-
264 BCE
Guerres Púniques
Durante la etapa republicana de Roma su principal competidora fue la ciudad púnica de Cartago, cuya expansión por la cuenca sur y oeste del Mediterráneo occidental rivalizaba con la de Roma y que tras las tres guerras púnicas se convirtió en la primera gran víctima de la República. Las guerras púnicas llevaron a Roma a salir de sus fronteras naturales en la península itálica y a adquirir poco a poco nuevos dominios que debía administrar, como Sicilia, Cerdeña, Córcega, Hispania, Iliria, etc. -
146 BCE
Fin de las guerras Púnicas.
Al final de la tercera guerra púnica, y después de décadas de conflicto, Roma conquistó todas las posesiones cartaginesas y arrasó la ciudad de Cartago, su capital, con lo que la facción cartaginesa desapareció de la historia. -
27 BCE
Inici de l'imperi romà
Es va fundar l'imperi romà. -
69
La dinastia Flavia.
Aquesta dinastia dels emperadors va sobresortir en l'aspecte de l'administració i la construcció. Van mantenir protegides les fronteres mitjançant campaments militars i van atorgar drets de ciutadania romana als habitants de les províncies de l'imperi. -
96
Fi de la Dinastia Flàvia
La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'imperi romà fundada per l'emperador Vespasià i va continuar amb els seus dos fills Titus i Domicià. Va durar dels anys 69 al 96; encara que aconseguí estabilitzar Roma va ser una dinastia molt breu. Els flavis aconseguiren el poder amb Vespasià, qui va aprofitar la situació de crisi després de l'"any dels quatre emperadors", per a posar autoritat. -
120
Administració Territorial
Roma converteix en províncies seves els pobles que conquereix. La creació d'aquest conglomerat, geogràfic i polític culmina en temps d'August (segle I), qui, després d'una llarga sèrie de guerres civils, estableix un nou règim: el Principat, que s'acabaria convertint en l'Imperi, establint un sistema de províncies senatorials o públiques, governades pels càrrecs sortints (procònsols senatorials), i províncies imperials, governades per llegats imperials designats per l'Emperador -
193
Dinastia Severa
Després d'un breu període anàrquic Septimi Sever, militar no pertanyent a l'aristocràcia romana, va aconseguir establir una nova dinastia l'any 193, per això havia de sortir victoriós en la major i més sagnant confrontació entre exèrcits romans (la Batalla de Lugdunum). -
235
Fi de la dinastia severa
A partir de llavors es van succeir en el tron diversos emperadors que van arribar al poder gràcies a haver pujat en l'escalafó militar per mèrits sense ser necessàriament de procedència noble. El primer emperador d'aquesta nova era és Maximí el Traci, fill de camperols i procedent d'una zona de l'actual Bulgària. -
284
Baix Imperi
El Baix Imperi Romà és el període històric que s'estén des de l'accés al poder de Dioclecià a 284 fins al final de l'Imperi romà d'Occident al 476. Després de segles d'or de l'Imperi Romà (un període anomenat Pau romà, que abasta els segles I-II), va començar un deteriorament en les institucions de l'Imperi, especialment la de l'emperador. -
476
Fi de l'Imperi romà
Cap al segle IV, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani. La civilització romana s'estenia des del Rin i el Danubi fins al Sàhara, des de l'occident d'Hispània fins a Mesopotàmia.
