Revolució françesa

Revolució françesa

  • Els estats generals

    Els estats generals
    Van ser una important institució representativa del regne, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: noblesa (primer estat), clergat (segon estat) i la resta del poble (tercer estat). Van ser creats el 1302 per Felip IV de França i van ser dissolts per Lluís XIII el 1614.
  • Period: to

    ASSAMBLEA NACIONAL

    Etàpa de la revolució françesa que supossa un acte revolucionari i, per tant, l'inici de la revolució. L'assamblea nacional estava formada per alguns nobles i la clase baixa-mitja que estan farts de que no hi hagi igualtat entre les classes socials. Dura des del 17 de juny del 1789 fins al 10 de setembre del 1792.
  • Jurament del joc de pilota

    Jurament del joc de pilota
    El tercer estat es reuneix al saló del joc de pilota de París. Allà fan un jurament: no es disoldran fins que no redactin una constitució
  • La bastilla

    La bastilla
    Era el símbol representant de la repressió del rei. El tercer estat va allà per lliberar els presos polítics que hi ha en aquell moment, tot i que no hi han gaires.
  • La gran por

    La gran por
    Va se una revolta camperola molt violenta l’estiu del 1789. Després del 14 de juliol, els camperols van deixar de pagar els impostos senyorials. Es van estendre rumors que els nobles havien organitzat partides de bandolers per castigar-los. Llavors, va haver-hi pànic entre els camperols, que van assaltar castells senyorials, van cremar-ne les escriptures de propietat i van exigir l’abolició dels drets senyorials.
  • La declaració dels drets de l'home

    La declaració dels drets de l'home
    És document de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets. Va ser creada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent com a primer pas per redactar una Constitució.
  • Fuigida a Varennes

    Fuigida a Varennes
    La nit del 20 al 21 de juny de 1791 va ser quan Lluís XVI i la família reial van intentar fugir, disfressats d'aristòcrates russos. El que volien era arribar al poble fortificat de Montmédy al nord-est de França. No ho van aconseguir perquè en arribar a Varennes.
  • El trasllat del Rei a les Tulleries de París

    El trasllat del Rei a les Tulleries de París
    Lluís XVI i la seva família van ser reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París quan intentaven en la fugida de Varennes. El poble van desconfiar molt del rei i anar contra la monarquia per aquest fet.
  • Period: to

    LA CONVENCIÓ

    Va ser el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795). Després de la seva dissolució, el poder va passar al Directori.
  • L'aixecament/ assalt al Palau de les Tulleries

    L'aixecament/ assalt al Palau de les Tulleries
    Va ser un assalt fet el 10 de agosto de 1792 per les masses revolucionaries de París: els Sans-Culottes al Palau de les Tulleries, on vivía la família reial. Aquest fet va succeir perquè la revolució estava en peril i va supossar el fi de la monarquia.
  • França derrota a Prússia

    França derrota a Prússia
    Els prussians havien aprofitat que França havia perdut contra Àustria per envair-la. Llavors, un dia abans que es declarés la primera república francesa, França va derrotar a Prússia.
  • La declaració de la república

    La declaració de la república
    L'assamblea nacional va suprimir la monarquia. Per tant, es va declarar i proclamar la primera república francesa.
  • La primera coalició

    La primera coalició
    França entra en guerra amb: el Regne Unit, les Provincies Unides, Espanya i els Estats Italians. Així és com es produeix la primera coalició.
  • L'acabament de la Vendeé i les seves conseqüències

    L'acabament de la Vendeé i les seves conseqüències
    La Vendeé, una regió de França, s'acaba amb una gran repressió: es creen mesures contra els antirevolucionaris, creen el Comité de seguretat nacional (policia), creen el Comité dels revolucionaris, els tribunals d'excepció i el Comité de salvació pública.
  • Creació d'una constitució radical

