Reich i els Aliats.
De les moltes disposicions del tractat, una de les més importants i controvertides estipulava que les Potències Centrals (Alemanya i els seus aliats) acceptessin tota la responsabilitat moral i material d'haver causat la guerra i haurien de desarmar-se, realitzar importants concessions territorials i pagar exorbitants indemnitzacions econòmiques. -
Tractat de Saint-Germain
Tractat signat el 10 de setembre de 1919 entre les potències aliades vencedores de la Primera Guerra Mundial i Austria. En aquest tractat es va establir de manera definitiva el desmembrament de l'antiga monarquia dels Habsburg, l'Imperi austrohongarès, i en seu lloc va quedar reconeguda la República d'Àustria com «estat successor».
