Revolució francesa

Timeline created by Xenia Pineda
In History
  • Necker

    Necker
    Va ser un polític i banquer suís partidari de les idees de la Il·lustració, que va servir en tres ocasions com a ministre de finances del rei de França Lluís XVI. La seva segona dimissió, en 1789, va causar de manera indirecta la presa de la Bastilla, i per tant, la Revolució Francesa.
  • Marat

    Marat
    Marat va ser un científic i metge francès que va realitzar gran part de la seva carrera a Anglaterra, però sobresurt i és més conegut com a periodista i polític durant la Revolució francesa.
    La mort de Marat és una pintura d'estil neoclàssic, obra de Jacques-Louis David i una de les imatges més famoses de la Revolució francesa.
  • Ducos

    Ducos
    Pierre Roger Ducos va ser un polític francès, membre de la Convenció Nacional i del Directori. Va ser elegit diputat de la Convenció pel departament de Landes
  • Sieyès

    Sieyès
    Emmanuel-Joseph Sieyès, Comte Sieyès va ser un polític, eclesiàstic, assagista i acadèmic francès, un dels teòrics de les constitucions de la Revolució francesa i de l'era napoleònica.
  • Jacques Pierre Brissot

    Jacques Pierre Brissot
    Jacques Pierre Brissot, anomenat també Brissot de Warville, va ser un escriptor i dirigent polític francès que va liderar als Brissotins o girondins durant la Revolució francesa.
  • Luis XVI de Francia

    Luis XVI de Francia
    Lluís XVI de França va ser rei de França i de Navarra​ entre 1774 i 1789, copríncep d'Andorra entre 1774 i 1793, i rei dels francesos​ entre 1789 i 1792
  • Maria Antonieta

    Maria Antonieta
    Maria Antonieta va ser una princesa arxiduquessa d'Àustria i reina consort de França i de Navarra.
  • Robespierre

    Robespierre
    Robespierre, ​ més conegut com Maximilien Robespierre​, va ser un advocat, escriptor, orador i polític francès sobrenomenat «l'Incorruptible»
  • Danton

    Danton
    Danton va ser un advocat i polític francès que va exercir un paper determinant durant la Revolució francesa i el tarannà de la qual contemporitzador va ser atacat pels diferents partits en pugna.
  • Charlotte Corday

    Charlotte Corday
    Va ser un personatge de la Revolució francesa, seguidora del partit dels girondins, famosa per haver assassinat a Jean-Paul Marat.
  • Napoleó

    Napoleó
    Napoleó I Bonaparte va ser un militar i estadista francès, general republicà durant la Revolució i el Directori, artífex del cop d'estat del 18 de brumari que el va convertir en primer cònsol (Premier Cònsol) de la República l'11 de novembre de 1799.
  • Estats generals

    Estats generals
    El Consell d'Estat va decidir doblegar el nombre de diputats del Tercer Estat, triats pels homes majors de vint-i-cinc anys inscrits en les llistes de contribuents de l'impost per cap anomenat capitació.
  • Les Causes

    Les Causes
    -El rigor de l'absolutisme: L'absolutisme donava als reis tot el poder polític, legal i econòmic, sense que se'ls pogués contradir en cap sentit.
    -Les desigualtats del règim feudal: Poques persones pertanyien a les classes privilegiades de l'aristocràcia o del clergat.
    -Misèria del poble pla: Les condicions de vida del poble pla eren paupèrrimes: fam, marginació, malaltia, treball esclavitzant i cap perspectiva d'ascens social o de millora.
    -Les idees de la Il·lustració.
  • La presa de la Bastilla

     La presa de la Bastilla
    Es va produir a París. La importància de la presa de la Bastilla es deu al seu valor simbòlic representant l'esfondrament del poder absolutista de la monarquia francesa, però no va ser un acte tan rellevant política i estratègicament com se sol presentar per la historiografia romàntica.
  • Assemblea Nacional i les quatre decisions

    Assemblea Nacional i les quatre decisions
    Assamblea Nacional: La seva finalitat era redactar una Constitució, una llei fonamental que organitzés d'una altra manera la monarquia francesa.
    4 decisions:
    -Redactar la Constitució civil del clergat que reduïa els clergues a la condició civil.
    -Proclamar l'abolició de la societat estamental i instituir la igualtat dels homes davant de la llei.
    -Aprovar Declaració dels drets de l'Home i del Ciutadà que recollia els drets naturals de les persones.
    -Adoptar lema "Llibertat, igualtat, fraternitat"
  • Primera Constitució

    Primera Constitució
    Va ser promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent el 3 de setembre de 1789 i acceptada per Lluís XVI. ​ Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. Estableix que la sobirania resideix en la nació i ja no en el rei. Proclama la llibertat de pensament i de premsa, la llibertat religiosa. Suprimeix la noblesa i distincions hereditàries, estableix el lliure accés als oficis i funcions que fins ara es reservaven a la noblesa.
  • La Convenció i el Terror,

    La Convenció i el Terror,
    La convenció era una assemblea electa de caràcter constituent que va concentrar els poders executius i legislatiu a França, des del 19 de setembre de 1792 al 30 d'octubre de 1795.
    El Terror va ser un període de canvis centrats en l'auge de la Revolució francesa, que va durar des de setembre de 1793 a la primavera de 1794, i que ha generat nombrosos debats.
  • Els girondins i els jacobins.

    Els girondins i els jacobins.
    Girondins: procedien del departament francès de la Gironda, alta burgesia i havien col.laborat amb la monarquia constitucional de Lluís XVI.
    Jacobins: Tenien suport de la burgesia mitjana i baixa, estaven identificats amb les classes populars revolucionàries. Els seus líders eren Danton, Robespierre i Marat.
  • El Directori

    El Directori
    El juliol del 1794, el cop d'estat de terminador va provocar la caiguda de Robespierre, que va ser executat. Un any més tard, la nova constitució del 1795 va establir que el govern l'exerciria un Directori format per cinc membres. La violència no va acabar aquí, el Directori va dur a terme el Terror Blanc, la persecució dels líders i partidaris de l'etapa anterior.
  • Consolat i Imperi

     Consolat i Imperi
    El 9 de novembre del 1799, Napoleó va donar un cop d'estat que va posar fi al Directori. Va concentrar el poder i es va aprofitar del desig d'estabilitat dels francesos, cansats dels excessos revolucionaris.