    Creació d'una constitució radical
    Es crea una nova constitució radical que mai entra en vigor:
    -Amplia els drets del home i el ciutadà
    -Proclama la sobirania popular
    -Proclama el dret a la insurrecció del poble (si el poble no està d'acord té dret a revolucionar-se) A més, també es crea:
    -La llei del màxim general: regula els productes básics i els salaris.
    -Un nou calendari: els anys es conten apartir de la creació de la república i canvien el nom als messos.
    -El suprimeix el culte
    -Decreten l'abolició del sistema.
  • Robespierre/ Convenció Jacobina

    Robespierre/ Convenció Jacobina
    Els jacobins amb els Sans-Culottes detenen la convenció i com que creuen que és culpa del girondins, detenen a 19 diputats girondins.
  • El gran terror

    El gran terror
    Els jacobins instauren el terror per assegurar la continuació de la república. Hi han detencions en massa a qualsevol que tingui idees monarquiques. Robespierre condemna a mort a girondins, Danton i Hébert per fer crítiques a la convenció. Crea la mesura de la persecucció al poble. Hi han 40.000 morts aproximadament per condemnes.
  • El 10 de termidor

    El 10 de termidor
    El gran terror (totes les condemnes a mort feters per el Robespierre) provoca que tots els que han criticat a Robespierre algun cop s'uneixin i sigui dentingut amb els seus colaboradors el 27/7/1794. S'acaba la etàpa més gran.
  • La nova convenció/ la reacció al termidor

    La nova convenció/ la reacció al termidor
    Creen una nova convenció que:
    -Tanca clubs, societats patriòtiques,...
    -Persegueixen als seguidors del terror
    -Liberalitzen l'economia
  • La burgesia moderada

    La burgesia moderada
    En aquesta última etàpa, s'imposarà la burgesia moderada (els girondins) que pretenen carrilar la revolució.
  • Period: to

    EL DIRECTORI/ LA REPÚBLICA CONSERVADORA

    Va ser el sistema de govern durant la Primera República Francesa entre el 27 de juliol del 1794 (el 9 termidor) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799). Va venir després de la Convenció Nacional i va ser succeït pel Consolat
  • Conseqüència de la nova convenció

    Conseqüència de la nova convenció
    La conseqüènia de la nova convenció és que els Sans-Culottes (la massa més revolucionaria de totes) desapareix.
  • Constitució de l'any 3

    Constitució de l'any 3
    Constitució que defensa el govern, menys revolucionaria i més conservadora que la del 1791. Les seves característiques eren: -Estat bicamaral (2 cambres legislatives: el consell del 500 i dels ancians)
    -Sufragi censatari (només voten els homes amb renda)
    -Poder executiu: directori de 5 membres
    -Model d'estat descentralitzat (tenien certes llibertats d'actuació)
  • Canvi de nom de les 4 províncies

    Canvi de nom de les 4 províncies
    Napoleó decideix canviar el nom de les 4 províncies (Lleida, Girona, Barcelona i Tarragona) per noms de rius.
  • Conseqüències que la nova convenció s'hagui dissol

    Conseqüències que la nova convenció s'hagui dissol
    Les conseqüències que França fes ús de la força i que la noca constitució s'hagués dissolt, fa que:
    -Hi hagin revoltes populars
    -Es facin amenaces realistes.
  • Modificació del directori

    Modificació del directori
    Sieyès, un polític jacobí, ara és el director del dictori. Comença a preparar un cop d'estat amb l'ajuda de Napoleó, un jove general.
  • 18 brumari / el cop d'estat

    18 brumari / el cop d'estat
    S'acaba la revolució amb aquest fet: el 18 brumari (9/11/1799). Napoleó, Lucien i l'exèrcit de Napoleó decideixen trencar el directori. Napoleó promet als francesos que ha fet el cop d'estat per tornar la calma i numera tres cònsols:
    1. Sieyès
    2. Napoleó
    3. Ducos