-
Period: 1931 BCE to
Bienni Reformista (govern Azaña)
El primer bienni de la Segona República Espanyola constitueix la primera etapa de la Segona República Espanyola, delimitada entre la seva proclamació el 14 d'abril del 1931 i la celebració de les eleccions generals de novembre del 1933, que van donar pas al segon bienni. -
Period: to
“Dictablanda” del general Berenguer
La dictablanda del general Berenguer és el nom amb què es coneix popularment l'últim període de la Restauració i del regnat d'Alfons XIII, caracteritzat pel govern del general Dámaso Berenguer -
Dimissió de Primo de Rivera
La caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera va tenir lloc el 28 de gener de 1930 quan el general Miguel Primo de Rivera es va veure obligat a presentar la seva dimissió al rei d'Espanya Alfons XIII i aquest la va acceptar, donant pas a la Dictablanda de Dámaso Berenguer . -
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica -
Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya, genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans. -
Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià i reconeixement de la Generalitat provisional
La República Catalana va ser un Estat proclamat el 1931 per Francesc Macià com “una República Catalana dins de la Federació Ibèrica”. -
Eleccions municipals
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. -
Proclamació de la República
"¡Visca la República!", va ser la consigna que moltíssims espanyols van poder proclamar amb l'adveniment del nou sistema polític un 14 d'abril del 1931. Espanya deia adéu a una monarquia parlamentària, que es remuntava el 1876, i li donava la benvinguda al model republicà, que prometia més igualtat i esperança. -
Eleccions a Corts Constituents
Les eleccions a Corts Constituents es van celebrar el 28 de juny de 1931. Guanyades de forma aclaparadora per l'anomenada Conjunció Republicana-Socialista, van ser elegits 470 diputats, entre ells, tres dones (en aquestes eleccions, les dones no podien votar, encara que sí ser triades). -
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya són la fórmula de participació democràtica dels ciutadans de Catalunya per elegir als seus representants al Parlament de Catalunya, òrgan de representació popular que, amb 135 diputats, és el poder legislatiu de Catalunya. -
Aprovació de la Llei del Divorci
Després de llargs debats, el 24 de febrer va quedar aprovat el dictamen de la Llei de Divorci. L'endemà, 25 de febrer es va procedir a l'aprovació definitiva de la Llei, amb 260 vots a favor i 23 en contra, que seria publicada a la Gaseta l'11 de març de 1932. -
Intent de cop d’estat militar del general Sanjurjo
El 10 d'agost del 1932 es va produir el primer cop militar contra la II República. El motí, conegut com la Sanjurjada en encapçalar-lo el general José Sanjurjo des de Sevilla, va fracassar en qüestió d'hores, però va deixar darrere seu una estela que va cristal·litzar quatre anys després. -
Period: to
Bienni conservador
El Bienni Conservador va ser un període en la història d'Espanya durant el qual va governar una coalició de partits conservadors i monàrquics. Aquest període va estar marcat per un govern autoritari i repressiu, amb mesures com ara la supressió de llibertats polítiques i sindicals, la censura de premsa i la repressió de moviments d'esquerra. La principal figura en aquest període va ser el polític conservador Alexandre Lerroux. -
Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria
El referèndum per l'aprovació de l'Estatut de Núria se celebrà a Catalunya el 2 d'agost de 1931.[1] Hi participà aproximadament un 75% del cens, format per homes adults de més de 25 anys (sufragi masculí adult),[2] i el resultat fou afirmatiu en un 99%. Les dones, que no podien votar segons la llei, reuniren unes 400.000 signatures d'adhesió a l'Estatut de Núria. -
Triomf de les dretes en les eleccions generals
El 19 de novembre de 1933 es va celebrar la primera volta de les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i van ser les primeres en què les dones van exercir el dret al vot. -
Mor Francesc Macià
Macià va morir d'una apendicitis aguda el 25 de desembre de 1933 als setanta-quatre anys i va ser substituït al capdavant de la Generalitat de Catalunya per Lluís Companys. -
Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República espanyola
El 6 d'octubre del 1934 va tenir lloc a Barcelona la proclamació de l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola per part del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. -
Insurrecció obrera a Astúries
El 5 d'octubre del 1934, els treballadors d'Astúries es van aixecar en una heroica insurrecció obrera que va derrotar l'exèrcit republicà. -
Period: to
Govern del Front Popular
El Front Popular va ser una coalició electoral espanyola creada el gener del 1936 pels principals partits d'esquerra. El 16 de febrer va aconseguir guanyar les darreres eleccions de la Segona República abans del cop d'Estat que desencadenaria la guerra civil. -
Eleccions generals amb triomf del Front Popular
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres anomenada Front Popular. -
Aprovació de l’Estatut a les Corts de Madrid
El 2 d'agost del 1931 es va celebrar a Catalunya el referèndum per a l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia que dotava Catalunya d'institucions d'autogovern, dins la Segona República Espanyola. -
Constitució de 1931
La Constitució Espanyola de 1931 fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola. Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes.