1200px psi2.svg

Psicologia

  • La psicoanàlisi

    La psicoanàlisi
    La psicoanàlisi és una pràctica terapèutica i tècnica d'investigació pseudocientífica, fundada pel neuròleg austríac Sigmund Freud al voltant de 1896. A partir d'la psicoanàlisi s'han desenvolupat posteriorment diverses escoles de psicologia profunda o d'orientació dinàmica i analítica.
  • La Gestalt o Teoria de la forma

    La Gestalt o Teoria de la forma
    La psicologia de la Gestalt és un corrent de la psicologia moderna, sorgida a Alemanya a principis de segle XX, els exponents més reconeguts van ser els teòrics Max Wertheimer, Wolfgang Köhler, Kurt Koffka i Kurt Lewin.
    La ment configura, a través de certs principis descoberts per aquest mateix corrent, els elements que arriben a ella a través dels canals sensorials o de la memòria.
  • El conductisme

    Corrent de la psicologia que defensa l'ús de procediments estrictament experimentals per estudiar el comportament observable, considerant l'entorn com un conjunt de estímulosrespuesta.
  • La psicologia cognitiva

    La psicologia cognitiva
    La psicologia cognitiva o cognitivisme o psicologia cognoscitivista o cognoscitivisme és l'àrea de la psicologia que s'encarrega de l'estudi de la cognició, és a dir, dels processos mentals implicats en el coneixement. Té com a objecte d'estudi els mecanismes bàsics i profunds pels quals s'elabora el coneixement, des de la percepció, la memòria i l'aprenentatge, fins a la formació de conceptes i el raonament lògic.
  • L'enfocament sistèmic

    L'enfocament sistèmic
    La psicologia sistèmica porta a terme un estudi exhaustiu de la comunicació i relació que existeix dins d'un grup en el qual hi hagi una interacció, el que també podem arribar a denominar com un sistema. A la fi i al el cap, a l'entorn de la psicologia estem habituats a considerar els sistemes com estructures que estan formades de diferents parts entre les que hi ha algun tipus de relació directa.
  • L'enfocament constructivista

    L'enfocament constructivista
    El terme constructivisme en la psicologia es refereix a totes aquelles teories que no consideren als éssers humans com a receptors passius d'experiències i aprenentatges, sinó com a constructors actius de la seva realitat i experiències. En la psicologia constructivista, teories i pràctiques s'enfoquen en la manera en què els individus creen sistemes de significat per així donar sentit al seu món i experiències.
  • La psicologia humanista

    La psicologia humanista
    S'anomena Psicologia humanista a un moviment de la Psicologia que sorgeix al segle XX i es desenvolupa fonamentalment en les dècades dels anys 50 i 60.
    Neix als Estats Units amb el llançament de l'manifest Bugental, com a reacció a la psicoanàlisi i conductisme més ortodox que imperaven en la pràctica psicoterapèutica en aquell temps. No obstant això, aquest corrent no s'ha considerat mai a si mateixa com competitiva amb les altres dues sinó amb vocació de complementar-les.
  • Programacó neurolingüística

    Programacó neurolingüística
    La programació neurolingüística (PNL) és un enfocament pseudocientífic de comunicació, desenvolupament personal i psicoteràpia, creat per Richard Bandler i John Grinder a Califòrnia, Estats Units, en la dècada de 1970. Sosté que hi ha una connexió entre els processos neurològics («neuro» ), el llenguatge («lingüística»), i els patrons de comportament apresos a través de l'experiència («programació»), afirmant que aquests es poden canviar per aconseguir objectius específics a la vida.